L'Ajuntament de BCN obre la nova convocatòria d’ajuts a la rehabilitació
Imatge:
© Jordi Marsol (Creative Commons)
El 28 de març s’ha publicat al DOGC la convocatòria de subvencions per a la rehabilitació d’edificis d’ús residencial i d’habitatges a la ciutat de Barcelona per a l’any 2017.
La convocatòria del Consorci de l’Habitatge de Barcelona és, en general, molt similar a la del 2016, però conté algunes novetats en determinades línies d’actuació. A títol d’exemple, es volen potenciar encara més les mesures passives i actives d’estalvi energètic, promoure la rehabilitació dels conjunts urbans específics i les superilles, així com incentivar les cobertes verdes.
La convocatòria també té un marcat caràcter social, mantenint els ajuts de cohesió per a les famílies amb ingressos familiars més baixos i potenciant el lloguer social.
Com a novetat pel que fa al procediment, en aquesta convocatòria s’estableix de forma clara com es reduiran els percentatges de subvenció en cas d’incompliment d’algunes de les actuacions fixades com a recomanables en l’informe tècnic (informe que emeten els serveis tècnics de l’Ajuntament de forma prèvia a l’inici de les obres).
Poden optar a subvenció els edificis anteriors a l’any 1992 que tinguin com a mínim el 70% de la seva superfície destinada a habitatge habitual (exclosa la planta baixa i la superfície sota rasant).
La dotació econòmica inicial d’aquests ajuts és de 12.000.000 €, i el termini per formular les sol·licituds s’inicia el 29 de març i finalitzarà el 31 de desembre de 2017.
PRINCIPALS LÍNIES D'AJUTS:
Patologies estructurals
Es subvenciona el 50% del pressupost* sense topall (mateixes condicions que el 2016).
Obres no estructurals
Per a actuacions en façanes que incloguin una millora energètica, la subvenció és d’un 50% del pressupost* amb un topall de 60.000 €, que es redueix a un 25% amb un topall de 30.000 € quan la millora energètica no es pugui produir (mateixes condicions que el 2016).
Com a novetat, per a les actuacions en la pell de l’edifici que no sigui façana a carrer o posterior (patis, celoberts, cobertes i mitgeres), es demana la seva millora energètica si es vol optar a subvenció. Així i tot, es manté la possibilitat de subvencions amb percentatge més reduït si es justifica la impossibilitat tècnica d’assolir els requeriments de millora energètica.
Accessibilitat
Els ajuts per a la instal·lació d’ascensors (en edificis de, com a mínim, planta baixa més tres plantes) són del 50% del pressupost* amb un topall de 60.000 €, i per a la supressió de barreres arquitectòniques del 25% i 30.000 € (mateixes condicions que el 2016).
Estalvi energètic i sostenibilitat
Es fa èmfasi en les mesures actives d’estalvi energètic, augmentant el percentatge d’ajut fins a un 60% (amb un topall de 60.000 €) per a actuacions de generació d’energia amb fonts renovables.
Els ajuts per a mesures passives es mantenen i, com a novetat, s’incorpora la subvenció a les cobertes verdes, en un 50% del pressupost* i un topall de 60.000 €.
Instal·lacions
Les subvencions per a la millora d’instal·lacions comunes i retirada d’elements obsolets de fibrociment segueixen sent d’un 25% i 35% del pressupost* respectivament, amb un topall de 30.000 € (mateixes condicions que el 2016). Per al canvi a subministrament d’aigua directa de xarxa, es subvenciona el 50% amb un topall de 60.000 €.
Subvenció d’obres a l’interior dels habitatges
En aquesta convocatòria només s’inclouen les actuacions de millora a l’interior dels habitatges quan aquests siguin per incorporar-los a la Borsa de lloguer social de Barcelona. La sol·licitud s’haurà de trametre per mitjà de la Direcció Tècnica de Programes d’Actuació per a l’Ús Digne de l’Habitatge.
Subvencions a conjunts urbans, conjunts d’especial interès i superilles
S’incorporen subvencions addicionals adreçades a edificis inclosos en una àrea geogràfica concreta, en la qual es podrà incrementar la subvenció concedida en cada convocatòria o establir una subvenció específica (consulteu el llistat inicial de barris a l’Annex 1 - apartat D de la convocatòria). Com a novetat, també s’inclouen els àmbits de ciutat on s’implanti el Programa de Superilles.
Programa de cohesió social
Es mantenen els ajuts de cohesió social a totes les tipologies d’obres, que són del 100% de l’aportació individual per a famílies que acreditin ingressos inferiors a 2,33 vegades l’IRSC (indicador de renda de suficiència de Catalunya).
ITE
Per a edificis que sol·licitin una subvenció, l’ajut per a la redacció de l’ITE, el Certificat d’accessibilitat i el Certificat d’eficiència energètica es manté, però es puntualitza que els informes hauran d’estar realitzats com a màxim en l’any anterior a la sol·licitud de l’ajut.
En determinats supòsits es segueix subvencionant el cost dels 3 documents encara que no sigui associat a una subvenció (consulteu les condicions dels edificis que poden optar-hi a l’Annex 1 - apartat E.a.ii.).
Altres
Altres aspectes d’aquesta convocatòria que no han variat respecte l’anterior són:
- Se segueix fomentant la redacció de projectes que contemplin actuacions en més d’un edifici o escala que pertanyi a un mateix conjunt, o en edificis contigus de tipologia similar.
- Es mantenen els ajuts complementaris per a obres amb materials de baixa petjada ecològica i per a obres en edificis catalogats o que necessitin actuacions de complexitat excepcional.
- Se subvenciona al 100% la realització d’una auditoria energètica de l’edifici sempre que es realitzi alguna de les millores incloses en aquesta.
COM SOL·LICITAR I TRAMITAR ELS AJUTS:
Pot sol·licitar els ajuts el president de la comunitat de propietaris, l’administrador o el propietari de l’edifici. En el cas de rehabilitacions d’interiors d’habitatges, els pot sol·licitar el propietari o el llogater amb autorització del propietari. Les sol·licituds s’hauran de presentar a les Oficines de l’Habitatge de Barcelona, on es dóna assessorament i suport tècnic per tal de facilitar el procés.
L'OCT ha elaborat un quadre resum dels imports de les subvencions. Per consultar-lo, fes clic aquí (cal estar col·legiat).
Per a més informació, consulta el web de l'Ajuntament de Barcelona.
*En general es tracta del pressupost protegible, definit a les bases reguladores de la convocatòria (art. 12.1).
La convocatòria del Consorci de l’Habitatge de Barcelona és, en general, molt similar a la del 2016, però conté algunes novetats en determinades línies d’actuació. A títol d’exemple, es volen potenciar encara més les mesures passives i actives d’estalvi energètic, promoure la rehabilitació dels conjunts urbans específics i les superilles, així com incentivar les cobertes verdes.
La convocatòria també té un marcat caràcter social, mantenint els ajuts de cohesió per a les famílies amb ingressos familiars més baixos i potenciant el lloguer social.
Com a novetat pel que fa al procediment, en aquesta convocatòria s’estableix de forma clara com es reduiran els percentatges de subvenció en cas d’incompliment d’algunes de les actuacions fixades com a recomanables en l’informe tècnic (informe que emeten els serveis tècnics de l’Ajuntament de forma prèvia a l’inici de les obres).
Poden optar a subvenció els edificis anteriors a l’any 1992 que tinguin com a mínim el 70% de la seva superfície destinada a habitatge habitual (exclosa la planta baixa i la superfície sota rasant).
La dotació econòmica inicial d’aquests ajuts és de 12.000.000 €, i el termini per formular les sol·licituds s’inicia el 29 de març i finalitzarà el 31 de desembre de 2017.
PRINCIPALS LÍNIES D'AJUTS:
Patologies estructurals
Es subvenciona el 50% del pressupost* sense topall (mateixes condicions que el 2016).
Obres no estructurals
Per a actuacions en façanes que incloguin una millora energètica, la subvenció és d’un 50% del pressupost* amb un topall de 60.000 €, que es redueix a un 25% amb un topall de 30.000 € quan la millora energètica no es pugui produir (mateixes condicions que el 2016).
Com a novetat, per a les actuacions en la pell de l’edifici que no sigui façana a carrer o posterior (patis, celoberts, cobertes i mitgeres), es demana la seva millora energètica si es vol optar a subvenció. Així i tot, es manté la possibilitat de subvencions amb percentatge més reduït si es justifica la impossibilitat tècnica d’assolir els requeriments de millora energètica.
Accessibilitat
Els ajuts per a la instal·lació d’ascensors (en edificis de, com a mínim, planta baixa més tres plantes) són del 50% del pressupost* amb un topall de 60.000 €, i per a la supressió de barreres arquitectòniques del 25% i 30.000 € (mateixes condicions que el 2016).
Estalvi energètic i sostenibilitat
Es fa èmfasi en les mesures actives d’estalvi energètic, augmentant el percentatge d’ajut fins a un 60% (amb un topall de 60.000 €) per a actuacions de generació d’energia amb fonts renovables.
Els ajuts per a mesures passives es mantenen i, com a novetat, s’incorpora la subvenció a les cobertes verdes, en un 50% del pressupost* i un topall de 60.000 €.
Instal·lacions
Les subvencions per a la millora d’instal·lacions comunes i retirada d’elements obsolets de fibrociment segueixen sent d’un 25% i 35% del pressupost* respectivament, amb un topall de 30.000 € (mateixes condicions que el 2016). Per al canvi a subministrament d’aigua directa de xarxa, es subvenciona el 50% amb un topall de 60.000 €.
Subvenció d’obres a l’interior dels habitatges
En aquesta convocatòria només s’inclouen les actuacions de millora a l’interior dels habitatges quan aquests siguin per incorporar-los a la Borsa de lloguer social de Barcelona. La sol·licitud s’haurà de trametre per mitjà de la Direcció Tècnica de Programes d’Actuació per a l’Ús Digne de l’Habitatge.
Subvencions a conjunts urbans, conjunts d’especial interès i superilles
S’incorporen subvencions addicionals adreçades a edificis inclosos en una àrea geogràfica concreta, en la qual es podrà incrementar la subvenció concedida en cada convocatòria o establir una subvenció específica (consulteu el llistat inicial de barris a l’Annex 1 - apartat D de la convocatòria). Com a novetat, també s’inclouen els àmbits de ciutat on s’implanti el Programa de Superilles.
Programa de cohesió social
Es mantenen els ajuts de cohesió social a totes les tipologies d’obres, que són del 100% de l’aportació individual per a famílies que acreditin ingressos inferiors a 2,33 vegades l’IRSC (indicador de renda de suficiència de Catalunya).
ITE
Per a edificis que sol·licitin una subvenció, l’ajut per a la redacció de l’ITE, el Certificat d’accessibilitat i el Certificat d’eficiència energètica es manté, però es puntualitza que els informes hauran d’estar realitzats com a màxim en l’any anterior a la sol·licitud de l’ajut.
En determinats supòsits es segueix subvencionant el cost dels 3 documents encara que no sigui associat a una subvenció (consulteu les condicions dels edificis que poden optar-hi a l’Annex 1 - apartat E.a.ii.).
Altres
Altres aspectes d’aquesta convocatòria que no han variat respecte l’anterior són:
- Se segueix fomentant la redacció de projectes que contemplin actuacions en més d’un edifici o escala que pertanyi a un mateix conjunt, o en edificis contigus de tipologia similar.
- Es mantenen els ajuts complementaris per a obres amb materials de baixa petjada ecològica i per a obres en edificis catalogats o que necessitin actuacions de complexitat excepcional.
- Se subvenciona al 100% la realització d’una auditoria energètica de l’edifici sempre que es realitzi alguna de les millores incloses en aquesta.
COM SOL·LICITAR I TRAMITAR ELS AJUTS:
Pot sol·licitar els ajuts el president de la comunitat de propietaris, l’administrador o el propietari de l’edifici. En el cas de rehabilitacions d’interiors d’habitatges, els pot sol·licitar el propietari o el llogater amb autorització del propietari. Les sol·licituds s’hauran de presentar a les Oficines de l’Habitatge de Barcelona, on es dóna assessorament i suport tècnic per tal de facilitar el procés.
L'OCT ha elaborat un quadre resum dels imports de les subvencions. Per consultar-lo, fes clic aquí (cal estar col·legiat).
Per a més informació, consulta el web de l'Ajuntament de Barcelona.
*En general es tracta del pressupost protegible, definit a les bases reguladores de la convocatòria (art. 12.1).
29/03/2017
¿Cuánto tiempo debemos conservar los documentos profesionales?
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Aunque sí existe el deber de conservación de facturas y documentos justificativos de las relaciones profesionales que las han generado (4 años desde la finalización del ejercicio fiscal en el cual se han producido los ingresos), no existe una normativa específica que determine cuál es el período durante el cual los profesionales han de conservar la documentación de los encargos en los que han intervenido y que ya han finalizado.
Sin embargo, dados los plazos de garantía y ejercicio de acciones previstos por la Ley de Ordenación de la Edificación –garantía máxima de 10 años desde terminación; plazo para ejercer acciones legales de 2 años desde el descubrimiento del defecto– el mínimo prudente para conservar toda la documentación de un trabajo serían 12 años, si bien desde la Asesoría Jurídica del COAC aconsejamos que la conservación tanto del proyecto como de toda la documentación generada se alargue a 15 años desde el Certificado Final de Obra.
En el caso de encargos no sometidos a la LOE, en cambio, un buen referente para guardar la documentación durante un tiempo jurídicamente razonable serían 5 años desde el final del año en que finalizamos el trabajo.
En cuanto a qué documentos conservar, aconsejamos custodiar toda la documentación que pueda resultar relevante si en un futuro sufrimos una reclamación de responsabilidad civil, como es el caso de los contratos con cliente y colaboradores, estudios previos o complementarios, libro de órdenes, actas u otra documentación de dirección de obra, certificados, etc., así como la documentación que hayamos tramitado por cuenta del cliente o que el cliente nos haya entregado para realizar nuestro trabajo.
Para información más detallada, consulta el documento informativo elaborado por la Asesoría Jurídica del COAC (es necesario estar colegiado).
Sin embargo, dados los plazos de garantía y ejercicio de acciones previstos por la Ley de Ordenación de la Edificación –garantía máxima de 10 años desde terminación; plazo para ejercer acciones legales de 2 años desde el descubrimiento del defecto– el mínimo prudente para conservar toda la documentación de un trabajo serían 12 años, si bien desde la Asesoría Jurídica del COAC aconsejamos que la conservación tanto del proyecto como de toda la documentación generada se alargue a 15 años desde el Certificado Final de Obra.
En el caso de encargos no sometidos a la LOE, en cambio, un buen referente para guardar la documentación durante un tiempo jurídicamente razonable serían 5 años desde el final del año en que finalizamos el trabajo.
En cuanto a qué documentos conservar, aconsejamos custodiar toda la documentación que pueda resultar relevante si en un futuro sufrimos una reclamación de responsabilidad civil, como es el caso de los contratos con cliente y colaboradores, estudios previos o complementarios, libro de órdenes, actas u otra documentación de dirección de obra, certificados, etc., así como la documentación que hayamos tramitado por cuenta del cliente o que el cliente nos haya entregado para realizar nuestro trabajo.
Para información más detallada, consulta el documento informativo elaborado por la Asesoría Jurídica del COAC (es necesario estar colegiado).
27/03/2017
Exposició: "Barcelona. L'aigua, xarxes i arquitectura. Aigües de Barcelona"
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
L’abastament d’aigua a les ciutats respon a un procés complex que sempre ha requerit l'ús de la tecnologia i la innovació. L’arquitectura esdevé un pont de contacte entre les persones i l’aigua. Sense ella, l’accés i el consum d'aquest bé tan valuós esdevindrien pràcticament impossibles.
El COAC organitza l'exposició "Barcelona. L’aigua, xarxes i arquitectura. Aigües de Barcelona", que incorpora també un nou video mapping sobre la Maqueta Barcelona, centrat en l'evolució de l'abastament d'aigua a la ciutat, des de l'època romana fins a l'actualitat.
El contingut de l'exposició posa l'atenció en tres aspectes:
• La procedència i subministrament de l’aigua a la ciutat, tenint en compte l’increment dels recursos hídrics i dels mecanismes de transport per garantir el subministrament a la ciutadania.
• L'ús públic de l’aigua gràcies a les fonts de Barcelona, a través de la mirada del fotògraf Francesc Català-Roca.
• El projecte de sanejament del subsòl de Barcelona de l'arquitecte i enginyer Pedro García Faria, que el 1893 va posar de manifest la necessitat de modernitzar el sistema de sanejament de la ciutat.
La mostra s'inaugura el dijous 6 d'abril a les 12 h del migdia, i es podrà visitar fins al 13 de maig.
Patrocina:
Col·labora en l'exposició:
El COAC organitza l'exposició "Barcelona. L’aigua, xarxes i arquitectura. Aigües de Barcelona", que incorpora també un nou video mapping sobre la Maqueta Barcelona, centrat en l'evolució de l'abastament d'aigua a la ciutat, des de l'època romana fins a l'actualitat.
El contingut de l'exposició posa l'atenció en tres aspectes:
• La procedència i subministrament de l’aigua a la ciutat, tenint en compte l’increment dels recursos hídrics i dels mecanismes de transport per garantir el subministrament a la ciutadania.
• L'ús públic de l’aigua gràcies a les fonts de Barcelona, a través de la mirada del fotògraf Francesc Català-Roca.
• El projecte de sanejament del subsòl de Barcelona de l'arquitecte i enginyer Pedro García Faria, que el 1893 va posar de manifest la necessitat de modernitzar el sistema de sanejament de la ciutat.
La mostra s'inaugura el dijous 6 d'abril a les 12 h del migdia, i es podrà visitar fins al 13 de maig.
Patrocina:
Col·labora en l'exposició:
Barcelona será ciudad invitada en la Bienal de Arquitectura de Buenos Aires 2017
Imatge:
Usina del Arte, Buenos Aires
Barcelona, junto con Copenhague, París y Hamburgo, serán las ciudades invitadas en la próxima edición de la Bienal Internacional de Arquitectura de Buenos Aires, que tendrá lugar el mes de octubre del 2017.
La Bienal, que se celebra cada dos años desde 1985 y se ha consolidado como el evento de arquitectura más importante de América Latina, organiza una exposición y un programa de actividades y conferencias que se desarrollarán paralelamente, entre el 7 y el 22 de octubre. Por primera vez, la Bienal se celebrará en la Usina del Arte, ubicada en el Distrito de las Artes del barrio de la Boca.
Durante sus 30 años de historia, han pasado por el programa de conferencias de la Bienal destacados arquitectos de todo el mundo, como Álvaro Siza, Richard Rogers, Norman Foster, Zaha Hadid, Toyo Ito y Richard Meyer, entre otros. En esta edición, aunque aún quedan nombres por confirmar, el evento contará con la presencia de Bjarke Ingels, Shigeru Ban o Zaida Muxí, profesora de la ETSAB.
Barcelona, como ciudad invitada, tomará especial protagonismo en el programa de actividades. Se trata de una buena oportunidad para establecer complicidades en el campo de la arquitectura entre ambas ciudades y para posicionar a los arquitectos de Barcelona en América Latina.
Barcelona Arquitectura, Ciudad Patrimonio es el proyecto de ciudad que está desarrollando el Ayuntamiento de Barcelona para poner en valor la arquitectura y el patrimonio de la ciudad, y será el hilo conductor de la exposición y las conferencias que Barcelona llevará a Buenos Aires. La participación catalana presentará un concepto de patrimonio que va más allá de la protección histórica y tiene por objetivo destacar el indudable valor que la arquitectura, el espacio público y el paisaje urbano de la ciudad suponen para la sociedad.
El consistorio y el Institut Ramon Llull serán los organizadores de la presencia de Barcelona como ciudad invitada a la Bienal.
Para más información, consulta la web de la Bienal.
La Bienal, que se celebra cada dos años desde 1985 y se ha consolidado como el evento de arquitectura más importante de América Latina, organiza una exposición y un programa de actividades y conferencias que se desarrollarán paralelamente, entre el 7 y el 22 de octubre. Por primera vez, la Bienal se celebrará en la Usina del Arte, ubicada en el Distrito de las Artes del barrio de la Boca.
Durante sus 30 años de historia, han pasado por el programa de conferencias de la Bienal destacados arquitectos de todo el mundo, como Álvaro Siza, Richard Rogers, Norman Foster, Zaha Hadid, Toyo Ito y Richard Meyer, entre otros. En esta edición, aunque aún quedan nombres por confirmar, el evento contará con la presencia de Bjarke Ingels, Shigeru Ban o Zaida Muxí, profesora de la ETSAB.
Barcelona, como ciudad invitada, tomará especial protagonismo en el programa de actividades. Se trata de una buena oportunidad para establecer complicidades en el campo de la arquitectura entre ambas ciudades y para posicionar a los arquitectos de Barcelona en América Latina.
Barcelona Arquitectura, Ciudad Patrimonio es el proyecto de ciudad que está desarrollando el Ayuntamiento de Barcelona para poner en valor la arquitectura y el patrimonio de la ciudad, y será el hilo conductor de la exposición y las conferencias que Barcelona llevará a Buenos Aires. La participación catalana presentará un concepto de patrimonio que va más allá de la protección histórica y tiene por objetivo destacar el indudable valor que la arquitectura, el espacio público y el paisaje urbano de la ciudad suponen para la sociedad.
El consistorio y el Institut Ramon Llull serán los organizadores de la presencia de Barcelona como ciudad invitada a la Bienal.
Para más información, consulta la web de la Bienal.
29/03/2017