La exposición del COAC "Arquitecturas desaparecidas" se desplaza por el territorio
Imatge:
Palau Belles Arts © Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
La ciudad es un escaparate que muestra el trabajo de tantas y tantas generaciones de arquitectos, y la debemos entender como un organismo vivo. Su piel arquitectónica nace, vive y muere, resultado de una lógica que a veces nos cuesta aceptar pero que es producto de su dinamismo. La ciudad no puede estar "congelada en el tiempo", excepto en aquellos elementos que la propia sociedad ha considerado oportuno proteger.
El patrimonio documental sale en nuestra ayuda y, de la misma manera que documenta el patrimonio arquitectónico protegido, nos da la oportunidad de recordar cómo eran algunos edificios que en la actualidad no existen o están profundamente alterados, reforzando la memoria histórica de nuestra sociedad.
El Archivo Histórico del COAC presenta la exposición itinerante "Arquitecturas desaparecidas", que muestra un conjunto de obras situadas en diferentes puntos del territorio y que actualmente ya no se pueden visitar, bien debido a su desaparición o bien porque han sufrido una transformación considerable.
En esta exposición veremos edificios muy transformados, como la casa Bau de Tortosa y el sanatorio de la Savinosa de Tarragona, o inexistentes, como la Sala Athenea de Girona o la Casa Gibert de Barcelona. Todo el material forma parte del fondo del Archivo Histórico del Colegio, repartido por sus diversas sedes, y es un ejemplo del rico patrimonio documental que custodia nuestra institución.
Desde el mes de diciembre del 2016 hasta febrero del 2017, la exposición se pudo ver en la Demarcación del Ebro. Ahora, y hasta el 21 de abril, se puede visitar en la Delegación de Osona.
Posteriormente, está previsto que la muestra se desplace a la Delegación del Alt Empordà, la Delegación del Vallès, la Demarcación de Tarragona y, a finales de año, a la Delegación del Bages-Berguedà.
El patrimonio documental sale en nuestra ayuda y, de la misma manera que documenta el patrimonio arquitectónico protegido, nos da la oportunidad de recordar cómo eran algunos edificios que en la actualidad no existen o están profundamente alterados, reforzando la memoria histórica de nuestra sociedad.
El Archivo Histórico del COAC presenta la exposición itinerante "Arquitecturas desaparecidas", que muestra un conjunto de obras situadas en diferentes puntos del territorio y que actualmente ya no se pueden visitar, bien debido a su desaparición o bien porque han sufrido una transformación considerable.
En esta exposición veremos edificios muy transformados, como la casa Bau de Tortosa y el sanatorio de la Savinosa de Tarragona, o inexistentes, como la Sala Athenea de Girona o la Casa Gibert de Barcelona. Todo el material forma parte del fondo del Archivo Histórico del Colegio, repartido por sus diversas sedes, y es un ejemplo del rico patrimonio documental que custodia nuestra institución.
Desde el mes de diciembre del 2016 hasta febrero del 2017, la exposición se pudo ver en la Demarcación del Ebro. Ahora, y hasta el 21 de abril, se puede visitar en la Delegación de Osona.
Posteriormente, está previsto que la muestra se desplace a la Delegación del Alt Empordà, la Delegación del Vallès, la Demarcación de Tarragona y, a finales de año, a la Delegación del Bages-Berguedà.
23/03/2017
L'exposició del COAC "Arquitectures desaparegudes" es desplaça pel territori
Imatge:
Palau Belles Arts © Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
La ciutat és un aparador que mostra el treball de tantes i tantes generacions d’arquitectes. Passejant pels carrers podem veure estils, usos, valors socials..., empremtes, en definitiva, que defineixen el teixit de la ciutat.
Hem d'entendre la ciutat com un organisme viu. La seva pell arquitectònica neix, viu i mor, producte del seu dinamisme. La ciutat no pot estar "congelada en el temps", excepte en aquells elements particulars que la pròpia societat ha considerat oportú protegir.
El patrimoni documental surt en la nostra ajuda i, de la mateixa manera que documenta el patrimoni arquitectònic protegit, ens dóna l'oportunitat de recordar com eren edificis que en la actualitat no existeixen o estan profundament alterats, reforçant la memòria històrica de la nostra societat.
L’Arxiu Històric del COAC presenta l’exposició itinerant "Arquitectures desaparegudes", que mostra un conjunt d’obres situades en diferents punts del territori i que actualment ja no es poden visitar, o bé per la seva desaparició o bé perquè han sofert una transformació considerable.
En aquesta exposició veurem edificis molt transformats, com la casa Bau de Tortosa i el sanatori de la Savinosa a Tarragona, o desapareguts, com la Sala Athenea de Girona o la Casa Gibert de Barcelona. Tot plegat forma part del fons de l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes, repartit per totes les seves diverses seus, i és un exemple del ric patrimoni documental que custodia la nostra institució.
Des del mes de desembre del 2016 fins al febrer del 2017, l'exposició es va poder veure a la Demarcació de l'Ebre. Ara, i fins al 21 d'abril, es pot visitar a la Delegació d'Osona.
Posteriorment, està previst que la mostra itineri a la Delegació de l'Alt Empordà, la Delegació del Vallès, la Demarcació de Tarragona i, a finals d'any, a la Delegació del Bages-Berguedà.
Visualitza aquí el vídeo emès al Tria33 de TV3.
Hem d'entendre la ciutat com un organisme viu. La seva pell arquitectònica neix, viu i mor, producte del seu dinamisme. La ciutat no pot estar "congelada en el temps", excepte en aquells elements particulars que la pròpia societat ha considerat oportú protegir.
El patrimoni documental surt en la nostra ajuda i, de la mateixa manera que documenta el patrimoni arquitectònic protegit, ens dóna l'oportunitat de recordar com eren edificis que en la actualitat no existeixen o estan profundament alterats, reforçant la memòria històrica de la nostra societat.
L’Arxiu Històric del COAC presenta l’exposició itinerant "Arquitectures desaparegudes", que mostra un conjunt d’obres situades en diferents punts del territori i que actualment ja no es poden visitar, o bé per la seva desaparició o bé perquè han sofert una transformació considerable.
En aquesta exposició veurem edificis molt transformats, com la casa Bau de Tortosa i el sanatori de la Savinosa a Tarragona, o desapareguts, com la Sala Athenea de Girona o la Casa Gibert de Barcelona. Tot plegat forma part del fons de l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes, repartit per totes les seves diverses seus, i és un exemple del ric patrimoni documental que custodia la nostra institució.
Des del mes de desembre del 2016 fins al febrer del 2017, l'exposició es va poder veure a la Demarcació de l'Ebre. Ara, i fins al 21 d'abril, es pot visitar a la Delegació d'Osona.
Posteriorment, està previst que la mostra itineri a la Delegació de l'Alt Empordà, la Delegació del Vallès, la Demarcació de Tarragona i, a finals d'any, a la Delegació del Bages-Berguedà.
Visualitza aquí el vídeo emès al Tria33 de TV3.
23/03/2017
Tornem a ser 10.000!
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Des d’aquest mes de març, el Col·legi d’Arquitectes representa i dóna veu a 10.000 companyes i companys arquitectes, xifra a la qual tan sols s’havia arribat de manera puntual entre els anys 2008 i 2011, quan encara es mantenia la inèrcia del gran creixement econòmic d’inicis de segle.
A partir de llavors la col·legiació va patir un estancament que, en certs moments, va arribar a ser una davallada, encara que molt minsa si tenim en compte que el col·lectiu mai ha estat per sota dels 9.500 membres. Superada aquesta fase, en els darrers anys la tendència de creixement s’ha tornat a consolidar, de manera que l’any passat van col·legiar-se un total de 401 arquitectes.
Un col·lectiu que es rejoveneix, amb un futur marcat per la major presència de les dones
En els darrers dos anys, el perfil del nou col·legiat respon al d’un arquitecte jove (un 45% és menor de 30 anys i un 42% en té entre 30 i 40). Pel que fa al gènere, les dones han incrementat la seva presència de manera clara, situació que també es reflecteix a les escoles d’arquitectura. Així, un 55% dels nous col·legiats són homes, mentre que un 45% són dones, percentatges que demostren un canvi de tendència si es comparen amb el cens actual dels arquitectes col·legiats (fins ara, tan sols un 30% eren dones).
Treballar junts per als reptes de futur
El Col·legi ha afrontat els anys de transformació obligada de la professió amb una estratègia basada en quatre eixos principals: el suport professional, l’impuls de la formació i l’ocupació, la promoció de l’arquitectura i la representació del col·lectiu.
En aquest context, tornar a ser 10.000, a més de reforçar-nos com a col·lectiu, ens permet fer front als nombrosos reptes que tenim al davant. Aconseguir un millor posicionament de la nostra professió, contribuir a l’impuls de polítiques i accions per a la renovació urbana o treballar per a l’habitatge digne en són bons exemples.
A partir de llavors la col·legiació va patir un estancament que, en certs moments, va arribar a ser una davallada, encara que molt minsa si tenim en compte que el col·lectiu mai ha estat per sota dels 9.500 membres. Superada aquesta fase, en els darrers anys la tendència de creixement s’ha tornat a consolidar, de manera que l’any passat van col·legiar-se un total de 401 arquitectes.
Un col·lectiu que es rejoveneix, amb un futur marcat per la major presència de les dones
En els darrers dos anys, el perfil del nou col·legiat respon al d’un arquitecte jove (un 45% és menor de 30 anys i un 42% en té entre 30 i 40). Pel que fa al gènere, les dones han incrementat la seva presència de manera clara, situació que també es reflecteix a les escoles d’arquitectura. Així, un 55% dels nous col·legiats són homes, mentre que un 45% són dones, percentatges que demostren un canvi de tendència si es comparen amb el cens actual dels arquitectes col·legiats (fins ara, tan sols un 30% eren dones).
Treballar junts per als reptes de futur
El Col·legi ha afrontat els anys de transformació obligada de la professió amb una estratègia basada en quatre eixos principals: el suport professional, l’impuls de la formació i l’ocupació, la promoció de l’arquitectura i la representació del col·lectiu.
En aquest context, tornar a ser 10.000, a més de reforçar-nos com a col·lectiu, ens permet fer front als nombrosos reptes que tenim al davant. Aconseguir un millor posicionament de la nostra professió, contribuir a l’impuls de polítiques i accions per a la renovació urbana o treballar per a l’habitatge digne en són bons exemples.
| ETS ARQUITECTE PERÒ NO ESTÀS COL·LEGIAT? UNEIX-TE AL COAC El COAC ofereix als arquitectes un gran ventall de possibilitats de col·legiació que s’ajusten als diferents perfils dels arquitectes. I si ets arquitecte jove o estudiant d’arquitectura pots vincular-te a través del COAC Jove. Consulta’ns! Uneix-te al COAC: consulta les modalitats de col·legiació. COAC JOVE: consulta les condicions i accedeix al formulari per inscriure’t. Més Informació: telèfon d’Atenció a l’Arquitecte 93 306 78 03 |
23/03/2017
¡Volvemos a ser 10.000!
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Desde este mes de marzo, el Colegio de Arquitectos representa y da voz a 10.000 compañeras y compañeros arquitectos, cifra a la que tan sólo se había llegado de manera puntual entre los años 2008 y 2011, cuando aún se mantenía la inercia del gran crecimiento económico de inicios de siglo.
A partir de entonces la colegiación sufrió un estancamiento que, en ciertos momentos, llegó a ser un descenso, aunque muy escaso si tenemos en cuenta que el colectivo nunca ha estado por debajo de los 9.500 miembros. Superada esta fase, en los últimos años la tendencia de crecimiento se ha vuelto a consolidar, de modo que el año pasado se colegiaron un total de 401 arquitectos.
Un colectivo que se rejuvenece, con un futuro marcado por la mayor presencia de las mujeres
En los últimos dos años, el perfil del nuevo colegiado responde al de un arquitecto joven (un 45% es menor de 30 años y un 42% tiene entre 30 y 40). En cuanto al género, las mujeres han incrementado su presencia de manera clara, situación que también se refleja en las escuelas de arquitectura. Así, un 55% de los nuevos colegiados son hombres, mientras que un 45% son mujeres, porcentajes que demuestran un cambio de tendencia si se comparan con el censo actual de los arquitectos colegiados (hasta ahora, tan sólo un 30% eran mujeres).
Trabajar juntos para los retos de futuro
El Colegio ha afrontado los años de transformación obligada de la profesión con una estrategia basada en cuatro ejes principales: el apoyo profesional, el impulso de la formación y el empleo, la promoción de la arquitectura y la representación del colectivo.
En este contexto, volvió a ser 10.000, además de reforzarnos como colectivo, nos permite hacer frente a los numerosos retos que tenemos delante. Conseguir un mejor posicionamiento de nuestra profesión, contribuir al impulso de políticas y acciones para la renovación urbana o trabajar para la vivienda digna son buenos ejemplos.
A partir de entonces la colegiación sufrió un estancamiento que, en ciertos momentos, llegó a ser un descenso, aunque muy escaso si tenemos en cuenta que el colectivo nunca ha estado por debajo de los 9.500 miembros. Superada esta fase, en los últimos años la tendencia de crecimiento se ha vuelto a consolidar, de modo que el año pasado se colegiaron un total de 401 arquitectos.
Un colectivo que se rejuvenece, con un futuro marcado por la mayor presencia de las mujeres
En los últimos dos años, el perfil del nuevo colegiado responde al de un arquitecto joven (un 45% es menor de 30 años y un 42% tiene entre 30 y 40). En cuanto al género, las mujeres han incrementado su presencia de manera clara, situación que también se refleja en las escuelas de arquitectura. Así, un 55% de los nuevos colegiados son hombres, mientras que un 45% son mujeres, porcentajes que demuestran un cambio de tendencia si se comparan con el censo actual de los arquitectos colegiados (hasta ahora, tan sólo un 30% eran mujeres).
Trabajar juntos para los retos de futuro
El Colegio ha afrontado los años de transformación obligada de la profesión con una estrategia basada en cuatro ejes principales: el apoyo profesional, el impulso de la formación y el empleo, la promoción de la arquitectura y la representación del colectivo.
En este contexto, volvió a ser 10.000, además de reforzarnos como colectivo, nos permite hacer frente a los numerosos retos que tenemos delante. Conseguir un mejor posicionamiento de nuestra profesión, contribuir al impulso de políticas y acciones para la renovación urbana o trabajar para la vivienda digna son buenos ejemplos.
| ¿ERES ARQUITECTO PERO NO ESTÁS COLEGIADO? ÚNETE AL COAC El COAC ofrece a los arquitectos un gran abanico de posibilidades de colegiación que se ajustan a los diferentes perfiles de los arquitectos. Y si eres arquitecto joven o estudiante de arquitectura puedes vincularte a través del COAC Joven. Consúltanos! Únete al COAC: consulta las modalidades de colegiación. COAC JOVE: consulta las condiciones y accede al formulario para inscribirte. Más información: teléfono de Atención al Arquitecto 93 306 78 03 |
17/03/2017