HNA_SPP_FAMO
link:
https://www.inworkspacespain.com/
ordre:
3
extern:
Si
publicitat:
Si a home sense loguinar
delegacio:
data:
Monday, 27 March, 2017 - 09:15
ordre ciutadania:
1
Presentació del llibre "L'interiorisme comercial com a patrimoni"
Imatge:
"L’interiorisme comercial com a patrimoni. Una aproximació des del món del disseny"
El proper 5 d'abril a les 19.30 h tindrà lloc a la Sala d'Actes del COAC la presentació del llibre "L’interiorisme comercial com a patrimoni. Una aproximació des del món del disseny", elaborat pel Grup de Recerca d’Història i Estudis del Disseny (GRHED) d’EINA, Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona.
Presentaran el llibre Xavier Olivella, gerent de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de l'Ajuntament de Barcelona, Enric Steegmann, arquitecte i president de la Fundació EINA, Jordi Rogent, arquitecte i ex-cap del Departament de Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament de Bartcelona, i Àlex Mitrani, professor d'EINA i coordinador del llibre.
L'acte, organitzat per la Cooperativa Jordi Capell i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, serà presidit per Manuel Ruisánchez, vocal de Cultura del COAC.
Amb motiu de la presentació del llibre es durà a terme una taula rodona amb especialistes del sector, per tractar sobre el problema del desaparició de botigues de valor patrimonial des del punt de vista del disseny.
Presentaran el llibre Xavier Olivella, gerent de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de l'Ajuntament de Barcelona, Enric Steegmann, arquitecte i president de la Fundació EINA, Jordi Rogent, arquitecte i ex-cap del Departament de Patrimoni Arquitectònic de l'Ajuntament de Bartcelona, i Àlex Mitrani, professor d'EINA i coordinador del llibre.
L'acte, organitzat per la Cooperativa Jordi Capell i el Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, serà presidit per Manuel Ruisánchez, vocal de Cultura del COAC.
Amb motiu de la presentació del llibre es durà a terme una taula rodona amb especialistes del sector, per tractar sobre el problema del desaparició de botigues de valor patrimonial des del punt de vista del disseny.
Taula roda amb:
·Xavier Olivella, gerent de l'Institut Municipal del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida de l’Ajuntament de Barcelona.
·Enric Steegmann, arquitecte i president de la Fundació EINA.
·Jordi Rogent, arquitecte i ex-cap del Departament de Patrimoni Arquitectònic de l’Ajuntament de Barcelona.
·Alex Mitrani, professor d’EINA i coordinador del llibre.
·Manuel Ruisánchez, arquitecte i vocal de Cultura del COAC.
"L’interiorisme comercial com a patrimoni. Una aproximació des del món del disseny" és un exercici de recerca, a manera d’aportació documental i d’exemple de mirada històrica sobre els interiors comercials moderns ja desapareguts a Barcelona. El llibre contribueix a preservar el caràcter efímer de l’interiorisme comercial i a protegir i generar valor cultural, simbòlic, humà i econòmic per a Barcelona i la seva ciutadania.
L’actualització dels lloguers i la Llei d’Arrendaments Urbans de 2015 ha provocat la desaparició i la renovació constant de comerços. Aquest context ha compromès la identitat de les ciutats i Barcelona és un clar exemple.
La publicació reivindica la dimensió patrimonial del món del disseny comercial i col·labora en la definició quantitativa de la identitat urbana de Barcelona i del seu futur. I també rescata de l’oblit el valor del disseny i pot servir de model per a comerços i botigues.
Recupera el vídeo de la presentació aquí:
Fins quan cal conservar els documents professionals?
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Tot i que sí que existeix el deure de conservació de factures i documents justificatius de les relacions professionals o empresarials que les han generat (4 anys des de la finalització de l’exercici fiscal en el qual s’han produït els ingressos), no existeix una normativa específica que determini quin és el període durant el qual els professionals han de conservar la documentació dels encàrrecs en els quals han intervingut i que ja han finalitzat.
No obstant això, atesos els terminis de garantia i exercici d’accions previstos per la Llei d’Ordenació de l’Edificació –garantia màxima de 10 anys des de la finalització; i termini per exercir accions legals de 2 anys des del descobriment del defecte– el mínim prudent per conservar tota la documentació d’un treball serien 12 anys, si bé des de l'Assessoria Jurídica del COAC aconsellem que la conservació tant del projecte com de tota la documentació generada s’allargui a 15 anys des del Certificat Final d'Obra.
En el cas d'encàrrecs no sotmesos a la LOE, en canvi, un bon referent per guardar la documentació durant un temps jurídicament raonable serien 5 anys des del final de l’any en què vam finalitzar el treball.
Pel que fa a quins documents conservar, aconsellem custodiar tota la documentació que pugui resultar rellevant si en un futur patim una reclamació de responsabilitat civil, com és el cas dels contractes amb client i col·laboradors, estudis previs o complementaris, llibre d’ordres, actes o altra documentació rellevant de direcció d’obra, certificats, etc., així com la documentació que hàgim tramitat per compte del client o que el client ens hagi lliurat per fer la nostra feina.
Per a informació més detallada, consulta el document informatiu elaborat per l'Assessoria Jurídica del COAC (cal estar col·legiat).
No obstant això, atesos els terminis de garantia i exercici d’accions previstos per la Llei d’Ordenació de l’Edificació –garantia màxima de 10 anys des de la finalització; i termini per exercir accions legals de 2 anys des del descobriment del defecte– el mínim prudent per conservar tota la documentació d’un treball serien 12 anys, si bé des de l'Assessoria Jurídica del COAC aconsellem que la conservació tant del projecte com de tota la documentació generada s’allargui a 15 anys des del Certificat Final d'Obra.
En el cas d'encàrrecs no sotmesos a la LOE, en canvi, un bon referent per guardar la documentació durant un temps jurídicament raonable serien 5 anys des del final de l’any en què vam finalitzar el treball.
Pel que fa a quins documents conservar, aconsellem custodiar tota la documentació que pugui resultar rellevant si en un futur patim una reclamació de responsabilitat civil, com és el cas dels contractes amb client i col·laboradors, estudis previs o complementaris, llibre d’ordres, actes o altra documentació rellevant de direcció d’obra, certificats, etc., així com la documentació que hàgim tramitat per compte del client o que el client ens hagi lliurat per fer la nostra feina.
Per a informació més detallada, consulta el document informatiu elaborat per l'Assessoria Jurídica del COAC (cal estar col·legiat).
27/03/2017
El COAC acompaña a la representación catalana en el MIPIM
Imatge:
© Incasòl
El decano del Colegio de Arquitectos de Cataluña, Lluís Comerón, acompañó a la representación catalana en el Mercado Internacional de los Profesionales en Inmuebles (MIPIM), que tuvo lugar del martes 14 al viernes 17 de marzo, en Cannes (Francia).
La representación catalana estuvo encabezada por el Consejero de Territorio, Josep Rull; el Concejal de Arquitectura, Paisaje Urbano y Patrimonio del Ayuntamiento de Barcelona, Daniel Mòdol, y el director del Incasòl, Damià Calvet, que promovieron el desarrollo de nuevos proyectos estratégicos en Cataluña, especialmente en el área metropolitana de Barcelona, así como la oferta logística entorno del Corredor Mediterráneo.
Mesa redonda sobre innovación y arquitectura
En el marco de la feria, Lluís Comerón moderó, el martes 14 en el stand de Barcelona- Catalonia, una mesa redonda sobre la innovación en el 22 @ de Barcelona. La mesa estuvo formada por el asesor en urbanismo del Ayuntamiento de Barcelona, David Martínez; el arquitecto, socio de GINA Barcelona Architects y director de BAAS arquitectura, Jordi Badia; el arquitecto y jefe de proyectos de Pich Aguilera, Jordi Paris y, el fundador del estudio de arquitectura BCQ, Toni Casamor.
En su intervención, el decano destacó que "el papel de los arquitectos ha sido determinante en la introducción de nuevos modelos de urbanismo, de gestión y de infraestructuras tecnológicas para el futuro".
Asimismo, Comerón apuntó que "gracias a una arquitectura de calidad, el 22 @ se ha convertido en un distrito de éxito, que ha hecho compatible un crecimiento económico vinculado al conocimiento y la innovación".
El stand de Barcelona- Catalonia en el MIPIM, que se convirtió en una referencia en materia de diseño, tuvo como objetivo promover Cataluña como una de los mejores destinos de Europa para invertir. En este sentido, asistentes de todo el mundo pudieron conocer los atractivos económicos de Cataluña, a través de seis mesas redondas que analizaron, entre otros, el modelo urbano de Barcelona o las oportunidades económicas de su área metropolitana.
Este año, el MIPIM ha contado con una asistencia de cerca de 23.000 participantes de más de 90 países, con 2.600 empresas expositoras y más de 5.300 inversores internacionales.
14/03/2017