L'arquitectura catalana, protagonista als Premis de La Casa de la Arquitectura 2025
La primera edició dels Premis de La Casa de la Arquitectura, impulsats pel Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana (MIVAU) per reconèixer l’excel·lència de l’arquitectura contemporània a escala estatal, ha tingut un clar protagonisme català, amb 5 estudis catalans guardonats entre les 6 categories de la convocatòria.
Aquests guardons tenen per objectiu destacar obres i iniciatives que, en sintonia amb els principis de la Llei de Qualitat de l'Arquitectura, posen de manifest el compromís de la disciplina amb el benestar col·lectiu i la capacitat per afrontar els reptes actuals i futurs, tot fomentant la creativitat i la innovació.
Més enllà de celebrar la qualitat arquitectònica, els premis volen apropar aquesta pràctica a la ciutadania, ressaltant-ne la funció com a eina de transformació cultural, social i territorial.
La cerimònia de lliurament dels premis va tenir lloc el 29 de maig i va comptar amb la presència del degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), Guillem Costa Calsamiglia. Les sis categories dels premis han distingit projectes exemplars en els àmbits de la cohesió social, l’adaptabilitat, la innovació, l’acció pública, les instal·lacions efímeres i la recerca.
Categoria: ES_COHESIÓ
Harquitectes – Carrer Postindustrial
El jurat ha valorat la reutilització de materials, la recuperació de la memòria industrial i el potencial transformador de l’arquitectura en la construcció d’un futur més just. El projecte, realitzat en col·laboració amb Prodis —entitat dedicada a potenciar les capacitats de persones amb discapacitat intel·lectual— exemplifica com l’arquitectura pot esdevenir un paradigma de cohesió social. No només construeix espais, sinó que ofereix un lloc amb sentit, centrat en les persones, els seus vincles, afectes i necessitats.
Categoria: ES_ADAPTABILITAT
Lacol – Utopia compartida
Una proposta de construcció col·lectiva que reflexiona de manera innovadora i pertinent sobre l’habitatge. "Utopia compartida" defensa un model necessari: cooperatives d’habitatge en cessió d’ús sobre sòl públic. La cooperativa d’arquitectes Lacol impulsa, amb el seu treball i compromís, infraestructures comunitàries que responen als desafiaments del present.
Categoria: ES_INNOVACIÓ (ex aequo)
Peris + Toral Arquitectes – Raw Rooms
Aquest projecte parteix d’una lectura contemporània de la tradició, utilitzant materials que no només construeixen, sinó que dialoguen amb l’entorn. Raw Rooms configura un paisatge d’habitatge social adaptat a la identitat i el clima d’Eivissa, amb una resposta compromesa i sostenible a les necessitats locals. El projecte destaca per una aposta essencialista i vernácula, centrada en la qualitat de l’habitar i en la consciència dels recursos.
TEd’A Arquitectes – Palimpsest
La proposta es distingeix per l'honestedat en l'ús de materials que es mostren tal com són. La rehabilitació de l'edifici s'organitza en l'entorn d'una circulació oberta i flexible i un programa residencial que respon a les formes de vida contemporània.
Categoria: ES_ACCIÓ PÚBLICA (ex aequo)
Un Parell d’Arquitectes – Plaça Major
La rehabilitació dels edificis, impulsada per l’Ajuntament i el veïnat, transforma el buit en refugi i el deteriorament en esperança. Restaurar murs és també construir comunitat, preservar l’espai públic i teixir la memòria col·lectiva. Aquest projecte és un paradigma de com, des del present, podem imaginar ponts entre el passat i el futur dels nostres espais comuns.
Silvia Párraga Sisternes - Cantereria no dormis
Una resposta bella i resilient al desastre provocat per la DANA. Els murs i els enderrocs esdevenen paisatge viu, renaturalitzant el curs fluvial i assumint el risc amb sensibilitat i tècnica. La innovació davant el context d’emergència climàtica i la col·laboració exemplar entre administracions converteixen aquest projecte en un gest col·lectiu que transforma l’espai públic i el converteix en una herència compartida.
Categoria: ES_EFÍMERES (ex aequo)
Josep Ferrando – Un Tívoli per a Lluèrnia
Una intervenció subtil i respectuosa en el paisatge volcànic de la Garrotxa. La peça es desplega sobre un cràter, connectant una alzina amb el bosc que l’envolta. Ferrando ofereix, amb aquesta instal·lació, una reflexió sobre els vincles entre ciutat, natura i cultura contemporània.
Urko Sánchez Architects – Murs amb vida
Amb materials humils, el projecte connecta modernitat i tradició, reutilitzant un espai existent. La seva solució desmuntable respecta el paisatge i convida a pensar en un futur sostenible i culturalment enriquit. Destaca per promoure la cooperació internacional i per projectar l’arquitectura espanyola més enllà de les seves fronteres.
Categoria: ES_INVESTIGACIÓ
Oficina de Investigación Documental – Atles de la desaparició
El jurat ha reconegut la valuosa i necessària tasca d’aquesta oficina, dedicada a recuperar la memòria col·lectiva amb intensitat, sensibilitat i rigor. El projecte no només destaca pel resultat final, sinó pel procés de recerca desenvolupat per un equip interdisciplinari.
Agotados los fondos destinados a los programas 1 y 3 del Consorcio de la Vivienda de Barcelona
En relación a las ayudas de los fondos Next Generation, en fecha 23 de mayo de 2025, el Consorcio de la Vivienda de Barcelona (CHB) informa que el presupuesto total solicitado de la convocatoria del Plan de Barrios (Programa 1) y la convocatoria de Ayudas a la rehabilitación del Edificio (Programa 3) ha superado la dotación presupuestaria existente.
Para solicitudes con obras iniciadas u obras finalizadas, contacta con la Oficina de Rehabilitación Municipal (ORM) para valorar el trámite y dejar la solicitud en reserva. En caso de que se liberara crédito suficiente para atender la solicitud, desde la ORM se pondrán en contacto con la persona solicitante.
Por lo que respecta al resto de convocatorias, de momento, todavía disponen de dotación presupuestaria suficiente para atender solicitudes.
Podéis consultar las notas publicadas en la web del Ayuntamiento en el apartado "Cuantía de la solicitud" para el Programa 1 y "Cuantía y plazo de la solicitud" para el Programa 3.
Para más información, podéis dirigiros a la Oficina de Rehabilitación Municipal (ORM) situada en la c. Pujades, 350 - 08019 Barcelona, reservando cita previa en el 010 o en la web del Ayuntamiento.
Els frisos de Picasso a la seu del COAC, declarats Bé Cultural d’Interès Nacional
El Govern de la Generalitat ha aprovat declarar Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN), com a col·lecció, dos plafons esgrafiats de la seu del COAC de Barcelona, elaborats per Carl Nesjar a partir dels esbossos de Pablo Picasso.
Es tracta dels esgrafiats de la Sardana i dels Arcs, que es troben al vestíbul de la Sala d’Actes de la seu de Plaça Nova, un espai que destaca per la seva singularitat arquitectònica i artística.
Un patrimoni únic
L'any 1959, es va encarregar a Pablo Picasso el disseny de l’esgrafiat dels frisos interiors i exteriors de la seu del COAC, obra de l’arquitecte Xavier Busquets. Inspirant-se en la cultura mediterrània, l’artista va plasmar als esgrafiats elements propis de la cultura popular catalana, com els gegants, les sardanes o els Tres Tombs.
A partir dels dibuixos de Picasso, l’artista noruec Carl Nesjar, col·laborador habitual del pintor, va procedir al gravat sobre formigó amb la tècnica de l’esgrafiat al doll de sorra, que ja havia utilitzat a l’edifici del Govern a Oslo (Noruega).
Restauració dels esgrafiats
L'any 2022, el COAC va dur a terme la restauració dels frisos de formigó, tant per la seva cara exterior com per la interior, amb la voluntat de reparar-ne els danys soferts pel pas del temps i mantenir així el seu valor patrimonial. Recupera la conferència realitzada al COAC, en la qual l'equip responsable de la restauració va explicar el procés dut a terme.
Urbanisme i... cures. Vulnerabilitat urbana, arquitectura i coneixement situat
El dijous 12 de juny a les 18.30 hores l’Agrupació d'Arquitectes Urbanistes de Catalunya reprèn les sessions "Parelles de Ball" amb la jornada que portarà per títol ”Vulnerabilitat Urbana: arquitectes i urbanistes a peu de carrer”.
D’ençà uns quinze anys hem vist com les nostres ciutats han estat afectades per diverses crisi de natura molt diversa i que posen en qüestió paradigmes urbans que havíem assumit com a veritats inqüestionables a casa nostra.
El dret d’accés als recursos que la ciutat proveeix, així com els modes de producció, transformació i gestió de la mateixa, s’han vist posats en qüestió arran de la successió accelerada de diverses crisis d’ordre econòmic (punxada de la bombolla immobiliària al 2010), socio-sanitari (COVID 2019-21) o ambiental (sequeres recurrents 2015-18, 2022-24).
Davant d’aquesta conjuntura, la consciència sobre la vulnerabilitat urbana ha esdevingut central en el debat públic, social i acadèmic. Arquitectes i urbanistes no ens podem abstenir de participar-hi aportant el nostre coneixement i experiència.
La jornada “Vulnerabilitat Urbana: arquitectes i urbanistes a peu de carrer” dona compte de quatre projectes de recerca que, prenent com a cas d’estudi l’àmbit de llevant de la ciutat de Barcelona, anticipen el mode com podem aproximar-nos a teixits urbans i social amb alts índexs de vulnerabilitat.
S’explicaran quatre iniciatives que han cercat el coneixement directe del lloc, han trepitjat el carrer i han establert una intensa relació amb comunitats locals i iniciatives de base. Compartirem com, des del nostre àmbit de coneixement, arquitectes i urbanistes podem traduir en termes espacials necessitat peremptòries i proposar estratègies per a la millora de l’espai urbà.
Comptarem amb la participació de:
Quim Bonastra, professor titular de Geografia a la UdL.
Daniele Caron, professora adjunta de la Facultat d’Arquitectura de la Universidade Federal do Rio Grande do Sul, a Porto Alegre.
Marta Serra, professora agregada de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès.
Carlos Bitrián, professor lector de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona.
Adolf Sotoca, professor del Departament d’Urbanisme, Territori i Paisatge de la UPC.
L'acte és gratuït, però cal inscripció prèvia.
