ACÚSTICA: MÉS ENLLÀ D'UNA SIMPLE BARRERA CONTRA EL SOROLL
El dimecres 9 de juliol de 18 a 20 hores, tindrà lloc a la Sala Mirador del COAC (Pl. Nova, 5, 8a planta), la propera jornada monogràfica que en aquesta ocasió portarà per títol "ACÚSTICA: MÉS ENLLÀ D'UNA SIMPLE BARRERA CONTRA EL SOROLL".
Descobreix el poder transformador del so en l'arquitectura. Aquest monogràfic et convidarà a anar més enllà del soroll i a dissenyar espais que millorin el benestar i la comunicació de les persones.
Aprofitem també aquesta trobada, oberta a tots els col·legiats, per a celebrar plegats la cloenda del curs. Una ocasió per retrobar-nos, fer xarxa i compartir coneixement en un entorn proper i estimulant.
La jornada conclourà amb un refrigeri estiuenc, un espai distès per continuar la conversa i brindar pel final de curs.
El programa versarà sobre les següents preguntes:
1: Quines funcions té l'arquitectura acústica?
L'acústica sovint es redueix a una qüestió de compliment normatiu per obtenir llicències o guanyar concursos. No obstant això, el seu potencial real resideix en la capacitat de dissenyar espais que satisfacin les necessitats auditives i el benestar de les persones.
La intervenció dels arquitectes en l'àmbit acústic hauria d'anar més enllà de la simple verificació normativa; hauria de proporcionar solucions acústiques que realment beneficiïn els usuaris dels espais.
2: Es limita a reduir soroll i adequar sales?
El control del soroll i el condicionament de sales son, sens dubte, aspectes fonamentals de l'arquitectura acústica, però no ens podem limitar a això. Aquestes dues qüestions estan intrínsecament vinculades amb les diferents activitats que fem els éssers humans quotidianament.
Limitar l'acústica a aquests conceptes és perdre's una part enorme i vital del seu valor.
3: Quin paper hem de tenir els arquitectes?
Com a arquitectes, no ens podem limitar a entendre l'acústica com una sèrie de valors mesurables (nivells sonors, àmbits de freqüències, nivells equivalents...).
La nostra disciplina és capaç d'influir activament en el paisatge sonor, dissenyant entorns urbans que facilitin la comunicació a curta, mitja i llarga distància. Podem anar més enllà de la simple mesura per crear espais que millorin la interacció humana a través del so.
4: Podem dissenyar el so?
Sí, rotundament! L'arquitectura acústica integra la poètica, el disseny i la rehabilitació sonora d'espais i ciutats. Com a arquitectes, podem dissenyar activament els sons que volem que s'escoltin, millorant el confort de les persones. Fins i tot podem aconseguir que el so evoqui emocions, generi atmosferes i comuniqui missatges significatius.
La rehabilitació sonora, a més, ens permet intervenir en espais existents per millorar-ne la qualitat acústica des d'aquesta perspectiva humana (i sí, també per a complir la normativa).
Inscriu-te a la jornada
RCR Programa Obert: Ila Béka & Louise Lemoine
En aquesta edició, el programa girarà al voltant del concepte "ATMOSFERES" i hi participaran Ila Béka & Louise Lemoine, Xevi Bayona i Kazuyo Sejima (Premi Pritzker d'Arquitectura 2010). Com en anteriors edicions, les xerrades s'acompanyaran d'una selecció de videocreacions que, sota el títol "MATÈRIA BOSC", celebren la força poètica dels arbres.
La primera de les conferències, que es durà a terme al Pati de l'Hospici d'Olot, porta per títol El poder emocional de l'espai. Aquesta anirà a càrrec d'Ila Bêka & Louise Lemoine, que ens parlaran de com influeix l'espai en el nostre estat físic, psicològic i emocional. Com a artistes, cineastes i investigadors, treballen en la intersecció de les arts visuals, el cinema de no ficció i l’arquitectura. Durant els últims vint anys, han experimentat amb noves formes narratives i cinematogràfiques per a explorar com les persones viuen, perceben i es relacionen amb l’espai des de perspectives emocionals, socials i culturals. La presentació d'aquesta conferència anirà a càrrec del filòsof, periodista i guionista especialitzat en televisió, cinema, cultura contemporània i pensament filosòfic, Joan Burdeus Soler.
Ila Bêka & Louise Lemoine
Ila Bêka (Latisana, Itàlia, 1967) es va graduar en arquitectura a la Università Iuav di Venezia i en la École Nationale Supérieure d’Architecture de Paris-Belleville, on va ser influenciat per figures tan destacades com Aldo Rossi, Manfredo Tafuri, Vittorio Gregotti, Massimo Cacciari, Bernardo Secchi, Gino Valle, Ugo La Pietra, Henri Ciriani i Jacques Lucan.
Louise Lemoine (Bordeus, França, 1981) va estudiar cinema i arts visuals en la Universitat de la Sorbona, on va desenvolupar un estil narratiu únic que combina tècniques documentals i narratives.
Les seves pel·lícules han obtingut reconeixement internacional i s’exhibeixen en importants festivals de cinema i museus d’art. L’any 2016, el MoMA de Nova York va adquirir la seva obra completa per a la seva col·lecció permanent. Els seus treballs també formen part d’altres col·leccions públiques i privades de gran rellevància, com el MAXXI – Museu Nacional de les Arts del Segle XXI (Roma, Itàlia), el CNAP – Centre Nacional de les Arts Plàstiques (París, França) i la Fondazione Prada (Milà, Itàlia), entre altres.
Han produït més de trenta pel·lícules, entre elles Koolhaas Houselife (2008), Barbicania (2014), The Infinite Happiness (2015), Moriyama San (2017), Tòquio Ride (2020) i l’odissea cinematogràfica sobre la ciutat en 12 pel·lícules, Homo Urbanus (2017-2023).
Són convidats regularment a impartir conferències i a ensenyar en universitats com la Graduate School of Design (GSD) d’Harvard, la Graduate School of Architecture, Planning and Preservation (GSAPP) de la Universitat de Columbia a Nova York, la Accademia di Architettura de Mendrisio (Suïssa) i la Architectural Association School de Londres (el Regne Unit).
Compta amb el suport d'un arquitecte per afrontar els nous requisits legals en la resolució de conflictes civils (MASC)
Davant d’aquest nou marc normatiu, l’Agrupació d'Arquitectes Experts Pericials Forenses i Mediadors del COAC (AAEPFMC) posa a disposició de la ciutadania professionals especialitzats i formats per oferir mediació, conciliació, actuació com a tercer neutral o independent i assessorament específic per complir amb els requisits dels MASC.
Aquest servei s’adreça a qualsevol persona que hagi d’afrontar un conflicte en l’àmbit civil, ja sigui relacionat amb qüestions familiars, contractuals, arrendaments o altres àrees. L’objectiu és facilitar solucions eficaces, dialogades i amb garanties jurídiques, tot respectant la nova normativa.
Necessites suport per afrontar els nous requisits legals?
El COAC promou la mediació en l’arquitectura
Enguany, de la mà de l'Agrupació d’Arquitectes Experts Pericials Forenses i Mediadors, el COAC ha posat en marxa una campanya de comunicació per donar a conèixer la figura del mediador i fomentar l’ús de la mediació com a recurs efectiu per a la resolució de conflictes.
La iniciativa vol sensibilitzar els arquitectes sobre els avantatges de la mediació, que permet arribar a acords de manera consensuada i pacífica, evitant la via judicial. A més, destaca el paper fonamental dels arquitectes com a professionals qualificats per acompanyar el procés de mediació i aportar valor tècnic.
Clàusules per promoure la mediació en els contractes
Des de l'AAEPFMC, et recomanem que, en els teus contractes com a arquitecte/a, incorporis una clàusula per assegurar que els conflictes es puguin intentar resoldre de manera dialogada a través de la mediació. Igualment, pots ajudar els teus clients a preparar els contractes entre promotors i constructors, suggerint-los que incorporin també una clàusula per promoure la via de la mediació. Consulta les clàusules proposades.
Et cal un servei de mediació?
Troba arquitectes mediadors al web de l'AAEPFMC!
Nova Guia d'Aplicació del Codi Estructural per a estructures de formigó armat
El Codi Estructural, aprovat mitjançant el Reial Decret 470/2021 i en vigor des del novembre del 2021, estableix els requisits tècnics i normatius per a estructures de formigó, acer i estructures mixtes. La Guia publicada ara és una eina orientada a facilitar l'aplicació pràctica del Codi Estructural en l'edificació amb estructures de formigó, concretament en l'àmbit més habitual de la professió: el de les estructures senzilles de formigó armat.
És un document tècnic sintètic, orientat a la pràctica, que compila els aspectes essencials per al dimensionament i la verificació de:
· Edificacions de fins a 7 plantes (baixa+6)
· Llums convencionals
· Càrregues habituals
· Tipologies molt utilitzades.
Cal llegir amb deteniment l'abast de la Guia i les condicions que han de complir les estructures per a la seva aplicació.
La Guia no substitueix el Codi Estructural, però sí que el complementa de forma accessible, ajudant a resoldre de manera eficaç els dubtes més habituals en la pràctica projectual diària. A la publicació hi figuren enllaços a més de 20 vídeos que aclareixen aspectes que no s'inclouen en el text, com a peu de pàgina en forma de QR o com a enllaç en la versió digital.
· Guia oficial per a consulta i descàrrega gratuïta en PDF
· Edició impresa disponible per a compra
El Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana i l'Institut de Ciències de la Construcció Eduardo Torroja presentaran la nova Guia el proper 9 de juliol de 10 a 12 h. L'acte es podrà seguir en línia.




