Accions del COAC en Deontologia Professional durant l'any 2025
La Comissió està composada per sis arquitectes que s’escullen per sorteig cada quatre anys, coincidint amb les eleccions col·legials. Els membres tenen diferent antiguitat de col·legiació per a una millor representació de tot el col·lectiu.
Activitat del 2025
Durant l'últim any, s’han tramitat 28 expedients sancionadors, dels quals 9 es van obrir l'any 2024 i han estat resolts durant l'any 2025 amb 1 arxiu d'expedient i amb 8 sancions lleus. Durant l'any 2025 s'han obert 19 expedients sancionadors, dels quals 1 ha estat tancat amb resolució d’arxiu, 2 amb sanció lleu i 16 continuen encara oberts degut a que es van iniciar majoritàriament a finals del segon semestre.
Els motius de les sancions imposades han estat: 1 per no haver atès degudament les obligacions professionals (desatenció dels requeriments i sol·licituds col·legials de forma reiterada i injustificada), 1 per vulnerar la dignitat professional d’un company, 4 per falsejament de documentació professional, 1 per manipulació del segell de visat, 1 per la usurpació de l'autoria dels treballs professionals aliens i 2 per haver acceptat un encàrrec sobre el treball d'un company sense haver-lo informat.
Més informació
Per saber més sobre el tema, pots consultar la càpsula de la FormaTecA "La responsabilitat ètica de l’arquitecte".
Per qualsevol dubte o consulta, pots posar-te en contacte amb la Secretaria Tècnica.
53 Propostes i recomanacions per donar resposta al dèficit d’habitatges protegits a Catalunya
El proper dilluns 26 de gener a les 18.30 h, es presentarà a la seu del COAC de Barcelona el treball "53 Propostes i recomanacions per donar resposta al dèficit d’habitatges protegits a Catalunya", resultat de les sessions que, per encàrrec de la Fundació Campalans, va realitzar el grup de treball per afrontar la promoció, construcció i tinença d’habitatges assequibles a Catalunya.
Presentarà l'acte Sandra Bestraten i Castells, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC, i Carles Marti Jofresa, membre de la Comissió Executiva de la Fundació Campalans.
Les conclusions aniran a càrrec d'Eduard Rodriguez i Villaescusa, doctor arquitecte i coordinador del treball; Bàrbara Pons Giner, arquitecta i directora de Barcelona Regional; Amadeu Iglesias Unzué, arquitecte i exdirector de la promotora d’habitatges socials IMPSOL; Jose Antonio Gras Iñigo, arquitecte i tinent d'alcaldia de Territori Sostenible i Medi Ambient de Sant Adrià del Besos, i Xavier Gonzalez Garuz, economista i exdirector financer de l'Institut Municipal de l'Habitatge i Rehabilitació de Barcelona.
Cal inscripció prèvia.
Acte d’homenatge a Manuel Gausa
En reconeixement a la trajectòria professional i al llegat intel·lectual de l’arquitecte Manuel Gausa, el Col·legi d'Arquitectes us convida a l’acte d’homenatge que celebrarà en la seva memòria el proper dimarts 27 de gener a les 19 h.
L’acte comptarà amb la participació del degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia, així com dels arquitectes Marc Aureli Santos, Roberto Ferlito i Xavier Llobet i la historiadora de l’art Isabel Valverde, entre d’altres.
Us hi esperem per compartir un moment de record i reconeixement.
Es prega confirmació d'assistència
Manuel Gausa (1959-2025)
Traspassat de manera inesperada l’agost de 2025, Gausa havia desenvolupat una trajectòria reconeguda internacionalment que combinava la pràctica arquitectònica, la docència i la reflexió teòrica.
Es va graduar a l’ETSAB l'any 1986, on va exercir de professor entre 1995 i 2000 i es va doctorar el 2005. Posteriorment va ser catedràtic d’Arquitectura i Paisatgisme a la Università degli Studi de Gènova (UNIGE), on coordinava un doctorat d’arquitectura i disseny i un laboratori de recerca urbana i territorial.
Entre 1991 i 2000 va dirigir la revista del COAC Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme, i l'any 1994 va crear el grup ACTAR -despatx d'arquitectura i editorial-. També va ser un dels impulsors del grup METAPOLIS, amb Vicente Guallart i Willy Müller, que va organitzar els diversos Festivals METAPOLIS d'Arquitectura Avançada entre els anys 1998 i 2001. L’any 2000 van ser convidats per Massimiliano Fuksas a la Biennal d’Arquitectura de Venècia. Fruit d’aquell moviment creatiu, sorgiria poc després l’Institut d’Arquitectura Avançada de Catalunya (IAAC). També va impulsar l'escola d'Arquitectura de la UIC i la creació de l'AJAC. A més, va realitzar projectes tant d'àmbit internacional com nacional com ara la plaça Pablo Picasso a Montornès, els habitatges al polígon Arrahona a Sabadell i les Wood Houses a Nantes.
El 2004 va fundar, amb Florence Raveau, l'estudi Gausa+Raveau Actararquitectura, amb el qual va desenvolupar projectes d'arquitectura i urbanisme. Els darrers anys havia guanyat diversos concursos per fer habitatges a París- ZAC Grand Paris Clichy Batignolles, i va ser distingit amb la Medalla de l’Arquitectura de França.
Va ocupar també càrrecs institucionals rellevants, com el de vicepresident del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de la Generalitat de Catalunya (2008-2012) i membre del Consell Consultiu de l’Hàbitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona (2011-2014) i de la Comissió d'Arquitectura Municipal de Barcelona (1918-2022).
Norman Cinnamond. Arquitectura, disseny, art i memòria
Presentaran l'acte Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC, i Sílvia Farriol, presidenta d'ArquinFAD entre el 2009 i el 2018, que farà un breu record del pas de Cinnamond pel FAD. Tot seguit intervindrà Antoni Sala, soci fundador de l'estudi CTS Arquitectes juntament amb Norman Cinnamond i Carlos Torrentó.
La jornada continuarà amb una taula rodona de records i reflexions, que comptarà amb la participació de Jaume Bach, Jon Montero, Miquel Espinet, Tebi Terradas, Juli Esteban, Vinyet Panyella i Toni Berini. L'acte finalitzarà amb una copa de cava a la segona planta del COAC.
Norman Cinnamond
Arquitecte nascut a Barcelona l'any 1941, va ser professor del departament de Projectes Arquitectònics de l'ETSAB des de l'any 1969 fins al 1990. Besnét de Santiago Rusiñol, Cinnamond va destacar pel seu gran talent com a dibuixant i pintor. La seva notable aportació a l'arquitectura catalana queda reflectida en obres com ara l'Hotel Guitart Grand Passage (Barcelona, 1981), els Jutjats de Manresa (2009), l'Edifici d'oficines del carrer Pallars, 99 (Barcelona, 2010) i els clubs nàutics El Balís (Llavaneres, 1982), Port d’Aro (Platja d’Aro, 1983), Port Ginesta (Sitges, 1986) i El Garraf (Garraf, 1995).
Es prega confirmació d'assistència