Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Raimon Torres. Fotografies d’Eivissa i Formentera 1965-1975

Imatge: 
©Raimon Torres
El retrat d’unes passejades per Eivissa i Formentera
Aquest recull de fotografies realitzades entre els anys 1965 i 1975 a les illes d’Eivissa i Formentera, a l’inici de la meva estada a l’illa, van ser presentades en dues exposicions a Eivissa (COAIB el juny de 2009 i Can Jeroni, Sant Josep, el febrer de 2010) i a Formentera (Plaça de l’Ajuntament, l’abril del 2010). Són el resultat d’unes passejades per la ciutat i el camp d’Eivissa i per Formentera.
Unes passejades on vam descobrir un món nou, la situació de les cases pageses integrades en el paisatge, un paisatge estructurat amb murs de pedra seca, seguint la seva geografia, que limitaven camins i les seves propietats, murs on es recolzaven les feixes de conreu. Un món tan allunyat de la nostra vida a la ciutat, on tot ens semblava disposat d’una manera harmònica, amb una bellesa que ens atreia i ens enamorava.
Com arquitecte era una contínua descoberta d’una forma de viure; una manera de construir seguint una tradició amb elements tan senzills com enginyosos, sempre partint de les seves necessitats i possibilitats, amb materials que tan sols s’abastaven de l’illa i que aprofitaven i reutilitzaven. Era una economia de subsistència on mai es llençava res, seguint uns principis que avui en el nostre món tan complex s’anomenen reciclatge i sostenibilitat -conceptes, sovint, contradictoris en la nostra societat i difícils d’assolir-. La recollida de l’aigua, el foc, el tractament de les cobertes, les baranes de fusta, reflex d’una cultura i enginy, aconseguint unes formes simples i austeres lluny de qualsevol ostentació i amb la mínima preocupació decorativa.
Ens apropàvem a una forma de viure i construir ben allunyada de la nostra vida a ciutat, alhora que entràvem en contacte amb els seus habitants, la seva parla, la seva visió dels forasters que aleshores nosaltres érem per a ells: “Vostè es aquell català que parla pagès.” (Catalina, veïna d’es Cap de Barbaria, 1980); “Vostè es l’únic foraster que no m’ha fotut.” (Mateu, veí d’es Figueral Can Lloses, estiu del 1970).
Vam quedar captivats per la bellesa d’aquella aparent simplicitat. Tot això ho volia captar, retenir, sense cap objectiu concret, sense pensar en arxivar, ni mai imaginar que s’arribés a exposar. Avui, 50 anys després, aquestes imatges són testimoni d’un món gairebé desaparegut, els valors del qual encara són actuals. Un món que tots hem contribuït a canviar.
L’exposició d’aquestes fotografies a Eivissa i Formentera el 2010 i les converses i els comentaris d’aquells que les visitaren són el que m’ha esperonat a fer-ne una selecció en forma de llibre. En la selecció, més enllà del record i de la fixació de la imatge d’una època, he volgut fer una lectura ordenada i reflexiva de tots aquests valors que constitueixen, al meu entendre, allò de més essencial de la cultura arquitectònica de les Pitiüses d’aquells anys.
Raimon Torres

Col·labora: 


PDF version

Sessió de cloenda de l’exposició de fotografies de Raimon Torres

Imatge: 
©Raimon Torres

Taula rodona amb la participació de Víctor Brossa, Emili Donato, Salvador Tarragó, Elias Torres i Sandra Bestraten com a cloenda de l'exposició "Raimon Torres. Fotografies d'Eivissa i Formentera 1975-1985".

PDF version

He acabat arquitectura! I ara què? Exposició de Joves Arquitectes. Recull de Projectes Finals de Carrera 2004-2012

L’exposició He acabat arquitectura! I ara què? Exposició de Joves Arquitectes. Projectes Final de Carrera 2004-2012, dóna a conèixer una setantena de projectes que els estudiants d’arquitectura de les Comarques de Girona han presentat a les escoles d’arquitectura catalanes entre els anys 2004 i 2012, i que per primera vegada inclourà els graduats a l’Escola d’Arquitectura de la Universitat de Girona.

La mostra, que ocuparà tota la seu del Col·legi d’Arquitectes de Girona, s’inicia a la planta baixa de l’edifici, amb la instal·lació "Passar pel tub", que endinsarà a tota aquella persona que la visiti a l’univers personal del Projecte Final de Carrera: cafès, hores de son, materials, idees, nervis, sorolls. Després d’aquest primer contacte, els visitants seran guiats fins a la porta de l’ascensor que caldrà agafar-lo per pujar a la 4rta planta. Allà, s’iniciarà un recorregut que partirà del recull de maquetes dels projectes i, descendint a peu per l’escala es podran contemplar els panells dels projectes, tot creant un recorregut vertical per l'edifici, omplint-lo de vida i permetent al visitant conèixer de dalt a baix l’edifici de la Pia Almoina, actual seu del COAC a la ciutat.

Els joves representen el futur de la professió, i des del Col·legi es vol reconèixer el seu treball, els seu esforç, la seva aposta i la seva il·lusió. Són projectes que demostren una aposta per la recerca de solucions imaginatives, una evident preocupació per les tècniques i els mitjans de representació, una capacitat d’aportar imaginació, i de ser crítics i autocrítics.

Espai web www.heacabatarquitectura.cat

Amb l’objectiu de pretendre també una radiografia col·lectiva de l’estat de la professió a través d’una generació d’arquitectes, la més jove, cada panell ens obra una nova finestra a la pàgina web www.heacabatarquitectura.cat, un espai interactiu que reuneix i exposa els treballs i que pot actuar de plataforma pel primer contacte amb el món real, però també d'eina de consulta per a futurs arquitectes que encara no han acabat. 

PDF version

4a sessió d'Ecumenòpolis: "Squat, la ciutat és nostra"

Imatge: 
©C-P Productions

Dins l'Espai Audiovisual dels "Dilluns de Cultura" del COAC, es durà a terme a la sala d'actes de plaça Nova la quarta sessió del cicle Ecumenòpolis amb la projecció de la pel·lícula "SQUAT, la ciutat es nostra", dirigida per Christophe Coello (C-P Productions, França, 2011, V.O. castellà/català).

El film retrata el seguiment que durant vuit anys (2003-2011) va realitzar Coello de les acciones de “Miles de Viviendas”, un grup barceloní dedicat a ocupar edificis en plena bombolla immobiliària. En el debat obert posterior a la projecció comptarem amb la presència de Pere Pujol, arquitecte membre d’Arquitectes sense Fronteres.

PDF version

Pages

more