Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
[in]TESIS

INTESIS: Comerç, ciutat, paisatges arran de terra

Imatge: 
© Tesi doctoral Eulàlia Gómez-Escoda
La Demarcació de Tarragona del COAC us convida a la presentació de la Tesi Doctoral “Comerç, ciutat, paisatges arran de terra” a càrrec d'Eulàlia Gómez-Escoda, Dra. arquitecta per la Universitat Politècnica de Catalunya.

La sessió s'ofereix per streaming el dijous 6 de maig de 2021 a les 19.30h mitjançant la plataforma Microsoft Teams. Les persones inscrites rebran un correu electrònic amb l'enllaç per seguir la sessió en directe. Aquest enllaç es publicarà també al web unes hores abans d'iniciar l'acte.

La tesi es fixa en la ciutat a partir de l'angle a la trobada entre façanes i voreres, una frontissa gruixuda i plegada, d’ús fonamentalment col·lectiu i ocupada en gran mesura pel comerç, de naturalesa invasiva i transformadora. Les activitats tenen com a escenari principal l’arribada de l’arquitectura al carrer -les plantes baixes-, on els límits entre públic, privat i col·lectiu canvien de gruix, de grau de transparència o de perforació, es converteixen en discontinus, desapareixen a estones, o prenen cos i se separen del pla del terra, que és on es desenvolupa principalment el component públic urbà, perquè és on la interacció entre habitants i visitants amb el construït contribueix a magnificar les condicions d’urbanitat (1) de la ciutat. Determinades petjades al paisatge urbà són conseqüència de l'acció col·lectiva del comerç: intervencions que foraden o esculpeixen l’arquitectura, que s'hi superposen amb noves estructures o que en desborden els límits i s'estenen sobre el fragment de ciutat propera. Accions saltejades en el temps i escenaris superposats que explicats de manera detallada posen en valor aquestes parasitacions urbanes, emfatitzen la transcendència del comerç en la contribució -de manera espontània i més enllà de les normes, en moltes ocasions- a la complexitat i a la intensitat de l'ús públic de les voreres. La tesi s'aproxima al comerç urbà des de quatre perspectives que creuades estableixen les bases teòriques per una comprensió del paisatge de la ciutat arran de terra. El text s'acompanya d’un conjunt d'imatges i cartografies tant pròpies com apropiades que exploren les maneres d’entendre i de representar el llindar entre l'espai públic de carrers i places i l'espai col·lectiu del comerç. El primer capítol repassa la literatura científica sobre la qual es recolza la recerca, al mateix temps que desplega l'imaginari sensible entorn a la qüestió. L'estesa de textos i imatges que el configuren acompanyen la formulació de la primera hipòtesi: el que passa a les plantes baixes de la ciutat determina en gran mesura el seu caràcter. El segon descriu els edificis dedicats al comerç des del punt de la seva morfologia i les regles d'implantació urbana. Es fixa en com han evolucionat i s'han transformat en estructures que han capgirat les lògiques del model original, o en com s’han hibridat per poder respondre a les necessitats que el comerç demanava a la ciutat. La hipòtesi sobre la qual es recolza és la del fet que el comerç i les seves formes duen implícites al seu caràcter la invasió i la transformació, i que aquests canvis que experimenten i que infligeixen al seu entorn caracteritzen l'ús del pla del terra. El tercer se centra en tres fragments del centre de Barcelona i els explica des de la presència d'alguna de les formes de comerç descrites al capítol anterior: descrivint-ne la morfologia o l'origen, repassant la normativa municipal que les regula, cartografiant-ne l'ús. Per gran que sigui la forma amb què es manifesta, el comerç comporta sempre una dimensió urbana d'escala menuda, una rugositat oscil·lant a peu de carrer, unes ondulacions en la trobada entre façanes i voreres sempre en moviment constant. El quart capítol tanca la tesi establint relacions entre els tres anteriors amb una reflexió sobre els paisatges comercials contemporanis -els que caracteritzen els centres urbans, els que es descentralitzen i es lliguen a les infraestructures de transport, els que subsisteixen sense suport físic-, i determina que a cadascun d’aquests diferents escenaris li corresponen uns ritmes i uns temps, que són els que marquen les formes de comerç que en caracteritzen la seva geografia.

(1) De Solà-Morales (2010) defineix la urbanitat com la suma de permeabilitat, sensualitat i respecte, i adverteix que no només es troba en l’activitat econòmica i social, sinó també en la matèria de l’arquitectura. ('La urbanitat de l'arquitectura', Conferència inaugural del curs 2009-2010 en la ETSAB, Barcelona: Visions n.8)


#dijousalcoac
#COACTarragona

 

logo del coac
L'Agenda d'Arquitectura s'omple d'activitats per primavera. No t'ho perdis!

L'Agenda d'Arquitectura s'omple d'activitats per primavera. No t'ho perdis!

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Arriba la primavera i, mentre esperem el bon temps i l’aire lliure, us proposem un #Nothoperdis amb la barreja habitual d’actes online i presencials que caracteritza els darrers temps. 

Comencem amb la conferència online de Carme Pinós, organitzada per la Demarcació de Tarragona el proper 15 d'abril, en la qual l'arquitecta ens parlarà de la seva metodologia de treball, coincidint amb l'exposició que es pot veure aquests dies a Madrid. "Escenarios para la vida" és la primera mostra que la Fundació ICO dedica a una arquitecta. No us la perdeu!

Seguint amb la lògica dels actes complementaris a exposicions, us recordem que la Fundació Miró en fa una sobre Miró i ADLAN amb la participació de l'Arxiu Històric del COAC, que custodia el fons ADLAN. En el marc de l'exposició, el 17 d’abril a les 20 h, pel canal de Youtube de la Fundació, hi haurà un col·loqui sobre l’exposició amb diversos comissaris d’art i el director de la pròpia Fundació. 

Dins la mateixa lògica, a la seu del COAC a Barcelona es pot visitar "Habitar altrament", una exposició sobre cooperatives d'habitatge comissariada per LaCol i Álvaro Valdecantos. L'exposició estarà oberta fins al dia 15, i té dos actes paral·lels destacables: un Pechakucha de projectes cooperatius que es farà el 8 d'abril a les 18 h i l'acte de cloenda, el dia 15 a les 18 h, amb una conferència de Martino Tattara, de l’estudi Dogma. 

El cicle CulturTalks de la Facultat d’Arquitectura de La Salle ens proposa dues conferències aquest mes: una el dia 14 i una el 21, totes dues a les 12 h. Us recomanem especialment la del dia 14, que impartirà l’arquitecta Kirsten Lees, de Grimshaw Studio, i ens posarà al dia de la seva activitat. 

Per acabar, unes quantes exposicions: 

El 8 d’abril comença a La Cova de la Demarcació de Girona l'exposició "Denise Scott Brown. Travelling with Denise", que es podrà visitar fins a finals de juny. La mostra, que forma part del cicle "L’àlbum de l’arquitecte", exhibeix fotografies de l'arquitecta i urbanista sòcia de Robert Venturi, amb qui va formar un dels estudis més influents del final de segle. 

No deixem Girona, perquè a la seu del Caixafòrum el dia 14 s’inaugura una exposició sobre els estudis Pixar, centrada en els seus personatges. Pixar, un dels estudis d’animació més prestigiosos del món, té una relació amb l’arquitectura que ha demostrat en moltes de les seves pel·lícules. L’exposició es podrà visitar fins a finals d’agost.  

De tornada a Barcelona, a MaterFad, al DHub de Barcelona, es pot visitar fins a finals de mes Remix El Barrio, una exposició sobre disseny amb biomaterials de restes alimentàries. 

Per últim, recomanar-vos la darrera instal·lació al Pavelló Mies van der Rohe, "Untitled" (Loverboy), una relectura del pavelló basada en la col·locació d’una cortina blava que toca lleugerament el terra. La instal·lació forma part d’una exposició de Félix González-Torres al MACBA, i es podrà visitar fins al dia 11. 

Trobareu tota la informació sobre aquests actes a l’Agenda d’Arquitectura del COAC, conjuntament amb molts d’altres. Aquest #Nothoperdis forma també part del podcast Perspectiva, de Catalunya Ràdio, que teniu disponible al web de l’emissora

30/03/2021
Tornar
Mostra d'arquitectura catalana

Concurs per al disseny de l'exposició itinerant de les Mostres d'Arquitectura de la Demarcació de Barcelona

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Amb l’objectiu de divulgar les Mostres d’Arquitectura Catalana de l'àmbit de Barcelona, la Demarcació de Barcelona convoca un concurs d’idees adreçat a tots els arquitectes col·legiats, per a la creació del disseny d’un projecte expositiu itinerant. Es tracta d’un concurs a dues voltes, i per a la primera fase, les propostes s’han de presentar abans del 19 d’abril.

L’objecte del concurs és la selecció d’un equip encapçalat per arquitectes colꞏlegiats, que dissenyarà i aplicarà un sistema expositiu que donarà servei inicialment a tres de les diferents Mostres d’Arquitectura Catalana de l’àmbit de la Demarcació de Barcelona: la 3a edició de la de Barcelona, la 8a edició del Vallès, i la 6a edició del Maresme. La proposta expositiva guanyadora itinerarà prioritàriament per la xarxa de Biblioteques de la Diputació de Barcelona, a més d’escoles, instituts o centres cívics, entre d’altres.

En la selecció dels projectes es valorarà positivament la utilització de mitjans que vagin més enllà de l’exposició d’informació en suports monolítics, explorant altres recursos com, per exemple, el joc en la fase de muntatge, la forma de l’exposició amb relació als seus continguts o l’ús dels recorreguts. D'aquesta manera, la Demarcació de Barcelona vol promoure que la proposta guanyadora enceti el camí cap a la creació d’una innovadora i versàtil generació d’exposicions físiques, propostes que posin en context al públic, que els permeti entrar en contacte amb el material, i facin evident les múltiples facetes que pot adoptar la feina dels arquitectes.

Pel que fa al destinatari del projecte expositiu, l’objectiu és aconseguir arribar al màxim d’audiència possible, tant especialitzada com entre el gran públic, incloent sobretot alumnes d’Educació Primària, Secundària i Batxillerat.

Per últim, l’import màxim de la producció i muntatge de la proposta no pot superar els 18.300 € (IVA inclòs).

Consulteu les bases en aquest enllaç

Requisits per poder concursar
Els equips participants hauran d’estar liderats per arquitectes. Si no son colꞏlegiats hauran d’adquirir el compromís de colꞏlegiar-se en el cas de ser adjudicataris.

Dates rellevants de la convocatòria
- Primera fase de participació (presentació cv/experiència): fins a les 14 h del 19 d’abril de 2021
‐ Segona fase de participació (presentació projecte): fins a les 14 h del 7 juny de 2021
‐ La resolució es farà pública en el mes de juny de 2021
‐ Execució de la proposta: a partir del mes d’octubre de 2021.

Les propostes s'han de presentar al registre del COAC (Plaça Nova, 5 de Barcelona) o bé per correu certificat dins la data màxima de presentació.

Composició del Jurat
Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC
Miquel Turné, delegat al Vallès del COAC
Francesc Camps, comissari de les Mostres d’Arquitectura i vocal de la Demarcació de Barcelona
Irene Raya, responsable de l’Àrea del Garraf, arquitecta experta en accessibilitat
Carlos Pérez, vocal de la Demarcació de Barcelona i arquitecte jove sensibilitzat en Arquitectura i Accessibilitat.
Ricardo Devesa, arquitecte
Bet Cantallops, arquitecta

Premi
L’equip guanyador rebrà l’encàrrec de desenvolupar el projecte d’Execució i la Direcció d’Obra i elaboració de la instalꞏlació, basada en l’adaptació, inicialment, de les Mostres de Barcelona, Vallès i Maresme. Els honoraris del projecte escollit són 9.500€ (IVA inclòs)
Segona posició 1.500 € (IVA inclòs)
Tercera posició 1.100 € (IVA inclòs)
Quarta posició 1.100 € (IVA inclòs)
Cinquena posició 1.100 € (IVA inclòs)

Consulteu l'acta d'obertura del sobre 1 i la d'obertura del sobre 2
Consulteu l'acta de valoració del jurat per la 1a fase i l'informe de valoració de la 1a fase
Consulteu l'acta de resolució del concurs i l'esmena a la mateixa
29/03/2021
Tornar

Pages