Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Quasi 1.000 treballs consultables al Recull de Mostres

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, en el marc del Congrés d’Arquitectura 2016 i a través de la Taula de Mostres, ha volgut ampliar i aprofundir la mirada sobre els últims anys de producció dels col·legiats, en un context especialment condicionat que va des de l’any 2010 fins el 2015, mitjançant la convocatòria anomenada Recull de Mostres

En la convocatòria present s'han inscrit una cinquantena d'obres construïdes, així com altres treballs i tasques realitzats en l’àmbit de les competències i el perfil propis dels arquitectes. Aquests treballs, juntament amb els ja registrats a les Mostres anteriors —tots finalitzats entre el 2010 i el 2015 a qualsevol punt de l'Estat espanyol— configuren un registre total que arriba als 940 treballs.

Podeu consultar-los tots al web de Mostres, i identificareu els presentats al Recull de Mostres perquè duen el logotip del Congrés d’Arquitectura 2016.

 

 

 

24/11/2016
Tornar

Jornadas de Sintesis: CLAUSURA

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El viernes 25 de noviembre tendrá lugar la quinta y última Jornada de Síntesis del Congreso de Arquitectura 2016, que se celebrará en el Mercat de Sant Antoni. Será una jornada festiva en formato de gran conferencia, conclusiones y fiesta final.

17:30 Registro
18:00 Bienvenida

Daniel Mòdol, concejal de Arquitectura, Paisaje Urbano y Patrimonio del Ayuntamiento de Barcelona
Òscar Dalmau, comunicador

Conferencias:

Beatriz Colomina, doctora arquitecta, historiadora y teórica especializada en la relación entre la arquitectura, los usuarios y los medios. Profesora en la Princeton University.
Juan Herreros, doctor arquitecto, catedrático de Proyectos en la ETSAM y profesor en la GSAPP de Columbia University. Socio fundador de estudio Herreros.

19:00 Resumen de las sesiones de síntesis
Roger Subirà, director del Congreso, y coordinadores de las mesas redondas

19:30 Conclusiones
Lluís Comerón, decano del COAC

20:00 Clausura
M. Hble. Sr. Carles Puigdemont, presidente de la Generalitat

20:30 Fiesta de la arquitectura
Habrá música DJ y servicio de bar. Más información aquí.

Se ruega confirmación de asistencia.


* El Mercat de Sant Antoni está en obras de rehabilitación. Es necesario seguir las señalizaciones y no sobrepasar los límites de las áreas acondicionadas. La sala no estará climatizada. Personas con movilidad reducida, por favor llamar previamente al 93 319 63 23.

PDF version

Conferencia de Carles Ferrater y Jordi Badia en las Jornadas de Síntesis del Congreso

Imatge: 
Carles Ferrater i Jordi Badia al Congrés d'Arquitectura 2016. © Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Con la Sala de Actos del COAC llena, el doctor arquitecto y catedrático de la UPC Carles Ferrater ha hablado en su conferencia de dos cuestiones que considera esenciales: la transversalidad y la interdisciplinariedad de la arquitectura como ejes para seguir avanzando.

Ferrater tiene claro que la arquitectura del futuro "será híbrida, mestiza, o no será". Los procesos actuales de la profesión son complejos, van desde la participación ciutadana al cooperativismo, con leyes que hasta ahora ni los contemplaban. Por eso, el arquitecto ha destacado la importancia de la nueva Ley de la Arquitectura catalana.

Ferrater considera prioritario dejar de banda "los egos y fomentar la colaboración entre todas las disciplinas". Por ello, ha articulado la ponencia en cuatro experiencias propias: el Jardín Botánico de Montjuic, el campus Imagina del 22@, la transformación del paseo marítimo de Benidorm y la remodelación del frente marítimo de la Escala. En todos estos casos, Ferrater atribuye el éxito a la participación de múltiples disciplinas más allá de la arquitectura.

En el primer caso, el arquitecto ha explicado que participaron biólgos, botánicos, paisajistas, horticultores y arquitectos. "La tarea de mediación entre todos ellos fue la clave del éxito del proyecto". En el caso del 22@, la transversalidad de operadores marcó el proyecto, con promotores públicos i privados, con intereses diferentes, y diversos despachos de arquitectura colaborando todos a la vez.

Para este arquitecto catalán, en estos momentos de cambios profundos, "los arquitectos han ido abandonando responsabilidades propias que les han impedido penetrar en determinados ámbitos como el paisajismo, el interiorismo, la sostenibilidad o los procesos constructivos, refugiándose en las administraciones locales, pequeños despachos o en las escuelas de arquitectura". Sin embargo, Ferrater ha animado a los arquitectos "a hacer más de mediadores y no tanto de directores de orquesta, ya que, en definitiva, los arquitectos son los más preparados para entender el objetivo final: acabar una obra y que se convierta en ciudad." 

Seguidamente, ha tendio lugar la conferencia de Jordi Badia. El arquitecto, editor del blog HIC arquitectura y fundador del estudio BAAS, ha hablado de la importancia de la "porosidad de la arquitectura". Para Badia, la ciudad, los edificios, los espacios... "no han de mantenerse inalterables con el paso del tiempo. Al revés: se han de fundir en el entorno y adaptarse".

Badia ha destacado el reto de trabajar en ciudades densas, donde se puede aprovehcar el hecho de que las fábricas se van de los centros "dejando espacios de oportunidades". Los arquitectos han de trabajar, dice, con el aire que queda dentro de los edificios y entre los edificios, y no tanto con las fachadas. "Las ciudades se definen por sus espacios vacíos, plazas... y es ahí, en la repetición de barandillas, persianas, colores, materiales... cuando se construyen espacios públicos de calidad", ha destacado.

Badia repite constantemente en su discurso la importancia de las texturas que el tiempo acumula en una ciudad. Por eso, cree que los arquitectos han de poder prever cómo los edificios se irán adaptando con los años al entorno, "como hace Miquel Barceló en sus cuadros".

Una asignatura pendiente de la arquitectura, para Badia, es recuperar la estima de la ciutadanía después de décadas construyendo "los edificios más altos, con los materiales más artificiales y con las formas más idiotas". Cree que la figura del arquitecto tiene sentido a pie de calle: "es necesario ser críticos y evitar la mirada de Dios, por encima de la ciudad, y recuperar la mirada a la altura de los ojos de la gente". 

El arquitecto insiste que el mundo vive cambios profundos similares a los que supuso la revolución industrial, especialmente en el campo de la arquitectura. Entonces, y también ahora, "es necesaria una arquitectura diferente". Badia pide a los arquitectos que dejen de hacer arquitectura y empiecen a "hacer ciudad". Y realiza un símil futbolístico: hay que dejar de jugar individualmente y pasar a jugar en equipo.

El calentamiento global, las migraciones y su gestión política, la especulación inmobiliaria, etc... suponen gran indignación para la ciutadanía. "Todo esto no nos dice qué ciudad queremos pero sí qué no queremos. Sabemos que ha de ser una ciudad que no nos mate de cáncer, en que los vehículos no ocupen buena parte del espacio, con mercados en la calle...", dice Badia. Para ello, reclama dar respuestas sin perder la creatividad y la calidad.

23/11/2016
Tornar
Conferència de Carles Ferrater i Jordi Badia a les Jornades de Síntesi del Congrés

Conferència de Carles Ferrater i Jordi Badia a les Jornades de Síntesi del Congrés

Imatge: 
Carles Ferrater i Jordi Badia al Congrés d'Arquitectura 2016. © Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

Amb la Sala d'Actes plena a vessar, el doctor arquitecte i catedràtic de la UPC Carles Ferrater ha parlat en la seva conferència de dues qüestions que considera essencials: la transversalitat i la interdisciplinarietat de l'arquitectura com a eixos per seguir avançant.

Ferrater té clar que l'arquitectura del futur "serà híbrida, mestissa, o no serà". Els processos actuals de la professió són complexos, van des de la participació ciutadana al cooperativisme, amb lleis que fins ara ni els contemplaven. Per això, l'arquitecte ha destacat la importància de la nova Llei de l'Arquitectura.

Ferrater considera prioritari deixar de banda "els egos i fomentar la col·laboració entre totes les disciplines". Per això, ha articulat la ponència en quatre experiències pròpies: el Jardí Botànic de Montjuïc, el campus Imagina del 22@, la transformació del passeig marítim de Benidorm i la remodelació del front marítim de l'Escala. En tots aquests casos, Ferrater atribueix l'èxit a la participació de múltiples disciplines més enllà de l'arquitectura.

En el primer cas, l'arquitecte ha explicat que hi van participar biòlegs, botànics, paisatgistes, horticultors i arquitectes. "La tasca de mediació entre tots ells va ser la clau de l'èxit del projecte". En el cas del 22@, la transversalitat d'operadors va marcar el projecte, amb promotors públics i privats, amb interessos diferents, i diversos despatxos d'arquitectura col·laborant tots alhora.

Per aquest arquitecte català, en aquests moments de canvis profunds, "els arquitectes han anat abandonant responsabilitats pròpies que els han impedit penetrar en determinats àmbits com el paisatgisme, l'interiorisme, la sostenibilitat o els processos constructius, refugiant-se en les administracions locals, petits despatxos o en les escoles d'arquitectura". Tot i això, Ferrater ha animat als arquitectes "a fer més de mediadors i no tant de directors d'orquestra, ja que, en definitiva, els arquitectes són els més preparats per entendre l'objectiu final: acabar una obra i que es converteixi en ciutat." 

Seguidament, ha tingut lloc la conferència de Jordi Badia. L'arquitecte, editor del bloc HIC arquitectura i fundador de l'estudi BAAS, ha parlat de la importància de la "porositat de l'arquitectura". Per a Badia, la ciutat, els edificis, els espais... "no han de mantenir-se inalterables amb el pas del temps. Al revés: s'han de fondre en l'entorn i adaptar-se".

Badia ha destacat el repte de treballar en ciutats denses, on es pot aprofitar el fet que les fàbriques marxen dels centres "deixant espais d'oportunitats". Els arquitectes han de treballar, diu, amb l'aire que queda a dins dels edificis i entre els edificis, i no tant amb les façanes. "Les ciutats es defineixen pels seus espais buits, places... i és allà, en la repetició de baranes, persianes, colors, materials... quan es construeixen espais públics de qualitat", ha destacat.

Badia repeteix constantment en el seu discurs la importància de les textures que el temps acumula en una ciutat. Per això, creu que els arquitectes han de poder preveure com els edificis s'aniran adaptant amb els anys a l'entorn, "com Miquel Barceló ho fa en els seus quadres".

Una assignatura pendent de l'arquitectura, per Badia, és recuperar l'estima de la ciutadania després de dècades construint "els edificis més alts, amb els materials més artificials i amb les formes més idiotes". Creu que la figura de l'arquitecte té sentit a peu pla: "cal ser crítics i evitar la mirada de Déu, per sobre de la ciutat, i recuperar la mirada a l'altura dels ulls de la gent". 

L'arquitecte insisteix que el món viu canvis profunds semblants als que va suposar la revolució industrial, especialment en el camp de l'arquitectura. Llavors i també ara, "cal una arquitectura diferent". Badia demana als arquitectes que deixin de fer arquitectura i comencin a "fer ciutat". I fa un símil futbolístic: cal deixar de jugar individualment i passar a jugar en equip.

L'escalfament global, les migracions i la seva gestió política, l'especulació immobiliària, etc... suposen gran indignació per a la ciutadania. "Tot plegat no ens diu quina ciutat volem però sí quina no volem. Sabem que ha de ser una ciutat que no ens mati de càncer, on els vehicles no ocupin bona part de l'espai, amb mercats al carrer...", diu Badia. Per això, reclama donar respostes sense perdre la creativitat i la qualitat.

23/11/2016
Tornar

Pages