Concurso para la Alfombra Roja del Girona Film Festival
En esta edición, se propone un concurso para el proyecto e instalación de la Alfombra Roja que consiste en realizar una propuesta para la entrada de los cines Albéniz desde la plaza de la independencia. Esta tiene que ser capaz de generar un impacto visual a la altura de los acontecimientos relacionados con el mundo de glamour del cine, y a la vez tiene que resolver la relación entre la plaza de la Independencia y la entrada del cine.
El concurso es abierto a los arquitectos, anónimo y con lema. La participación podrá hacerse a título individual o formando equipo. En este último caso, se tendrá que nombrar un arquitecto responsable y declarar el nombre y la profesión, o los estudios en curso de cada uno de los componentes del equipo. Casa componente sólo podrá serlo de uno de los equipos que concurren al concurso. Cada concursante o equipo de concursantes sólo podrá entregar un trabajo. El concurso constará de una única fase donde los seleccionados presentarán una propuesta.
Los interesados tienen que presentar la documentación solicitada y las propuestas a la Secretaría de la Demarcación de Girona del COAC, plaza de la Catedral 8, 2a planta, de Girona, antes de las 14 horas del día 27 de junio de 2018. Consulta las bases de la convocatoria.
El Festival de Cine de Girona es un congreso internacional de talento con una repercusión en todo el mundo. Este arrancó el 1989, cuando un grupo de jóvenes gerundenses proyectó sus películas, con la necesidad de compartir sus creaciones artísticas. Aquel acontecimiento ha dado lugar a un Festival de cine, pionero en Catalunya en la categoría "B", que atrae talento de 130 países del mundo.
Concurs per a la Catifa Vermella del Girona Film Festival
En aquesta edició del 2018 es proposa un concurs per al projecte i instal·lació de la Catifa Vermella que consisteix a realitzar una proposta per l’entrada als cinemes Albéniz des de la plaça de la independència. Aquesta ha de ser capaç de generar un impacte visual a l’altura dels esdeveniments relacionats amb el món de glamur del cinema i alhora ha de resoldre la relació entre la plaça de la Independència i l’entrada al cinema.
El concurs és obert als arquitectes, anònim i amb lema. La participació podrà fer-se a títol individual o formant equip. En aquest darrer cas, s’haurà de nomenar un arquitecte responsable i declarar el nom i la professió, o els estudis en curs de cadascun dels components de l’equip, ben entès que cada component només podrà ser-ho d’un dels equips que concorren al concurs. Cada concursant o equip de concursants només podrà lliurar un treball. El concurs constarà d’una única fase on els seleccionats presentaran una proposta.
Els interessats han de presentar la documentació sol·licitada i les propostes a la Secretaria de la Demarcació de Girona del COAC, plaça de la Catedral 8, 2a planta, de Girona, abans de les 14 hores del dia 27 de juny de 2018. Consulta les bases de la convocatòria.
El Festival de Cinema de Girona és un congrés internacional de talent que genera el camí de totes les Arts cap al seu públic i el seu mercat, amb una repercussió a tot el món. Aquest va arrencar el 1989, on un grup de joves gironins va posar les seves pel·lícules a la pantalla, amb la necessitat de compartir les seves creacions artístiques. Aquell esdeveniment ha donat lloc a un Festival de cinema, pioner a Catalunya en la categoria "B", que atrau talent de 130 països del món.
La arquitectura accesible, reconocida por la Fundación Randstad
Entre los galardonados en esta 13ª edición, el Premio correspondiente a la categoría "Compromiso y Liderazgo Inspirador" se ha otorgado al arquitecto Enrique Rovira-Beleta Cuyás, "como reconocimiento a su esfuerzo y trayectoria por la defensa y promoción de la accesibilidad". El Jurado ha destacado de Rovira-Beleta que "es un referente en materia en el campo de la accesibilidad y creador del concepto de accesibilidad desapercibida".
El arquitecto acumula una trayectoria de más de 30 años como arquitecto especializado en la supresión de barreras arquitectónicas. Entre sus trabajos destacan los planes de accesibilidad para los Juegos Olímpicos y Paralímpicos de Barcelona '92, para la EXPO Zaragoza 2008 o para el Conjunto Monumental de la Alhambra de Granada y, más recientemente, el Código Operativo de Accesibilidad de TMB.
Durante el acto, el arquitecto habló sobre el reto de trabajar "en la mejora de la calidad de vida de todos los ciudadanos, especialmente de aquellas personas con grandes discapacidades motoras, sensoriales o cognitivas". Subrayó que es necesario seguir trabajando en este campo y que "en esta próxima década habrá muchísimo trabajo, ya que en todas las familias habrá personas muy mayores que querrán seguir llevando una vida lo más autónoma posible y con el máximo confort y seguridad. Por este motivo, necesitarán que su entorno, vivienda, edificios, medios de transporte, sistemas de comunicación, nuevas tecnologías, productos y servicios sean accesibles en todos sus detalles y, si puede ser, que la accesibilidad pase desapercibida, respetando al máximo el diseño original, con un coste económico bajo o nulo".
L'arquitectura accessible, reconeguda per la Fundació Randstad
Entre els guardonats en aquesta 13a edició, el Premi corresponent a la categoria "Compromís i Lideratge Inspirador" s'ha atorgat a l'arquitecte Enrique Rovira-Beleta Cuyás, "com a reconeixement al seu esforç i trajectòria per a la defensa i promoció de l'accessibilitat". El Jurat ha destacat de Rovira-Beleta que "és un referent en matèria en el camp de l'accessibilitat i creador del concepte d'accessibilitat desapercebuda".
L'arquitecte acumula una trajectòria de més de 30 anys com a arquitecte especialitzat en la supressió de barreres arquitectòniques. Entre els seus treballs destaquen els plans d'accessibilitat per als Jocs Olímpics i Paralímpics de Barcelona’92, per a l'EXPO Saragossa 2008 o per al Conjunt Monumental de l'Alhambra de Granada i, més recentment, el Codi Operatiu d'Accessibilitat de TMB.
Durant l'acte, l'arquitecte va parlar sobre el repte de treballar "en la millora de la qualitat de vida de tots els ciutadans, especialment aquelles persones amb grans discapacitats, motors, sensorials o cognitives". Va subratllar que cal seguir treballant en aquest camp i que "en aquesta pròxima dècada hi haurà moltíssima feina, ja que en totes les famílies hi haurà persones molt grans, que voldran seguir fent una vida el més autònoma possible i amb el màxim confort i seguretat, i per això necessitaran que el seu entorn, habitatge, edificis, mitjans de transport, sistemes de comunicació, noves tecnologies, productes i serveis siguin accessibles en tots els seus detalls i, si pot ser, on l'accessibilitat passi desapercebuda, respectant al màxim el disseny original, i amb un cost econòmic baix o nul".