La convertibilidad Montevideana. viviendas para todos.
La convertibilitat de Montevideo. Habitatges per a tothom.
Per diferents raons, personals i professionals, des de molt al principi del meu exercici professional em vaig comprometre amb l'accessibilitat.
El disseny amb visió universalista i l'accessibilitat, han de formar part integral i de partida per a tota concepció espacial i de disseny en general.
I quan em refereixo a accessibilitat em refereixo a "la condició que compleix un espai, objecte, instrument, sistema o mitjà, perquè sigui utilitzable per totes les persones, amb seguretat, equitativa i de la manera més autònoma i confortable possible." norma UNIT 200.
L'accessibilitat com a condició o propietat d'un espai, mitjà, objecte, servei, etc., és una condició que afavoreix la integració social. I al no tenir-la en compte, en nombroses ocasions, és el mitjà que genera una discapacitat temporal en nosaltres com a usuaris. Aquesta important condició d'integració en alguns contextos socioeconòmics es torna transcendental.
A Uruguai des de fa diverses dècades s’està lluitant des de diferents organitzacions i organismes públics i privats, per donar un marc legal a l'accessibilitat. Un marc que faci viable l' "exercici del dret", més enllà de la disposició d'un "dret escrit" que pugui no resultar reglamentat o respectat (fet molt freqüent en països d'Amèrica Llatina).
En un context on durant molts anys les prioritats polítiques tenien els seus objectius en altres àrees més bàsiques, es va anar trobant el camí per arribar a integrar-la al marc normatiu urbà, edilici públic i sobretot a l'habitatge.
Sense aprofundir m'agradaria esmentar algunes fites per poder contextualitzar el camí fins al dia d'avui.
Montevideo, capital d'Uruguai, i amb la meitat de la població nacional, sol ser pionera en temes normatius.
El 1985 la seva Intendència Municipal (govern local) crea una Comissió Interdisciplinària i Interinstitucional, per generar propostes i mesures amb tendència a evitar i / o eliminar les barreres arquitectòniques, urbanístiques i del Transport
Després, per definir una reglamentació urbana a Montevideo contemplant l'accessibilitat, es va plantejar el 2002 la signatura d'un conveni estratègic entre la IM (Intendència de Montevideo, li competeix la regulació i control), UNIT (Institut Uruguaià de Normes Tècniques, membre ISO) i SAU (Societat d'Arquitectes de l'Uruguai, gremi de professionals, en compromís amb l'objectiu).
Arriba el 2010 un suggeriment molt encertat de l’APPCU Associació de Promotors Privats de la Construcció, la qual proposa la inclusió del concepte de convertibilitat.
Aquest gremi plantejava a la comissió tripartida la poca funcionalitat dels percentatges com a mecanismes normatius aplicat a habitatges per obtenir un nombre d'habitatges accessibles. El nou concepte portaria a un 100% la infraestructura d'habitatge de la ciutat a ser convertible. És a dir que el 100% dels habitatges que es construïssin a partir de la nova reglamentació, amb la previsió formal de mínimes adaptacions internes, possibilitaria la conversió dels habitatges en plenament accessibles a cada usuari.
Aquesta mesura va retornar als professionals que dissenyàvem, una nova eina, una possibilitat d'esponjament i creativitat, moltes vegades perduda en pro de l'especulació immobiliària i del centímetre quadrat. El beneficiari és ara novament l'usuari final i la plataforma residencial que es deixa a la ciutat, que és més funcional, flexible i amb possibilitats d'atendre una major quantitat i diversitat de persones.
Pel que fa al nostre exercici professional, tant en rehabilitació com en obra nova, un projecte ha de resoldre les dues situacions: el disseny del que es construirà i el disseny de la situació convertible. D'aquesta manera els propietaris o usuaris en comprar un habitatge sota aquest nou marc, tenen en el seu poder el permís d'aprovat també per a ambdues situacions.
La Resolució que integra la convertibilitat, la Res. 898/14, està vigent des d'octubre de 2014, s'aplica a programes d'habitatges i oficines que mitjançant la convertibilitat resulten potencialment accessibles i integrades a una infraestructura accessible.
Resulta molt interessant la proposta d'aquest concepte per sobre altres ja usats en altres països com ara l'adaptabilitat o el criteri base de disseny. Ja que aquesta explícit en el seu concepte la flexibilitat i adaptabilitat universalista.
La "Convertibilitat", és una eina idònia per a la generació de tot tipus de programa d'habitatge col·lectiu, ja siguin habitatges d'interès social o qualsevol altre programa d'edificis d'habitatges. Mitjançant la mateixa, qualsevol habitatge que se sumi al mercat resultarà potencialment accessible minimitzant limitacions.
Si entenem l'habitatge com a dret de tots, es potencia la capacitat d'elecció en comprar o arrendar i possibilita el seu ús per la major quantitat de persones, considerant la diversitat de situacions al llarg de la seva vida i millorant i democratitzant l'oferta d'infraestructura edilícia.
A més de dos anys de vigència de la reglamentació, l'aplicació és respectada amb resultats molt favorables i està planificada la seva adopció a nivell nacional, a través de l'estudi per part del Congrés d'Intendents (Congrés de governs locals, que integra els 19 departaments territorials del país). La convertibilitat de Montevideo vol ser uruguaiana.
Virginia Talmon, arquitecta. Corresponsal del COAC a Montevideo, Uruguai* juny2017
* Integrant del Comitè d'Accessibilitat al Medi Físic de UNIT - Institut Uruguaià de Normes
Tècniques - Membre ISO
Integrant de la Comissió d'Accessibilitat de SAU - Societat d'Arquitectes de l'Uruguai
Integrant de la comissió Tripartita IM, UNIT i SAU
Santiago: Ciutat emergent i resilient de la República Dominicana
Santiago de los Caballeros és la segona ciutat en importància a la República Dominicana, després de la seva capital, Santo Domingo. Va ser fundada l'any 1495 per Cristòfol Colom. Sent pol industrial i financer de la zona nord de l'illa, compta amb prop d'un milió d'habitants, una urbanització creixent i desorganitzada, així com una ràpida expansió física dels assentaments informals sense infraestructura de serveis bàsics i en zones inundables.
Aquestes condicions, juntament amb el fet d'haver tingut un creixement demogràfic i econòmic positiu en els últims anys superior a la mitjana del país, i a la seva classificació en el rang de les ciutats intermèdies (100.000 a 2.000.000 d'habitants), han possibilitat que Santiago hagi estat seleccionada per integrar-se a dos importants programes de desenvolupament, un a nivell mundial (100RC, 100 Resilient Cities, promogut per la Rockefeller Foundation) i un altre a nivell d'Amèrica Llatina i el Carib (ICES, Iniciativa de Ciutats Emergents i Sostenibles, del Banc Interamericà de Desenvolupament).
Totes dues iniciatives convergeixen en l'adopció dels Objectius de Desenvolupament Sostenible assumits per les Nacions Unides el 2015, i amb el marc teòric d'Hàbitat III, en el qual s'assumeix que els processos d'urbanització són promotors de sostenibilitat i integració social equitativa.
Els programes esmentats signifiquen inversions a llarg termini (especialment per als projectes urbans), per tant és condició necessària i indispensable que les ciutats beneficiàries garanteixin la governança i la sostenibilitat fiscal. Aquests són aspectes que Santiago de los Caballeros compleix a consciència, amb un govern municipal fort i desenvolupat, amb els corresponents enllaços amb el govern nacional, més la presència del CDES (Consell per al Desenvolupament Estratègic de la Ciutat i el Municipi de Santiago), integrat per representants d'institucions públiques i privades, entre elles l'Ajuntament, representants locals del govern central, confederacions d'empreses i indústries, ONGs, l'acadèmia i juntes de veïns, l'objectiu del qual és la planificació, el disseny i la implementació i monitoratge de programes i projectes de desenvolupament sostenible.
100 Resilient Cities- Liderat per la Rockefeller Foundation
El Programa 100RC inclou Santiago des de desembre de 2014 i està orientat a capacitar la ciutat per dissenyar i implementar estratègies i solucions proactives que donin millor resposta als problemes i impactes socials i econòmics generats per la urbanització i els fenòmens naturals.
Com a primera acció, després d'incorporar-se al programa per iniciativa pròpia, el Programa proporciona fons al govern municipal per a la formació d'una Direcció de Resiliència, generalment no existent en els governs municipals, composta per un director executiu (el qual respon directament a l'alcalde o màxima autoritat ciutadana, amb comandament directe transversal en les diferents reparticions municipals) i un equip de suport conformat per tècnics municipals i personal extern del sector privat i acadèmic.
A través de tallers en els quals participen grups governamentals i el sector civil i associatiu, es detecten les amenaces que afronta la ciutat de Santiago, identificant entre elles les "tensions cròniques" que debiliten a la ciutat de manera contínua (infraestructura envellida o inadequada, deficiències en transport públic, assentaments informals, baixa qualitat del parc d'habitatge i dificultat d'accés a l'habitatge, inseguretat ciutadana ...) i els "impactes aguts" o esdeveniments sobtats i bruscos (inundacions i col·lapse d'infraestructura, entre d'altres).
Identificats els problemes, així com les institucions a través de les quals es pot actuar, i les parts interessades que acompanyaran en el procés, es desenvolupen plans de resiliència urbana canalitzant a través de la Direcció esmentada, el suport tècnic i financer que es pot rebre del Programa (amb accés a crèdit a través del Banc Mundial, eines operatives financeres i tecnològiques, i serveis, entre d'altres)
Els plans dissenyats amb consultors individuals contractats a aquest efecte, són confrontats per altres que ja estan en aplicació a través de la xarxa peer-to-peer de les altres 99 ciutats associades al programa de resiliència, entre elles Lisboa i Barcelona, a Europa, o Montevideo i Quito, a Amèrica Llatina.
Iniciativa de Ciutats Emergents i Sostenibles - Banc Interamericà de Desenvolupament
Si bé el programa 100RC s'orienta a governs municipals, la Iniciativa de Ciutats Emergents i Sostenibles, sorgida el 2010 i ja aplicada en més de 50 ciutats des de la Divisió d'Habitatge i Desenvolupament Urbà del BID, ho fa de manera indistinta a nivell de govern central o municipal, mitjançant assistència tècnica no reemborsable per al desenvolupament i execució de plans de sostenibilitat urbana, ambiental i fiscal, amb especial foment de la participació ciutadana des de la concepció dels mateixos, l'execució i la posterior monitorització.
De manera semblant al programa anterior, la metodologia s'inicia amb una primera etapa de diagnòstic multisectorial (recollida d'informació, determinació d'actors, registre d'indicadors), a través d'un enfocament interdisciplinari i amb tres eixos principals: i) ambiental, ii) urbà i iii) fiscal. En aquesta etapa s'identifiquen els obstacles que impedeixen el creixement sostenible de la ciutat, segons punts de vista econòmics, estratègics i socials, la qual cosa permet posteriorment prioritzar i organitzar en un pla d'acció les intervencions urbanes i d'infraestructura a curt, mitjà i llarg termini que s'implementaran en la següent etapa d'execució.
A més del Consell per al Desenvolupament de Santiago, l'Ajuntament i l'equip local del BID, també hi participen l'empresa de consultoria IDOM i, en l'àmbit acadèmic, IHCantabria.
Al llarg de les dues etapes (desenvolupament i execució) la iniciativa finança estudis sectorials, monitoritza el disseny i posada en marxa dels projectes i acompanya la licitació i execució física de les obres i serveis definits, contractats amb consultors i firmes locals i estrangeres.
Igual que passa amb 100RC, es compta en aquest cas amb una Xarxa de Ciutats Sostenibles, amb la qual intercanviar lliçons apreses, casos d'èxit i especialment dades de referència.
Disseny i obres per a ciutats emergents, sostenibles i resilients
Les eines 100RC i ICES esdevenen en programes d'acció en els quals la participació del col·lectiu d'arquitectes i urbanistes (agrupats en firmes consultores o de manera individual) és clau, en un entorn de garanties jurídiques i contractuals recolzades, clares i precises.
La ciutat de Santiago de los Caballeros es troba abocada de ple en la planificació i elaboració de projectes, part dels quals s'han començat a licitar a principis d'any, com el Pla de Mobilitat Urbana Sostenible (finançat amb USD 375.000), en el qual estan concursant professionals i firmes locals i estrangeres.
Altres projectes en procés són la reestructuració de la trama urbana, la revaloració del centre històric, la implementació del sistema de monitorització urbana 911, i la consolidació de l'estudi de maneig integral de residus metropolitans.
Alejandro Suárez, arquitecte. Corresponsal del COAC a Santo Domingo, República Dominicana. Maig 2017
Encuentros individuales con el corresponsal del COAC en Arabia Saudí
Jaime Torres ha trabajado los últimos 10 años de arquitecto en Estocolmo (Suecia), Trípoli (Líbia) y actualmente trabaja en Riad, redactando planes urbanísticos (master plans) y normativas de desarrollo urbano para el Ministerio de Vivienda de Arabia Saudí.
Arabia Saudí está desarrollando un programa de vivienda con el objetivo de construir 500.000 viviendas antes de 2022, en más de 200 localizaciones diferentes. En este contexto, los arquitectos son los profesionales que se encargan del diseño de los master plans, diseñar la urbanización y infraestructura al detalle, supervisar las obras de urbanización, y diseñar y construir viviendas y equipamientos.
La manera más fácil de trabajar en Oriente Medio, para un arquitecto individual, es ser contratado por una empresa local o extranjera e ir desplazado (expatriado) a Arabia Saudí, o a cualquier otro país donde la empresa tenga oficinas: Emiratos Árabes Unidos, Kuwait, Oman o Jordania. Hay que tener en cuenta, por ejemplo, que los Emiratos Árabes Unidos, en la misma península, acojerán un gran proyecto como es Expo Dubai 2020, algo que puede suponer nuevas oportunidades laborales.
Por otro lado, para trabajar en el país por cuenta propia, nuestro corresponsal recomienda tener un contacto local que sirva de referente para buscar proyectos y socios locales potenciales.
Las reuniones individuales con los colegiados, de media hora cada una, tendrán lugar el jueves 1 de junio a partir de las 10 h, en la 5a planta del edificio de la calle Arcs 1-3 (delante de plaça Nova).
Si estáis interesados, podéis pedir cita enviando un correo electrónico a internacional@coac.net antes del las 14h del 31 de mayo.
Para más información sobre la Red de Corresponsales del COAC, podéis encontrarla aquí.