Els Arquitectes reclamen compromís i transparència per la qualitat arquitectònica a Brasil
L’arquitectura i els arquitectes de Brasil, estan passant per un moment delicat ja sigui en l’àmbit privat o públic. Successives lleis han desvirtuat el paper del projecte com a categoria cultural autònoma. És habitual que les obres públiques siguin licitades sense projecte i que contractistes d’obres, a part de necessitar-los per construir, siguin contractats per projectar i dissenyar, això està afectant la qualitat de les obres realitzades amb fons públics. Sembla necessària la revisió d’aquestes lleis per tal de desenredar els processos de concessió de l’obra pública que faciliten l’ocultisme i les propines per tal d’accedir als projectes.
Però el país no para. Les previsions apunten que fins a finals de la dècada de 2030, Brasil construirà com mai s’havia construït abans. Més de 40 milions de llars s'afegiran als 66 milions existents a l'actualitat. En molts casos, més de la meitat de la ciutats seran afegides o renovades.
Els arquitectes brasilers es troben enfront d’un gran repte: superar l’escassa demanda de serveis professionals degut a l’actual crisi econòmica que ha aturat la construcció, i estar preparats per resoldre la planificació i el disseny de la construcció de noves zones urbanes del Brasil d’aquesta nova generació.
El Col·legi d’Arquitectes del Brasil (CBA) - col·lectiu compost per l‘Institut d’Arquitectes del Brasil (IAB), la Federació Nacional d'Arquitectes (FNA), Associació Brasilera d'Arquitectura Empreses (AsBEA), Associació Brasilera d'Arquitectes Paisatgistes (ABAP) i l'Associació Brasilera d'Arquitectura i Planificació Urbana ( ABEA) – proposa algunes estratègies per tal de millorar el desenvolupament arquitectònic del país. Per exemple, planteja la possibilitat que els futurs candidats a l'alcaldia de les ciutats, abans de ser elegits i per tal de poder ser valorats, puguin disposar d’una oferta d’obres i projectes a realitzar, compostes per estudis preliminars, avantprojectes, projectes complementaris i pressupostos amb especificacions de tot el treball. "Seria un compromís de transparència en l'administració pública i la millora de la qualitat de l'obra, temps i cost, amb un clar rebuig dels procediments que han proporcionat tanta corrupció en la realització d'obres públiques", va dir el president de la IAB, Sergio Magalhaes.
La “Lei de Licitações (559/2013)” està en projecte de revisió. Diversos senadors remarquen la importància de l'elecció, mitjançant licitació, de projectes complets per a les obres públiques, en la seva esmena, el senador Fernando Bezerra diu, "creiem que és essencial per al desenvolupament de la cultura i de la tècnica de l'arquitectura al Brasil que el gestor públic pugui tenir l'opció de licitar el seu projecte en forma de concurs públic ". El document ressalta que en la Unió Europea els concursos són obligatoris per a la contractació de projectes amb valors superiors a 162.000 euros.
El text actual de la llei conserva la possibilitat de fer una oferta per a les obres públiques per "contractació integrada". Es més, manté i amplia creant dues noves formes: la " contractació semi-integrada" i el "diàleg competitiu". Totes tres, en la opinió de vàries entitats de l’àmbit arquitectònic, són altament perjudicials per a la qualitat, el preu i el temps de les obres públiques. Són instruments d’indefinició que comporten sobrepreu i possibilitant eleccions no basades en la qualitat ni en el bé comú, com s'ha demostrat àmpliament en molts escàndols.
La majora de la població li sembla incomprensible que el Senat insisteixi en la promoció d’instruments altament perjudicials per la qualitat i el preu de les obres públiques, que fomenten la corrupció fins i tot afectant als principals contractistes dels país com els involucrats en la “Lava-Jato” (important afer de corrupció pública). És incomprensible sobretot després de les declaracions del director del departament de projectes de l’Odebrecht, una de les principals constructores del Brasil. El director va informar de les seves operacions en la compra de favors per a la realització de lleis que beneficiessin l’empresa, com les que regulen el "sistema brasiler de licitació”. El projecte de llei està en aquests moments en anàlisi de la Cambra de Representants.
Els arquitectes brasilers estant treballant en aquesta realitat en transformació. Reclamant la responsabilitat del procés, en diàleg amb la societat que els ha donat la responsabilitat de pensar, dissenyar i construir a Brasil. El que volen és arribar a un nou temps professional, per a benefici de l'arquitectura i la ciutat. Per obtenir ciutats més boniques, més ben planejades, més ben construïdes i socialment més justes.
Participa a les conferències del Congrés de la UIA Seül
Des del congrés estan interessats en la participació de d'arquitectes catalans de fins a 40 anys que vulguin impartir alguna de les conferències o participar en taules rodones relacionades amb el "digital vernacular", projectes realitzats amb materials tradicionals locals (canya, fang, fusta...) utilitzant tecnologies digitals.
La participació compta amb una dotació econòmica per cobrir les despeses del viatge i l'estada.
Si esteu interessats en participar-hi exposant els vostres projectes podeu enviar el vostre currículum gràfic o la vostra pàgina web amb les vostres dades posant "COAC - UIA SEUL" a architwins@outlook.com amb còpia a internacional@coac.net. Data límit per presentar porpostes 21 d'abril.
Més informació sobre les condicions de participació.
Arquitectura catalana a l'Índia. Costa Calsamiglia a Bangalore
L’Índia és un dels països més poblats del món. Tot i el baix índex en educació, d'aquí a pocs anys serà un dels països amb més arquitectes (actualment hi ha unes tres-centes escoles d'arquitectura). Aquest és el país de les paradoxes, que també s'ha caracteritzat pel seu proteccionisme, carregant amb elevats aranzels els productes estrangers, un procés de liberalització de l'economia als anys 90 que està ja donant els seus fruits (a ritme hindú...). Amazon ja fa temps que s'hi va implantar i Ikea no trigarà gaire. Per tot això, és una gran notícia i un motiu d'il·lusió conèixer fa poques setmanes la inauguració de la seu de l'empresa EFD Induction a Bangalore (oficialment Bengaluru, la capital de Karnakata i de la indústria high-tech, la ciutat més moderna i desenvolupada del país), projectada per l'arquitecte català Guim Costa Calsamiglia.
L'edifici, de volumetria potent, és una estructura compacta perforada per cinc grans patis vidriats que permeten l'entrada de llum natural, ventilació creuada i comunicació visual entre els diferents departaments de l'empresa. L'eficiència energètica era una de les premisses del projecte -així com la racionalitat, simplicitat i transparència- de manera que Guim Costa va treballar amb la consultora barcelonina Aiguasol des dels primers esbossos. El projecte parteix del programa, certament complex, que combinava l'espai de producció -la "fàbrica"- amb els departaments de disseny i desenvolupament, recerca i oficines, espais "nets". Tots aquests components comparteixen una mateixa estructura rectangular perforada per permetre la ventilació creuada i tractada per aïllar l'edifici de la insolació. La zona de producció ocupa l'ala nord i les oficines la sud, deixant als laterals l’accés i la càrrega i descàrrega. El tractament dels espais interiors és volgudament neutre (s'han escollit el blanc, la fusta i els tons clars) per permetre concentració i un bon ambient de treball, en contrast amb el carregat ambient del carrer.
Guim Costa explica com va arribar l'encàrrec, que "va ser fruit de conèixer el director general de l'empresa a l'Índia, a través d'un amic que treballava per a EFD. Sopant tots tres un vespre a Barcelona, xerrant sobre arquitectura i eficiència energètica, el director d'EFD em va brindar la possibilitat de fer una proposta per al seu nou edifici a Bangalore. Vaig dedicar un mes a treballar una bona presentació, la proposta va agradar i em van contractar."
L’Índia no reconeix -de moment- els títols d'arquitectura de la Unió Europea (només els d'Anglaterra), de manera que és imprescindible tenir un soci indi per poder-hi treballar. Guim Costa va fer tàndem amb un equip local (Nu Associates), que van desenvolupar el projecte executiu i part de la direcció d'obra. Costa Calsamiglia és l'autor del projecte bàsic i el cap de projecte. Va fer un seguiment del projecte executiu i de l'obra que el van fer viatjar a Bangalore cada 4 o 5 mesos.
En total va ser un procés que va durar dos anys, del qual Costa Calsamiglia n'extreu una experiència molt positiva. En destaca el treball en equip, des dels arquitectes indis "que ha funcionat molt bé perquè hi ha hagut un respecte molt gran cap a les idees inicials, als project managers (Ducker International), que van fer bé la seva feina i van permetre controlar de prop el projecte. Els condicionants econòmics han estat importants (el pressupost del projecte inicial es va reduir en un 25%), però s'ha aconseguit encaixar bé i s'ha pogut respectar molt el projecte original. 'When the team works, the building smiles', vaig dir a la presentació del projecte, el dia de la inauguració davant de 500 convidats (entre ells el president de Baden-Wuttenberg i el ministre d'indústria de l'estat de Karnataka). El CEO d'EFD també estava content; en sortir va dir que aquell edifici era el millor que tenia l'empresa. Ara estem parlant del proper projecte, aquest cop a Europa."
Ariadna Álvarez Garreta, arquitecta. Corresponsal del COAC a Chandigarh, Índia. Març 2017
Com treballar d'arquitecte a la Xina
Una de les consultes més freqüents que rebem els corresponsals del COAC a l'estranger és com es poden obtenir encàrrecs o treballar d’arquitecte al país en qüestió. Des que sóc corresponsal a Xangai, uns quants arquitectes m'han demanat consell en aquest sentit i per això m'he decidit a posar-ho per escrit.
En primer lloc, cal diferenciar els arquitectes que tenen una oficina i volen internacionalitzar-la, ja sigui obrint una seu a l'Àsia o fent col·laboracions a distància, dels arquitectes que pensen emigrar i treballar en despatxos d'allà. En aquest article parlaré de la segona opció, ja que és la meva experiència, quan a mitjans del 2010 vaig decidir anar a treballar a la Xina. Reservo el de la internacionalització de les empreses per a més endavant, ja que mereix un article per sí sol.
La distància física i cultural i la gran càrrega de treball fan que sigui una experiència molt enriquidora però també dura. Viure i treballar a l’Àsia és un repte que curteix i canvia per sempre als que decideixen passar-hi una bona temporada. Aquest recull de consells espero que faciliti el trajecte als que vulguin seguir el mateix camí.
1-Marxar preparat és la clau de l'èxit.
Un dels primers obstacles és la dificultat de trobar feina a distància. Les empreses contracten aquells arquitectes que ja viuen al país, estan adaptats a l'entorn i saben que no marxaran al cap de pocs mesos pel xoc cultural. El meu consell és organitzar un viatge d'un mes, que pot incloure diverses ciutats i preparar-se molt bé abans de marxar. Tot i haver-hi demanda, conec joves arquitectes catalans que han buscat feina a Xangai sense èxit. Al meu parer va fallar la preparació prèvia al viatge. Cal marxar amb un CV actualitzat, moltes entrevistes concertades i un bon portafolis. La frase "una imatge val més que mil paraules" a la Xina és molt real. Una bona presentació amb bones imatges en 3D és decisiva. Una visita a una empresa de headhunting especialitzada en arquitectura com Archibat (www.archibat.com) o Hays (www.hays.cn), amb oficines a Xangai i Beijing, pot ser de gran ajuda. Aquestes empreses valoraran el vostre perfil i us proporcionaran diverses entrevistes amb despatxos segons els vostres interessos i demanda. Així mateix, cal fer recerca de a quins despatxos ens agradaria treballar i contactar-los especificant quins dies els podeu visitar. Per últim, aconsello parlar amb la comunitat d’arquitectes estrangers a la Xina, que solen estar al corrent de les vacants en molts despatxos.
2-Objectiu: perdre el bitllet de tornada.
Assegureu-vos que el vostre passaport té una vigència mínima de sis mesos i dirigiu-vos al consolat xinès per fer un visat de turista. Heu de tenir les dates fixades, ja que us demanaran el bitllet d'anada i tornada, així com els hotels. Amb un visat de turista podreu estar-hi 30 dies, que són suficients per fer una mica de turisme i unes quantes entrevistes. Tradicionalment, després de l'any nou xinès (febrer-març) és quan hi ha més canvis de feina, i per tant és més fàcil trobar-ne. El despatx que us contracti us haurà de tramitar el visat de treball (visa Z). Si no, estareu en situació irregular. Necessitareu una còpia compulsada del títol d'arquitecte, el currículum i poder acreditar que teniu experiència laboral de com a mínim dos anys. Per fer aquest visat s'ha de sortir del país. A vegades anant a Hong Kong és suficient, però les normes poden canviar entre ciutats i segons el funcionari que us atengui.
3-Estudis internacionals.
Molt poques vegades passa que en una ciutat es concentrin les principals empreses d'arquitectura del món. És el cas de Beijing o Xangai, on hi tenen oficina Foster and Partners, SOM, OMA, Steven Holl, Kengo Kuma, Atkins, AEDAS i tants altres... Treballar per a un d'aquests despatxos (o algun de no tan conegut) pot ser una experiència molt gratificant i a la Xina és possible. Tot i que saber xinès sempre ajuda, en aquests despatxos es treballa en anglès en un ambient multicultural. És una bona porta d'entrada al país i, a part de l’ofici d’arquitecte, s'aprèn l'exemple de qui ha internacionalitzat una empresa d'arquitectura que és, al meu parer, un coneixement molt important. Per altra banda, aquests despatxos competeixen en un mercat dominat per les empreses locals. La competència és forta, i això comporta haver de treballar molt dur, amb terminis molt curts i en projectes generalment molt grans.
4-Estudis locals.
Els Local Design Institute són els únics que tenen capacitat de firmar projectes en totes les seves fases. Són estudis sovint vinculats a una ciutat o universitat, la majoria són empreses públiques i tot el que es construeix a la Xina acaba passant d’una manera o altra per ells. En general són empreses amb milers de treballadors, on personal, estructura i funcionament són completament xinesos. Els últims anys han anat incorporant arquitectes estrangers entre les seves files per guanyar capacitat de disseny i prestigi. L’arquitecte estranger acostuma a tenir una alta responsabilitat en la primera fase del projecte ja que sovint és l’encarregat de fer el Preliminary Design. Aquest fet implica mantenir reunions amb clients i governs locals, que generalment estan a uns quants centenars o milers de quilòmetres de les grans ciutats. A part d'aprendre a projectar a un ritme molt ràpid, treballar en un estudi local és una manera de conèixer el país. No només pel fet de treballar en una empresa autòctona, sinó pel contacte amb els inversors i autoritats, que segons la meva experiència no es té, al menys amb tanta facilitat, treballant en un despatx estranger.
És difícil entrar a treballar a un despatx local sense haver viscut abans a la Xina, ja que generalment algú que ja està dins t'hi ha d'introduir. No és imprescindible, però ajuda molt saber xinès, i cal dominar eines de presentació de projectes.
5-On buscar?
Fins fa dos o tres anys era habitual conèixer algun jove estranger no vinculat a la professió que hagués fet d’arquitecte figurant en reunions. El seu paper era el d’explicar un projecte com si fos disseny seu davant els possibles clients. Tenir una cara occidental entre les files dóna un cert crèdit i prestigi al despatx i òbviament un figurant d’un dia surt més econòmic que tenir un arquitecte estranger en nòmina.
Aquesta anècdota, cada vegada més estranya, exemplifica com de buscats han estat els arquitectes occidentals a la Xina. Però aquesta situació està canviant: estrangers i locals formats a l’estranger cada any són més nombrosos i es concentren bàsicament a Beijing i Xangai. Per això recomano també considerar ciutats classificades com Tier II, com Hangzhou, Suzhou, Nanjing, Fuzhou, etc., on els forasters encara són pocs, però són ciutats modernes on es pot viure segons estàndards occidentals.
6-Què pot fer un arquitecte occidental a la Xina?
Tot i gaudir d’un cert prestigi, l’arquitecte estranger no s’ha de creure imprescindible. L’arquitecte a la Xina no és un professional global com a casa nostra. No s’ha de prendre el disseny com a obra personal, els projectes són molt grans (100.000m2 és una obra mitjana) i hi ha molta gent implicada. Se’l valora per la seva creativitat però s’espera flexibilitat en els estils i rapidesa en els canvis. Haurà de modificar el projecte fins que el client estigui satisfet acceptant el que aquest vulgui. S’haurà d’adaptar a la manera de fer local i no oblidar que l’arquitectura és un negoci on les relacions personals són tan o més importants que la vàlua professional.
7-Sou
Hi ha una gran variació de sous segons educació, experiència, localització... Però a grans trets, es poden esperar des d'uns 100.000 rmb/any per a algú acabat d’arribar i amb poca experiència laboral, fins als 500.000 rmb/any per als arquitectes amb màster o Phd i amb 5-10 anys d’experiència laboral a la Xina (robertwalters.cn, kellyservices.cn)
Així doncs, el camp de l’arquitectura xinesa és un sector cada vegada més madur on els professionals locals cada cop estan més preparats i la competència entre estrangers és més i més dura. Les dificultats intrínseques de viure en una cultura a les antípodes de la nostra, així com les càrregues burocràtiques fan que molts estrangers decideixin marxar al cap de pocs mesos de viure allà. Així i tot, qui hi vagi amb mentalitat oberta i voluntat d’aprendre es trobarà situacions i oportunitats que difícilment apareixen en països més desenvolupats. Qui vulgui viure una experiència vital i laboral única, jo crec que a la Xina hi trobarà el que busca.
Isabel Cotchà, arquitecta. Corresponsal del COAC a Xangai, Xina (20.03.2017)