Catalans a Leipzig - Fira Europea de Restauració i Rehabilitació del Patrimoni. DENKMAL
Del 6 al 8 de novembre de 2014 va tenir lloc a Leipzig la Fira Europea de Restauració i Rehabilitació del Patrimoni “Denkmal”, una de les fires més actives i amb més tradició d’Europa, que enguany complia la seva 11a edició. A més dels nombrosos estands alemanys i d’una presència més notòria de països del Nord-est d’Europa, la Fira també va comptar amb presència catalana. Malgrat la vaga de trens que afectava tota Alemanya, van ser prop de tretze mil els visitants que s’hi van acostar.
Participants
Denkmal és la fira de referència en restauració que se celebra al nord d’Europa. Una de les seves particularitats és la transversalitat: hi assisteixen tant institucions i administracions que promouen i preserven el patrimoni com el teixit industrial i empresarial que treballa en aquest sector. Així, enguany la fira comptava amb la presència de Ministeris de Cultura de països com per exemple Rússia; representacions dels governs dels Lands com ara Berlin, Brandenburg o Hessen, i seccions dels governs locals que gestionen el patrimoni de grans ciutats, com ara la mateixa ciutat de Leipzig, Sant Petersburg o Barcelona. També hi exposen universitats europees on s’ensenyen les diferents disciplines relacionades amb el patrimoni, exposant els màsters i estudis que imparteixen. Val a dir que Leipzig és una ciutat amb molt moviment universitari i científic.
Pel que fa a la presència industrial, a la Fira s’hi van aplegar expositors de diversos productes de construcció sostenible aplicada a la restauració de patrimoni, conjuntant materials tradicionals com l’adob amb tecnologia com la del terra radiant. També es podien trobar Associacions de restauradors i d’amics del patrimoni, així com una forta presència de materials d’aplicació en el camp de la restauració com pintures, projectats de partícules, tractaments i revestiments, fent palès així el tema de la fira d'enguany: fassanes històriques; estuc, guix, pintura.
Pel que fa als oficis, destacava la presència del Gremi de fusters tradicionals alemanys, que mantenen la tradició de, un cop acabada la formació, anar-se'n a voltar pel món tot fent dos anys d'aprenentatge itinerant a cases d’altres fusters, que els acullen i ensenyen les seves tècniques a canvi de que ells els ajudin en els seus encàrrecs. Aquests fusters són coneguts per cuidar-se de les grans encavallades de les cobertes dels edificis, i a Denkmal cridàven l’atenció vestits amb el seus tradicionals pantalons i armilla de pana negra, amb grans botons blancs i barrets de diverses menes.
El nostre estand
Les grans ciutats que exposen a la fira actuaven com a paraigües d’altres institucions i empreses. Aquest és el model de l’estand de Berlin i que, més modestament, hem pogut fer també des de l’Observatori de Barcelona per a la Rehabilitació Arquitectònica (OBRA), del qual el COAC és membre. Aquest model de gestió ha fet possible la presència de tantes entitats catalanes a la Fira (a més d’OBRA i Habitat Urbà de l’Ajuntament de Barcelona, COAC, CAATEEB, UPC i AADIPA).
El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya va ser-hi presentant les obres participants a la Mostra d’Arquitectura de Barcelona, el projecte de rehabilitació de la façana de plaça Nova, l’activitat formativa de l’Escola Sert, la Xarxa de Corresponsals i el Premi Europeu AADIPA d’Intervenció en el Patrimoni Arquitectònic.
“Millor amb arquitectes”
Vam tenir especial complicitat amb potser un dels estands institucionals més actius, el del Col·legi d’Arquitectes de Saxònia (www.aksachsen.org), que, amb nombrosos plafons i xerrades, divulgava i defensava la figura de l’arquitecte amb el lema “Besser mit Architekten” = “Millor amb arquitectes”, que ens va fer recordar el nostre Sí a l’Arquitectura.
Guida Maymó. Corresponsal COAC a Hamburg, Alemanya.
Biennal de Venècia sense archistar
A les últimes cinc edicions de les biennals d’arquitectura de Venècia, és a dir, durant els últims deu anys, he escoltat sempre la mateixa frase: “és una biennal insòlita”. No obstant, aquesta XIV edició és, no és possible, encara més particular, donat que és una exposició sense arquitectes, com havia promès el comissari Rem Koolhaas, fidel a la ben construïda fama de sembrar escàndols… O més aviat, una exposició que vol tallar qualsevol connexió amb l’arquitectura contemporània mirant a les històries per explorar i posar llum en aquest particular moment d’impasse de l’arquitectura.
Això explica el malestar que hi havia durant els dies de la inauguració entre molts protagonistes als que, fins fa poc temps, els agradava ser anomenats archi-star, paraula quasi prohibida en el vocabulari socialment correcte. Evidentment la intenció de Koolhaas era provocar una reacció.
Des dels seus inicis, quan va realitzar uns estudis sobre Nova York, capital del segle XX, Koolhaas va acusar als arquitectes de moure’s entre deliri, omnipotència i frustració.
Sembla que en el moment en el qual l’arquitectura es mostra incerta i impotent front les transformacions de l’època, s’intenta trobar una forma diferent de representar aquesta biennal.
Així, qui esperava una exposició amb mirada cap al futur, trobarà que és obligat mirar abans cap allò passat recentment. Qui esperava una varietat de llenguatges trobarà el “grau zero de l’escriptura arquitectònica”: aquells elements primaris com el sostre, les parets, els sòls, els lavabos etc. que són definits pels estetes com el cantó fosc de l’art de construir, l’inconscient tecnològic.
Sota el títol “Fundamentals”, Koolhaas va contactar els comissaris d’aquests edició perquè recopilessin una gran quantitat de coneixement, traient a la llum investigacions amagades, oblidades, disperses i/o prèviament no examinades, per posar-les a disposició de la major comunitat arquitectònica. Això es va aconseguir no només en la forma i el contingut de la Biennal, sinó també en les nombroses publicacions produïdes pels curadors (una pràctica que segueix de prop les tradicions d’OMA/ AMO).
En molts pavellons, la densitat i la profunditat dels continguts fan que sigui molt difícil entendre’ls a primera vista. Els festivals i les exposicions d’arquitectura tenen tendència a basar-se en experiències d’una sola línia, però com “Fundamentals” estava tan concentrat en transmetre idees sobre la relació de l’arquitectura amb la modernitat dels últims 100 anys, es va transformar en un desafiament major per als curadors. Molts pavellons van generar publicacions de qualitat, pel què tot el coneixement desenterrat pot influir en el pensament arquitectònic molt després de que la Biennal acabi al novembre.
Alberto Collet, arquitecte Corresponsal COAC a Venècia, Itàlia
Bienal de Venecia sin archistar
En las últimas cinco ediciones de las bienales de arquitectura de Venecia, es decir, durante los últimos diez años he escuchado siempre la misma frase: “es una bienal insólita”. Esta es la primera bienal de arquitectura en Venecia que se puede visitar a partir de junio. Pero esta XIV edición es también particular, ya que es una exposición sin arquitectos como había prometido el comisario Rem Koolhaas, fiel a la bien construida fama de sembrar escándalos… O más bien, una exposición que quiere cortar cualquier conexión con la arquitectura contemporánea mirando a las historias para explorar y poner luz en este particular momento de “impasse de la arquitectura”.
Esto explica el malestar que había durante los días de la inauguración entre muchos protagonistas a los que hasta hace poco tiempo les gustaba ser llamados “archi-star”, palabra casi prohibida en el vocabulario “socialmente correcto”. Evidentemente la intención de Koolhaas era provocar una reacción.
Desde sus inicios, cuando realizó unos estudios sobre Nueva York, capital del siglo XX, Koolhas acusó a los arquitectos de moverse entre delirio, omnipotencia y frustración.
Parece que en el momento en el cual la arquitectura se enseña incierta e impotente frente a las transformaciones de la época, se intenta encontrar una forma diferente de representar esta bienal.
Así, quien esperaba una exposición con mirada hacia el futuro encontrará que es obligado mirar antes hacia lo recién pasado. Quien esperaba una variedad de lenguajes encontrará el “grado cero de la escritura arquitectónica”: aquellos elementos primarios como el techo, las paredes, los suelos, los baños etc. que son definidos por los estetas como el lado oscuro del arte de construir, el inconsciente tecnológico.
Bajo el título “Fundamentals”, Koolhas contactó a los comisarios de este año a recopilar una gran cantidad de conocimiento, sacando a la luz investigaciones escondidas, olvidadas, dispersas y/o previamente no examinadas, para ponerlas a disposición de la mayor comunidad arquitectónica. Esto se logró no sólo en la forma y el contenido de la Bienal, sino que también en las numerosas publicaciones producidas por los curadores (una práctica que sigue de cerca las tradiciones de OMA/ AMO).
En muchos pabellones, la densidad y la profundidad de los contenidos hacen que sea muy difícil entenderlos a primera vista. Los festivales y las exposiciones de arquitectura tienen la tendencia a apoyarse en experiencias de una sola línea, pero como “Fundamentals” estaba tan concentrado en transmitir ideas sobre la relación de la arquitectura con la modernidad de los últimos 100 años, se transformó en un desafío mayor para los curadores. Muchos pabellones generaron publicaciones de calidad, por lo que todo el conocimiento desenterrado puede influir en el pensamiento arquitectónico mucho después de que la Bienal termine en noviembre.
Alberto Collet. Corresponsals COAC en Venecia, Italia.
- Log in to post comments
Xarxa de Corresponsals COAC / Red de Corresponsales COAC
En 2013, gracias al Programa de acompañamiento al ejercicio profesional en el exterior del Plan Impulsa, nacía la Red de Corresponsales del COAC. Una red de colaboradores que, en nombre del Colegio de Arquitectos de Cataluña, actúan de interrelación con los arquitectos del COAC que se desplazan a otros países para el ejercicio profesional y con las instituciones colegiales, profesionales y culturales del país donde se encuentran.
El objetivo de la red es favorecer el posicionamiento de los arquitectos en el extranjero y colaborar ofreciendo información para el ejercicio profesional en otros países.
Poco más de un año después de su inicio, la Red de Corresponsales está formada por 34 arquitectos, en 34 ciudades de 27 países de los 5 continentes. Desde el inicio, la acogida ha sido muy buena, tanto por los arquitectos que, como los corresponsales, están fuera, como los que se encuentran aquí y tienen relaciones profesionales con el exterior, así como por parte de las instituciones.
Este tiempo ha servido para materializar ya algunas actuaciones. Hemos llevado la Muestra de Arquitectura de Barcelona a Venecia. Los corresponsales han intervenido en actividades organizadas por el COAC, como los Martes Internacionales, con un primer ciclo sobre África, Australia y Estados Unidos, y actualmente con otro sobre países europeos. Su presencia, con su conocimiento local, ha ayudado en el transcurso de actividades donde el COAC ha participado, como recientemente la Feria Europea de Restauración y Rehabilitación del Patrimonio de Leipzig. Su participación ha hecho crecer los espacios de discusión y debate internacional, como el grupo COAC Internacional en Linkedin. Y lo más importante, los corresponsales han ayudado a muchos compañeros que, o bien están ya fuera, o bien se están planteando irse, atendiendo sus consultas.
Hoy, comenzamos un nuevo proyecto, la Revista de los Corresponsales COAC, propuesta como herramienta de ayuda para los arquitectos que se plantean trabajar en el exterior, y como lugar de difusión arquitectónica de lo que está pasando en todo el mundo a través de los artículos y crónicas que los corresponsales nos irán haciendo llegar.
Os damos la bienvenida a este nuevo espacio, esperamos que sea de vuestro interés y deseamos recibir vuestros comentarios.
Nagore Linares. Coordinación Red de Corresponsales COAC.
- Log in to post comments