Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Exposició: Francesc Català-Roca. Arquitectura sense pedigrí, a Olot

Imatge: 
© Francesc Català-Roca
La seu de la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC acull, del 18 de juliol al 15 de setembre, la itinerància de la mostra ‘Francesc Català-Roca. Arquitectura sense pedigrí’, comissariada per l'arquitecte Moisés Puente, que s'endinsa en les arquitectures anònimes anteriors a la Revolució Industrial que el fotògraf Francesc Català-Roca va captar en els nombrosos viatges a Espanya que va realitza, les quals van servir, també, per il·lustrar guies regionals.

Gràcies a un muntatge lleuger, els visitants poden visionar una projecció de diverses instantànies, moltes de les quals s'han vist per primera vegada en aquesta exposició emmarcada en l'Any Català-Roca, ja que anteriorment no s'havien publicat, exposat o positivat mai.

A diferència d’altres exposicions que s’han fet sobre l’artista, aquesta mostra posa el focus en les imatges sobre aquella arquitectura sense arquitectes, la que ha modelat el paisatge i amb la qual Català-Roca va retratar els últims anys de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.

Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot.
PDF version

Exposición 'Gala - Dalí. Dalí - Gala. 25 años de gigantes

Imatge: 
© Amics del Museu Dalí
Amics dels Museus Dalí entregaron dos gigantes que son el fiel retrato de Salvador Dalí y Gala a la ciudad de Figueres el 9 de mayo de 1999. Veinticinco años después, la asociación se suma al cincuenta aniversario del Teatro - Museo Dalí con la exposición Gala · Dalí. Dalí · Gala. 25 años de gigantes, a pocos metros del objeto surrealista más grande del mundo.

La inauguración de la muestra es el 5 de julio de 2024, a las 19.30 horas. Participarán Josep Maria Bernils, teniente de alcalde y concejal de cultura popular; Jordi Casals, fotógrafo; Jordi Grau, escultor de figura festiva y imaginería popular desde el año 1981; Carles Ayats, presidente de los Amics dels Museus Dalí, y Dana Palmada, delegada del Alt Empordà del Colegio de Arquitectos de Cataluña.

La muestra está compuesta por una selección de imágenes que recorren la trayectoria de los gigantes desde los trabajos en el estudio del artista Jordi Grau hasta la conmemoración de su aniversario el pasado mes de mayo junto a otros grupos del país y con el cabezudo Señor Paco, propiedad de la Fundación Francesc Pujols, que rememora los encuentros entre el artista y el escritor y filósofo de Martorell. Son imágenes en gran formato la mayoría de las cuales han sido realizadas por Jordi Casals, profesional con más de cuarenta años de experiencia y segunda generación de fotógrafos de su familia. Su padre Melitó Casals Meli fue uno de los fotógrafos personales de Salvador Dalí, además de su amigo. La exposición también recoge algunas imágenes de Xavier Torner.

Los Gigantes Gala y Salvador Dalí

Amigos de los Museos Dalí convocó un concurso para la creación de los gigantes Gala y Dalí, que ganó Jordi Grau del Taller Drac Petit de Terrassa. Los trajes fueron obra del modista Jordi Roig de Terrassa. Los colores fueron elegidos por Antoni Pitxot, director de los museos Dalí por expreso deseo del artista. Fueron bautizados durante las Ferias y Fiestas de la Santa Cruz de 1994 apadrinados por comparsas de toda Cataluña. La pasacalle recorrió la ciudad hasta terminar frente al Museo Dalí, donde se estrenó su baile que también es fruto de un concurso popular.

Instituciones y entidades colaboradoras
La muestra cuenta con la colaboración de la Delegación del Alt Empordà del Colegio de Arquitectos de Cataluña y de la Colla Gegantera de Figueres. Cuenta con el apoyo de la Fundación Gala - Dalí, el Ayuntamiento de Figueres, la Diputación de Girona y la Generalitat de Cataluña.

PDF version

Presentación del 'Quaderns 274: Afinitats descobertes'

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)

El próximo 4 de julio a las 19 h  se celebrará la presentación del número 274 de la revista 'Quaderns d’Arquitectura i Urbanisme', titulado 'Afinidades descubiertas'.

La publicación recopila textos y ensayos de reconocidos arquitectos europeos que, en los años 80, eran lectores de la revista y la consideraban una referencia. Así pues, se da luz a estos testimonios, que dan continuidad a temáticas y relatos proyectuales de 'Quaderns', una revista entonces dirigida por Josep Lluís Mateo, que alimentó el imaginario de una generación.

El acto contará con las intervenciones de Marta Cervelló, arquitecta y miembro de la redacción de 'Quaderns' en la época en que Josep Lluís Mateo fue director (1986-1991), y de Moisés Puente, arquitecto, editor y director de la Biblioteca y el Archivo Histórico del COAC, así como con los directores del nuevo número, Pau Bajet, Pablo Garrido y Maria Giramé.

Aforo limitado. Inscríbete.

 
PDF version

Exposició: S'Agaró 1924 - 2024. Arquitectura i Cultura a la Costa Brava

Imatge: 
© Associació S'Agaró 100
Amb motiu del Centenari de S’Agaró, l’Associació S’Agaró 100, en estreta col·laboració amb la Fundació Rafael Masó de Girona, ha impulsat l’exposició ‘S’Agaró 1924-2024. Arquitectura i Cultura a la Costa Brava’, centrada en l’evolució urbanística i arquitectònica de S’Agaró. La mostra es pot veure al Palau Robert de Barcelona, del 27 de juny al 3 de novembre de 2024.

L’arquitecte Rafael Masó, el fons del qual el custodia l’Arxiu Històric de la Demarcació de Girona del COAC, va marcar un estil inconfusible, però la seva mort prematura va propiciar que reconeguts arquitectes com Francesc Folguera i Adolfo Florensa agafessin el relleu per desenvolupar la idea inicial de la ciutat-jardí.
 

El relat que planteja l’exposició, comissariada per Jordi Falgàs i Sebastià Roig, és un recorregut visual pels grans aspectes arquitectònics i urbanístics que han convertit aquest conjunt residencial en un referent català de projecció internacional. En paral·lel, l’exposició també mostra els esdeveniments socials i culturals que ha viscut S’Agaró durant aquests cent anys.

PDF version

Pages