Exposició: BWA+BSL+BCN_Espais de vida compartida
Aquesta sisena edició de Cities Connection Project connecta Valònia-Brussel·les, Barcelona i Basilea, mostrant espais de vida compartida com a eix central de l’exposició. Compartir espais i activitats, així com la diversitat de programes són els punts comuns dels 60 projectes exposats, mostrant diferents enfocaments i processos provats per arquitectes de contexts heterogenis.
En un marc de crisi sanitària mundial, la pandèmia sembla haver canviat la nostra manera de relacionar-nos, així com el nostre sistema de treball. Aquests espais de vida compartits són, ara més que mai, llocs indispensables, que conviden a intercanvis diversos entre els usuaris.
Acte inaugural, dijous 27 d’octubre a les 19 h a la sala Mirador amb Olivier Fourneau (BWA) + Rahbaran Hürzeler (BSL) + MIM-A (BCN)
Pots seguir l'acte inaugural en línia
En un marc de crisi sanitària mundial, la pandèmia sembla haver canviat la nostra manera de relacionar-nos, així com el nostre sistema de treball. Aquests espais de vida compartits són, ara més que mai, llocs indispensables, que conviden a intercanvis diversos entre els usuaris.
Acte inaugural, dijous 27 d’octubre a les 19 h a la sala Mirador amb Olivier Fourneau (BWA) + Rahbaran Hürzeler (BSL) + MIM-A (BCN)
Pots seguir l'acte inaugural en línia
Presentació del número 8 de la revista Archives: Maruša Zorec
Presentació del número 8 de la revista Archives, una monografia de l’arquitecta eslovena Maruša Zorec. Ella mateixa conversarà dels seus interessos i d’alguna de les seves obres amb Francisco Mangado, Juan Rodríguez i Carlos Quintáns.
Inscriu-te per assistir a l'acte presencial
Inscriu-te per seguir la seeió inaugural online
Maruša Zorec
Coneguda fonamentalment per les renovacions d’edificis històrics, que transforma subtilment realitzant projectes de “reestructuració” més que processos de “renovació” o de “conservació”. Al reestructurar els edificis aconsegueix que la història adquireixi un nou sentit en contacte i convivència amb una nova intervenció, a través d’un procés selectiu i projectual. Maruša s’esforça per descobrir diferents capes de l’espai i entendre tant el context com la història, ja que l’arquitectura no és més que l'acumulació i manifestació de la memòria, personal o col·lectiva. L’arquitectura pot descobrir el passat, interpretar tradicions i construir indrets per a societats, i també permet definir espais en els quals sentir-se lliure.
Analitzant la seva obra entenem que el seu posicionament discret, i al marge dels crits de tanta arquitectura egòlatra, és necessari per a una societat que no necessita absorbir més personalismes ni tanta falta d’empatia amb les persones i amb l’arquitectura trobada.
Per poder conèixer Maruša hem d’acompanyar-la visitant a Plečnik i tota l’arquitectura eslovena dels anys seixanta i setanta, que ha estudiat, especialment a Oton Jugovec i a Edvard Ravnikar. Les activitats de Maruša van des d’escenografies fins a intervencions urbanes, però la seva major admiració i gaudi està reservada a la natura.
Fundà el col·lectiu d’arquitectes Arrea Arhitektura i és professora a l’Escola d'Arquitectura de Ljubljana.
Inscriu-te per assistir a l'acte presencial
Inscriu-te per seguir la seeió inaugural online
Maruša Zorec
Coneguda fonamentalment per les renovacions d’edificis històrics, que transforma subtilment realitzant projectes de “reestructuració” més que processos de “renovació” o de “conservació”. Al reestructurar els edificis aconsegueix que la història adquireixi un nou sentit en contacte i convivència amb una nova intervenció, a través d’un procés selectiu i projectual. Maruša s’esforça per descobrir diferents capes de l’espai i entendre tant el context com la història, ja que l’arquitectura no és més que l'acumulació i manifestació de la memòria, personal o col·lectiva. L’arquitectura pot descobrir el passat, interpretar tradicions i construir indrets per a societats, i també permet definir espais en els quals sentir-se lliure.
Analitzant la seva obra entenem que el seu posicionament discret, i al marge dels crits de tanta arquitectura egòlatra, és necessari per a una societat que no necessita absorbir més personalismes ni tanta falta d’empatia amb les persones i amb l’arquitectura trobada.
Per poder conèixer Maruša hem d’acompanyar-la visitant a Plečnik i tota l’arquitectura eslovena dels anys seixanta i setanta, que ha estudiat, especialment a Oton Jugovec i a Edvard Ravnikar. Les activitats de Maruša van des d’escenografies fins a intervencions urbanes, però la seva major admiració i gaudi està reservada a la natura.
Fundà el col·lectiu d’arquitectes Arrea Arhitektura i és professora a l’Escola d'Arquitectura de Ljubljana.
Exposició de Fernando Higueras: “Des de l'origen"
El proper 18 d'octubre s'inaugura l'exposició "Des de l'origen", que es podrà visitar fins el 7 de gener a la seu de Barcelona del Centre Obert d’Arquitectura.
L'exposició, produïda per la Fundació ICO i inaugurada a la seu del Museu ICO a Madrid l’any 2019, és una retrospectiva sobre la figura i obra de Fernando Higueras que presenta una selecció de dibuixos, documents, fotografies i maquetes de l’arquitecte que, tot i no tenir cap projecte realitzat a Catalunya, va donar el seu fons documental a l’Arxiu Històric del COAC.
Fernando Higueras
Fernando Higueras pertany a la promoció CX 1954-1959 de l’Escola d’Arquitectura de Madrid.Aquests estudiants arribaven amb la il·lusió de desenvolupar la seva professió en un país on hi havia molt per fer i innovar; una Espanya cada cop més oberta al desenvolupament i al benestar.
És un arquitecte que s’apropa als moviments pictòrics d’avantguarda quan desenvolupa la seva obra. El desencofrat del seu projecte final de carrera n’és un exemple: «ruixava l’encofrat amb gasolina prenent-li foc i intentant l’aproximació a tot allò abstracte». Com que havia tingut una polifacètica formació artística de la qual no es desvinculava a l’hora de presentar les seves propostes, la vessant artística és intrínseca en ell i li costa deslligar-se d’aquesta contínua presència. El seu caràcter i la seva intuïció li permetien passejar-se per les múltiples disciplines que dominava i treure diferents conclusions de cada una, però sense desvincular-se’n de cap especialment.
Passaran anys fins que separi les diferents matèries, malgrat que perdi en algun sentit aquesta estètica tan impactant en favor d’una altra més reflexiva, racionalista i convencional, però on manté la complexitat profunda de les seves geometries habitades. Gràcies a aquesta diversitat i als seus recursos d’expressió, la seva obra es va diferenciant clarament de la dels seus coetanis des de l’inici de les seves propostes.
Malgrat l’enorme influx que la seva obra va exercir en determinades etapes, tant en el panorama nacional com en l’internacional –amb successives referències i números monogràfics en revistes nacionals como Hogar y Arquitectura y Nueva Forma o la japonesa a+u, GA, GI, etc., així com els articles consagrats en successius números de revistes com L’Architecture d’Aujourd’hui–, Higueras no ha rebut en les últimes dècades, incomprensiblement, l’atenció que mereix. Aquesta exposició, «Fernando Higueras, des de l’origen», vol cobrir aquesta carència mitjançant la presentació tant de la seva amplíssima obra, dividida en sis períodes temporals, com de la seva polifacètica figura creadora.
Amb el patrocini de
L'exposició, produïda per la Fundació ICO i inaugurada a la seu del Museu ICO a Madrid l’any 2019, és una retrospectiva sobre la figura i obra de Fernando Higueras que presenta una selecció de dibuixos, documents, fotografies i maquetes de l’arquitecte que, tot i no tenir cap projecte realitzat a Catalunya, va donar el seu fons documental a l’Arxiu Històric del COAC.
Fernando Higueras
Fernando Higueras pertany a la promoció CX 1954-1959 de l’Escola d’Arquitectura de Madrid.Aquests estudiants arribaven amb la il·lusió de desenvolupar la seva professió en un país on hi havia molt per fer i innovar; una Espanya cada cop més oberta al desenvolupament i al benestar.
És un arquitecte que s’apropa als moviments pictòrics d’avantguarda quan desenvolupa la seva obra. El desencofrat del seu projecte final de carrera n’és un exemple: «ruixava l’encofrat amb gasolina prenent-li foc i intentant l’aproximació a tot allò abstracte». Com que havia tingut una polifacètica formació artística de la qual no es desvinculava a l’hora de presentar les seves propostes, la vessant artística és intrínseca en ell i li costa deslligar-se d’aquesta contínua presència. El seu caràcter i la seva intuïció li permetien passejar-se per les múltiples disciplines que dominava i treure diferents conclusions de cada una, però sense desvincular-se’n de cap especialment.
Passaran anys fins que separi les diferents matèries, malgrat que perdi en algun sentit aquesta estètica tan impactant en favor d’una altra més reflexiva, racionalista i convencional, però on manté la complexitat profunda de les seves geometries habitades. Gràcies a aquesta diversitat i als seus recursos d’expressió, la seva obra es va diferenciant clarament de la dels seus coetanis des de l’inici de les seves propostes.
Malgrat l’enorme influx que la seva obra va exercir en determinades etapes, tant en el panorama nacional com en l’internacional –amb successives referències i números monogràfics en revistes nacionals como Hogar y Arquitectura y Nueva Forma o la japonesa a+u, GA, GI, etc., així com els articles consagrats en successius números de revistes com L’Architecture d’Aujourd’hui–, Higueras no ha rebut en les últimes dècades, incomprensiblement, l’atenció que mereix. Aquesta exposició, «Fernando Higueras, des de l’origen», vol cobrir aquesta carència mitjançant la presentació tant de la seva amplíssima obra, dividida en sis períodes temporals, com de la seva polifacètica figura creadora.
Amb el patrocini de
Presentació del llibre: "Projectes efímers per a Barcelona i la seva àrea"
El proper 17 d'octubre a les 19.00 h tindrà lloc la presentació del llibre "Projectes efímers per a Barcelona i la seva àrea", d'Alfons Soldevila. A la presentació comptarem, també, amb la presència de l'arquitecta Maria Sisternas.
És un llibre ple de reflexions: “A les ciutats sempre hi ha hagut grans edificis que durant un determinat període de temps han contribuit a l’evolució de la ciutat però que finalment han quedat obsolets. Alguns exemples són els gasòmetres, mercats, estacions de tren monumentals, l’aeroport, places de braus, estadis, etc. Molts d’ells han tingut un caràcter efímer ja que han estat útils menys de cent anys. Un edifici necessari en aquest moment pot tenir una vida limitada, per tant ha d’oferir grans possibilitats de transformació i flexibilitat, fins i tot que es pugui traslladar a un nou emplaçament.”