Cape Cod Modernism and Cadaques Connections, a càrrec de Peter McMahon
A finals de la dècada de 1930, Outer Cape (Massachusetts) va atreure alguns dels principals impulsors de l'arquitectura moderna, fins i tot les personalitats més influents de la Bauhaus i els constructors de disseny americans autodidactes. Aquest grup va construir habitatges per a ells mateixos a l'esplèndid aïllament de la remota península, creant una vibrant comunitat creativa. Algunes d'aquestes cases van ser finalment abandonades i apropiades pel Servei de Parcs. Peter McMahon explorarà aquesta història i els esforços actuals del Cape Cod Modern House Trust per reviure i reimaginar aquest llegat.
En la seva recerca, Peter McMahon ha trobat i remarca les nombroses semblances d’aquesta comunitat d’arquitectes i artistes amb el cas de Cadaqués, fins i tot amb la presència i activitat dels autors en un lloc i l’altre.
El Cape Cod Modern House Trust (CCMHT) es va fundar per recollir, arxivar i compartir documentació de l'excepcional arquitectura moderna d’Outer Cape, per restaurar un grup de cases modernes importants i en perill d'extinció, i posar-les en marxa com a plataformes per a nous treballs creatius.
Peter McMahon
És arquitecte i el director fundador del Cape Cod Modern House Trust, fundat el 2007 per arxivar i compartir, restaurar i reconèixer l'excepcional arquitectura moderna d’Outer Cape i la cultura creativa que l'envoltava. El CCMHT ha restaurat ja quatre edificacions i n’emprèn d’altres aviat, tot posant-les en servei com a plataforma per a nous treballs creatius.
És coautor amb Christine Cipriani, de “Cape Cod Modern. Mid-Century Architecture and Community on the Outer Cape” (2014, Metropolis Books) guanyador de l’Històric New England Book Prize, 2015.
Algunes de les seves conferències recents han estat dictades a: l'Associació d'Arquitectura (Londres), la Graduate School of Design de Harvard i el Museu de Belles Arts de Boston.
La seva pràctica professional amb l’estudi PM Design se centra en l'arquitectura sostenible i moderna i la restauració d'edificis de mitjans del segle XX. La seva casa d'estiu a Wellfleet s'ha publicat a “House Beautiful and Outside Architecture”.
Exposició: "Línies dures. Edificis, disseny i urbanisme a Barcelona (1949-1974)"
Comissari: Valentín Roma
Inauguració: divendres 3 de febrer, 17 h
El 1985, Carles Martí i Xavier Monteys van publicar un article titulat «La línia dura», amb el qual presentaven el número de comiat de la revista 2C. Aquest text feia un recorregut pel treball d’un grup d’arquitectes —Hannes Meyer, Hans Wittwer, Mart Stam, Johannes Duiker o Evan Owen Williams, entre d’altres— que durant els anys trenta, en el si del moviment modern, van prioritzar els problemes constructius enfront de les justificacions estètiques. Martí i Monteys van encunyar fins i tot una nova categoria per referir-se a aquests autors i a les seves obres, als quals van denominar «l’ala radical del racionalisme».
Parafrasejant el títol d’aquell article, podríem aventurar que, entre 1949 i 1974, es va dur a terme a Barcelona un conjunt de propostes des del camp de l’arquitectura, el disseny i l’urbanisme que, vistes en perspectiva, constitueixen «línies dures» respecte a les tendències hegemòniques de cada període, una mena de tradició no sempre subratllada —potser pendent de recuperar-se en el futur— que ofereix tres trets essencials: l’intent d’obrir les disciplines a uns nous usos col·lectius i uns paradigmes que evolucionessin les retòriques formals de cada moment; la superació del projecte com a simple metodologia teòrica i la seva transformació en eina amb la qual comprendre i millorar l’esfera pública; l’enfrontament als conflictes ciutadans sense l’ús de fórmules corporatives, models preformatejats o solucions exemplaritzants.
Aquesta mostra reuneix 29 casos d’estudi ordenats cronològicament i reconstruïts mitjançant documents, textos i imatges que, en la seva majoria, s’ensenyen per primera vegada dins d’un context expositiu.
Línies dures. Edificis, disseny i urbanisme a Barcelona (1949-1974) comença i acaba amb una mateixa preocupació pels llocs i les condicions en què viuen les classes subalternes locals, és a dir, comença amb el concurs sobre El Problema de la Vivienda Económica en Barcelona (1949) i acaba amb la publicació, el 1974, del Contra Pla de la Ribera, elaborat pel Laboratori d’Urbanisme de Barcelona (LUB), el qual donava suport a les reivindicacions veïnals davant l’opció tecnicopolítica oficial de reestructuració de la zona litoral.
L’exposició es completa amb un itinerari per cinc dependències diferents —degudament senyalitzades— de l’editorial Gustavo Gili, fet que permet entendre la seva morfologia arquitectònica original. Per acabar, s’ha seleccionat una sèrie d’imatges que Francesc Català-Roca va realitzar sobre l’edifici en el moment de la seva construcció i obertura. Aquest reportatge, juntament amb les nombroses instantànies del mateix autor incloses en cada cas d’estudi, formen un conjunt de més d’un centenar de fotografies que s’inscriuen dins dels actes commemoratius pel centenari del naixement del fotògraf.
Trobareu tota la informació al web del Centre Obert.Organitzat per:
Amb el patrocini de:
'El final de las maneras'
L’arquitecte madrileny parlarà dels seus projectes dins del context de la postveritat. A ‘El Final de las Maneras’, Zaera-Polo intentarà articular les implicacions que certs processos culturals i polítics contemporanis tenen sobre la disciplina. I viceversa: com la disciplina influeix sobre certs processos culturals com la postveritat, els populismes i les polítiques de la identitat.
Per l’arquitecte, el COVID-19 i la guerra d’Ucraïna es converteixen en les fites que marquen el final de la cultura postmoderna/postestructuralista que ha estat prevalent des dels anys 70 en l’arquitectura i en les disciplines artístiques. El treball d’AZPML dels darrers anys es presentarà no tant com un exemple, sinó com un índex dels canvis per venir.
Presentació de la Revista Rita_18
Farà la presentació del núm. 18 de rita_ el director de la revista, Juan Paulo Alarcón i Josep Ferrando, director del Centre Obert d’Arquitectura.