Presentació de llibre "Niños y bisabuelos"
Podràs seguir la presentació a TVCapell, a través de l'instagram: @lacapell_com. Clica aquí per seguir l'acte.
*Entrada lliure fins a completar aforament.
En aquesta col·lecció d'assajos, l'arquitecte Josep Llinàs s'atreveix amb nous formats, com les històries d'Instagram, i no ret comptes a ningú més que alguns dels herois que apareixen a la narració. Sempre present, l'obra de Josep Maria Jujol, que abonyega, recargola i taca tot el que fa, una obra allunyada de qualsevol èpica calvinista del treball i que Llinàs emparenta amb la saviesa popular i, en última instància, amb el comportament d'un nen. Però, a més, apareixen altres personatges més enllà de Jujol: des d'Alejandro de la Sota fins a José Antonio Coderch, des de David Lynch fins a Peter Handke, des del seu net fins als seus pares, i d'aquí els seus besavis… I, mentrestant, sense perdre mai el somriure, dibuixa, retalla papers, fa maquetes i collages, i escriu històries per pur gaudi —la seva condició de septuagenari l'ha alliberat de la feina com a càstig— per després revertir-les en el seu treball d'arquitecte.
Josep Llinàs és arquitecte per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC). Ha estat professor a l'ETSAB i a la Universitat Ramon Llull de Barcelona, a més d'haber estat convidat a nombrosos cursos i tallers a Espanya i Europa. La seva obra ha estat recollida en nombroses publicacions, com un número monogràfic de la revista El Croquis (2005), i entre els seus llibres trobem la recopilació d'assajos Saques de esquina (2002), Sospecha de estiércol (2016) i Copiar de lo que se ve (2019).
Arquitectura moderna a l'Ebre (1923-1956)
La Fundació Trencadís - Modernisme i Cultura (FTMiC), després d’haver organitzat dos cicles de conferències, «Els arquitectes modernistes del Camp de Tarragona» (2017-2018) i «Jujol i la seva petjada a les comarques del Camp de Tarragona» (2018-2019), ha decidit preparar un tercer cicle amb la recerca de l’arquitectura que va des dels anys 1920 fins a arribar pràcticament a la dècada del 1960, gairebé quaranta anys d’una arquitectura a hores d’ara prou desconeguda. Des d’aquí vull agrair la col·laboració dels arquitectes Joan Figuerola, Jordi Guerrero, Roger Guitart i Antoni López Daufí, que, davant la invitació de la FTMiC, es van endinsar en la recerca de les obres del seu territori. Després del Modernisme i del Noucentisme, amb obres arquitectòniques espectaculars, es va arribar a la crisi borsària del 1929 que va posar el fre a la prosperitat viscuda als inicis del segle XX. L’any 1931 es proclama la República, fet que dona un nou impuls a la vida social, amb ajuntaments més propers als ciutadans, amb preocupacions socials i per la qualitat de vida urbana.
La Segona República Espanyola fou un règim democràtic, proclamat el 14 d’abril de 1931 i que va durar fins a l’1 d’abril de 1939, data del final de la Guerra Civil, fet que dona pas a la dictadura franquista. Amb tres períodes: 1. Un primer bienni presidit per Manuel Azaña; 2. Un segon bienni (1933-1935), anomenant Bienni Negre, amb el Partit Republicà Radical d’Alejandro Lerroux, que rebia el suport de la CEDA i 3. Una tercera etapa d’esquerres coneguda amb el nom de Front Popular.
Durant la guerra es van succeir tres governs: el presidit pel republicà d’esquerres José Giral, de juliol a setembre del 1936; el següent govern, presidit pel socialista Francisco Largo Caballero i un tercer govern presidit pel també socialista Juan Negrín. L’arquitectura de la postguerra, que és estèticament desconeguda i en molts casos menystinguda, mereix una anàlisi i un reconeixement com a part integrant de la vida de les nostres ciutats. Tots sabem que la postguerra va ser un període molt difícil per a tota classe d’iniciatives i activitats. A Tarragona, per exemple, als anys quaranta els efectes de la postguerra van ser devastadors.
El Grup d'Arquitectes i Tècnics Catalans per al Progrés de l'Arquitectura Contemporània, GATCPAC, va ser un moviment existent a Catalunya els anys 1930 que pretenia modernitzar el panorama en consonancia arquitectònica amb els corrents avantguardistes europeus, especialment l’arquitectura racionalista. Entre els seus membres més destacats hi ha Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé, Joan Baptista Subirana, Sixte Illescas, Germán Rodríguez Arias i Ricardo Churruca. Al centre d’Europa ja existia el racionalisme desde d’inicis dels anys 1920 per arquitectes com Le Corbusier, Ludwig Mies van der Rohe i Walter Gropius. Era un estil que lligava funcionalitat i estètica.
El racionalisme va ser un estil arquitectònic que es va desenvolupar arreu del món entre 1925 i 1965, aproximadament. Era una arquitectura fonamentada en la raó, de línies senzilles i funcionals, basades en formes geomètriques simples i materials d’ordre industrial (acer, formigó, vidre), que renunciava a l’ornamentació excessiva i atorgava una gran importància al disseny, que era igualment senzill i funcional. Va tenir una estreta relació amb els avenços tecnològics i la producció industrial, que preconitzava Walter Gropius des de la fundació de la Bauhaus el 1919.
Al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, els arquitectes més destacats, que van aportar els seus projectes durant gairebé trenta anys, són: a Tarragona, Francesc Monravà Soler, Josep Maria Monravà López, Antoni Pujol Sevil, Salvador Ripoll Sahagún, Pau Monguió Segura i Joan Zaragoza Albi; a Reus, Antoni Sardà Moltó i Josep Simó Bofarull; a Tortosa Josep Maria Vaquer Urquizú, Pau Mongió Segura i Agustí Bartlett Zaldívar; a Valls, Josep Maria Vives Castellet i Cèsar Martinell Brunet, i al Vendrell, Josep Maria Barenys Gambús, Ramon Puig Gairalt i Eugeni Campllonch Parés.
Josep Maria Buqueras Bach, president de la FTMiC
Presentació del llibre ON-A. InnovatiON-Architecture
InnovatiON-Architecture compila una filosofia de treball: la recerca constant de solucions innovadores ad hoc per a cada projecte, utilitzant les tecnologies més actualitzades i la investigació de disseny al servei de les idees, amb criteris basats en la seva carrera professional, però sempre anant més enllà del convencional.
El contingut del llibre s’ha organitzat il·lustrant les quatre converses mantingudes entre Eduardo Gutiérrez i Jordi Fernández (fundadors i directors d'ON-A) i Ricardo Devesa (editor). Com a resultat d’aquestes quatre converses, el llibre mostra com innovar en arquitectura des de diferents capes amb només una preocupació: ajudar a reduir l’impacte mediambiental de la intervenció humana, millorar la qualitat de vida dels ciutadans i buscar les interaccions emocionals entre els habitants i el seu entorn.
Inscripcions per accedir a l'acte presencialment
Inscripcions per al seguiment online
Eduardo Gutiérrez i Jordi Fernández
Funden ON-A, un estudi d'arquitectura el 2005, format per un equip creatiu i multidisciplinari capaç d'aproximar-se a cada projecte d'una manera única i personalitzada. ON-A ha estat desenvolupant obres i projectes de manera eficient durant més de 15 anys, abastant una àmplia gamma de sectors, amb l'arquitectura residencial i la gestió de béns immobles com dos dels nostres àmbits d'especialització més destacats
Ricardo Devesa
Arquitecte per l’Escola d’Arquitectura de València i doctor per la Universitat Politècnica de Catalunya per la seva tesi Domesticidad a la intemperie (acabada de publicar). Actualment, és editor en cap a Actar Publishers, i a la seva plataforma digital UrbanNext.net, amb seu a Barcelona i Nova York.
Superilla Barcelona
Un cop consolidades les primeres experiències, s’inicia una nova etapa, un salt d’escala on el concepte Superilla s’entén com un model amb visió i capacitat transformadora per a tota la ciutat, on l’objectiu és avançar cap a una mobilitat més sostenible, a l’hora que es defineix una nova infraestructura ambiental amb voluntat de donar resposta als nous reptes que afronten les ciutats.
Conscient del canvi de model que això suposa, l’Ajuntament de Barcelona va voler obrir al màxim la reflexió sobre el paper de l’espai públic a la ciutat, i específicament a l’Eixample, el teixit que concentra a dia d’avui, pitjors indicadors ambientals; i per aquest motiu va llençar un concurs de projectes per a definir el nou model de carrer, que ha d’esdevenir la llavor per a un canvi global en la part central de la metròpoli.
Aquest nou model de ciutat, representa una nova manera de pensar i projectar, que cal que sigui construïda amb una mirada multidisciplinar, innovadora i rigorosa, treballada entre el màxim d’agents possible. Exemple d’aquesta nova manera de fer ciutat, són els projectes per als nous carrers de l’Eixample, que han estat fruit d’un procés col·laboratiu ampli i intens. Un treball en el que han participat equips de professionals de diverses disciplines conjuntament i equips tècnics municipals, comptant amb les aportacions del Consell Assessor Superilla i desenvolupat a través d’un procés de participació que ha permès conèixer i integrar necessitats del veïnat, associacions i entitats interessades.
El proper 3 de març comptarem amb la presència de Xavier Matilla, arquitecte en cap de l’ajuntament de Barcelona i els 8 equips redactors, que ens presentaran el projecte.
Registra’t aquí per assistir a la xerrada
Registra’t aquí per veure la xerrada (on-line)