Mor Jeroni Moner, referent en la defensa del patrimoni arquitectònic
Jeroni Moner i Codina (Barcelona, 1940 - Banyoles, 2021) va estudiar arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona on va obtenir el títol l’any 1968. Juntament amb Albert Illescas i Gabriel Mora obre despatx en aquesta ciutat, amb qui construeix algunes obres a Barcelona i Banyoles.
L’any 1971 estableix el seu estudi i residència a Banyoles. Precisament en aquesta ciutat és on va projectar i va construir alguns habitatges unifamiliars i algunes intervencions en edificis històrics, a banda de participar activament en la vida cultural i política, formant part del grup Presència 63 i El Tint, i en tot allò que afecta l’urbanisme, l’estudi i la defensa del patrimoni arquitectònic i paisatgístic.
Entre 1973 i 1982 va ser membre de la Comissió de Patrimoni Cultural de Girona, amb el Ministerio de Cultura, i entre 1987 i 1993, amb la Generalitat de Catalunya, ho és també del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, d’on va ser-ne el president entre els anys 1994-2011.
Entre els anys 1971 i 1981 va ser professor de Projectes de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, amb l’equip de Rafael Moneo, i d’Arquitectura del Paisatge, a la càtedra d’Urbanisme de Manuel Ribas Piera.
Com a investigador, va estudiar i promoure grups de treball sobre l’arquitectura de la masia. El 1981 va publicar, conjuntament amb Arcadi Pla i Masmiquel i Josep Riera i Micaló, un monogràfic sobre la masia a la revista 2C, Construcción de la Ciudad. D'aleshores ençà ha continuat investigant i publicant sobre la masia en diversos llibres col·lectius. Així mateix, va treballar en qüestions relacionades amb el paisatge, centrades sobretot en l’Estany de Banyoles.
Pel que fa als estudis en el camp del patrimoni arquitectònic, va col·laborar en les monografies de la Catalunya Romànica i L'art gòtic a Catalunya. Arquitectura III. Dels palaus a les masies (2003), i va publicar diversos articles en diferents mitjans. També va participar en el camp de la planificació urbanística, especialment en aquells aspectes relacionats amb la protecció i desenvolupament del patrimoni arquitectònic en les ciutats de Banyoles i Girona. Cal destacar la seva col·laboració al Pla Especial de Barri Vell de Girona i la redacció del Pla Especial de Protecció del Patrimoni i del Pla Especial de Recs de Banyoles als últims anys.
La rehabilitació de la Pia Almoina per a Seu de la Demarcació de Girona del COAC i el Passeig Fora Muralla a Girona, la rehabilitació del convent de Sant Domènech a Castelló d’Empúries i El Museu Arqueològic, la Llotja del Tint, l’Arxiu Comarcal, el Centre municipal d’estudis musicals i el Claustre del Monestir a Banyoles són alguns exemples de les seves obres de rehabilitació i recuperació del patrimoni. Actualment havia acabat un llibre sobre les pesqueres de l’Estany de Banyoles.
L’any 2002 es va publicar la seva obra en un volum de la Col·lecció Inventaris d’Arquitectura del COAC.
El 2017 va rebre la Medalla d’or de la Ciutat de Banyoles i el mes de febrer d’enguany va rebre un homenatge de la seva ciutat a la seva trajectòria dins del cicle Cinc cèntims de creació local.
La Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, en nom de tot el col·lectiu, expressa el seu condol a familiars i amics. Descansi en pau.
Nace el Centro Abierto de Arquitectura
En la inauguración se ha dado a conocer la hoja de ruta y la filosofía del Centre Obert, que ofrecerá un amplio abanico de actividades -exposiciones, conferencias, debates, talleres educativos, itinerarios...- dirigidas tanto a la ciudadanía como a los arquitectos, y que se estructurarán en una programación semestral de primavera-verano y otra de otoño-invierno. El objetivo es fomentar el debate arquitectónico y ponerlo al servicio de la sociedad, además de divulgar nuestra arquitectura a nivel internacional.
Ejes de conocimiento: hábitat y habitante
En este sentido, y atendiendo a los compromisos de la arquitectura hacia la sociedad y el entorno -por un lado, hacer frente a un cambio climático que urge a buscar nuevas formas de intervenir en el planeta y detener su degradación medioambiental; por otro, dar respuesta a unos cambios sociales que han dado paso a nuevas formas de vivir y de relacionarse-, los dos grandes ejes de conocimiento que centran la programación del Centro Abierto de Arquitectura son el hábitat y el habitante, entendida como la relación de las personas con su entorno urbano o natural, para buscar respuestas y ser agente activo del cambio.
La riqueza del fondo documental
La fuente principal y motor de las actividades que configuran la programación la encontramos principalmente en la riqueza documental de los fondos del Centro Abierto de Arquitectura: fondos custodiados por el Archivo Histórico y el Archivo Fotográfico, la Biblioteca, el catálogo de arquitectura catalana. cat -el más extenso sobre arquitectura catalana moderna y contemporánea-, o las publicaciones de arquitectura propias como la revista Quaderns, el nuevo Quaderns Biennale, la revista AT o los dossiers Colecciones.
Un Centro Abierto policéntrico
Y para dar voz a toda esta actividad, la organización de eventos se realiza a través de la multicentralidad, una característica distintiva del Centro Abierto de Arquitectura. Así, las 11 sedes del COAC -repartidas por el territorio catalán- son también las sedes del Centro Abierto, espacios arquitectónicos diversos, algunos de ellos de gran valor patrimonial.
¡Entra en la web del Centro Abierto de Arquitectura!
centreobertarquitectura.com
Sigue la actividad del Centre Obert en el nuevo canal de Instagram
Consulta el vídeo promocional Centro Abierto de Arquitectura
Mira el vídeo de la presentación
El COAC renueva los espacios públicos de la sede de Barcelona
El proyecto de restauración es obra del equipo Peris+Toral Arquitectes, ganadores del concurso convocado por el COAC el 2019, y se inspira en los objetivos del Centro Abierto de Arquitectura, que se presentará al público el próximo 4 de octubre.
Con la intervención se abren los espacios y se gana visibilidad hacia el interior, donde una grada de escala urbana invitará a los transeúntes a entrar. El vestíbulo se convertirá en una ágora que busca la continuidad con la Plaça Nova. Desde esta ágora se potenciará la visibilidad del Altell, invitando a iniciar un recorrido ascendente que culminará en la segunda planta con el acceso a la terraza -la cubierta de la Sala de Actos-, donde se podrán celebrar eventos al aire libre.
También mejorará el confort térmico y acústico de los espacios y se renovarán las instalaciones generales. En cuanto a la accesibilidad, un ascensor de vidrio conectará los diferentes niveles desde la planta -2 hasta la segunda. En la primera planta, el Espacio Picasso y la Sala de Actos se unificarán en un espacio polivalente, la Sala Picasso, que acogerá diversidad de actos y exposiciones gracias a una distribución versátil y flexible.
Restauración de los frisos de Picasso
En paralelo, se están restaurando los frisos de hormigón que rodean la Sala de Actos, diseñados en 1960 por Pablo Picasso y realizados por el artista noruego Carl Nesjar. Además de la suciedad acumulada por el uso y la contaminación, los frisos tienen un problema de corrosión que está provocando algunas fisuras. Así, la intervención servirá también para evitar la corrosión de la estructura metálica mediante un sistema de protección catódica.
Un edificio sostenible y saludable
Como preparación de las obras en curso, en 2020 se realizó el desamiantado del vestíbulo y la primera planta. En total se extrajeron 6,44 toneladas de material de construcción con amianto que todavía quedaba en el edificio desde su construcción. Además, el 2017 se llevó a cabo la renovación de la fachada, con la que se mejoró el confort climático y acústico y se incorporaron placas fotovoltaicas para aumentar la sostenibilidad y eficiencia energética.
Información práctica
Con motivo de las obras, el servicio de Atención al Arquitecto se ha trasladado temporalmente a la 5ª planta del Carrer Arcs. Recordamos que la atención presencial es los martes y jueves de 10 a 13 h, siempre con cita previa.
L'arquitecte Ricardo Bofill, doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya
L'arquitecte i urbanista Ricardo Bofill Levi ha estat designat doctor honoris causa per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L’acte d’investidura, que s'emmarca en els actes de celebració del 50è aniversari de la Universitat, tindrà lloc el 30 de setembre a les 11.30 h a la Basílica de Santa Maria del Mar, i es podrà seguir en directe al canal Youtube de la UPC.
La proposta de l'ETSAB d’investir Bofill, aprovada pel Consell de Govern de la UPC el 2 de juliol, té el suport de reconegudes figures del món professional i acadèmic, com els arquitectes Paolo Portoghesi, Bjarke Ingels, Kengo Kuma, Benedetta Tagliabue i Thomas Heatherwik; o els acadèmics Francisco Montero, Manuel Blanco i Ivan Cabrera, directors de les escoles d’Arquitectura de Sevilla, Madrid i València, respectivament.
50 anys de creació arquitectònica arreu del món
Ricardo Bofill es va matricular a l'ETSAB l'any 1957 i va finalitzar els seus estudis a Suïssa, on es va graduar en Urbanisme i Arquitectura a l’Haute École du Paysage, d’Ingénierie et d’Architecture de Genève. El 1963 va reunir a Barcelona un equip de joves formats en diferents disciplines −arquitectura, urbanisme, enginyeria, sociologia, filosofia, literatura i cinema−, el germen de l’actual Ricardo Bofill Taller d’Arquitectura (RBTA). Des d’aquest estudi, ubicat en una antiga fàbrica de ciment a Sant Just Desvern, s’han realitzat un miler de projectes arquitectònics de diferent naturalesa a més de 40 països del món.
Al llarg de la seva trajectòria, Bofill ha rebut nombrosos premis i reconeixements, com la Creu de Sant Jordi, el Vittorio de Sica Architecture Prize i la distinció honoris causa per les universitats d’Hamburg, a Alemanya, i Metz, a França. A més, ha estat guardonat per l’Ordre des Arts et des Lettres de París, a França, i l’Académie Internationale de Philosophie de l’Art de Berna, Suïssa, entre d’altres.
Entre els seus treballs, destaquen l’edifici d’apartaments Walden 7 a Sant Just Desvern, Barcelona; la Place de l’Europe, a Luxemburg; la Prolongació de la Castellana, a Madrid; la Terminal 1 de l’Aeroport del Prat; o l’Hotel Vela, al Port de Barcelona.