Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
*A la fotografia, feta l'estiu del 2019, l'arquitecte i la seva dona tornant de veure sortir el sol a la platja de Castelldefels, com feien cada matí

Mor l’arquitecte Fernando Alvarez Prozorovich als 67 anys

Imatge: 
© Fernando Álvarez i Graciela Chaia

Havia nascut a Bahía Blanca, Argentina, el 1952. Es titulà com a arquitecte per la Universidad Nacional de la Plata el 1978. Va arribar a Barcelona a la dècada dels vuitanta, i des del 1987 exercia de professor d'Història de l'Art i de l'Arquitectura a l'ETSAB. Actualment era el director del Departament de Teoria i Història de l'Arquitectura i Tècniques de la Comunicació (THATC) de l'ETSAB.

Apassionat per la història de l'arquitectura
Dins la seva activitat docent destaca l'haver impulsat el portal-revista electrònica "Història en obres", testimoni de la seva passió per transmetre la importància del coneixement de l'arquitectura de tots els temps i llocs integrat en l'àmbit de la reflexió sociocultural.

El 1991 es va doctorar amb la tesi "El sueño moderno en Buenos Aires (1930-1949)", en la qual tractava del procés de construcció i dels debats arquitectònics a la ciutat. El 2009, amb motiu de l'edició digital de la tesi, Fernando va afegir un prefaci al seu text per agrair als seus companys i amics, de Barcelona i Argentina i, en especial, al seu tutor Josep Quetglas, la barreja d'influències rebuda així com la nostàlgia de les persones que li havien descobert, entre tantes altres coses, l'arquitectura.

Com a investigador, la seva dedicació a temes d'història i restauració d'arquitectura moderna a Espanya i Amèrica anava adreçada a trobar els vincles entre arquitectura, art i política. També coordinava des de Barcelona la RED PHI (Patrimonio Histórico Iberoamericano).

Admirador i difusor del llegat d'Antoni Bonet Castellana
Ens va fer descobrir arquitectes catalans exiliats a l'Argentina i l'Uruguai, i va aprofundir i donar a conèixer un dels més grans, Antoni Bonet Castellana. Sense oblidar cap de les seves obres, va bolcar-se a reivindicar La Ricarda com una de les obres mestres del Moviment Modern, que va restaurar i divulgar en publicacions diverses. El 1996 va ser comissari, juntament amb Felip Pich Aguilera i Jordi Roig, de l'exposició antològica impulsada pel COAC i el Ministeri de Foment "Antoni Bonet Castellana 1913-1989", itinerant fins 1999. Aquell any va rebre el Premi Ex-Aequo a la III Biennal Iberoamericana d'Arquitectura i Urbanisme a la millor publicació, dedicada precisament a Bonet Castellana d'Edicions UPC i Santa & Cole.

Són infinites les conferències arreu del món que han transmès el llegat de l'obra de Bonet, com la que va fer a Harvard al 2015. Alumnes, professors i persones dels camps més diversos van poder gaudir de les seves visites a La Ricarda, al Prat de Llobregat, i la seva complicitat amb l'edifici i la família era tota una lliçó d'estimació reivindicativa d'un dels exemples més excel·lents de l'arquitectura catalana moderna.




Precursor de la restauració del patrimoni arquitectònic

El seu interès pel Patrimoni Cultural el va portar a formar part de campanyes de restauració de conjunts tan importants com el Castell de Miravet, la Cartoixa d'Escaladei i la Basílica de Castelló d'Empúries. El 2017 va guanyar el tercer premi en el concurs internacional per a la cobertura de l'Arena de Verona, juntament amb els arquitectes Marc Mogas, Jordi Roig i Miquel Angel Sala. També des del 2009 havia estat participant com a expert en Patrimoni en el desenvolupament de les diferents fases de restauració i rehabilitació del Museu del Ferrocarril de Catalunya, a Vilanova i la Geltrú.

Des del 2011 va assumir la direcció del Màster de Restauració de Monuments, tot donant continuïtat al llegat que havia iniciat el seu amic i arquitecte Salvador Tarragó, juntament amb un equip de professors procedents de diverses disciplines.

La ciutat de Barcelona va ser igualment un dels seus camps de reflexió crítica, que el va portar a participar de manera activa en manifestacions ciutadanes per qüestionar un model urbà que s'havia distanciat dels seus habitants. D'aquesta preocupació n'és prova la seva coautoria al llibre "Arxiu crític model Barcelona 1973-2004" (2012).

Constructor de ponts entre arquitectes llatinoamericans i europeus
Dibuixant finíssim, persona de gran curiositat i sentit crític, amant de les arts i de la cultura, Fernando va ser un constructor de ponts entre Europa i Llatinoamèrica, sensible a la comprensió de les tradicions intel·lectuals de les dues vores de l'Atlàntic.

En converses i reflexions de més ampli espectre, reivindicava el caràcter obert de la cultura mestissa, aquella que reconeix els valors propis del lloc i que és capaç d'hibridar-se amb la de valors més universals. Per aquesta raó, li agradava recordar el seu cosí Gato Pérez i la seva contribució per una Barcelona culturalment diversa i oberta.

Col·laborador prolífic de la programació cultural del COAC
El COAC li agraeix especialment les seves múltiples col·laboracions, ja sigui a nivell de conferències, d'exposicions o de publicacions com la revista Quaderns. Així com, ja més recentment, la seva implicació com a membre del Grup d'arquitectes del Baix Llobregat, per portar a l'escala metropolitana el compromís de l'arquitectura amb la societat, amb les seves identitats patrimonials i la defensa d'un territori més just i mediambientalment més sostenible.

Gràcies, Fernando.


*A la fotografia, feta l'estiu del 2019, l'arquitecte i la seva dona tornant de veure sortir el sol a la platja de Castelldefels, com feien cada matí.

4/04/2020
Tornar
Concursos i licitacions vigents

Malgrat l'estat d'alarma, se segueixen convocant nous concursos i licitacions

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
En virtut de l'entrada en vigor del Reial Decret 463/2020 de 14 de març, pel qual es declara l'estat d'alarma, tots els terminis administratius estan suspesos (amb algunes excepcions).

Malgrat l'exposat, el sector públic ha continuat publicant convocatòries de contractes durant la vigència de l'estat d'alarma en els corresponents perfils del contractant. En concret, des del dia 14 de març, s’han publicat 28 licitacions a Catalunya, 19 a Espanya i 36 d’àmbit internacional.

Nous concursos i licitacions
Entre aquestes noves licitacions, destaquen el Concurs de Projectes per a la redacció de projecte i direcció d’obres del nou CAP d’Hostalric, convocat per Infraestructures de la Generalitat de Catalunya, i el Concurs d’Idees per a un nou Centre multifuncional d’oci, cultura i promoció econòmica, convocat per l’Ajuntament d’Ames (Galícia). A banda, s'han publicat 21 concursos de projectes d’àmbit internacional (en aquests darrers no aplica la suspensió de terminis estatal, cal consultar cada país).

Podeu també trobar 3 licitacions en matèria d’urbanisme i urbanització publicades durant l’estat d’alarma a Catalunya, a més de 6 licitacions d’aquesta tipologia en els àmbits estatal i internacional.

Així mateix, segueixen vigents i oberts tots els concursos i licitacions que es trobaven en curs el dia 14 de març, encara que la seva data de venciment ja hagi passat.

Llistats actualitzats de concursos vigents
Per tal que pugueu consultar aquest conjunt de procediments oberts, l’Oficina de Concursos ha publicat al seu web dos llistats que s’actualitzen periòdicament.

Als llistats hi trobareu el codi de referència de cada concurs, amb el qual podreu fer una cerca avançada a la plataforma de concursos i descarregar la documentació disponible de cadascuna de les licitacions.

Aquests llistats inclouen únicament els procediments de l’Estat Espanyol, inclosos els de Catalunya, ja que en l’àmbit internacional no aplica la suspensió de terminis estatal i per tant cal guiar-se per la data de venciment que s’indica en cada cas a la plataforma de concursos.

* La plataforma de concursos és un servei del Tram Complementari.


3/04/2020
Tornar
A Cel Obert, Festival de Intervenciones Efímeras

Abierta la convocatoria para participar en la 7a edición del Festival A Cel Obert

Imatge: 
© A Cel Obert
El Ayuntamiento de Tortosa y la asociación A Cel Obert convocan la séptima edición de A Cel Obert, Festival de intervenciones efímeras, que cuenta con la colaboración de la Demarcación del Ebro del Colegio de Arquitectos. 

El objetivo del Festival, que tendrá lugar los días 9, 10 y 11 de octubre de 2020, es promocionar proyectos de arte efímero a los espacios emblemáticos de la ciudad de Tortosa. 

Este año, los espacios escogidos para que los ganadores intervengan con sus propuestas son el Claustro de Sant Jordi y Sant Domènec (EOI), el Claustro de Sant Jaume y Sant Maties (Archivo comarcal del Baix Ebre), los Patios del Palau Despuig y del Palau Oriol, el Pasaje Franquet y el Patio del Museo de Tortosa. 



Para mantener la coherencia y vinculación entre todas las intervenciones, se establece un tema vehicular, que este año es: Curiosidad.

Pueden participar en la convocatoria creadores (personas o colectivos) de los distintos ámbitos del arte, del diseño y de la arquitectura. Los interesados deberán inscribirse en la página web del festival y enviar la documentación por correo electrónico a la dirección info@acelobertfestival.cat.

El plazo de recepción de propuestas finaliza el 7 de junio de 2020.

Consulta les Bases de la convocatoria.

 
2/04/2020
Tornar
A Cel Obert, Festival d’Intervencions Efímeres

Oberta la convocatòria per participar a la 7a edició del Festival A Cel Obert

Imatge: 
© A Cel Obert
L’Ajuntament de Tortosa i l’associació A Cel Obert convoquen la setena edició d’A Cel Obert, Festival d’intervencions efímeres, que compta amb la col·laboració de la Demarcació de l'Ebre del Col·legi d'Arquitectes.

L'objectiu del Festival, que tindrà lloc els dies 9, 10 i 11 d’octubre de 2020, és promocionar projectes d’art efímer als espais emblemàtics de la ciutat de Tortosa.

Aquest any, els espais escollits perquè els guanyadors hi intervinguin amb les seves propostes són el Claustre de Sant Jordi i Sant Domènec (EOI), el Claustre de Sant Jaume i Sant Maties (Arxiu comarcal del Baix Ebre), els Patis del Palau Despuig i del Palau Oriol, el Passatge Franquet i el Pati del Museu de Tortosa.

Per tal de mantenir la coherència i vinculació entre totes les intervencions, s’estableix un tema vehicular, que enguany és: Curiositat.

Poden participar a la convocatòria creadors (persones o col·lectius) dels diferents àmbits de l’art, del disseny i de l’arquitectura. Els interessats hauran d’inscriure’s a la pàgina web del festival i enviar la documentació per correu electrònic a l'ardeça info@acelobertfestival.cat.

El termini de recepció de propostes finalitza el 7 de juny de 2020.

Consulta les Bases de la convocatòria.

 
2/04/2020
Tornar

Pages