La UNC atorga el Doctorat Honoris Causa a RCR Arquitectes
L’acte ha comptat amb la presència de la vicerectora de la UNC, Mariela Marchisio; l’arquitecta i docent de la Facultat d’Arquitectura, Urbanisme i Disseny (Faud), Ana Etkin; el vicedegà de la Faud, Guillermo Olguín; el cònsol general d’Espanya a Còrdova, Alejandro Alvargonzález San Martín; el secretari de Desenvolupament Urbà de la Municipalitat de Còrdova, Diego Peralta; la directora de Plantejament Urbà de la ciutat, Celina Caporossi; així com autoritats universitàries, representants institucionals i membres de la comunitat educativa dels graus d'Arquitectura, Urbanisme i Disseny.
En el seu discurs, Ana Etkin ha posat en valor la profunditat conceptual de la feina d'RCR Arquitectes: “No lluiten contra el temps, l’integren i el projecten. La seva materialitat no és arbitrària, sinó un diàleg amb l’entorn”.
Per la seva banda, els arquitectes homenatjats han agraït la distinció i han destacat la importància de l’arquitectura en la vida quotidiana: “La qualitat de la nostra vida depèn de la qualitat dels espais on aquesta té lloc”. També han afirmat que aquest reconeixement és una invitació a continuar explorant noves formes d’habitar el món en harmonia amb la natura i les comunitats.
Un estudi d’impacte internacional
Fundat el 1988 a Olot, Catalunya, RCR Arquitectes s’ha consolidat com un referent en l’arquitectura contemporània per la seva integració amb el paisatge, l’ús de materials en estat pur i la reflexió entre els espais i les persones que els habiten. El seu treball ha estat reconegut amb premis internacionals, entre ells el prestigiós Premi Pritzker 2017.
Entre les seves obres més destacades hi ha la Mediateca Waalse Krook (Gant), el Museu Soulages (Rodez), la Biblioteca Sant Antoni – Joan Oliver (Barcelona) i el Restaurant Les Cols (Olot).
El Govern aprova mesures de simplificació administrativa en detriment de la qualitat arquitectònica
El Govern de la Generalitat ha aprovat recentment dos Decrets llei que introdueixen mesures de simplificació administrativa amb un impacte directe en l'atorgament de llicències urbanístiques i en la contractació de serveis d'arquitectura i urbanisme.
Des del COAC estem totalment compromesos en treballar per buscar mesures clares i efectives per resoldre l’actual crisi d’habitatge, i posar-nos a disposició de l’administració per a tirar endavant amb el Pla dels 50.000 habitatges. No obstant, volem alertar sobre els riscos que poden derivar-se de les noves normatives.
D'una banda, el Decret Llei 2/2025 introdueix la figura de la "llicència bàsica", que permet iniciar les obres d'habitatge protegit sense la llicència definitiva. Aquesta mesura comporta una gran inseguretat jurídica per als promotors, constructors i professionals implicats.
De l'altra, el Decret Llei 3/2025 modifica molts articles de la Llei de Qualitat de l'Arquitectura, permetent que l'administració prescindeixi de procediments contemplats en aquesta Llei, com són els concursos de projectes i els convenis marc, per a la construcció d’habitatge de protecció pública.
Hem de seguir defensant que els processos es trobin dins de la Llei de Qualitat de l’Arquitectura, evidentment, millorant-los i perfeccionant-los.
L’avenç significatiu dels darrers anys entre els professionals del sector de l’arquitectura i els gestors públics d’habitatge pot quedar greument afectat si aquesta mesura “d’emergència” s’agafa com a referència: hi haurà menys control i menys vigilància. També es poden veure afectats els processos que ens hem proporcionat, com a societat, a favor d’un millor entorn urbà i de vigilància dels procediments d’adjudicació de concursos, així com la qualitat del nostre habitatge públic, un dels més ben valorats arreu del món per proposar solucions innovadores tant pel que fa a sostenibilitat com programàtiques.
Aquesta simplificació excessiva dels processos representa un greu perjudici per a la qualitat arquitectònica dels projectes i una vulneració dels drets dels professionals implicats.
Des del COAC estem fent accions polítiques amb el Govern i diferents grups parlamentaris, així com estudiant d’altres accions amb la finalitat que no es convalidin aquests decrets al Parlament.
Consulta el resum del COAC on es detallen tots els possibles riscos i les propostes de millora:
El COAC impulsa una campanya per promoure la mediació en l’arquitectura
La iniciativa, desenvolupada de la mà de l'Agrupació d’Arquitectes Experts Pericials Forenses i Mediadors (AAEPFMC), vol sensibilitzar els arquitectes sobre els avantatges de la mediació, que permet arribar a acords de manera consensuada i pacífica, evitant la via judicial. A més, destaca el paper fonamental dels arquitectes com a professionals qualificats per acompanyar el procés de mediació i aportar valor tècnic.
La campanya, que es llança el 31 de març coincidint amb la Jornada sobre resolució de conflictes, es desplegarà a través de diferents suports digitals i materials gràfics, incloent publicacions al web del COAC, xarxes socials i elements físics com punts de llibre.
Clàusules per promoure la mediació en els contractes
Des del COAC animem a tots els arquitectes a conèixer amb més detall aquesta via alternativa de resolució de conflictes i a aprofitar els beneficis de la mediació en la seva pràctica professional.
D'una banda, et recomanem que, en els teus contractes com a arquitecte/a, incorporis una clàusula per assegurar que els conflictes es puguin intentar resoldre de manera dialogada a través de la mediació.
La clàusula proposada estableix que, en cas de desacord, les parts es comprometen a intentar la resolució de la disputa mitjançant un procediment de mediació professional, i que aquesta mediació serà conduïda per un mediador professional arquitecte del COAC.
Igualment, pots ajudar els teus clients a preparar els contractes entre promotors i constructors, suggerint-los que incorporin també una clàusula per promoure la via de la mediació.
Et cal un servei de mediació? Troba arquitectes mediadors al web de l'AAEPFMC!
Oberta la inscripció del Premi Internacional d'Escoles de Paisatge Ribas Piera 2025
Les inscripcions estaran obertes fins al 30 de juny de 2025. Poden ser candidates al Premi totes les escoles universitàries d’arquitectes, urbanistes i paisatgistes que desenvolupin docència específica de paisatge a nivell de Grau o Màster. Cada escola/universitat podrà presentar un màxim de 5 treballs i un mínim de 3. Els finalistes i membres del jurat seran els ponents principals del Simposi de la Biennal Internacional de Paisatge, que se celebrarà del 19 al 21 de novembre de 2025 al Petit Palau del Palau de la Música Catalana.
El guanyador serà premiat amb una dotació econòmica de 1.500 €, gràcies al suport de la Fundació Banc Sabadell. A més, els projectes seleccionats es publicaran en el Llibre-catàleg de la Biennal, formaran part de l’exposició del Premi Internacional d’Escoles de Paisatge Manel Ribas Piera i s’inclouran a la PAISATECA, l’arxiu digital de la Biennal.
Un referent en la docència de la projecció en el paisatge
Al llarg dels anys, aquest premi s’ha consolidat com un referent pel que fa a la docència de la projecció en el paisatge, reflectint les tendències, les preocupacions socials i ecològiques, així com les aportacions i reflexions conjuntes desenvolupades entre estudiants i professors en el camp del paisatgisme. En un context d’emergència climàtica, el certamen promou la reflexió projectual sobre la intervenció i la recuperació del paisatge i el territori, posant en valor projectes que incorporen infraestructura verda, solucions basades en la natura (NbS) i estratègies d’adaptació climàtica.
El Premi s’inscriu dins la Biennal Internacional de Paisatge de Barcelona, que en la seva 13a edició presenta el lema "Intel·ligència... natural?!", un reflex de l'enfocament innovador i transformador amb què el paisatgisme afronta els reptes actuals del paisatge i el territori.
Un jurat internacional d'experts
El jurat del premi estarà presidit per Gary Hilderbrand, catedràtic de Disseny Paisatgístic i director del Departament d'Arquitectura Paisatgista a la Harvard Graduate School of Design (GSD) i cofundador de l'estudi Reed Hilderbrand, i inclou professionals de renom com ara Hayriye Esbah-Tunçay, catedràtica a la Universitat Tècnica d’Istanbul i ex-investigadora Fulbright a la Harvard GSD i fundadora de HET; Luis Callejas, professor d'arquitectura paisatgista a l'Escola d'Arquitectura d'Oslo i professor visitant a la Universitat de Harvard; Huang Wenjing, sòcia fundadora d'OPEN Architecture, professor visitant a la Tsinghua University i a la Universitat de Hong Kong; i Eulàlia Gómez Escoda, arquitecta i doctora en urbanisme i professora a l'ETSAB-UPC.
Consulteu les bases de la convocatòria al web de la Biennal.