Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
Imatge: 
@Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

Directors-editors de Quaderns

1944-1949: Cèsar Martinell/ Manuel de Solà-Morales de Rosselló

1950-1957: Ramon Tort i Estrada

1958-1966: Assis Viladevall I Marfà

1966: Vicenç Bonet i Ferrer

1966-1967: Àngel Serrano I Freixas

1969-1970: Josep Corredor-Matheos

1970-1973: Emili Donato i Folch

1973: Xavier Sust i Fatjó

1974: Josep Antoni Dols

1975-1976: Vicenç Bonet i Ferrer

1977: Òscar Tusquets Guillén

1977-1979: Juli Laviña I Batallé

1980: Agustí Pruñorosa i Campamà

1981-1991: Josep Lluís Mateo i Martínez

1991-2000: Manuel Gausà i Navarro

2000-2003: Iván Bercedo i Jorge Mestre

2003-2005: Lluís Ortega i Ramon Faura

2006-2010: Josep Quetglas i Mateu Barba

2010 fins l'actualitat: José Zabala, Guillermo López i Mario Ballesteros

 

PDF version
Imatge: 
@Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

Degana i Degans del COAC

1931: Ricard Giralt Casadesus

1931 (desembre): Josep Puig i Cadafalch (degà interí)

1932-1935: Cèsar Martinell

1939-1943: Francesc Guàrdia Vial

1940-1954: Josep M. Ros Vila

1954-1964: Manuel de Solà-Morales i Rosselló

1964-1966: Antoni de Moragas i Gallissà

1966-1968: Pedro Cendoya Oscoz

1968-1970: Xavier Subias Fages

1970-1972: Josep M. Fargas Falp

1972-1974: Antoni de Moragas i Gallissà

1974-1978: Jordi Mir Valls

1978-1980: Joan C. Cardenal González

1980-1984: Jordi Vilardaga Roig

1984-1988: Agustí Borrell Calonge

1988-1989: Jaume Duró Pifarré

1990 (gener)-1990 (maig): Narcís de Prat Batlle

1990-1994: Francesc de P. Labastida Azemar

1994-2002: Joan B. Mur Soteras

2002-2006: Jesús Alonso Sáinz

2006-2010: Jordi Ludevid Anglada

2010-2018: Lluís Xavier Comerón Graupera

2018-2022: Assumpció Puig i Hors

2022-Actualitat: Guim Costa Calsamiglia

PDF version
Imatge: 
@Col·legi d'Arquitectes de Catalunya

Colegio de Arquitectos de Cataluña, Aragón, Baleares y Logroño


A més, el juny de 1931 el govern provisional de la República, que presidia Niceto Alcalá Zamora, va aprovar els Estatuts dels Col·legis, on l’arquitectura queda definida com una funció social.
PDF version

Associació d'Arquitectes de Catalunya

L’Associació d’Arquitectes de Catalunya realitzava diverses activitats pels seus membres, com ara l’organització de concursos, excursions a obres d’interès tècnic o artístic, informes públics sobre activitats i projectes de l’administració i serveis d’assessoria jurídica. Val a dir que els més prestigiosos arquitectes de l’època, com ara Antoni Gaudí o Josep Puig i Cadafalch, van formar part d’aquella primera associació.

 

Amb l’establiment de la col·legiació obligatòria —una de les principals reclamacions de la mateixa associació en diferents congressos nacionals que es van celebrar des de començament de segle— les associacions d’arquitectes desapareixeran, ja que gairebé totes les seves funcions passen a ser assumides pel Col·legi.


PDF version

Pages