El COAC estrena exposición sobre la relación entre el agua y la ciudad de Barcelona
El Colegio de Arquitectos ha presentado hoy 6 de abril la exposición "Barcelona. El agua, redes y arquitectura. Aguas de Barcelona", organizada con el apoyo de la Fundación Agbar. La muestra, que se puede visitar en la sede de Plaza Nova hasta el 13 de mayo, tiene por objetivo dar a conocer la gestión de las aguas en la ciudad desde el punto de vista arquitectónico, histórico y tecnológico, y los usos de las fuentes públicas.
La inauguración ha contado con la presencia del decano del COAC, Lluís Comerón, y el presidente ejecutivo del grupo Agbar, Ángel Simon. En el acto, Lluís Comerón ha destacado que la muestra refleja "cómo el papel de la arquitectura y el agua son claves en el futuro de las ciudades y las personas", ya que "todos los cambios sociales, tecnológicos y medioambientales pasan por ellas". Así, el decano ha remarcado que se trata de una exposición que nos ayuda a entender las ciudades y los edificios del futuro.
Por su parte, el presidente ejecutivo del grupo Agbar ha resaltado que la exposición representa la esencia del agua, y ha recordado que la evolución de la ciudad no habría sido posible sin el agua. En este sentido, ha remarcado que "Agbar, que este año celebra su 150 aniversario, continuará trabajando para hacer una ciudad más sostenible".
Arquitectura: puente de contacto entre las personas y el agua
El abastecimiento de agua a las ciudades responde a un proceso complejo que requiere tecnología e innovación en todas las fases del suministro. Así, la arquitectura tiene un papel importante como puente de contacto entre las personas y el agua, sin la que el acceso a esta sustancia y su consumo se convertiría prácticamente imposible.
La relación existente entre el agua y la ciudad de Barcelona es el hilo conductor para marcar los tempos de una exposición que se lee en tres capítulos:
- El primero narra la procedencia y suministro del agua en la ciudad. Se trata de un repaso histórico que muestra el incremento de los recursos hídricos y de mecanismos de transporte para garantizar el suministro a la ciudadanía.
- El segundo retrata el uso público del agua que se hace en las diferentes fuentes de Barcelona, a través de la mirada del fotógrafo Francesc Català-Roca,
- Finalmente, el tercer capítulo está dedicado al estudio "Proyecto y saneamiento del subsuelo de Barcelona" de Pedro García Faria, que puso de manifiesto la necesidad de modernizar el sistema de saneamiento de la ciudad en 1893.
La muestra se complementa con un vídeo mapping sobre la Maqueta Barcelona, centrado en la evolución del agua en la ciudad, desde la época romana hasta la actualidad.
El COAC estrena exposició sobre la relació entre l'aigua i la ciutat de Barcelona
La inauguració ha comptat amb la presència del degà del COAC, Lluís Comerón, i el president executiu del grup Agbar, Àngel Simon. A l'acte, Lluís Comerón ha destacat que la mostra reflecteix “com el paper de l’arquitectura i l’aigua esdevenen claus en el futur de les ciutats i les persones”, ja que “tots els canvis socials, tecnològics i medi ambientals passen per elles”. Així, el degà ha remarcat que es tracta d'una exposició que ens ajuda a entendre les ciutats i els edificis del futur.
Per la seva banda, el president executiu del grup Agbar ha ressaltat que l'exposició representa l’essència de l’aigua, i ha recordat que l’evolució de la ciutat no hauria estat possible sense l’aigua. En aquest sentit, ha remarcat que “Agbar, enguany de celebració pel seu 150 aniversari, continuarà treballant per fer una ciutat més sostenible”.
Arquitectura: pont de contacte entre les persones i l’aigua
L'abastament d'aigua a les ciutats respon a un procés complex que requereix tecnologia i innovació en totes les fases del subministrament. Així, l'arquitectura té un paper important com a pont de contacte entre les persones i l'aigua, sense la qual l'accés a aquesta substància i el seu consum esdevindria pràcticament impossible.
La relació existent entre l'aigua i la ciutat de Barcelona és el fil conductor per marcar els tempos d'una exposició que es llegeix en tres capítols:
- El primer narra la procedència i subministrament de l'aigua a la ciutat. Es tracta d'un repàs històric que mostra l'increment dels recursos hídrics i de mecanismes de transport per garantir el subministrament a la ciutadania.
- El segon retrata l'ús públic de l'aigua que es fa a les diferents fonts de Barcelona, a través de la mirada del fotògraf Francesc Català-Roca,
- Finalment, el tercer capítol està dedicat a l'estudi "Projecte i sanejament del subsòl de Barcelona" de Pedro García Faria, que va posar de manifest la necessitat de modernitzar el sistema de sanejament de la ciutat el 1893.
La mostra es complementa amb un vídeo mapping a la Maqueta Barcelona, centrat en l'evolució de l'aigua a la ciutat, des de l'època romana fins a l'actualitat.
We have reached 10,000 members!
In later periods, requests for new membership reached a standstill and even fell, at some points, although only marginally, since the number of members never dropped below 9,500. Following that phase, in recent years the trend toward growth has been reinstated: last year a total of 401 architects joined the Association.
Our membership is getting younger, and the future will be marked by a growing presence of women
In the past two years, the typical new member profile has been a young architect (45% are under 30 and 42% are between 30 and 40 years of age). In terms of gender, the presence of women has seen a clear increase, a situation that can also be seen in the student body at architecture schools. Fifty-five per cent of new association members are men, whereas forty-five per cent are women. These percentages show a shifting trend when compared with the current census of association members (up to the present, women have made up only 30% of members).
Working together to meet future challenges
The Association has responded to recent years of forced transformation in the profession with a strategy founded on four main pillars: professional support, advancement in terms of training and occupation, the promotion of architecture, and representation of the collective.
In this context, increasing our numbers to 10,000—in addition to strengthening our position as a collective—will help us to take on the many challenges we are now facing. Some examples include achieving an improved standing for our profession, contributing to promoting urban renewal policies and actions, or working to ensure decent housing conditions.
Professional associations collaborate with BCN Ciutat Refugi (BCN Refugee City) to promote work insertion for refugees and immigrants
Joint efforts in support of social inclusion
With the common goal of helping refugees integrate into the labour market, the League of Professional Associations and the City Council will develop protocols to help asylum seekers to contact their respective professional associations. There will also be qualitative and quantitative follow-up focused on the actions undertaken.
With these efforts, the City Council hopes to promote the participation of all interested associations in providing support for refugees and immigrants. Given the difficulties experienced by those groups in accessing the labour market, the aim is to join forces to improve their employability.
The dean of the Architects’ Association of Catalonia, Lluís Comerón, has very positive views of the initiative, which will help to build bridges between immigrants and professional associations and their members.