El COAC fa una crida a arquitectes voluntaris per ajudar en la reconstrucció de València després de la DANA
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Després del pas devastador de la DANA a la Comunitat Valenciana, que ha deixat danys materials considerables i la pèrdua de vides humanes en prop de 70 municipis, el COAC se suma a l'acció de suport iniciada pel Col·legi Oficial d'Arquitectes de la Comunitat Valenciana (COACV) per donar resposta a l'Administració Pública en la reconstrucció de València. Així, llança una crida als seus col·legiats per crear un llistat d'arquitectes voluntaris que puguin donar suport a les tasques d'avaluació i reconstrucció.
Els aiguats han causat inundacions severes, desplaçaments de terres i danys en infraestructures, provocant situacions d’emergència que requereixen una resposta tècnica ràpida i experta.
Davant d'aquesta situació, el COAC ha obert un formulari en línia [registre tancat] perquè, amb les diferents modalitats d'ajuda que en aquest moment són útils, els col·legiats puguin unir-se a l'equip de voluntaris, ja sigui per viatjar a les zones afectades o per oferir assessorament tècnic remot a fi de contribuir a les tasques de revisió, rehabilitació estructural, avaluació i valoració de danys.
Els aiguats han causat inundacions severes, desplaçaments de terres i danys en infraestructures, provocant situacions d’emergència que requereixen una resposta tècnica ràpida i experta.
Davant d'aquesta situació, el COAC ha obert un formulari en línia [registre tancat] perquè, amb les diferents modalitats d'ajuda que en aquest moment són útils, els col·legiats puguin unir-se a l'equip de voluntaris, ja sigui per viatjar a les zones afectades o per oferir assessorament tècnic remot a fi de contribuir a les tasques de revisió, rehabilitació estructural, avaluació i valoració de danys.
Us podeu familiaritzar amb el model de document que es demana als tècnics voluntaris in situ que omplin, de manera que la vostra ajuda sigui àgil des de bon principi- Descarregueu el document.
En aquest sentit, en aquesta crida destaca la importància de comptar amb arquitectes pèrits que puguin oferir una avaluació tècnica precisa en situacions d'emergència, essencial per a la presa de decisions ràpida i segura en entorns crítics, així com la capacitat d'avaluació econòmica de danys amb rapidesa i encert.
Des del COAC s’està en contacte amb el COACV a fi de coordinar les accions dels arquitectes inscrits com a voluntaris.
4/11/2024
La Demarcació de Lleida del COAC celebra la Trobada Anual d’Arquitectes
Imatge:
© COAC Lleida
El Museu Morera acull l'homenatge als col·legiats amb 50 i 25 anys de professió i la benvinguda als nous membres del Col·legi.
El divendres 20 de setembre, la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va celebrar la Trobada Anual d’Arquitectes al recentment inaugurat Museu Morera, amb l’assistència de més de 160 persones.
L’esdeveniment va començar a les 20.00 h amb una visita tècnica a l’edifici del Museu Morera, guiada per l'arquitecte Jaume Terés. Tot seguit, a les 21.00 h, es van dur a terme els parlaments, a càrrec del president del COAC Lleida, Lluís de la Fuente, i el degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia. A continuació, va tenir lloc un dels moments destacats de la nit: l’homenatge als col·legiats que enguany compleixen 50 i 25 anys de professió, així com la benvinguda als nous col·legiats (14). En total, cinc arquitectes van ser reconeguts pels seus 50 anys de dedicació a la professió, i set arquitectes pels seus 25 anys de trajectòria.
La vetllada va acabar amb el sopar i ball fins a mitja nit. A més dels arquitectes homenatjats i nous col·legiats, van assistir a la trobada professionals de l’arquitectura i del sector de la construcció, autoritats i representants de les empreses patrocinadores.
Homenatge als col·legiats amb 50 anys de professió:
- Joan Agelet i Gomà
- Joan Viladrich i Ros
- Josep Maria Llop i Torné
- Josep Maria Sas i Farnós
- Josep Sangrà i Forn
Homenatge als col·legiats amb 25 anys de professió:
- Ana Maria Ferrer Segura
- Anna Serra i Valls
- Benjamí Borrell i Oliva
- David Ramón Portoles Martínez
- Josep Coma i Solé
- Maria Mercè Bosch i Roma
- Xavier Cerqueda i Ribó
Nous col·legiats:
- Alba Terés Ros
- Andreu Blanch Bargalló
- Anna Pelegrí Castro
- Ariadna Rodríguez Suñé
- Blanca Bargarró Granero
- Emma Sebastià Sarroca
- Ferran Sala Santaulària
- Júlia Ferran Balsells
- Marta Torrelles Castañón
- Miguel Sánchez Fernández
- Neus Monclús Bernet
- Neus Valldellou Bifet
- Sara Moyano Fernández
- Xènia Armengol Guarné
El divendres 20 de setembre, la Demarcació de Lleida del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) va celebrar la Trobada Anual d’Arquitectes al recentment inaugurat Museu Morera, amb l’assistència de més de 160 persones.
L’esdeveniment va començar a les 20.00 h amb una visita tècnica a l’edifici del Museu Morera, guiada per l'arquitecte Jaume Terés. Tot seguit, a les 21.00 h, es van dur a terme els parlaments, a càrrec del president del COAC Lleida, Lluís de la Fuente, i el degà del COAC, Guillem Costa Calsamiglia. A continuació, va tenir lloc un dels moments destacats de la nit: l’homenatge als col·legiats que enguany compleixen 50 i 25 anys de professió, així com la benvinguda als nous col·legiats (14). En total, cinc arquitectes van ser reconeguts pels seus 50 anys de dedicació a la professió, i set arquitectes pels seus 25 anys de trajectòria.
La vetllada va acabar amb el sopar i ball fins a mitja nit. A més dels arquitectes homenatjats i nous col·legiats, van assistir a la trobada professionals de l’arquitectura i del sector de la construcció, autoritats i representants de les empreses patrocinadores.
Homenatge als col·legiats amb 50 anys de professió:
- Joan Agelet i Gomà
- Joan Viladrich i Ros
- Josep Maria Llop i Torné
- Josep Maria Sas i Farnós
- Josep Sangrà i Forn
Homenatge als col·legiats amb 25 anys de professió:
- Ana Maria Ferrer Segura
- Anna Serra i Valls
- Benjamí Borrell i Oliva
- David Ramón Portoles Martínez
- Josep Coma i Solé
- Maria Mercè Bosch i Roma
- Xavier Cerqueda i Ribó
Nous col·legiats:
- Alba Terés Ros
- Andreu Blanch Bargalló
- Anna Pelegrí Castro
- Ariadna Rodríguez Suñé
- Blanca Bargarró Granero
- Emma Sebastià Sarroca
- Ferran Sala Santaulària
- Júlia Ferran Balsells
- Marta Torrelles Castañón
- Miguel Sánchez Fernández
- Neus Monclús Bernet
- Neus Valldellou Bifet
- Sara Moyano Fernández
- Xènia Armengol Guarné
25/09/2024
Mor l’arquitecta Anna Pont
Imatge:
© Comas-Pont arquitectes
L’arquitecta i artista Anna Pont Armengol ha mort la matinada del 17 al 18 de juliol, als 48 anys, a causa d’un càncer.
Nascuda a Ripoll l’any 1975, Pont residia a Vic, on tenia l’estudi d’arquitectura que compartia amb el seu soci i company Jordi Comas.
Amb l’Estudi Comas-Pont havia treballat en projectes educatius, socials, sanitaris i de paisatge urbà, tant en el sector públic com en el privat, i sempre fent del respecte al medi ambient un dels trets primordials de les seves obres.
Entre d’altres, va dissenyar escoles -com la Paco Candel de l’Hospitalet de Llobregat, Marta Mata de Barberà del Vallès, El Petit Miquel de Vic-, centres d'atenció primària -a Olot, Riells i Viabrea i Can Llong de Sabadell-, mercats -com els de Manlleu, Vollpalleres o Alcanar-, edificis plurifamiliars, etc. En destaca el nou edifici per a la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, l'obra més reconeguda de la seva trajectòria, seleccionada també a la 8a Mostra d'Arquitectura de les Comarques Centrals.
Les seves obres han rebut nombrosos permis i reconeixements: Premi El temps de les arts (2021), Premi Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (2018), Premi NAN a l’eficiència energètica (2018), finalistes als Premis FAC, Premis Mapei (2022), Premis CSAE, Mostres d'Arquitectura Catalana de les Comarques Centrals (2016-2020), Mostra d'Arquitectura Catalana del Maresme (2021) i nominats al Premi Mies Van der Rohe (2017), entre d’altres.
Pont combinava la dedicació a l’arquitectura amb la seva altra passió, la pintura i la il·lustració, de la qual n’era autodidacta. La seva obra artística, expressada principalment a través de dibuixos en blanc i negre, buscava la provocació, la denúncia o la defensa de les minories. La seva obra ha estat exposada a diversos països, i al Col·legi d'Arquitectes l'hem pogut veure a les seus de Vic i Manresa de la Demarcació de Comarques Centrals.
Pont era també molt activa a les xarxes socials, des d'on difonia missatges mordaços de la realitat i, també, fer front a la seva pròpia malaltia.
La cerimònia de comiat es va dur a terme el divendres 19 de juliol, al Tanatori de Vic.
Fonts: El Punt Avui, Estudi Comas-Pont, arquitecturacatalana.cat
Nascuda a Ripoll l’any 1975, Pont residia a Vic, on tenia l’estudi d’arquitectura que compartia amb el seu soci i company Jordi Comas.
Amb l’Estudi Comas-Pont havia treballat en projectes educatius, socials, sanitaris i de paisatge urbà, tant en el sector públic com en el privat, i sempre fent del respecte al medi ambient un dels trets primordials de les seves obres.
Entre d’altres, va dissenyar escoles -com la Paco Candel de l’Hospitalet de Llobregat, Marta Mata de Barberà del Vallès, El Petit Miquel de Vic-, centres d'atenció primària -a Olot, Riells i Viabrea i Can Llong de Sabadell-, mercats -com els de Manlleu, Vollpalleres o Alcanar-, edificis plurifamiliars, etc. En destaca el nou edifici per a la Fundació Centre Mèdic Psicopedagògic d’Osona, l'obra més reconeguda de la seva trajectòria, seleccionada també a la 8a Mostra d'Arquitectura de les Comarques Centrals.
Les seves obres han rebut nombrosos permis i reconeixements: Premi El temps de les arts (2021), Premi Biennal Espanyola d'Arquitectura i Urbanisme (2018), Premi NAN a l’eficiència energètica (2018), finalistes als Premis FAC, Premis Mapei (2022), Premis CSAE, Mostres d'Arquitectura Catalana de les Comarques Centrals (2016-2020), Mostra d'Arquitectura Catalana del Maresme (2021) i nominats al Premi Mies Van der Rohe (2017), entre d’altres.
Pont combinava la dedicació a l’arquitectura amb la seva altra passió, la pintura i la il·lustració, de la qual n’era autodidacta. La seva obra artística, expressada principalment a través de dibuixos en blanc i negre, buscava la provocació, la denúncia o la defensa de les minories. La seva obra ha estat exposada a diversos països, i al Col·legi d'Arquitectes l'hem pogut veure a les seus de Vic i Manresa de la Demarcació de Comarques Centrals.
Pont era també molt activa a les xarxes socials, des d'on difonia missatges mordaços de la realitat i, també, fer front a la seva pròpia malaltia.
La cerimònia de comiat es va dur a terme el divendres 19 de juliol, al Tanatori de Vic.
Fonts: El Punt Avui, Estudi Comas-Pont, arquitecturacatalana.cat
19/07/2024
La construcció a les Comarques Centrals creix un 9% i supera els nivells anteriors a la pandèmia
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Demarcació a les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) ha analitzat, en una convocatòria oberta als mitjans de comunicació, les dades del visat d’edificació al territori referents al primer semestre de 2024. L’estudi presentat s’ha fet a partir dels projectes d’execució d’obra visats, tant els corresponents a intervencions d’obra nova com els d’actuacions en edificacions existents. Les conclusions d’aquesta anàlisi proporcionen les dades més fiables d’allò que en el futur immediat es construirà al territori.
Superfície visada i nombre d’expedients
El primer semestre del 2024 s’han visat un total de 153.811 m2 a la Demarcació de Comarques Centrals, un 9% més que el mateix període de 2023. Aquesta xifra representa un 6% del total de superfície visada a Catalunya (2.603.821 m2). Comparativament amb anys anteriors, la superfície visada el primer semestre d’enguany a Comarques Centrals és la més alta des del 2019, a excepció del primer semestre del 2022.
Tot i el creixement en superfície, el nombre d’expedients ha estat un 10% inferior al de fa un any, tancant el semestre en 417 expedients visats. Per tant aquest primer semestre del 2024 s’estan visant projectes més grans que altres anys. Pel que fa a l’anàlisi per comarques, l’augment de superfície el trobem a Osona (28,4%), Bages (14,9%) i Berguedà (9,6%). Per contra, Anoia i Moianès han experimentat un creixement negatiu, amb un 34,9% i un 3,9% per sota respectivament.
En la lectura municipal, les poblacions que concentren major nombre de metres quadrats visats són Manresa, un 22% del total de la superfície visada a la Demarcació, i Vic (20,3%). A més distància se situen Igualada (3,3%), Manlleu (3%) i Monistrol de Montserrat (2,8%).
Projectes d’obra nova i rehabilitació
La rehabilitació experimenta un creixement del 7,8% respecte al primer semestre del 2023 i les Comarques Centrals és de les poques demarcacions que experimenta un creixement positiu, ja que les dades globals de visat situen la rehabilitació al conjunt de Catalunya un 1% per sota. En dades globals semestrals la rehabilitació se situa a les Comarques Centrals en un 33%, 6 punts per sobre que el global de Catalunya que té el 27%.
Els 49.341 m2 de rehabilitació visats a la Demarcació de Comarques Centrals equivalen a un 7,4% del total de rehabilitació visada a Catalunya (662.895 m2). Per comarques, l’augment de la rehabilitació aquest semestre s’ha centrat a les comarques del Bages (101%) i Berguedà (2,7%).
Pel que fa als municipis, Manresa i Vic concentren la major part de metres quadrats de rehabilitació visats, amb un 18% i 15% respectivament.
Malgrat aquestes dades positives, no han generat el creixement esperat per l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation. Cal remarcar que dels 106 expedients tramitats pel COAC el 2024 dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis, Comarques Centrals és la demarcació on s’han tramitat més expedients a banda de Barcelona (en concret s’han tramitat divuit expedients).
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions. En aquest sentit, els fons europeus són una oportunitat única per promoure la rehabilitació del nostre parc edificat. Per tal d’assessorar, informar i acompanyar la ciutadania en la rehabilitació d’edificis vinculada als Next Generation, el COAC compta amb l’Oficina Tècnica de Rehabilitació. Paral·lelament, des del COAC estem liderant a Catalunya el projecte de descarbonització de l’arquitectura, amb l’objectiu no només de preparar als arquitectes al repte que tenim per davant, sinó per esdevenir motor de transformació en el sector.
Pel que fa a l’obra nova, tanca un semestre de creixement positiu després d’un any de davallada. Així, amb 101.446 m2 visats se situa un 10,6% per sobre en relació al primer semestre de 2023. El comportament, novament , és diferent segons la comarca i es concentra al Moianès (167,3%), Osona (70%) i Berguedà (25,1%).
En relació al conjunt de Catalunya, la superfície d’obra nova visada a la Demarcació de Comarques Centrals aquest semestre representa el 5,3% del total d’obra nova visada (1.913.765 m2).
Anàlisi per usos: habitatge i no habitatge
L’habitatge a la Demarcació de Comarques Centrals ha crescut tant en superfície com en nombre d’habitatges de nova creació visats. El primer semestre de 2024 s’han visat 105.008 m2 d’ús habitatge –comptabilitzant l’obra nova i les intervencions en edificacions existents–, xifra que representa un 7,9% més que el primer semestre de 2023. Aquesta dada suposa que a la Demarcació s’ha visat el 5,4% de superfície d’habitatge visada a tot el territori català (1.955.292 m2).
Pel que fa al nombre d’habitatges, el primer semestre d’enguany s’han visat 471 habitatges de nova creació, un 12,6% més que el mateix període de l’any passat. La Demarcació concentra el 4,5% del total d’habitatges nous visats a tot Catalunya (10.394). L’única comarca amb creixement negatiu pel que fa a nombre d’habitatges de nova creació és Osona, presenta una davallada del 20,5% en relació al primer semestre de l’any passat que cal recordar que va ser molt positiu. La resta de comarques tenen un creixement positiu: Anoia 21,1%, Bages 45,9%, Berguedà 33,3% i Moianès 44,4%.
En relació amb el no habitatge, la superfície també creix, concretament un 14,1%, amb un total de 45.779 m2 visats. El sector que presenta un augment més significatiu és l’hostaleria, que ha crescut un 1.389% (dada que s’explica per la construcció d’una residència d'estudiants a Vic). També presenta un comportament positiu educació amb un 123,2% més de superfície visada (a causa de la construcció de la Clínica Odontològica Universitària de la FUB a Manresa).
Podeu consultar aquí les dades del visat d’edificació a Catalunya del primer semestre de 2024
Superfície visada i nombre d’expedients
El primer semestre del 2024 s’han visat un total de 153.811 m2 a la Demarcació de Comarques Centrals, un 9% més que el mateix període de 2023. Aquesta xifra representa un 6% del total de superfície visada a Catalunya (2.603.821 m2). Comparativament amb anys anteriors, la superfície visada el primer semestre d’enguany a Comarques Centrals és la més alta des del 2019, a excepció del primer semestre del 2022.
Tot i el creixement en superfície, el nombre d’expedients ha estat un 10% inferior al de fa un any, tancant el semestre en 417 expedients visats. Per tant aquest primer semestre del 2024 s’estan visant projectes més grans que altres anys. Pel que fa a l’anàlisi per comarques, l’augment de superfície el trobem a Osona (28,4%), Bages (14,9%) i Berguedà (9,6%). Per contra, Anoia i Moianès han experimentat un creixement negatiu, amb un 34,9% i un 3,9% per sota respectivament.
En la lectura municipal, les poblacions que concentren major nombre de metres quadrats visats són Manresa, un 22% del total de la superfície visada a la Demarcació, i Vic (20,3%). A més distància se situen Igualada (3,3%), Manlleu (3%) i Monistrol de Montserrat (2,8%).
Projectes d’obra nova i rehabilitació
La rehabilitació experimenta un creixement del 7,8% respecte al primer semestre del 2023 i les Comarques Centrals és de les poques demarcacions que experimenta un creixement positiu, ja que les dades globals de visat situen la rehabilitació al conjunt de Catalunya un 1% per sota. En dades globals semestrals la rehabilitació se situa a les Comarques Centrals en un 33%, 6 punts per sobre que el global de Catalunya que té el 27%.
Els 49.341 m2 de rehabilitació visats a la Demarcació de Comarques Centrals equivalen a un 7,4% del total de rehabilitació visada a Catalunya (662.895 m2). Per comarques, l’augment de la rehabilitació aquest semestre s’ha centrat a les comarques del Bages (101%) i Berguedà (2,7%).
Pel que fa als municipis, Manresa i Vic concentren la major part de metres quadrats de rehabilitació visats, amb un 18% i 15% respectivament.
Malgrat aquestes dades positives, no han generat el creixement esperat per l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus Next Generation. Cal remarcar que dels 106 expedients tramitats pel COAC el 2024 dins el programa 3 de Rehabilitació d’Edificis, Comarques Centrals és la demarcació on s’han tramitat més expedients a banda de Barcelona (en concret s’han tramitat divuit expedients).
Des del COAC seguim treballant per activar la cultura de la rehabilitació a casa nostra perquè la resposta als nous reptes ha de passar per rehabilitar, renovar i millorar els nostres edificis, barris i ciutats amb una mirada integral de les intervencions. En aquest sentit, els fons europeus són una oportunitat única per promoure la rehabilitació del nostre parc edificat. Per tal d’assessorar, informar i acompanyar la ciutadania en la rehabilitació d’edificis vinculada als Next Generation, el COAC compta amb l’Oficina Tècnica de Rehabilitació. Paral·lelament, des del COAC estem liderant a Catalunya el projecte de descarbonització de l’arquitectura, amb l’objectiu no només de preparar als arquitectes al repte que tenim per davant, sinó per esdevenir motor de transformació en el sector.
Pel que fa a l’obra nova, tanca un semestre de creixement positiu després d’un any de davallada. Així, amb 101.446 m2 visats se situa un 10,6% per sobre en relació al primer semestre de 2023. El comportament, novament , és diferent segons la comarca i es concentra al Moianès (167,3%), Osona (70%) i Berguedà (25,1%).
En relació al conjunt de Catalunya, la superfície d’obra nova visada a la Demarcació de Comarques Centrals aquest semestre representa el 5,3% del total d’obra nova visada (1.913.765 m2).
Anàlisi per usos: habitatge i no habitatge
L’habitatge a la Demarcació de Comarques Centrals ha crescut tant en superfície com en nombre d’habitatges de nova creació visats. El primer semestre de 2024 s’han visat 105.008 m2 d’ús habitatge –comptabilitzant l’obra nova i les intervencions en edificacions existents–, xifra que representa un 7,9% més que el primer semestre de 2023. Aquesta dada suposa que a la Demarcació s’ha visat el 5,4% de superfície d’habitatge visada a tot el territori català (1.955.292 m2).
Pel que fa al nombre d’habitatges, el primer semestre d’enguany s’han visat 471 habitatges de nova creació, un 12,6% més que el mateix període de l’any passat. La Demarcació concentra el 4,5% del total d’habitatges nous visats a tot Catalunya (10.394). L’única comarca amb creixement negatiu pel que fa a nombre d’habitatges de nova creació és Osona, presenta una davallada del 20,5% en relació al primer semestre de l’any passat que cal recordar que va ser molt positiu. La resta de comarques tenen un creixement positiu: Anoia 21,1%, Bages 45,9%, Berguedà 33,3% i Moianès 44,4%.
En relació amb el no habitatge, la superfície també creix, concretament un 14,1%, amb un total de 45.779 m2 visats. El sector que presenta un augment més significatiu és l’hostaleria, que ha crescut un 1.389% (dada que s’explica per la construcció d’una residència d'estudiants a Vic). També presenta un comportament positiu educació amb un 123,2% més de superfície visada (a causa de la construcció de la Clínica Odontològica Universitària de la FUB a Manresa).
Podeu consultar aquí les dades del visat d’edificació a Catalunya del primer semestre de 2024
18/07/2024