Reviu el cicle Avantguarda
Conclou el cicle AVANTGUARDA, comissariat per l'Anna Castellà, d'Arjub, la programació cultural que ha inclòs diverses trobades a la sala d'actes de la Seu.
El contingut del cicle ha estat dividit en quatre grans apartats: ecologisme, experimentalisme, comunicacionisme i academicisme. El format d'aquests quatre apartats i en dies diferents ha sigut el d'una conferència, un grup de debat i una masterclass, al mes.
Aquest programa cultural ha estat impulsat per la junta de la Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, amb el suport del Centre Obert d’Arquitectura, amb l’objectiu de mostrar les noves realitats a les quals s’enfronta l’arquitectura i així poder raonar sobre quins aspectes són prioritaris en un context d’emergència climàtica, alhora que es generen espais de debat amb temes diversos.
Amb més de 25 ponents d’arquitectes locals i europeus, s'ha conformat un cicle, sota un fil argumental, amb la voluntat de generar un espai d’aprenentatge compartit i intergeneracional, que ha buscat estimular els vincles entre l’arquitectura i la societat.
Ara podràs reviure el cicle AVANTGUARDA visualitzant les sessions gravades al canal de YouTube del COAC Tarragona. Anirem actualitzant la notícia amb els vídeos disponibles.
PROGRAMACIÓ:
Febrer · ecologisme:
[C] Conferència · Arqbag
[G] Grup de debat · Vivas Arquitectos + Josep Bunyesc + Maria Sisternas. Moderador: Daniel Muñoz
[M] Masterclass · Slow Studio
Març · experimentalisme:
[C] Conferència · Takk
[G] Grup de debat · Vicente Molina + Beatriz Borque + Flexo Arquitectura. Moderadora: Anna Castellà
[M] Masterclass · Javier F. Contreras
Abril · comunicacionisme:
[C] Conferència · Moisés Puente
[G] Grup de debat · Laura Solsona + Eduard Fernández + Marina Povedano + Arnau Pascual + Guillem Elvira [AJAC]. Moderadora: Anna Castellà
[M] Masterclass · Mesura
Maig · academicisme:
[G] Grup de debat · R. Miralles [ETSAR] + P. Fuertes [ETSAV] + C. Mendoza [UIC] + J.Ferrando [La Salle]. Moderadora: Inés de Rivera
[C] Conferència · Eva Franch
[M] Masterclass · Mariona Genís
#COACTarragona
El COAC impulsa un manifest de suport a la preservació del Mural de Miró a la Terminal 2 de l'aeroport
1. És clau mantenir la unitat entre l'arquitectura i les intervencions artístiques. Miró va concebre aquesta obra fa més de 50 anys per donar la benvinguda als viatgers que arribaven a Barcelona. Ho va fer en un edifici concret, en un lloc precís, i amb proporcions i colors propis.
2. L’actuació de trasllat del mural no té en compte el valor patrimonial d’aquesta obra d’art que, juntament amb l’estructura i la coberta de la T2, haurien de ser considerats Bé Cultural d’Interès Nacional. La T2 de l’Aeroport de Barcelona, obra de l’arquitecte Eduardo Aguirre i l’enginyer Vicente Cudós, forma part del catàleg DOCOMOMO (Documentación y Conservación de la Arquitectura y el Urbanismo del Movimiento Moderno) en la seva màxima categoria, que reconeix la seva rellevància nacional i internacional. Sense aquest mural la T2 perd un dels elements que configuren la seva identitat.
3. A més de suposar un cost molt elevat, el trasllat comporta un risc per a la integritat de l’obra: fa 50 metres d'ample i 10 d'altura, i està formada per gairebé 5.000 peces de ceràmica. L’edifici ja ha estat testimoni d’intervencions arquitectòniques en el passat, com la que va fer Taller d’Arquitectura i Ricardo Bofill el 1991, que en cap cas van suposar l’alteració de la façana de la futura Ciutat Aeroportuària. Si Aena vol incorporar una obra d’art a la Terminal 1 (T1), l’instem a obrir un concurs públic ad-hoc per a aquest espai.
4. Atès tot l’anterior resulta imprescindible cercar alternatives que permetin dur a terme les adequacions que precisi la funcionalitat de la T2, sense modificar-ne la seva essència. I reclamem a AENA que faci explícit el seu projecte general per a l’ordenació de l’aeroport, així com els motius que, en el desenvolupament de tal projecte, poguessin haver fet aconsellable el trasllat del mural, ja que l’edifici de la T2 no es pot concebre sense aquest, amb quina arquitectura forma una unitat indissociable.
Per tot això, reclamem a AENA i a les administracions públiques competents que aturin el trasllat i mantinguin el mural en el seu indret original. El Col·legi d’Arquitectes de Catalunya ofereix la seva col·laboració per trobar una solució que permeti dur a terme les obres i, alhora, garanteixi la visibilitat i la preservació de l’obra de Miró.
Barcelona, 17 de maig de 2024
Adherir-se al manifest
Per a aquelles institucions que vulguin sumar-se al manifest, s'ha habilitat un enllaç d'inscripció per a institucions.
Així mateix, les persones que hi vulguin donar suport també poden adherir-se omplint l'enllaç d'inscripció per a persones físiques.
També es pot enviar un correu electrònic agora@coac.net, detallant el nom de la corporació i/o persona en concret.
S'informarà de totes les adhesions a la iniciativa.
Cessió dels arxius dels arquitectes Mariano Gomá Pujadas i Mariano Gomá Otero
Ayer, 18 de abril, tuvo lugar a la Demarcación de Lleida del *COAC la firma del convenio de cesión de los archivos profesionales de los arquitectos Mariano *Gomá *Pujadas y Mariano *Gomá Otero al ente colegial. Al acto asistieron Mariano *Gomá Otero, hijo de Mariano *Gomá *Pujadas; el decano del *COAC, Guillem Costa *Calsamiglia, y el presidente de la Demarcación de Lleida del *COAC, Lluís de la *Fuente.
Nacido en Lleida el 1915, Mariano *Gomá *Pujadas (1915-1990) dejó un legado perdurable en el ámbito de la arquitectura, el urbanismo y las artes. Después de completar sus estudios de arquitectura, justo después de la guerra civil, ganó por oposición la plaza de arquitecto de Hacienda.
Su pasión por el desarrollo urbano lo llevó a ser el primer diplomado de estudios de urbanismo al *IEAL. Abrió un estudio profesional en Lleida, donde desarrolló un gran número de edificios y planeamientos hoy todavía vigentes y reconocidos a través del catálogo *DOCOMOMO, como el edificio de la Cámara de Comercio de Lleida (1958-1960) o la Casa *Casimiro *Drudis (1968-1970).
El 1960 fue gritado a Madrid para ocupar el cargo de Jefe del Catastro de Valoración Urbana de España, trasladando su residencia familiar a Madrid. Al margen de los cargos oficiales (siempre en el mundo de la arquitectura y la profesión, pues nunca aceptó el régimen político de entonces) fue Director General de Patrimonio de Obras del Estado.
Mariano *Gomá *Pujadas no solo se distinguió por sus éxitos profesionales, sino también por su pasión por las artes y la cultura. Reconocido como un pintor destacado, sus obras se encuentran en colecciones particulares, familiares y, incluso, en el Museo Morera. En Lleida, jugó un papel crucial en la promoción del arte y la música, introduciendo artistas como el pintor holandés Jan *Stekelemburg y fundando el Círculo de Bellas artes y la Asociación de Música de Lleida. Además, fue vicepresidente del Instituto de Estudios Ilerdenses.
Su impronta en el mundo de la arquitectura y las artes fue reconocida internacionalmente, ocupando cargos destacados como Secretario General del Consejo Superior de Arquitectos de España y representante a la Unión Internacional de Arquitectas. Fue miembro de distinguidas instituciones como el Rescoldo Ilerdense, Académico de la Real *Academia de *Bellas *Artes de San Fernando, y la ciudad de Lleida le otorgó la Medalla de la Ciudad a título póstumo.
Mariano *Gomá Otero nace en Barcelona el 1952 y pasa los primeros años en Lleida, donde vivían sus padres. Cursó sus estudios primarios en el Colegio San Jorge, con profesores destacados como *Solans, *Farreny y *Isern. El 1960 se traslada con su familia a Madrid, donde continúa su formación académica. Completa tres años de estudios a *Grenoble, Francia, obteniendo lo *Baccalauréat, y pasa un año al Bello *School de Cambridge, Inglaterra.
Finalmente, estudia Arquitectura en la Escuela Técnica Superior de Arquitectura de Madrid, donde destaca por su excelencia académica, obteniendo la máxima puntuación al proyecto final de carrera.
El 1977 decide trasladarse nuevamente en Lleida, integrándose en el estudio de arquitectura de su padre, que hasta entonces había ejercido la profesión. Al 1990, decide abrir su propio estudio de arquitectura en Barcelona, donde ejerce simultáneamente con el estudio familiar en Lleida.
Durante su carrera, ejerce como Director de Gestión y Planeamiento Urbanístico en Vielha Mijaran durante 17 años y también asume roles docentes, impartiendo clases de posgrado sobre Accesibilidad en la Escuela Politècnica de Turín, Italia, durante cuatro años.
A nivel institucional, destaca su participación como Presidente del Colegio de Arquitectos de Lleida, así como su presidencia a la Asociación de Arquitectas al Servicio de las Administraciones Públicas de España y su representación internacional a *EUROSAG.
Paralelamente a su carrera profesional, *Gomá Otero ha sido una figura destacada en el terreno social, ejerciendo como Presidente Provincial de Cruz Roja durante el periodo 2004-2014 y como *Capitá Mandamás de los Armados de La Sangre de 1994 a 2004. Además, es miembro de la Real *Academia de *Bellas *Artes de San Fernando.
Sant Jordi al COAC Tarragona
La setmana del 22 al 26 d’abril de 2024, per celebrar Sant Jordi, us convidem a passar per la planta primera de la Demarcació de Tarragona del COAC on podreu trobar en exposició els llibres duplicats, algunes de les publicacions antigues del Col·legi i exemplars provinents de donacions.
Apropeu-vos per veure si son del vostre interès i us regalarem dos llibres!
Podreu trobar també les publicacions pròpies de la Demarcació, disponibles per als arquitectes col·legiats.
#COACTarragona
