Propers Actes
Fri, 27 Junio
17.30 hores
Visita al nuevo edificio ambulatorio del Hospital Arnau...
Visita al nuevo edificio...
De Miercoles, 21 Mayo hasta Miercoles, 25 Junio
Consultar el programa
Visita a la cementera i a la planta de materias primeras...
Visita a la cementera i a la...
De Fri, 27 Junio hasta Thu, 31 Julio
De lunes a sábado de...
Las cuatro estaciones
Las cuatro estaciones
Ma, 07 Octubre
12:00 a 14:00 h
Jornada Técnica MIMPER: Aplicación de impermeabilización...
Jornada Técnica MIMPER:...
Mor l'arquitecte Lluís Nadal
Imatge:
© arquitecturacatalana.cat
L'arquitecte català Lluís Nadal Oller ha mort el divendres 28 de març als 96 anys.
Nascut a Cassà de la Selva, Girona, va obtenir el títol d'arquitecte el 1957. La seva obra es caracteritza pel rigor constructiu i la precisió en el desenvolupament de planta. Entre les seves obres més destacades es troben els blocs de vivendes del carrer de Lepant (1967) i de les Tres Torres (1974) a Barcelona, així com els habitatges de Premià de Mar (1974), les vivendes unifamiliars de Queralbs (1969) i Alella (1980), la planta d'elaboració de vins de Santa Maria de Martorelles (1982), l'escola de Batxillerat de Manlleu (1982), l'estació d'autobusos de Tarragona (1989), l'Escola d'Arquitectura del Vallès (ETSAV) (1991) i l'edifici Nexus I al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona (1995).
L'Arxiu Històric del COAC custodia el seu arxiu des de l'any 2002, que inclou l'obra professional realitzada entre 1957 i 1999.
Nascut a Cassà de la Selva, Girona, va obtenir el títol d'arquitecte el 1957. La seva obra es caracteritza pel rigor constructiu i la precisió en el desenvolupament de planta. Entre les seves obres més destacades es troben els blocs de vivendes del carrer de Lepant (1967) i de les Tres Torres (1974) a Barcelona, així com els habitatges de Premià de Mar (1974), les vivendes unifamiliars de Queralbs (1969) i Alella (1980), la planta d'elaboració de vins de Santa Maria de Martorelles (1982), l'escola de Batxillerat de Manlleu (1982), l'estació d'autobusos de Tarragona (1989), l'Escola d'Arquitectura del Vallès (ETSAV) (1991) i l'edifici Nexus I al Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya a Barcelona (1995).
L'Arxiu Històric del COAC custodia el seu arxiu des de l'any 2002, que inclou l'obra professional realitzada entre 1957 i 1999.
28/03/2025
Hacer es pensar / taula rodona sobre tècnica i sostenibilitat
El proper divendres 4 d'abril a les 17h, el COAC acull la taula rodona sobre tècnica i sostenibilitat en el marc del IX Fòrum Universitat Arquitectura Indústria, Enginyeria i Societat, amb el suport de la FECYT, en col·laboració amb l’Institut de Recerca IRIA/UPC i en aquest cas també amb la Fundació COAC a través del Centre Obert d’Arquitectura.
Participen les arquitectes Mary Duggan, Bernice Pan i el també arquitecte David van Severen d’Office KGDVS amb la moderació de Josep Ferrando, arquitecte i director de l’escola d’Arquitectura La Salle de Barcelona.
Participen les arquitectes Mary Duggan, Bernice Pan i el també arquitecte David van Severen d’Office KGDVS amb la moderació de Josep Ferrando, arquitecte i director de l’escola d’Arquitectura La Salle de Barcelona.

Hacer es pensar / conferència d'Office KGDVS
El proper divendres 4 d'abril a les 19h, el COAC acull la conferència de l’estudi belga Office Kersten Geers David van Severen en el marc del IX Fòrum Universitat Arquitectura Indústria, Enginyeria i Societat, amb el suport de la FECYT, en col·laboració amb l’Institut de Recerca IRIA/UPC i en aquest cas també amb la Fundació COAC a través del Centre Obert d’Arquitectura.

Exposició "Emili Donato: es fan plànols"
Imatge:
© Toni Vidal
El 10 d'abril a les 18.30h inaugurem l'exposició "Emili Donato: es fan plànols", comissariada pels arquitectes Jordi Roig i Miguel Jiménez.
Era l’estiu del 1959 quan l’Emili desembarca a Eivissa a petició del seu pare, que acabava de finalitzar les classes com a professor a l’institut de la capital. “Noi, aquí en aquesta illa perduda de la Mediterrània s’hi comencen a construir apartaments i cases, per què no vens? […] hi ha pocs arquitectes i sembla que hi ha feina.” El fet és que l’encara estudiant d’arquitectura relloga un petit local a peu de carrer i hi penja un cartell on s’anuncia de manera precisa: “Es fan plànols”.
Des d’aleshores, Donato no ha parat de produir projectes, tot organitzant comunitats de propietaris a la ciutat o la muntanya; ha somiat la gran Barcelona del futur connectada amb el Vallès, dibuixant el perfil del front del Poble Nou o la serralada de Collserola; ha construït noves hof per substituir les cases barates de la perifèria; ha repescat l’arquitectura vernacla amb les seves cases de volta; ha aglutinat professionals de diverses disciplines per produir els nous hospitals del futur país sense autarquia, i fins i tot ha retornat als orígens amb la seva arquitectura proteica, feta amb argila i en què la forma desinhibida de les seves construccions evoca tant el món clàssic com el de les arquitectures clares i nítides de Mesoamèrica o de l’Extrem Orient.
Avui, encara somia en fer ciutats industrials en alçària a la vora de les vies de comunicació, o redibuixa i pinta nous quadres mai acabats, o torna a viatjar a Venècia, on fotografia els reflexos dels seus canals i atmosferes una vegada i una altra. L’Emili continua somiant… Deu ser aquesta, la seva darrera “pensada”, o encara ens amaga alguna cosa més?
En el marc de l'exposició, el 29 de maig a les 18.30h tindrà lloc una taula rodona amb el títol "Emili Donato: reflexions creuades"
Era l’estiu del 1959 quan l’Emili desembarca a Eivissa a petició del seu pare, que acabava de finalitzar les classes com a professor a l’institut de la capital. “Noi, aquí en aquesta illa perduda de la Mediterrània s’hi comencen a construir apartaments i cases, per què no vens? […] hi ha pocs arquitectes i sembla que hi ha feina.” El fet és que l’encara estudiant d’arquitectura relloga un petit local a peu de carrer i hi penja un cartell on s’anuncia de manera precisa: “Es fan plànols”.
Des d’aleshores, Donato no ha parat de produir projectes, tot organitzant comunitats de propietaris a la ciutat o la muntanya; ha somiat la gran Barcelona del futur connectada amb el Vallès, dibuixant el perfil del front del Poble Nou o la serralada de Collserola; ha construït noves hof per substituir les cases barates de la perifèria; ha repescat l’arquitectura vernacla amb les seves cases de volta; ha aglutinat professionals de diverses disciplines per produir els nous hospitals del futur país sense autarquia, i fins i tot ha retornat als orígens amb la seva arquitectura proteica, feta amb argila i en què la forma desinhibida de les seves construccions evoca tant el món clàssic com el de les arquitectures clares i nítides de Mesoamèrica o de l’Extrem Orient.
Avui, encara somia en fer ciutats industrials en alçària a la vora de les vies de comunicació, o redibuixa i pinta nous quadres mai acabats, o torna a viatjar a Venècia, on fotografia els reflexos dels seus canals i atmosferes una vegada i una altra. L’Emili continua somiant… Deu ser aquesta, la seva darrera “pensada”, o encara ens amaga alguna cosa més?
En el marc de l'exposició, el 29 de maig a les 18.30h tindrà lloc una taula rodona amb el títol "Emili Donato: reflexions creuades"
