Presentació de l'estudi 'L'habitatge protegit a Catalunya. Un descoratjador viatge de 20 anys'
La promoció d’habitatges assequibles ha estat històricament el principal pilar de les successives polítiques d’habitatge implantades des de principis del segle XX fins a l’actualitat. El policy brief fa una aproximació als antecedents i a la situació actual de producció d’Habitatge de Protecció Oficial (HPO), i apunta els principals desajustos que s’han de resoldre per a poder abordar la producció a gran escala d’HPO a Catalunya. Segons els autors, aquest repte requereix consensuar un marc de col·laboració pública i privada que generi les condicions i la confiança per atraure el compromís de tot el ventall d’operadors que han de produir i posar en el mercat un ingent volum d’HPO.
Programa de la jornada
17.45 h.- Registre i entrada d'assistents
18.00 h.- Benvinguda
Marc Riera Guix, president de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
18.05 h.- Presentació
Guillem Costa i Calsamiglia, degà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
Lluís Bigas de Llobet, president de la Seu de Girona del Col·legi d’Economistes de Catalunya
18.10 h Presentació de l'estudi: L'Habitatge Protegit a Catalunya. Un descoratjador viatge de 20 anys
Agustí Jover Armengol, economista. Soci de Promo Assessors Consultors S.A.
Miquel Morell Deltell, economista. Soci de Promo Assessors Consultors S.A.
18.40 h.- El cas de Girona. Reserves i actuacions recents
Josep Maria de Solà-Morales Capdevila, cap de Serveis de Planejament i Gestió Urbanística de l'Ajuntament de Girona
19.05 h Taula rodona- debat
Judit Espuche i Vilà, cap de servei de l'Oficina Municipal d'Habitatge de l'Ajuntament de Girona
Elena Del Rey Canteli, directora de la Càtedra d'Habitatge Pere Bahí de la Universitat de Girona (UdG)
Genís Sastregener i Surroca, gerent de la Fundació Privada Patronat de la Santa Creu
Miquel Bosch Gardella, president del Gremi de Promotors i Constructors d’edificis de Girona
Modera: Rosaura Jiménez Xiberta, membre de la Comissió d'Economistes en Economia Territorial i Urbana del Col·legi d'Economistes de Catalunya i vocal del Comitè Executiu de la Seu de Girona
19.45 h Cloenda
Sílvia Paneque i Sureda, consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat de Catalunya
Inscripció gratuïta obligatòria. Aforament limitat.
Inscriu-te
Se prorrogan las deducciones por obras de mejora energética de las viviendas y edificios residenciales
¡ATENCIÓN! DISPOSICIÓN DEROGADA
El Consejo de Ministros ha aprobado el Real Decreto-ley 9/2024, de 23 de diciembre, que, entre otras medidas, amplia la vigencia temporal de las deducciones del Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas (IRPF) por obras de mejora de la eficiencia energéticas en viviendas, que se aplican sobre las cantidades invertidas en obras de rehabilitación que contribuyan a alcanzar determinadas mejoras de la eficiencia energética de la vivienda habitual y en los edificios residenciales, acreditadas a través de certificado de eficiencia energética.
En el período de aplicación en los ejercicios de los años 2021, 2022 y 2023, se han llevado a cabo deducciones por obras de mejora energética en un total de 122.862 viviendas y que han supuesto un ahorro de 319,70 millones de euros en el Impuesto sobre la Renta de las Personas Físicas.
Concretamente, la norma aprobada extiende el periodo de aplicación de las deducciones de viviendas hasta el 31 de diciembre de 2025 y las de edificios hasta el 31 de diciembre de 2026:
· Deducción del 20% por actuaciones que reduzcan un 7% la demanda de calefacción y refrigeración en vivienda habitual. Su periodo de aplicación finalizaba el 31 de diciembre de 2024 y se extiende hasta el 31 de diciembre de 2026, debiendo tratarse de la vivienda habitual del contribuyente, o que esté destinada o vaya a destinarse al alquiler como vivienda habitual, y podrán acogerse las personas físicas que realicen actuaciones de rehabilitación y mejora en las que se obtenga una reducción de al menos un siete por ciento en la demanda de calefacción y refrigeración, según certificado de eficiencia energética de la vivienda. El porcentaje de deducción es de un 20% de las cantidades satisfechas por las obras realizadas en el periodo de aplicación, hasta un máximo de 5.000 euros por vivienda.
· Deducción del 40% por actuaciones que reduzcan un 30% el consumo de energía primaria no renovable, o mejoren la calificación energética alcanzando las letras «A» o «B» en vivienda habitual. Su periodo de aplicación finalizaba el 31 de diciembre de 2024 y se extiende hasta el 31 de diciembre de 2026, debiendo tratarse igualmente de la vivienda habitual del contribuyente, o que esté destinada o vaya a destinarse al alquiler como vivienda habitual, y podrán acogerse las personas físicas que realicen actuaciones de rehabilitación o mejora en las que se reduzca al menos un 30 por ciento del consumo de energía primaria no renovable, acreditable a través del certificado de eficiencia energética de la vivienda, o mejora de la calificación energética de la vivienda para obtener una clase energética «A» o «B», en la misma escala de calificación. El porcentaje de deducción es de un 40% de las cantidades satisfechas por las obras realizadas en el periodo de aplicación, hasta un máximo de 7.500 euros por vivienda.
· Deducción del 60% por actuaciones que reduzcan un 30% el consumo de energía primaria no renovable, o mejoren la calificación alcanzando las letras «A» o «B» en edificios residenciales. Su periodo de aplicación finalizaba el 31 de diciembre de 2024 y se extiende hasta el 31 de diciembre de 2026, debiendo tratarse de actuaciones de mejora que afecten al conjunto del edificio. Podrán acogerse las personas físicas en cuyo edificio se hayan realizado obras de mejora o rehabilitación en las que se obtenga una reducción de al menos un 30 por ciento del consumo de energía primaria no renovable, acreditable a través del certificado de eficiencia energética del edificio, o mejora de la calificación energética del edificio para obtener una clase energética «A» o «B», en la misma escala de calificación. El porcentaje de deducción es de un 60% de las cantidades satisfechas por las obras realizadas en el periodo de aplicación, hasta un máximo de 15.000 euros por vivienda.
El procés d’unificació de l'arxiu Jvjol ha culminat amb èxit
Aquest dijous, 9 de gener, el fons documental de Josep Maria Jujol ha quedat unificat a l’Arxiu Històric de la seu de la Demarcació de Tarragona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.
El fons, que ja formava part de l’Arxiu Històric des de finals dels anys 90 i que inclou obres situades a les comarques de Barcelona, s’ha integrat amb el material que fins ara es conservava a la casa familiar d’Els Pallaresos. Aquest trasllat marca la finalització d’un llarg procés de col·laboració entre l’Arxiu Jvjol i el COAC, amb l’objectiu de garantir la conservació, l’estudi i la difusió del llegat de l’arquitecte modernista.
Un espai de consulta i memòria cultural
La documentació es custodiarà a la seu de la Demarcació de Tarragona, per desig de la família Jujol, convertint aquest espai en un centre de referència per a investigadors, arquitectes i ciutadans interessats en l’obra de l'arquitecte. Aquesta localització permetrà posar en valor el vincle de Jujol amb el territori que va marcar gran part de la seva trajectòria.
Un llegat per descobrir i reivindicar
Amb la unificació completa del seu arxiu, la figura de Josep Maria Jujol (1879-1949) es consolida com una de les més significatives de l’arquitectura modernista. A més de les seves col·laboracions amb Antoni Gaudí en obres emblemàtiques com la Casa Batlló, el Parc Güell i La Pedrera, Jujol va desenvolupar una carrera pròpia amb obres destacades com la Casa Bofarull, el teatre Metropol o la Casa Planells.
Aquest arxiu permetrà aprofundir en la investigació del seu treball i donar visibilitat a una obra que combina arquitectura, disseny i art en una expressió única.
Conferència "Radicalment sostenible - HORTUS, un cas d’estudi"
Situat en una antiga zona industrial de l'oest d'Allschwil, el campus tecnològic BaseLink acull HORTUS, un edifici d'oficines concebut de manera sostenible que s'erigeix en una parcel·la ocupada anteriorment per horts de cultiu. Es tracta d'un exemple paradigmàtic d'arquitectura sostenible gràcies a l'ús de materials renovables i reciclables.
Així, l’edifici HORTUS destaca tant per la seva eficiència energètica com per la seva innovadora concepció estructural i estètica. Construït principalment amb fusta i altres materials de baix impacte ambiental, HORTUS posa en valor l’arquitectura regenerativa, contribuint activament a la reducció de la petjada de carboni. El projecte integra solucions passives per a la climatització, façanes ventilades i sistemes fotovoltaics, demostrant que és possible conjugar disseny avantguardista amb responsabilitat mediambiental.
En aquest sentit, l'edifici és capaç de generar més energia de la que consumeix al llarg de la seva vida útil. Es tracta, per tant, d'una obra que exemplifica com la construcció del futur pot ser tant funcional com respectuosa amb el medi ambient.
La conferència d'organitza en el marc del postgrau de Nous Sistemes Constructius de l’Escola Sert i és una sessió gratuïta i oberta a tothom.
Cal inscripció prèvia
Més informació