Revista de Corresponsals: "Make Architecture great again"
Els Estats Units d'Amèrica han estat un referent en l'arquitectura des dels inicis de la industrialització el passat segle XIX. Des del referent Louis Sullivan amb l'experimentació del llenguatge de l'arquitectura per a un nou avanç tecnològic, els gratacels, considerat el “father of skyscrapers” i “father of modernism”, i posteriorment amb el gran arquitecte Frank Lloyd Wright creant el nou llenguatge de l'arquitectura Americana, estem ara en una època de declivi arquitectònic on s'ha perdut el rumb de l'arquitectura.
L'aparició dels nous gratacels gràcies a la tecnologia, en una època en què l'arquitectura estava molt relacionada amb la tecnologia, va fer florir nous conceptes de construcció, edificis i solucions plàstiques com a resposta a la nova demanda d'espai en vertical versus horitzontal en les grans ciutats. Aquests canvis a més venen molt relacionats amb l'urbanisme, donant a experimentar a la societat la relació espai, alçada i connexió.
Pel que fa al llenguatge arquitectònic, juntament amb la creació de nous conceptes edificatoris com la distribució en planta i en relació a la vertical, els primers edificis en alçada seguien encara el llenguatge clàssic de base, fust i capitell, tancant la composició arquitectònica d'un edifici que mai abans havia existit.
En aquest nou concepte i en la nova societat americana, Wright va començar a experimentar llenguatges on mai abans ningú havia experimentat. Cal tenir en compte que no hi ha tradició arquitectònica en aquesta part del món, no hi ha una base històrica com passa a Europa. Amèrica comença a despertar i no tenen un llenguatge que els identifiqui, ja que el resultat americà és una barreja interracial mundial, majoritàriament europea. El resultat són les cases colonials, llenguatge clàssic tradicional tret del Vitruvi i de la nostra tardana tradició neoclàssica.
Amb aquesta reflexió Wright crea el llenguatge de l'arquitectura americana donant com a resultat l'excel·lent trajectòria en què l'arquitecte forma part en l'enteniment de la societat, composició i creació d'una identitat pròpia.
La meva pregunta, un cop passats gairebé 4 anys de treball i aprenentatge als Estats Units, on estem avui, tenint l'herència de grans de l'arquitectura estudiats a Europa que sembla que han oblidat els hereus d'aquest saber.
Després d'analitzar el treball dels nostres companys americans i la seva evolució, arribo a la conclusió que la industrialització de l'arquitectura ha fet que els arquitectes es comportin més com a cercadors de productivitat, rendibilitat i repetició arquitectònica, on el treball de l'arquitecte queda totalment oblidat. S'està donant massa importància a la voluntat del comprador, sense educar-lo, oferint productes totalment absurds.
Com a exemple, m'he trobat projectes on el menjador de la casa no té ni una sortida a l'exterior del jardí privat perquè estan les habitacions, deixant la parcel·la totalment lliure i sense ús per a l'usuari. S'ha estudiat la ubicació, s'ha revisat l'orientació de la casa i les necessitats de l'usuari? O simplement aquest projecte es va repetint, una i altra vegada, per minimitzar costos en no alterar res per evitar canvis normatius que implicarien pensar un nou projecte.
Doncs és el que la meva experiència m'està mostrant. L'arquitectura ha desaparegut quedant només la capacitat de produir plànols, sense considerar l'usuari, la vida i molt menys la nostra evolució. La meva pregunta, ara que tinc 42 anys d'edat i més de 15 d'experiència, és si això ha existit sempre, i és que ara m'acabo d'adonar, o és que estem perdent la nostra identitat.
L'arquitectura no s'ha d'entendre com un producte financer, comercial i de tendència. L'arquitectura és tendència perquè s'adapta a la gent; és financer perquè és un actiu a present i futur; serà comercial quan la particularitat del resultat de la creació faci que sigui únic i, per tant, comercialitzable com a obra d'art.
El menyspreu cap a l'arquitecte, entès l'arquitecte com crec que hem d'entendre'l, fa que la societat cada cop més ens vegi com persones que només "fem plànols", però en realitat som els intervinents necessaris de creació d'hàbitat, ciutat i país. Les persones visiten ciutats no per a veure noves persones, sinó per a veure la nostra ciutat, les nostres obres d'art i les nostres construccions. Si no, per què tenim una Barcelona mundialment coneguda, tant que molts em parlen de Gaudí i del trencadís, entre altres. Les persones visitem espais, i aquests són creats per arquitectes. La meva lluita personal, perquè és la meva passió, és que continuem sent creadors d'espais on el valor del coneixement multidisciplinar de l'arquitecte sigui d'instrument de creació i evolució contínua per adaptar-se a les noves formes de vida.
'Make architecture great again', ha de servir perquè continuem la trajectòria de Wright, que sense ser una figura com els principals d'ara, va fer amb el seu treball la grandesa de l'arquitectura. Ara és un dels grans, però en el seu moment, simplement es va centrar en fer la seva feina, i això és ser arquitecte.
Joaquín Fernández, corresponsal del COAC a Miami, Estats Units d'Amèrica.
Juny 2020
Revista de Corresponsales: "Make the Architecture great again"
Los Estados Unidos de América han sido un referente en la arquitectura desde los inicios de la industrialización en el pasado siglo XIX. Desde el referente Louis Sullivan con la experimentación del lenguaje de la arquitectura para un nuevo avance tecnológico, los rascacielos, considerado el “father of skyscrapers” y “father of modernism”, y con el posterior gran arquitecto Frank Lloyd Wright creando el nuevo lenguaje de la arquitectura Americana, estamos en una época de declive arquitectónico donde se ha perdido el rumbo de la arquitectura.
La aparición de los nuevos rascacielos gracias a la tecnología, época en la que la arquitectura estaba muy relacionada con la tecnología , daba a florecer nuevos conceptos de construcción, edificios y soluciones plásticas cómo respuesta a la nueva demanda de espacio en vertical versus horizontal en las grandes ciudades. Estos cambios además vienen muy relacionado con el urbanismo dando a experimentar a la sociedad la relación espacio, altura y conexión en donde se van a ir experimentando.
El lenguaje arquitectónico, junto con la creación de nuevos conceptos edificativos como la distribución en planta y en relación a la vertical, los primeros edificios en altura seguían todavía el lenguaje clásico de base, fuste y capitel, cerrando la composición arquitectónica de un edificio que nunca antes existía.
En este nuevo concepto y en la nueva sociedad americana, Wright empezó a experimentar lenguajes donde nunca nadie antes había experimentado. Hay que tener en cuenta que no hay tradición arquitectónica en esta parte del mundo, no hay una base histórica que nos guíe como nos pasa en Europa. América empieza a despertar y no tienen un lenguaje que la identifica, ya que el resultado americano es una mezcla interracial mundial, mayoritariamente europea. El resultado son las casas coloniales, leguaje clásico tradicional sacado del Vitruvius de nuestra tardía tradición neoclásica.
Con esta reflexión Wright crea el lenguaje de la arquitectura americana dando como resultado la excelente trayectoria dónde el arquitecto forma parte en el entendimiento de la sociedad, composición, y creación de una identidad propia.
Mi pregunta, una vez pasado casi 4 años de trabajo y aprendizaje en los Estados Unidos, donde estamos hoy, teniendo la herencia de grandes de la arquitectura estudiados en Europa que parece que se han olvidado los herederos de este saber.
Tras analizar el trabajo de nuestros compañeros americanos, la evolución, y relacionando el artículo del año pasado, llego a la conclusión que la industrialización de la arquitectura ha hecho que los arquitectos se comporten más como buscadores de la productividad, rentabilidad y repetición arquitectónica donde el trabajo del arquitecto queda totalmente olvidado. Se le está dando demasiada importancia a la voluntad del comprador, sin educarlo dando productos totalmente absurdos.
Como ejemplo, me he encontrado proyectos donde el comedor de la casa no tiene ni una salida al exterior del jardín privado por que están las habitaciones, dejando la parcela totalmente libre y sin uso para el usuario. Se ha estudiado la ubicación, se ha revisado la orientación de la casa y las necesidades del usuario? o simplemente este proyecto se va repitiendo, una y otra vez, para minimizar costes, rapidez y sencillez en no alterar nada para evitar cambios normativos que harían pensar un nuevo proyecto.
Pues es lo que mi experiencia me está contando. La arquitectura ha desaparecido quedando sólo la capacidad de producir planos, sin considerar el usuario, la vida y mucho menos nuestra evolución. Mi pregunta es que ahora que tengo 42 años de edad y más de 15 de experiencia, ha existido siempre, y es que ahora me acabo de dar cuenta, o es que estamos perdiendo nuestra identidad.
La arquitectura no se ha de entender como un producto financiero, comercial y de tendencia. La arquitectura es tendencia por que se adapta a la gente; es financiero porque es un activo a presente y futuro; será comercial cuando la particularidad del resultado de la creación hace que es único y por lo tanto comercializable como una obra de arte.
El menos precio del arquitecto, entendido el arquitecto cómo creo que tenemos que entenderlo, hace que la sociedad cada vez más nos vean como personas que sólo hacemos “planito”, pero en realidad somos los intervinieres necesarios de creación de habitat, ciudad y país. Las personas visitan ciudades no por ver nuevas personas, es para ver nuestra ciudad, nuestras obras de arte y nuestras construcciones. Si no por qué tenemos una Barcelona mundialmente conocida, tanto que muchos me hablan de Gaudí, el trencadís, entre otras cosas. Las personas visitamos espacios, y estos son creados por arquitectos. Mi lucha personal, por que es mi pasión, es que sigamos siendo creadores de espacios donde el valor del conocimiento multidisciplinar del arquitecto sea de instrumento de creación y evolución continua para adaptarse a las nuevas formas de vida.
Make the architecture great again, ha de servir para que sigamos la trayectoria de Wright, que sin ser una figura como los principales de ahora, hizo con su trabajo la grandeza de la arquitectura. Ahora es uno de los grandes, pero en su momento, simplemente se centró en hacer su trabajo, y eso es ser arquitecto.
Joaquín Fernández, corresponsal del COAC en Miami, Estados Unidos.
Junio 2020
Revista de Corresponsals: Publicar llibres d’arquitectura a l'Índia
Aquestes llargues setmanes de confinament ens han donat l’oportunitat de retrobar la lectura en tot el seu sentit. Avançades tardes d’estiu llegint sense mirar el rellotge ni pensar en l'endemà... Temps també d’obrir les carpetes de temes pendents i, des d’un punt de vista professional, un bon moment per reflexionar sobre el futur del nostre sector i de les eines que tenim a l’abast. En aquest sentit, una de les preguntes més freqüents que ens trobem les editorials és la necessitat de continuar imprimint llibres en paper. Bé, a banda d’altres consideracions, personalment se’m fa difícil imaginar un món sense llibreries, tot i que cada cop en queden menys!
Els factors que reflecteixen un canvi d’hàbits dels lectors (sobretot de les generacions més joves), no són aliens a l’Índia, tot i ser un país on el pes de la tradició continua condicionant en gran mesura la vida de la ciutadania. Pel que fa a les publicacions d’arquitectura, el panorama actual tampoc no és gaire diferent del que hi ha a la resta del món. Des del punt de vista de la salut del llibre, la crisi de la demanda del format paper no es tradueix encara en una alternativa digital, més aviat és complementària.
Pel que fa a l’oferta que trobem a les llibreries, és bastant millorable. Els llibreters opten per vendre els títols més comercials dels catàlegs de les grans editorials –bàsicament anglosaxones– que acaparen el mercat. A diferència d’altres països, a l’Índia ja pràcticament no queden llibreries especialitzades, de manera que la secció d’arquitectura –si amb sort existeix a les llibreries generalistes– es redueix a unes quantes lleixes al costat de les seccions de disseny i art, i per tant no trobem gran varietat. Per altra banda, la dificultat del mercat del llibre i el monopoli dels grans grups editorials, fan molt complicat que les petites i mitjanes editorials independents, que s’arrisquen i publiquen bons títols, puguin accedir al mercat. Tot i que la venda online és una pràctica habitual, segueix sent difícil per a aquestes editorials accedir al públic.
D’aquesta manera trobem pràcticament les mateixes publicacions que es venen arreu: pseudo-manuals de tipologies (oficines, hotels, habitatge, apartaments, etc) publicats a Occident (generalment amb poc criteri de continguts, i descontextualitzats), i les monografies, adreçades més aviat com a llibre de regal o souvenir de viatge. Es tracta de llibres bastant ben publicats sobre l’arquitectura històrica del país (des dels palaus i fortificacions del Rajastan, els meravellosos temples hindús, budistes i jainistes; o la impressionant arquitectura del sultanat), i econòmicament poc assequibles. Pel que fa als llibres d’assaig i teoria de l’arquitectura, es podria dir que destaquen per la seva absència. Aquests llibres, que aporten sentit crític, que són resultat de la recerca, orientats a professionals, estudiants i investigadors, que obren nous camps de coneixement i ens ajuden a aprendre i a interpretar l’arquitectura, segueixen sent publicacions imprescindibles a l’Índia, sobretot per la poca inversió interna en el camp de la recerca i la promoció de la cultura autòctona contemporània.
L’Índia, un país colonitzat durant cents d’anys per grans potències, des de l’imperi Mogol a principis del s. XVI fins a mitjans del XIX, i després pel Britànic fins el 1947, ha sofert la manca d’autoestima i oblit de la seva pròpia cultura. La primera escola d’arquitectura, la Sir J.J. College of Architecture, s’estableix a Mumbai el 1913 i la primera promoció es gradua el curs 1922/23 (el RIBA ja reconeix els estudis el 1929), amb l’arquitecte i professor anglès Claude Batley com a degà. Per tant, tota la bibliografia que els estudiants i professionals tindran a mà estarà filtrada per una mirada i pensament britànic, fins l’aparició del Moviment Modern i finalment ja fins ben entrats els anys 70 del s. XX. La petjada britànica va donar lloc a la introducció al país de noves tipologies arquitectòniques (el xalet, els jutjats, els campus universitaris, etc) així com un estil, el saracènic, que era una barreja de diferents elements de l’arquitectura tradicional hindú, islàmica, neogòtica i neoclàssica victoriana. Un autèntic pastitx!
L’anglès (adoptat com a idioma cooficial amb l’independència) és la llengua dels llibres i les aules, i ha configurat una important tradició literària, en detriment de les llengües locals. El sànscrit, la llengua de la religió i la filosofia hindú i arrel de l’hindi, va ser desterrat de l’ensenyament com a base de la cultura general. És també la llengua amb què es va escriure el Vastu shastra, el tractat d’arquitectura hindú de l’antiguitat que es remunta als segles 5è a 7è DC.
Tot i així, l’Índia sempre ha tingut grans admiradors per part dels seus colonitzadors i el segle XX serà molt prolífic quant a publicacions d’arquitectura i catalogació del seu immens llegat. Però no deixa de ser paradigmàtica la dependència que hi ha d’allò forà per assentar les bases de la pròpia identitat. L’arquitectura local, que durant quasi mig segle va ser gairebé esborrada, es recupera a partir de les lliçons i petjades deixades pels grans mestres del Moviment Modern a l’Índia i es consolida a partir de diferents discursos, que han deixat grans edificis però poca literatura. És per tant el moment que les escoles d’arquitectura destinin recursos per fomentar la recerca i la publicació de tesis i textos que aprofundeixin en l’arquitectura d’aquest immens país.
Lectures recomanades:
CURTIS, W.; Balkrishna Doshi: An Architecture for India; Mapin Publishing, 2014
DESAI, M.; Women Architects and Modernism in India, Narratives and Contemporary Practices; Routledge, 2017
DESAI, M., LANG, J.; Architecture and Independence: The Search for Identity, India 1880 to 1980; Oxford Univ Press, 1998
JOSHI, K.; Documenting Chandigarh: The Indian Architecture of Pierre Jeanneret, Edwin Maxwell Fry, and Jane Beverly Drew; Mapin Publishing, 1999
LANG, J.; Concise History of Modern Architecture in India; Permanent Black, 2010
PRAKASH, V.; Chandigarh's Le Corbusier: the Struggle for Modernity in Postcolonial India; University of Washington Press, 2002
KAMIYA, T.; The Guide to the Architecture of the Indian Subcontinent; Architecture Autonomous Pub, 2005
MEHROTRA, R.; Architecture in India since 1990; Pictor Publishing, 2011
MICHELL, G.; The Hindu Temple; University of Chicago Press, 1977, 1988
MICHELL, G.; Islamic Architecture of Deccan India; ACC Art Books, 2018
SCRIVER, P.; SRIVASTAVA, A.; India: Modern Architectures in History; Reaktion Books, 2017
SCRIVER, P.; After the Masters: Contemporary Indian Architecture; Mapin Publishing, 1990
TILLOTSON, G.H.R.; Paradigms of Indian Architecture, Space and Time in Representation and Design; Routledge, 1998
Ariadna Álvarez Garreta, corresponsal del COAC a Chandigarh, Índia.
Juny 2020
- Log in to post comments
La primera casa giratòria del món, a Argentina
A la ciutat de Còrdova, Argentina, l'any 1951 es va inaugurar la primera casa giratòria del món.
El projecte i la construcció van ser obra d'Abdón Sahade, que va patentar l'invent i el va registrar a diversos països –Argentina, Brasil, Anglaterra i França. Sahade també va dissenyar diferents projectes per a la ciutat, però la seva obra més coneguda és aquest habitatge que va començar a construir el 1949 i va trigar gairebé tres anys a acabar.
La seva inauguració va despertar un gran interès general, i els diaris de l'època es van fer eco de l'aconteixement definint-la com a “l'habitatge del futur”, “construcció revolucionària” o “arquitectura i excentricitat”, entre altres.
El projecte de la casa giratòria tenia com a principal objectiu crear un habitatge que pogués rotar seguint el moviment del sol i poder així aprofitar la llum natural des de l'alba fins al capvespre, i també poder tenir una configuració diferent per a cada estació de l'any.
La planta de la casa és de forma circular, de 16 m de diàmetre, composta per un rebedor, una sala d'estar i menjador que ocupa la part central, i als costats se situen tres dormitoris, dos banys, cuina i safareig, sumant una superfície de 180 m². En el subsòl, també circular i d'igual diàmetre, se situa la sala de màquines, a la qual s'accedeix des d'una escala exterior.
L'estructura de la casa és de construcció tradicional, amb murs portants de maons buits de fabricació artesanal per alleugerir el pes, que va ser una innovació en aquella època. El sostre és inclinat a quatre aigües amb coberta de teules, i compta amb dos tancs d'aigua, un a sobre de cada bany, diametralment oposats per equilibrar el pes. Els murs es recolzen sobre una plataforma circular de formigó armat, també de 16 m de diàmetre.
L'estructura giratòria
La plataforma de formigó armat està recolzada i subjecta a una estructura de suport de forma circular, de perfils metàlics, formada per tres anelles concèntriques unides per bigues radials.
L'anella interior i la central són rails circulars provinents de vies de ferrocarril que giren sobre rodes de vagons de tren que estan muntades sobre bases de formigó armat: 4 rodes a l'anella central i 12 rodes a l'anella interior.
L'última anella, de major diàmetre, és dentada i està vinculada a 2 motors disposats diametralment oposats, també muntats sobre bases de formigó armat.
Funcionament
El moviment es genera per la connexió dels dos motors de 3,75 CV cada un, que mitjançant un sistema d'engranatges reductors transmeten el moviment a l'anella dentada. S'activen amb una palanca que està en una habitació interior de la casa, que permet el moviment de l'edifici en ambdós sentits de gir.
La casa pesa 140 tones i per girar 360º triga 55 minuts, que suposa una velocitat d'1 metre per minut aproximadament. El moviment és lent i silenciós, casi imperceptible per no perturbar l'activitat dels habitants. Una anècdota explica que el propietari feia reunions i, sense dir-ho, posava a girar la casa, perquè a l'interior no es notava el moviment.
Serveis sense interrupció
Una altra característica singular és com es van resoldre les instal·lacions perquè la casa en moviment pugui mantenir actius tots els seus serveis.
La casa giratòria estava connectada als serveis públics de distribució d'aigua, electricitat i sanejament, i això implica que en cada una d'aquestes instal·lacions hi havia d'haver un punt de connexió amb les escomeses que fos compatible amb el gir de l'estructura. Per a que tot això fos factible, aquestes unions es van ubicar al centre de l'estructura.
Trasllat
La casa es va convertir en una atracció turística durant algunes dècades, i va ser declarada Patrimoni arquitectònic de Còrdova.
Amb el pas del temps la zona va anar canviant, i es van començar a construir edificis en alçada, producte de l'especulació immobiliària. En aquest context, l'any 2002 es va aprovar una ordenança municipal per enderrocar la casa giratòria amb l'objectiu de construir una promoció residencial. Davant aquest escenari, veïns i institucions es van posar en acció per evitar l'enderroc. Es va fer una proposta per traslladar la casa al Museu de la Indústria de la Ciutat.
Traslladar l'edifici en una sola peça va significar un gran repte. Malgrat els riscos que això implicava, finalment es va realitzar la mudança el 2004. Mitjançant l'ajut de gats hidràulics i un carretó amb 128 rodes computaritzades amb amortiguació hidràulica, es va aconseguir que la casa es desplacés els 2,6 Km que la separaven del seu nou emplaçament. L'estructura es va assegurar per l'interior amb bastidors metàlics per evitar desplaçaments. Es va construir una nova base de fonamentació per col·locar la construcció en el seu lloc definitiu.
El 2 de setembre del 2008 la Casa Giratòria es va posar en marxa de nou, situada en un emplaçament que li assegura el sol que va buscar el seu creador. Actualment es pot visitar i és una de les peces més importants del museu.
BIBLIOGRAFIA
Telediario Digital, Córdoba (02.09.2014). La casa giratoria cordobesa. http://www.revistavivienda.com.ar/destacadas/la-casa-giratoria-cordobesa
La Voz (16.06.2017). La única casa de Córdoba a la que siempre le da el sol. https://notife.com/556095-la-unica-casa-de-cordoba-a-la-que-siempre-le-da-el-sol/
Canal 10. Córdoba. (18.05.2017). Volvió a girar la casa de Abdón Sahade. https://www.facebook.com/Canal.10.SRT/videos/volvió-a-girar-la-casa-de-abdón-sahade-la-famosa-casa-giratoria-fue-construida-c/1784385684935036/
Turisito (30.08.2017). La casa giratoria de Abdón Sahade patrimonio cultural. https://www.taringa.net/+arte/la-casa-giratoria-de-abdon-sahade-patrimonio-cultural_x08yr
Humanidad y Cosmos (21.07.2017). La primera casa giratoria. http://programacontactoconlacreacion.blogspot.com/2017/07/la-primera-casa-giratoria.html
Nemoniaco (05.12.2010). Buscando el sol - Casa Giratoria Córdoba (1/3). https://www.youtube.com/watch?v=xavO_A-XXPU
Nemoniaco (05.12.2010). Buscando el sol - Casa Giratoria Córdoba (2/3). https://www.youtube.com/watch?v=TtFilKM8th4&t=20s
Nemoniaco (05.12.2010). Buscando el sol - Casa Giratoria Córdoba (3/3). https://www.youtube.com/watch?v=Mvb3_ROEkZ8
Bibiana Sciortino. Corresponsal del COAC a Còrdova, Argentina.
Juny 2020