Síntesis Arquitectòniques 2026. Alison & Peter Smithson, Axel Bruchhäuser i la Hexenhaus, d'Anna Bach
La recerca interpreta la Hexenhaus com una arquitectura acumulativa i en evolució, formada per microarquitectures, mobiliari i objectes que redefineixen la relació entre habitatge, territori i temps. El projecte posa en relleu temes centrals en l’obra tardana dels Smithson —com la resposta al lloc, la preexistència, l’efímer i el permanent— i planteja la casa com una expressió madura del seu concepte d’“ordre conglomerat”.
A través del treball d’arxiu, visites de camp i entrevistes amb Bruchhäuser, la recerca aporta una nova lectura d’un període poc estudiat de la trajectòria dels Smithson i presenta la Hexenhaus com una conclusió oberta del seu pensament arquitectònic.
Anna Bach
És arquitecta, investigadora i docent establerta a Barcelona, i cofundadora de l’estudi Anna & Eugeni Bach juntament amb l’arquitecte Eugeni Bach. Nascuda a Nummi (Finlàndia), va estudiar arquitectura a la Universitat Tecnològica de Hèlsinki i posteriorment va cursar el màster universitari de Teoria i Pràctica del Projecte d'Arquitectura a l’ETSAB–UPC de Barcelona. El 2025 es va doctorar a l’ETSAB amb la tesi Alison & Peter Smithson, Axel BruchhäuserandtheHexenhaus. Theaddedvalue of theconglomerateordering.
La seva feina combina arquitectura, recerca, activitat cultural i docència, amb un interès especial per les intervencions que treballen a partir de les preexistències. Amb Eugeni Bach ha desenvolupat una obra reconeguda internacionalment que inclou projectes residencials, culturals i expositius com Mies MissingMateriality, el Nou Cinema del Museu Reina Sofía de Madrid o la remodelació del Firal d’Olot.
Anna Bach també ha desenvolupat una intensa activitat acadèmica i curatorial. Va codirigir la XV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (BEAU) i ha impartit classes a EINA a Barcelona, TulaneArchitecture a Nova Orleans i la Washington University a St. Louis, EEUU. La seva obra ha estat reconeguda amb diversos premis FAD i exposada en institucions com a la Biennal d’Arquitectura de Venècia, la Triennal d’Arquitectura de Lisboa i la Cité de l’Architecture et du Patrimoine de París.
Cicle de presentacions del llibre "Aprendre de l'Arquitectura Tradicional. Cap de Creus"
El llibre és un homenatge a la resiliència. A través de l'anàlisi de 38 masos —molts d’ells en procés d’enrunament— i una dotzena de cases de poble, l'obra documenta com l'ésser humà va ser capaç d’arrelar en un entorn de recursos escassos, orografia complexa i clima rigorós.
El Cap de Creus és un cas únic d'adaptació. Allà on mancava la calç, la fusta i l’argila, l’enginy i la pedra seca van aixecar un paisatge de feixes, barraques i corrals que avui corre el risc de desaparèixer.
L’obra neix de la urgència de documentar aquests vestigis abans que el temps els esborri del tot. Amb el suport de grans coneixedors de la zona com l'historiador Arnald Plujà, l'arquitecte Toni Gironès, que il·lustra el llibre amb dibuixos inèdits i les fotografies de l'arquitecta Anna Teixidor present a l’inici del treball de camp. I tres mirades de futur com a epíleg, la visió del Parc Natural de Cap de Creus, de la ma de Xavi Vilabella, reflexions d’en Pau Lopez i la Teresa Madrid, com propietaris d’olivars i ramaders, i l’experiència del mosaic de l’Anna Espelt, viticultora.
El text connecta la història, la geologia i l'agricultura per oferir una visió holística del massís.
Calendari de presentacions
06.06.2026 - 10 h. Roses. Presentació més visita a Mas Marès (tast de vins)
17.07.2026 - 19 h. Museu de l'Anxova i la sal de L'Escala
29.08.2026 - 18.30 h. Selva de Mar
03.10.2026 - 17 h. Sala Maifrèn de Cadaqués
04.10.2026 - 09.30 h. Mas Rabassers de Dalt
07.11.2026 - 18.30 h. Port de la Selva
Més informació: www.projectegreta.cat
Síntesis Arquitectòniques 2026. “Arquitectura comparada” de Félix de la Fuente
La Delegació Garrotxa-Ripollès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) acull la segona sessió del cicle Síntesis Arquitectòniques 2026 el dijous 11 de juny de 2026, a les 19 hores, amb l’objectiu d’apropar a la ciutadania tesis doctorals en què l’arquitectura és la protagonista, tot obrint un espai de reflexió al voltant de la recerca arquitectònica contemporània.
En aquesta ocasió, Félix de la Fuente presentarà la seva tesi Arquitectura Comparada, una recerca que planteja l’arquitectura no només com la construcció d’edificis, sinó com una manera d’ordenar significativament les peces del món a partir de les seves afinitats i relacions. El treball parteix de la idea que comparar permet reconèixer vincles, contrastos i patrons entre elements que, de manera aïllada, podrien semblar inconnexos o difícilment interpretables. A través d’aquesta mirada, la recerca reflexiona sobre la capacitat de posar elements en relació per descobrir significats nous i construir un ordre explicatiu que ajudi a interpretar el món contemporani, especialment en un context marcat per la hiperabundància d’imatges i fragments visuals.
El cicle finalitzarà el 18 de juny(19 h), a la Demarcació de Girona del COAC, amb la tesi 'Alison i Peter Smithson, Axel Bruchhäuser i la Hexenhaus', a càrrec d’Anna Bach.
Félix de la Fuente
Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Granada (UGR,2008) i Doctor Arquitecte cum laude per la Universitat Politècnica de Catalunya (2025) amb la tesi “Arquitectura Comparada”. Màster en Teoria i Pràctica del Projecte d’Arquitectura per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i va rebre el Premi FAD ex aequo de Pensament i Crítica l’any 2016. Forma part del Grup de Recerca Habitar de la UPC i, des de 2022, és professor associat al Grau de Paisatgisme de la mateixa universitat.
Conferència: Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme 2025
El dijous 4 de juny a les 19:30 h, tindrà lloc a la sala d'actes de la Demarcació de Lleida una sessió enmarcada en l'exposició dels Premis FAD 2025, actualment acollida per la Demarcació. En aquesta ocasió, els arquitectes Miquel Espinet i Alonso Atienza presentaran les obres premiades en l'edició dels Premis FAD 2025, en les categories d'Arquitectura i d'Interiorisme, respectivament.
VHIR Vall d'Hebron Institut de Recerca. Premi FAD Arquitectura 2025
Arquitectes: Jordi Badia, Miquel Espinet, Jero Gutiérrez
Valoració del jurat:
Projecte de gran qualitat, que destaca per la seva elegància i precisió en l’execució. A partir d’una estratègia intel·ligent d’inserció topogràfica, aconsegueix reorganitzar el campus universitari integrant un edifici de més de 17.000 m² en la trama urbana amb una sensibilitat especial envers el context.
El jurat valora com l’edifici no només resol amb èxit una topografia complexa i un programa funcional exigent, sinó que, a més, genera ciutat: crea nous recorreguts per a vianants, transforma el concepte d’edifici docent i de recerca en un espai amable i accessible, i incorpora la seva coberta com a mirador i espai públic obert a la ciutadania. Malgrat la seva escala colossal, s’integra amb naturalitat en el paisatge urbà, generant una nova lectura del lloc i enriquint l’espai públic.
La Nave. Premi FAD Interiorisme 2025
Arquitectes: Atienza-Maure (Alonso Atienza i Miguel Ángel Maure)
Valoració del jurat:
El projecte consisteix en la transformació d’una antiga impremta en oficines per a una empresa tecnològica i l’habitatge d’un dels fundadors. El jurat valora l’enginy en el desenvolupament d’un sistema constructiu prefabricat que dona una resposta eficaç a les necessitats i limitacions de l’encàrrec, mantenint alhora un elevat nivell de precisió i cura en cadascun dels seus elements, amb un resultat radical i lluminós.
Es reconeix la capacitat del projecte per transformar un espai industrial en una proposta que integra de manera equilibrada allò tècnic i allò hedonista, en sintonia amb el context actual d’escassetat d’habitatge i la necessitat de reconfigurar l’ús dels espais existents. Així mateix, es destaca l’habilitat per generar un espai híbrid i flexible, en què la varietat de recorreguts contribueix a una experiència rica i oberta a situacions no previstes, que aporten complexitat i valor a l’ús quotidià.