Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Propers Actes

De Miercoles, 01 Julio hasta Thu, 02 Julio
De 10 a 19 hores

Jornada: Territorios metropolitanos y vivienda

Jornada: Territorios...

Esmorzar: Concerts professió

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Convençuda que els grans reptes de la professió només es poden afrontar des del treball conjunt, la nova Junta de Govern del COAC organitza un Esmorzar, el proper dijous 18 de juny a les 8.30 h, per parlar de les seves línies estratègiques i del Congrés de la UIA Barcelona 2026.

Programa:

Sandra Bestraten, degana electa del COAC.
Full de ruta del nou mandat.

Jordi Ludevid, arquitecte i degà del COAC entre 2006 i 2010, entre d’altres càrrecs.  
Construir un mapa de les regulacions vigents que configuren i determinen la professió.

Pau Bajet en representació dels comissaris del Congrés de la UIA Barcelona 2026.
Presentació dels debats sobre la professió en el Congrés

Recupera el vídeo de la sessió:

Síntesis Arquitectòniques 2026. Alison & Peter Smithson, Axel Bruchhäuser i la Hexenhaus, d'Anna Bach

Imatge: 
© Anna Bach, 2023
La Demarcació de Girona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) acull la darrera sessió del cicle Síntesis Arquitectòniques 2026 el dijous 18 de juny de 2026, a les 19 hores. En aquesta ocasió, l'arquitecta Anna Bach explicarà la seva tesi doctoral Alison & Peter Smithson, Axel Bruchhäuser i la Hexenhaus. Entre 1985 i 2002, Alison i Peter Smithson van transformar la Hexenhaus, una casa d’entramat de fusta a BadKarlshafen (Alemanya), en un projecte experimental basat en afegits successius, intervencions puntuals i una estreta relació amb el client, Axel Bruchhäuser. Aquesta investigació estudia cronològicament 22 intervencions a la casa a partir de material inèdit de l’Arxiu Tecta, incloent-hi plànols, correspondència, esbossos i documents de treball.

La recerca interpreta la Hexenhaus com una arquitectura acumulativa i en evolució, formada per microarquitectures, mobiliari i objectes que redefineixen la relació entre habitatge, territori i temps. El projecte posa en relleu temes centrals en l’obra tardana dels Smithson —com la resposta al lloc, la preexistència, l’efímer i el permanent— i planteja la casa com una expressió madura del seu concepte d’“ordre conglomerat”.

A través del treball d’arxiu, visites de camp i entrevistes amb Bruchhäuser, la recerca aporta una nova lectura d’un període poc estudiat de la trajectòria dels Smithson i presenta la Hexenhaus com una conclusió oberta del seu pensament arquitectònic.

Anna Bach
És arquitecta, investigadora i docent establerta a Barcelona, i cofundadora de l’estudi Anna & Eugeni Bach juntament amb l’arquitecte Eugeni Bach. Nascuda a Nummi (Finlàndia), va estudiar arquitectura a la Universitat Tecnològica de Hèlsinki i posteriorment va cursar el màster universitari de Teoria i Pràctica del Projecte d'Arquitectura a l’ETSAB–UPC de Barcelona. El 2025 es va doctorar a l’ETSAB amb la tesi Alison & Peter Smithson, Axel BruchhäuserandtheHexenhaus. Theaddedvalue of theconglomerateordering.


La seva feina combina arquitectura, recerca, activitat cultural i docència, amb un interès especial per les intervencions que treballen a partir de les preexistències. Amb Eugeni Bach ha desenvolupat una obra reconeguda internacionalment que inclou projectes residencials, culturals i expositius com Mies MissingMateriality, el Nou Cinema del Museu Reina Sofía de Madrid o la remodelació del Firal d’Olot. 

Anna Bach també ha desenvolupat una intensa activitat acadèmica i curatorial. Va codirigir la XV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (BEAU) i ha impartit classes a EINA a Barcelona, TulaneArchitecture a Nova Orleans i la Washington University a St. Louis, EEUU. La seva obra ha estat reconeguda amb diversos premis FAD i exposada en institucions com a la Biennal d’Arquitectura de Venècia, la Triennal d’Arquitectura de Lisboa i la Cité de l’Architecture et du Patrimoine de París. 

 

Cicle de presentacions del llibre "Aprendre de l'Arquitectura Tradicional. Cap de Creus"

Imatge: 
© Associació Greta
Després de la presentació del divendres 22 de maig de 2026, a Vilajuïga, l'Associació GRETA amb la col·laboració de la Demarcació de Girona del COAC, organitzen un seguit de presentacions a l'Alt Empordà per donar a conèixer el segon volum de la col·lecció dedicada al patrimoni tradicional, centrat aquesta vegada en un dels escenaris més salvatges i fascinants de Catalunya: el Cap de Creus. Després de l’èxit de l’estudi sobre les Gavarres, l'arquitecta Olga Muñoz i la geòloga Marta Puiguriguer s'endinsen en un territori on "les muntanyes també són construïdes".

El llibre és un homenatge a la resiliència. A través de l'anàlisi de 38 masos —molts d’ells en procés d’enrunament— i una dotzena de cases de poble, l'obra documenta com l'ésser humà va ser capaç d’arrelar en un entorn de recursos escassos, orografia complexa i clima rigorós.

El Cap de Creus és un cas únic d'adaptació. Allà on mancava la calç, la fusta i l’argila, l’enginy i la pedra seca van aixecar un paisatge de feixes, barraques i corrals que avui corre el risc de desaparèixer.

L’obra neix de la urgència de documentar aquests vestigis abans que el temps els esborri del tot. Amb el suport de grans coneixedors de la zona com l'historiador Arnald Plujà, l'arquitecte Toni Gironès, que il·lustra el llibre amb dibuixos inèdits i les fotografies de l'arquitecta Anna Teixidor present a l’inici del treball de camp. I  tres mirades de futur com a epíleg, la visió del Parc Natural de Cap de Creus, de la ma de Xavi Vilabella, reflexions d’en Pau Lopez i la Teresa Madrid, com propietaris d’olivars i ramaders, i l’experiència del mosaic de l’Anna Espelt, viticultora.

El text connecta la història, la geologia i l'agricultura per oferir una visió holística del massís.

Calendari de presentacions
06.06.2026 - 10 h. Roses. Presentació més visita a Mas Marès (tast de vins)
17.07.2026 - 19 h. Museu de l'Anxova i la sal de L'Escala
29.08.2026 - 18.30 h. Selva de Mar
03.10.2026 - 17 h. Sala Maifrèn de Cadaqués
04.10.2026 - 09.30 h. Mas Rabassers de Dalt
07.11.2026 - 18.30 h. Port de la Selva

Més informació: www.projectegreta.cat

Síntesis Arquitectòniques 2026. “Arquitectura comparada” de Félix de la Fuente

Imatge: 
© Félix de la Fuente

La Delegació Garrotxa-Ripollès del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) acull la segona sessió del cicle Síntesis Arquitectòniques 2026 el dijous 11 de juny de 2026, a les 19 hores, amb l’objectiu d’apropar a la ciutadania tesis doctorals en què l’arquitectura és la protagonista, tot obrint un espai de reflexió al voltant de la recerca arquitectònica contemporània. 

En aquesta ocasió, Félix de la Fuente presentarà la seva tesi Arquitectura Comparada, una recerca que planteja l’arquitectura no només com la construcció d’edificis, sinó com una manera d’ordenar significativament les peces del món a partir de les seves afinitats i relacions. El treball parteix de la idea que comparar permet reconèixer vincles, contrastos i patrons entre elements que, de manera aïllada, podrien semblar inconnexos o difícilment interpretables. A través d’aquesta mirada, la recerca reflexiona sobre la capacitat de posar elements en relació per descobrir significats nous i construir un ordre explicatiu que ajudi a interpretar el món contemporani, especialment en un context marcat per la hiperabundància d’imatges i fragments visuals.

El cicle finalitzarà el 18 de juny(19 h), a la Demarcació de Girona del COAC, amb la tesi 'Alison i Peter Smithson, Axel Bruchhäuser i la Hexenhaus', a càrrec d’Anna Bach.

Félix de la Fuente 
Arquitecte per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Granada (UGR,2008) i Doctor Arquitecte cum laude per la Universitat Politècnica de Catalunya (2025) amb la tesi “Arquitectura Comparada”. Màster en Teoria i Pràctica del Projecte d’Arquitectura per l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) i va rebre el Premi FAD ex aequo de Pensament i Crítica l’any 2016. Forma part del Grup de Recerca Habitar de la UPC i, des de 2022, és professor associat al Grau de Paisatgisme de la mateixa universitat.

Pages