Conferència: El llegat de Lluís Domènech i Montaner
Amb motiu d'aquesta mostra, que es pot visitar fins el 13 de juliol a Manresa, la seu COAC de Vic rep dijous 13 de juny a les 18:00h al comissari de l'exposició, Lluís Domènech i Girbau, que ens parlarà de l'arquitecte i el seu perfil més professional.
Exposició i jornades amb col·laboració de l'Agrupació Sènior/a del COAC:
La Delegació del Vallès reivindica la vessant cultural de l’arquitectura en el marc de la Capitalitat de la Cultura Catalana de Sabadell
El programa s’anomena ‘Arquitectura en públic’ i constarà d’activitats obertes a la ciutadania per tal de donar a conèixer i posar en valor l’arquitectura i reivindicar-ne la vessant cultural i de servei.
Se celebraran actes al llarg de tot el 2024, però destaca especialment un cicle de 12 conferències entre el mes de maig i el juny. Es tracta de xerrades en les quals es tractarà la relació de l’arquitectura amb temes molt transversals com l’habitatge social, el poder, la participació ciutadania, la sostenibilitat, el cinema o l’educació, entre altres. L’objectiu és fer conèixer a la ciutadania com l’arquitectura és present en múltiples àrees del coneixement i la quotidianitat.
PROGRAMA DE CONFERÈNCIES
21 de maig, de 18 a 20h. Teatre La Faràndula
ARQUITECTURA I ESCENA
La caixa escènica en Teatre i Retail com a estratègia arquitectònica.
Miquel Àngel Julià i Pablo Soto
ARQUITECTURA I PARTICIPACIÓ CIUTADANA
Reimaginant l'espai públic: Disseny participatiu i comunitari per transformar les ciutats.
Marc Deu
ARQUITECTURA I EXPERIÈNCIA DE L’ESPAI
La realitat de l’arquitectura no es troba a l’edifici sinó en allò que l’edifici provoca en tu.
Queralt Garriga
28 de maig, de 18 a 20h. Teatre La Faràndula
ARQUITECTURA I EMERGÈNCIES
El canvi climàtic, o la pandèmia, fan reconsiderar la relació de la ciutat amb el risc i l’emergència.
Roger Sauquet.
ARQUITECTURA I CINEMA
Atmosferes de l'espai.
Isa Vega.
ARQUITECTURA I PODER
L’arquitecte del príncep: els vincles entre el poder i el professional de l’arquitectura, la ciutat i el país.
Manel Larrosa.
4 de juny, de 18 a 20h. Teatre Principal
ARQUITECTURA I SOSTENIBILITAT
Solucions transformadores.
Eulàlia Figuerola.
ARQUITECTURA I PLANEJAMENT DE LA CIUTAT
Urbanisme a l'abast.
Josep Milà i Jordi Vallhonrat.
ARQUITECTURA I ESPAIS PER A L’ENSENYAMENT
L'arquitectura com a oportunitat per aprendre.
Mariona Genís.
11 de juny, de 18 a 20h. Teatre Principal
ARQUITECTURA I LLUM
L'eina que pot virtuar o desvirtuar un projecte arquitectònic.
Gisela Steiger i Miquel Àngel Julià.
ARQUITECTURA I HABITATGE SOCIAL
L’habitatge, des de la planificació urbanística, fins al moment d’habitar.
Paula Martí Comas.
ARQUITECTURA EN PÚBLIC
Les arquitectures i els públics.
Francesc Camps.
Tallers d’arquitectura per a infants i joves
A més a més hi ha previstes altres accions, com la participació de 6 escoles de Sabadell al programa ‘Arquitectura a les Aules’, un seguit de tallers a les escoles impulsat pel COAC i que busca que l’alumnat descobreixi, analitzi i actuï sobre el seu entorn amb la mirada posada en l’arquitectura per apropar la disciplina a infants i joves.
Jornada tècnica sobre el nou Codi d’Accessibilitat a l'Ebre
La sessió anirà a càrrec de l'OCT (Eva Ginesta i Montserrat Vilardaga), que explicaran els canvis més rellevants de la norma pel que fa a l’edificació, amb l'objectiu de facilitar-ne el seu coneixement.
Contingut de la jornada
- Part I. Aspectes generals del nou Decret
- Part II. Edificis d’ús habitatge. Obra nova i Intervenció en edificis existents
- Part III. Edificis i Establiments d’ús públic. Obra nova i Intervenció en edificis existents
Inscripcions
El Col·legi d'Arquitectes i el nou Codi
Coneix el punt de vista del COAC i les accions realitzades en relació amb l'aprovació del Codi d'Accessibilitat.
Joves arquitectes de Ponent
HABITATGE PÚBLIC A LA LLEIDA DE POSTGUERRA. INDIVIDUALITATS, REPETICIONS I OPORTUNITATS
Existeixen certes zones de les ciutats per les quals no se sol transitar. Es tracta normalment de barris, gairebé sempre desafavorits i humils, pels quals generalment no se circula, ja sigui pel seu difícil accés o perquè s'ha aixecat un mur invisible en forma d’estigma entre aquests i la resta de la ciutat. Es pressuposa, en tot moment, que allò que es pugui trobar al seu interior no té cap mena de valor. No obstant això, ocupen grans extensions d'espai dins de les nostres urbs, i el cert és que no se n'han estudiat les possibles qualitats, ni se'ls ha intentat treure cap mena de potencial. Tot habitant de la ciutat les coneix, però pocs podrien descriure com veritablement són.
D’una manera gairebé banal, es podria dir que els blocs de promoció pública, escampats pel territori, són variacions del tipus ja establert a les grans ciutats metropolitanes. No obstant, no és del tot així. Si bé la repetició tipològica, amb les seves peculiaritats corresponents, es troba present en aquest tipus d'obres, hi ha una altra part que les fa específiques del nou lloc que estan creant, concretament la seva voluntat d' “ordenar” allò que pressuposaven anomenar com a espai públic. Cal entendre quins espais han d’assumir veritablement aquest paper, i sobretot, quins altres l’han de lligar aquest amb aquells més domèstics.
La conferència manifesta doncs la repetició i l'especificitat que tenen els polígons situats a Lleida construïts a l'època de postguerra. Una mostra representativa d'una arquitectura menor quant a interès, però no quant a les circumstàncies que l'envolten, ni pel que fa a les seves raons de ser.
Aleix Salazar Aloy, arquitecte per l’ETSAB-UPC (2019)
Màster en estudis avançats d’Arquitectura, doble especialització en projectes i rehabilitació. Tesina “Habitatge de promoció pública durant la postguerra a Lleida. Repetició i especificitat del tipus , 8 casos." Dirigida per Pere Joan Ravetllat i Eduard Callís. Actualment desenvolupant-se com a tesis doctoral de projectes arquitectònics a l’ETSAB.
L’AIGUA: ESTRATÈGIES PER A UN NOU PARADIGMA. DE LA PLANA DE LLEIDA A LA CIUTAT
A Ponent de Catalunya s’obra un territori on l’aigua mana: La Plana de Lleida.
200.000 Ha construïdes per l’aigua, que en qüestió d’espai-temps ha anat consolidant una xarxa de rius, clamors, sèquies i canals que activa i relliga hàbitats naturals, agrícoles i ramaders i una habitabilitat en constel·lació que orbita al voltant del turó referencial, on s’hi assenta la ciutat de Lleida.
L’àrea de contacte de la Plana amb la ciutat configura l’espai singular de l’Horta de Lleida: 15.000Ha entre Horta i Ciutat conformen l’escala de treball del projecte.
La transformació dels usos de l’Horta, l’explosió de la ciutat i la seva dinàmica urbanitzadora seguint lògiques imposades al territori, van consolidant discontinuïtats entre ecosistemes naturals, rurals i urbans, que no s’adapten als requeriments actuals i globals.
Cal un canvi de paradigma a partir de les potencialitats del nostre territori, per superar dicotomies entre camp i ciutat i donar resposta a les grans crisis d’emergència climàtica, de biodiversitat i d’esgotament d’un territori finit.
Alba Terés Ros, arquitecta per l’ETSAR-URV (2022)
Projecte Final de Grau i Màster (Director: Toni Gironès) amb matrícula d’honor i premiat a la XVI Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme Me-dio Pla-zo (2023) i nominat als EUmies Young Talent (2023).