Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

ArquiVolta Lleida 2026. L'arquitectura de Francesc de Paula Morera i Gatell

Imatge: 
© COAC Lleida
El dissabte 17 d'octubre celebrarem la dotzena edició de l'ArquiVolta Lleida, de l'ArquiVolta Lleida, les visites arquitectòniques gratuïtes i obertes a la ciutadania que organitza la Demarcació de Lleida del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya.

Enguany l'ArquiVolta estarà dedicada a la figura de l'arquitecte Francesc de Paula Morera i Gatell, coincidint amb la commemoració del 75è aniversari de la seva mort. La ruta permetrà descobrir algunes de les seves obres més rellevants a la ciutat de Lleida i conèixer la seva contribució al patrimoni arquitectònic lleidatà de principis de segle XX.

Recorregut:
Punta de trobada i visita: Antiga Farinera Llusà (La Meta) (1915)

Recorregut exterior:
- Casa Plubins (1922)
- Casa Bergós (1908)
- Antic Hotel Pal·las (1912)

Parada i visita:
- Plaça Sant Francesc (1927)
- Casa Melcior (1910)

Visita final:
- Escorxador Municipal de Lleida (1912-1915)

Activitat gratuïta_Places limitades
Inscripcions obligatòries amb identificació
973 23 40 51 - junta.lle@coac.net

ARQUIVOLTA DEBAT 2026

En el marc de l'ArquiVolta Lleida 2026, el dijous 15 d'octubre a les 19 h, tindrà lloc a la Sala 2 del Teatre Municipal de l'Escorxador de Lleida, una jornada de reflexió i debat sobre la intervenció i conservació del patrimoni arquitectònic lleidatà de principis del segle XX.

La sessió inclourà les ponències següents:
- Escorxador Municipal de Lleida, a càrrec d'Ezequiel Usón
- Mercat del Pla, a càrrec de Carme Casals i Carles Sàez
- Xalet dels Camps Elisis, a càrrec de Jaume Terés

La jornada finalitzarà amb una taula rodona i debat obert, moderats per Iolanda Enjuanes i Orland Martí.

Conferència "Jeroni Moner, arquitecte: pràctica professional i construcció cultural del territori a la Banyoles contemporània" a càrrec de Guillem Oró

Imatge: 
© Jeroni Moner Codina
En el marc del Dia Mundial de l'Arquitectura 2026 i amb motiu del 5è aniversari del traspàs de l’arquitecte Jeroni Moner i Codina (1940–2021), el Departament de Cultura de la Demarcació de Girona del COAC, conjuntament amb el Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, organitza la conferència «Jeroni Moner, arquitecte: pràctica professional i construcció cultural del territori a la Banyoles contemporània», a càrrec de Guillem Oró Grau, arquitecte i investigador del Doctorat en Teoria i Història de l’Arquitectura de la UPC, que actualment desenvolupa la seva recerca doctoral sobre Jeroni Moner i la seva obra.

La conferència tindrà lloc al Tint de Banyoles, actual seu del Centre d’Estudis Comarcals de Banyoles, entitat de la qual Moner va ser president entre els anys 1994 i 2011, el divendres 9 d’octubre, a les 19.00 h.

L’activitat es completarà el dissabte 17 d’octubre, de 10.00 a 12.00 h, amb una visita a una de les obres més rellevants de Jeroni Moner: la Casa Vilanova Cullell, projectada conjuntament amb l’arquitecte Albert Illescas els anys 1970 i 1971 i incorporada al registre DOCOMOMO ibèric d’arquitectura moderna.

Casa Vilanova Cullell
El projecte de la Casa Vilanova Cullell parteix d’una tipologia tradicional, amb una planta en L i la bisectriu orientada al sud, sobre la qual s’introdueixen diverses variants destinades a transformar la seva percepció des del carrer.

La sala d’estar, situada en un dels braços de la casa, queda separada de la resta de l’habitatge mitjançant un corredor vidrat. L’escala d’accés al primer pis se situa fora del gàlib principal de l’edifici, com també el dormitori dels fills, que es projecta en voladís sobre la planta baixa. A la segona planta, un petit estudi recupera i eleva l’aresta de la cantonada.

El resultat és un conjunt de volums cecs d’obra vista, que ofereix una interpretació singular i poc habitual de la sensibilitat arquitectònica pròpia de l’època.

Font: arquitectura catalana.cat

INSCRIPCIONS OBERTES
Places limitades per rigorós ordre d'inscripció.
IMPORTANT: Es requereix el registre d'un formulari per persona. En cas de no rebre cap correu, s'ha de tornar a omplir el formulari.

Inscriu-t'hi

Presentació "Com escoltar la mirada dels infants"

Imatge: 
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya
NOVA DATA!

Els treballs fets pels alumnes i l’exposició Repensem Olot de la mà dels infants arriba a la seu del COAC a Olot per continuar avançant en la inclusió de la mirada dels infants en els processos que repensen les ciutats on vivim. El treball continua interpel·lant al visitant, aquest cop amb una jornada de reflexió oberta a tothom, on la mirada dels infants sobre la ciutat, l’espai públic i l’entorn serà el centre del diàleg, sota el títol Com escoltar la mirada dels infants.

Al voltant del treball fet, i davant dels resultats obtinguts, l’arquitecta Neus Roca Cambras, qui ha portat a terme els tallers i qui ha comissariat l’exposició explicarà quina ha estat l’experiència i quins han estat resultats. Ens proposem com a repte contestar a: com es pot copsar la mirada dels infants, i més important encara, com s’incorpora en les reflexions de la ciutat, com s’escolta, i com s’hi dona resposta.

Pot una experiència com la dels tallers de 20 Anys de poUm sumar-se als processos de participació ciutadana?
És una bona manera de copsar la mirada dels nostres infants? Com pot ajudar en els projectes de ciutat, i alhora ajudar els infants a sentir-se la ciutat més seva? Aquestes i altres seran les preguntes que es debatran amb la participació d’una fila 0 formada per tècnics en els àmbits de l’arquitectura, l’urbanisme, la cultura i la docència.

Repensem Olot de la mà dels infants. 
Sala Oberta 3 del Museu de la Garrotxa

En l’exposició es va fer visible com els nens i nenes de la ciutat perceben l’espai públic, com el miren, com el viuen i com analitzen allò que els agradava i allò que no.

El projecte, que va començar caminant de la mà dels infants, es va mostrar al Museu de la Garrotxa durant 4 mesos i mig, durant els quals es va interpel·lar al visitant a participar en una nova reflexió sobre la ciutat a partir de la seva pròpia experiència, sumant-la a l’obtinguda des de les escoles.

En paral·lel a l’exposició es van organitzar quatre visites on s’explicaven els resultats dels tallers alhora que s’aprofundia en la reflexió a partir de la mirada dels nens i nenes sobre la ciutat, explicant-la i mesclant-la amb els col·lectius convidats, que van ser:
_ els alumnes del curs de català del Consorci de Normalització Lingüística de la Garrotxa. (04/05/2026)
_ la comunitat educativa, de la mà del Col·lectiu d’ensenyants de la Garrotxa. (02/06/2026)
_ els tècnics i responsables de l’Àrea de Cultura i Educació de l’Ajuntament d’Olot. (16/06/2026)
_ les Associacions de Famílies d’Alumnes (Afas) de les escoles d’Olot. (18/06/2026)

Noves formes de contractar, velles formes d’edificar. Una història de les relacions contractuals i laborals al sector de la construcció (Barcelona, 1830-1890)

Imatge: 
Vista del Palau de la indústria en construcció. MNAC. Pau Audouart
Com van canviar les formes de construir a la Barcelona de l’Eixample i el Modernisme? Quins factors van definir la modernització de l’edificació durant la industrialització?
El proper 15 d'octubre a les 18.30 h i en el marc de la commemoració de l’any Gaudí, l’historiador i investigador Adrià Velasco , amb el títol «Noves formes de contractar, velles formes d’edificar. Una història de les relacions contractuals i laborals al sector de la construcció (Barcelona, 1830-1890)», ens farà una aproximació a les transformacions històriques del sector de la construcció durant el segle XIX, a partir de fonts primàries i posant el focus en les relacions contractuals entre promotors i professionals, i en els seus efectes sobre les realitats sociolaborals del treball als talls d’obra. Els nous sistemes de contractació, juntament amb el canvi tècnic i les noves necessitats derivades de l’expansió urbana, van configurar un nou paisatge professional en el sector. Més enllà dels arquitectes, que es van professionalitzar i especialitzar, també van canviar la resta de categories laborals de l’obra: sorgiren els sobreestants, contractistes, aparelladors, etc., que van conviure amb la resiliència dels vells oficis dels mestres d’obres, paletes, fusters i manyans. Una transformació, doncs, que no va consistir simplement a substituir les velles formes de construir per unes de noves, sinó en la seva convivència, negociació i adaptació. En aquest context, les grans obres patrimonials de Gaudí son un viu exemple d'aquesta tensió entre allò vell i allò nou, i de la importància del factor humà i el saber acumulat en l'eclosió de les noves formes arquitectòniques de la Barcelona moderna. 


Inscriu-t'hi

Amb el suport de:


Pages