Exposició: "Arquitectures en el paisatge, Catalunya 2000-2017"
L'exposició "Arquitectures en el paisatge, Catalunya 2000-2017" es podrà visitar a la Seu d'Urgell fins al 16 de febrer, en horari de 10 a 22 h de dilluns a dissabte al Centre Cívic El Passeig.
La mostra consta de 56 obres construïdes a Catalunya del 2000 al 2017 fora de les grans ciutats i nuclis urbans, i 14 obres referents del s. XX per establir un lligam temporal en la mirada i la intervenció projectual en l’arquitectura catalana.
El delegat del Pirineu del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, Ricard Lobo, va inaugurar ahir dimecres, 12 de desembre, l’exposició “Arquitectures en el paisatge, Catalunya 2000-2017”, al Centre Cívic El Passeig de la Seu d'Urgell. La mostra està organitzada pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya i l'Ajuntament de la Seu d'Urgell, amb la col·laboració de la Diputació de Lleida, a través de l'Institut d'Estudis Ilerdencs, i l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Reus de la Universitat Rovira i Virgili.
“Arquitectures en el Paisatge, Catalunya 2000-2017” planteja l’aproximació d’una suma de paisatges que conformen l’àmbit territorial de Catalunya, en el període que comprèn l’inici del segle XXI. El principal interès recau en la importància de donar a conèixer aquelles intervencions que queden fora de les grans ciutats i nuclis urbans, però que aporten gran riquesa i pluralitat dins de l’arquitectura. Suposa una mirada transversal a la praxi projectual de l’arquitecte, que aprofundeix en el coneixement i la cohabitació del medi que l’envolta.
Una mostra de diferents maneres d’actuar en el paisatge des de l’obra construïda, d’apropar-s’hi, de ser-hi, de formar-ne part. Un recull que no es fa amb la voluntat de construir un relat, sinó d’obrir un diàleg. Un diàleg on cada autor explica les raons pròpies per actuar tal com ho fa, quin és el punt de partida o quina és la “idea-força” en la seva relació amb el paisatge.
L’espai, el silenci i el contacte amb la natura són els elements indispensables per millorar la qualitat de vida de l’usuari. L’arquitecte, mitjançant l’anàlisi del lloc, els materials autòctons com a eina constructiva, l’adequació a la topografia i al clima, el diàleg amb la natura, els recorreguts de l’aigua, els camins i els marges i la dinàmica del cicle agrari, interactua dins del medi antròpic. Aquesta mirada, que conjuga tècnica i sensibilitat, es veu reflectida en cadascuna de les intervencions, que van des de la petita a la gran escala, en l’extensa i complexa geografia catalana.
El recull de projectes pretén establir una xarxa transversal de col·laboració entre les demarcacions i delegacions que formen el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, i interactuar amb les diferents escoles d’arquitectura del país. Els objectius són mostrar la importància de conèixer i entendre tot el marc geogràfic per reinterpretar el territori a partir de diferents mirades dels projectistes.
Paral·lelament a l’exposició del material seleccionat, s’han organitzat cicles de conferències que permeten debatre sobre la praxi arquitectònica de Catalunya i difondre l’estudi a partir de la itinerància expositiva i apropar-la als 7 àmbits que conformen el marc territorial: Barcelona Metropolitana, Comarques Centrals, Girona, Pirineus, Plana de Lleida, Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre.
Cada àmbit territorial conté 8 obres construïdes entre el període 2000 i 2017, i 2 obres referents del s. XX, per establir un lligam temporal en la mirada i la intervenció projectual en l’arquitectura catalana.
Exposició: "7 Temples. Les formes del culte en l’arquitectura de Federico Llorca"
La selecció d’esglésies que presenta aquesta mostra dona compte de set espais sacres, tots ells de nova planta o de gran reforma, redactats en el breu lapse de temps que transcorre de 1959 a 1967, pràcticament en paral·lel a la convocatòria i el desenvolupament de l’ecumènic Concili Vaticà II. En aquest context de demanda de renovació eclesiàstica i d’adaptació litúrgica als nous temps cal entendre l’esforç de l’arquitecte Llorca per donar resposta a les exigències de la vida religiosa moderna.
Aquest plantejament portà l’autor a reflexionar sobre el fons i la forma dels temples; a revisar les diferents escales de l’edifici arribant, en alguns d’ells, a dissenyar-ne el mobiliari litúrgic i, fonamentalment, a intervenir en el binomi espai-llum on l’arquitecte tortosí assoleix els resultats més satisfactoris. Des del funcionalisme dels espais on els fidels són actors principals del ritual fins al dramatisme de la llum acolorida pels vitralls, tots els aspectes han estat devotament pensats i hàbilment esbossats en nom de l’experiència religiosa. Un ambient d’espiritualitat aconseguit, també, gràcies a l’estreta col·laboració amb altres disciplines artístiques. Tot plegat, un metòdic i fruitós tempteig de solucions arquitectòniques per tal d’aproximar-se plàsticament i sensorial al temple idoni i, en definitiva, a facilitar l’apropament a Déu.
Amb un llenguatge decididament renovador i sense oblidar l’austeritat preconitzada per l’Església catòlica, Federico Llorca dissenyà noves formes arquitectòniques per al culte constituint-se en precursor de la modernitat sacra a l’extens àmbit de la històrica Diòcesi de Tortosa.
TEMPTEIG DEL TEMPLE MODERN, A. López Daufí, arquitecte
Exposició: "El Rec Comtal. Passat, present i futur"
Enguany, amb el títol "Camins d'Aigua. Restauració i ús del patrimoni hidràulic", l'objectiu del Curset és atansar-nos al patrimoni hidràulic, que constitueix un dels fonaments de totes les cultures i civilitzacions del món.
La present mostra, produïda pel Centre d'Estudis Ignasi Iglésias i el Districte de Sant Andreu de l'Ajuntament de Barcelona, ens acosta a una d'aquestes obres que trobem a la ciutat de Barcelona: el Rec Comtal, destacable tant pel seu valor històric com per la importància social i econòmica que va tenir per a la ciutat durant tota la seva existència, com també pel futur que ara inicia, amb la seva conservació, posada en valor i recuperació, documental i física.
Mesurar amb escaires "lo Medieval" al COAC
Els mestres d’obra projectaven els espais considerant la llum natural com a símbol de la veritable llum, la Divina. La percepció visual, el con de bona visió i la raó àuria son l’essència de les seves obres, i les seves mesures els antecedents del sistema mètric modern. L’Alna, el Peu, el Pam, el Dit i l’Alçada Visual son les principals unitats emprades a l’Europa Cristiana en els elements i en els espais ideats. Aquestes mesures les portaven els mestres d’obra en els seus escaires i d’elles se’n deriva l’Escaire NT -Kim Lloveras.
Actes programats en el marc de l'exposició:
- els dies 19 i 27 de desembre i 3 de gener, a les 17 h, visita guiada a l'exposició.
- el dia 10 de gener a les 17 h, visita guiada a l'exposició i seguidament, a les 19h, acte de cloenda.
La mostra ha estat organitzada amb el suport del Districte de Les Corts de l'Ajuntament de Barcelona.
Recupera el vídeo de la cloenda de l'exposició:
s
Col.labora:
