El futur de l'arquitectura i l'urbanisme a Barcelona segons ERC
En el marc de les properes eleccions municipals, el COAC ha organitzat una sèrie de trobades i debats amb els candidats perquè expliquin els seus punts de vista sobre el futur de l’arquitectura i l’urbanisme a la ciutat.
La trobada amb Jordi Coronas i Maria Buhigas, d'Esquerra Republicana de Catalunya, tindrà lloc el dimecres 20 de maig a les 19 h a la Sala d'Actes de plaça Nova.
Inscripcions aquí.
Vegeu la resta d'actes previstos aquí.
La trobada amb Jordi Coronas i Maria Buhigas, d'Esquerra Republicana de Catalunya, tindrà lloc el dimecres 20 de maig a les 19 h a la Sala d'Actes de plaça Nova.
Inscripcions aquí.
Vegeu la resta d'actes previstos aquí.
Exposición de 2 PFC, reflejo del trabajo que se hace en la ETSAV
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Delegación del Vallés acoge, desde el 6 de mayo hasta el 29 de junio de 2015, la exposición "Un proyecto final de carrera hoy - 2 PFC de la ETSAV".
La actividad de una escuela es el reflejo del espacio temporal que ocupa. La escuela de arquitectura no ha permanecido impasible ante la crisis que ha atravesado la profesión en los últimos años. Contrariamente a lo que se podría imaginar, la escasez ha intensificado el debate sobre lo que es esencial en la arquitectura, ha hecho mucho más interesante la mirada del arquitecto hacia su entorno, ha multiplicado los vínculos entre sociedad y escuela, desplazándola de la nube en que vivía hacia una realidad no siempre agradecida.
Los dos proyectos de final de carrera que se presentan en esta exposición son un reflejo de este cambio. A pesar de ser muy diferentes en programa, aproximación al lugar y resultado arquitectónico, son una respuesta a nuestras preocupaciones.
En primer lugar un proyecto clásico: un equipamiento; pero relacionado con un intangible sensible de nuestro momento, como es la memoria histórica de los años del franquismo.
En segundo lugar, un proyecto extraño, pequeño en tamaño y grande en ambición: la reforma de un hábitat que quiere ser un prototipo para reformar todo un barrio. Un proyecto que afronta dos de las problemáticas más frecuentes en los entornos urbanos de Cataluña: la pobreza energética y el paro, y que se ha llegado a construir.
La exposición es una ventana a la escuela del Vallés donde se ve el ingente trabajo que hoy conlleva finalizar la carrera, explica la labor de investigación que hacen los alumnos y muestra la continuidad que muchos proyectos tienen una vez acabados los estudios.
La actividad de una escuela es el reflejo del espacio temporal que ocupa. La escuela de arquitectura no ha permanecido impasible ante la crisis que ha atravesado la profesión en los últimos años. Contrariamente a lo que se podría imaginar, la escasez ha intensificado el debate sobre lo que es esencial en la arquitectura, ha hecho mucho más interesante la mirada del arquitecto hacia su entorno, ha multiplicado los vínculos entre sociedad y escuela, desplazándola de la nube en que vivía hacia una realidad no siempre agradecida.
Los dos proyectos de final de carrera que se presentan en esta exposición son un reflejo de este cambio. A pesar de ser muy diferentes en programa, aproximación al lugar y resultado arquitectónico, son una respuesta a nuestras preocupaciones.
En primer lugar un proyecto clásico: un equipamiento; pero relacionado con un intangible sensible de nuestro momento, como es la memoria histórica de los años del franquismo.
En segundo lugar, un proyecto extraño, pequeño en tamaño y grande en ambición: la reforma de un hábitat que quiere ser un prototipo para reformar todo un barrio. Un proyecto que afronta dos de las problemáticas más frecuentes en los entornos urbanos de Cataluña: la pobreza energética y el paro, y que se ha llegado a construir.
La exposición es una ventana a la escuela del Vallés donde se ve el ingente trabajo que hoy conlleva finalizar la carrera, explica la labor de investigación que hacen los alumnos y muestra la continuidad que muchos proyectos tienen una vez acabados los estudios.
Exposició al Vallès de 2 PFC reflex del treball que es fa a l'ETSAV
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
La Delegació del Vallès acull des del 6 de maig fins al 29 de juny, l'exposició "Un projecte final de carrera avui - 2 PFC's de l'ETSAV".
L'activitat d'una escola és el reflex de l'espai temporal que ocupa. L'escola d'arquitectura no ha restat impassible a la crisi que ha travessat la professió els últims anys. Contràriament al que es podria imaginar, l'escassetat ha intensificat el debat sobre allò que és essencial en l'arquitectura, ha fet molt més interessant la mirada de l'arquitecte cap al seu entorn, ha multiplicat els vincles entre societat i escola, desplaçant-la del núvol en què vivia cap a una realitat no sempre agraïda.
Els dos projectes de final de carrera que es presenten en aquests exposició són un reflex d'aquest canvi. Tot i ser molt diferents en programa, aproximació al lloc i resultat arquitectònic, són una resposta a les nostres preocupacions.
En primer lloc un projecte clàssic: un equipament; però relacionat amb un intangible sensible del nostre moment, com és la memòria històrica dels anys del franquisme.
En segon lloc, un projecte estrany, petit en dimensió i gran en ambició, la reforma d'un hàbitat que vol ésser un prototip per reformar tot un barri. Un projecte que afronta dues de les problemàtiques més freqüents als entorns urbans de Catalunya: la pobresa energètica i l'atur, i que s'ha arribat a construir.
L'exposició és una finestra a l'escola del Vallès on s'hi veu l'ingent treball que avui comporta finalitzar la carrera, explica la tasca d'investigació que fan els alumnes i mostra la continuïtat que molts projectes tenen un cop acabats els estudis.
L'activitat d'una escola és el reflex de l'espai temporal que ocupa. L'escola d'arquitectura no ha restat impassible a la crisi que ha travessat la professió els últims anys. Contràriament al que es podria imaginar, l'escassetat ha intensificat el debat sobre allò que és essencial en l'arquitectura, ha fet molt més interessant la mirada de l'arquitecte cap al seu entorn, ha multiplicat els vincles entre societat i escola, desplaçant-la del núvol en què vivia cap a una realitat no sempre agraïda.
Els dos projectes de final de carrera que es presenten en aquests exposició són un reflex d'aquest canvi. Tot i ser molt diferents en programa, aproximació al lloc i resultat arquitectònic, són una resposta a les nostres preocupacions.
En primer lloc un projecte clàssic: un equipament; però relacionat amb un intangible sensible del nostre moment, com és la memòria històrica dels anys del franquisme.
En segon lloc, un projecte estrany, petit en dimensió i gran en ambició, la reforma d'un hàbitat que vol ésser un prototip per reformar tot un barri. Un projecte que afronta dues de les problemàtiques més freqüents als entorns urbans de Catalunya: la pobresa energètica i l'atur, i que s'ha arribat a construir.
L'exposició és una finestra a l'escola del Vallès on s'hi veu l'ingent treball que avui comporta finalitzar la carrera, explica la tasca d'investigació que fan els alumnes i mostra la continuïtat que molts projectes tenen un cop acabats els estudis.
Visita al Centro Cultural Mont-Ágora de Santa Margarida de Montbui
Imatge:
© Pere Puig
La Delegación del Bages-Berguedà organiza una visita guiada al nuevo Centro Cultural Mont-Ágora de Santa Margarida de Montbui. El edificio acoge la biblioteca municipal, sala de conferencias, auditorio y escuela. Nos acompañará en la visita el arquitecto Pere Puig, redactor del proyecto y director de las obras.
Esta visita coincide con la celebración en Igualada del Rec.0 Experimental Stores, una oportunidad para conocer el barrio del Rec. Estos días abren espacios, muchos de ellos desconocidos, de este barrio de curtidores de Igualada.
Más información del proyecto del centro cultural
Es necesaria la inscripción previa.