Trobada dels arquitectes de Comarques Centrals 2023
Després de gairebé dues dècades d’estar tancada, l’església de l’Hospital de la Santa Creu de Vic ha tornat a obrir les portes, reconvertida ara en Paranimf, un cop culminat un llarg procés de reparació de la coberta i d’adequació i restauració de la façana exterior i dels espais interiors.
L'acte començarà a les 18.45 h amb una visita guiada acompanyats per l’equip d'arquitectes Vives Bassa Ayala SCP, responsables de les obres de restauració del Paranimf, la Sala Gòtica i la Casa de la Convalescència. “Les obres de la Casa de Convalescència (2011-2017) es van realitzar en tres fases adequant l’edifici a ús universitari. L’última intervenció realitzada ha sigut l’adequació de l’església de l’Hospital de la Santa Creu com a paranimf de la Universitat (2019-2021). Aquesta intervenció global ha permès recuperar un conjunt arquitectònic de gran valor històric per ser concebut pels Mestres d’obra de la saga Morató i també la posada en valor de les tipologíes constructives tradicionals d’aquest periode, en el moment de la seva construcció així com les empreades en el procés de restauració.”
Cal inscriure's a la visita (aforament limitat) i al sopar fins al 2 d’octubre.
- Inscripció per a la visita guiada
- Inscripció per a la festa i el sopar
El preu per a col·legiats és de 30€ i per als no col·legiats de 35€.
Podeu consultar el programa aquí.
Jornada de celebració per al cinquè aniversari de la Comissió de Dones i d'Igualtat de la Intercol·legial
El proper 4 d’octubre a les 18 h, la seu de l’ICAB acollirà l’acte en commemoració del cinquè aniversari de la Comissió de Dones i d’Igualtat de l’Associació Intercol·legial.
La trobada, que porta per títol ‘Cinc anys treballant per l’equitat en el món professional’, comptarà amb dues taules rodones per debatre els reptes de futur de les dones professionals.
La primera estarà dedicada a l’àmbit estratègic. Moderada per Núria de José, del Col·legi de Periodistes de Catalunya, abordarà, des dels àmbits de la tecnologia, la salut, les TIC, les organitzacions i l’educació, els reptes del dia a dia de les professionals amb la participació d’Irene Josa, del Col·legi de l’Enginyeria de Camins, Canals i Ports de Catalunya; Mercè Civit, del Col·legi de Treball Social de Catalunya; Karina Gibert, del Col·legi Oficial d’Enginyeria en Informàtica de Catalunya; Joana Amat, del Col·legi d’Administradors de Finques de Barcelona-Lleida i d’Alicia Linares, del Col·legi de Pedagogia de Catalunya.
De l’altra, la taula institucional servirà per conèixer les eines i projectes de les diverses administracions que treballen per a la igualtat, moderada per Sandra Bestraten, presidenta Comissió Dones i d’Igualtat de la Intercol·legial i presidenta de la Demarcació de Barcelona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. N’han format part Tània Verge, consellera d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat de Catalunya; Lluïsa Moret, presidenta de la Diputació de Barcelona; Ma Eugènia Gay, segona tinenta d’alcaldia de l’Ajuntament de Barcelona; i Iolanda Aguilar, secretària per a l’Administració de Justícia, per delegació de la consellera de Justícia de la Generalitat de Catalunya.
L’acte finalitzarà amb una lectura de conclusions i un espectacle de dansa. Les inscripcions es poden fer mitjançant un correu electrònic a intercat@icab.cat.
Cinc anys defensant les dones en el món professional
L’Associació Intercol·legial és l’única entitat que agrupa a 90 col·legis professionals i que aposta per abordar directament la política d’igualtat i d’altres qüestions com el lideratge femení i les dificultats de les dones per accedir a càrrecs directius.
El 2018 va crear la Comissió de Dones i d’Igualtat, un organisme que treballa en pro de la promoció de les dones professionals en la societat i les polítiques d’igualtat. En aquests cinc anys, la Comissió ha organitzat conferències, jornades de networking i altres activitats per donar visibilitat al paper desenvolupat per les dones en la societat actual i, en especial, en l’àmbit dels col·legis professionals. També ha treballat per formular estratègies comunes per donar visibilitat a les dones en tots els àmbits i per al foment de polítiques de paritat i d’igualtat, amb especial atenció a qüestions com la bretxa salarial.
Visita tècnica a ARQUIMA, fàbrica d'entramat lleuger de fusta
ARQUIMA és pionera i líder en el sector de la construcció industrialitzada amb entramat lleuger de fusta amb criteris de construcció passiva, salut, sostenibilitat i màxima eficiència energètica. Les seves solucions abasten des de la fabricació fins a la construcció d'envolupants i edificis amb un disseny integral basat en la digitalització de procediments i processos industrials. A la fabricació s’utilitzen materials amb la mínima petjada de carboni, com la fusta procedent de boscos gestionats de manera sostenible i certificats amb segells PEFC i FSC.
La fusta és un material ideal per al disseny passiu, combina la massa tèrmica amb una sèrie de mèrits de rendiment, inclosa la resistència a l'aigua, la integritat estructural i la qualitat de l'acabat. Mitjançant l'ús de la fusta, amb qualitats biològiques duradores, una alta capacitat higroscòpica i innocuïtat ambiental, es delimiten també altres problemàtiques.
Emprant, a més, aïllaments naturals com la fibra de fusta o suro, productes transpirables, reciclables i biodegradables, s’ajuda a netejar l'ambient de substàncies nocives i no naturals.
A més, industrialitzar permet tenir un major control sobre el projecte; les solucions s'automatitzen i en conseqüència es millora la qualitat del resultat final.
FOTO 1 FOTO 2 FOTO 3
Exposició "Francesc Català-Roca. Arquitectura sense pedigrí"
Català-Roca va viatjar durant mitja vida. En els nombrosos viatges que va realitzar arreu del paés per poder il·lustrar guies regionals, principalment durant les dècades de 1950-1970, va captar amb la seva càmera retalls d’una Espanya endarrerida, preindustrial, però que contenia aquell esperit allunyat de la mecanització que s’estava reivindicant des de l’arquitectura. I mentre complia amb els seus encàrrecs de fotografiar vastes regions del territori espanyol, mentre se centrava principalment en les tasques del camp i de les ciutats, en els monuments, en els paisatges i en el paisanatge, gairebé sense voler, mirant de reüll, de vegades trobava aquelles arquitectures: paisatges modelats per l’ésser humà i construccions per a un mateix, per als seus conreus, les seves tasques i els seus animals que contenien el geni d’aquella «arquitectura sense arquitectes».
No obstant això, també per aquella època, Català-Roca va ser testimoni dels bruscos canvis que s’estaven produint en una Espanya que, amb dificultats, sortia de la Guerra Civil, on una bona part del país a penes havia estat tocada per la industrialització. I en els seus viatges va retratar els darrers espeternecs de la vida camperola a Europa, just abans de la seva desaparició.
La desaparició de la tradició mil·lenària de la pagesia —que a Espanya gairebé podria datar-se del 1985 amb l’entrada d’Espanya a la Comunitat Europea— va donar pas als negocis de l’agricultura i de la ramaderia, immersos en la dinàmica del desenvolupament tardocapitalista, que han deixat un paisatge i unes arquitectures ben diferents.
I, a més de tot aquest món rural que va visitar, Català-Roca també va copsar com la vida del treball s’anava transformat a poc a poc en vida d’oci en alguns indrets del país. Mentre complia amb els seus encàrrecs fotogràfics per a la indústria, l’arquitectura o el disseny més moderns de Catalunya, mentre documentava l’obra d’artistes com Joan Miró i Eduardo Chillida, també registrava com aquella vida d’oci i de turisme anava deixant les seves pròpies petjades en el paisatge: guinguetes i càmpings, zones de lleure i d’oci, aquelles noves arquitectures sense arquitectes que anunciaven una Espanya que avançava tímidament cap a la modernitat. Gairebé sense pretendre-ho, Català-Roca estava posant la seva mirada en alguns dels temes de més interès de l’arquitectura de postguerra prèvia a l’adveniment del postmodernisme. Temes que, sens dubte, han canviat la percepció de la tradició de l’arquitectura per tal d’incorporar-hi qualsevol altre material que no provingui de les «històries oficials», però que contingui tot el llegat de saviesa popular, acumulat en segles o només en unes poques dècades; construccions, com deia Frank Lloyd Wright, amb uns «resultats sovint bells i sempre instructius».
Gairebé sense voler-ho, amb la seva càmera Català-Roca va ser capaç de copsar aquella bellesa.
Moisés Puente, comissari de l’exposició