Visita a les Adoberies de Vic
La visita permetrà conèixer el projecte reconegut amb el premi a la Categoria A, impulsat per l’Ajuntament de Vic i redactat i dirigit pels mateixos tècnics municipals: les arquitectes Elisenda Foradada i Mireia Noguera, l’arquitecte tècnic Miquel Autet, el constructor Iker Oñate (Vesta Rehabilitación SL) i l’equip de serveis tècnics del consistori.
El jurat ha valorat molt positivament la rehabilitació de les dues primeres adoberies d’un conjunt de divuit, adquirides per l’Ajuntament amb la voluntat de preservar-ne el valor patrimonial i destinar-les a equipaments públics i espais de cotreball. Aquests edificis, situats a la vora del riu Mèder, havien estat amenaçats d’enderroc per una planificació urbana dels anys vuitanta. Va ser gràcies a la mobilització ciutadana —amb la creació de la Plataforma Salvem les Adoberies— que es va aconseguir aturar la seva desaparició i impulsar-ne la protecció. Posteriorment, la Generalitat de Catalunya els va declarar bé cultural d'interès nacional (BCIN) com a bé etnològic: el primer d’aquesta categoria a tot Catalunya.
L’actuació exemplifica una resposta coherent a les reivindicacions veïnals, i destaca tant per la seva sensibilitat envers el patrimoni com per la qualitat tècnica del projecte. Els criteris de rehabilitació han prioritzat l’ús de materials originals, la preservació de les tècniques constructives tradicionals i el respecte pels elements existents. S’han recuperat estructures com els assecadors, les fusteries originals, les baranes, així com les façanes dels dos edificis, mitjançant estudis estratigràfics que han permès reconstruir o consolidar el morter i la maçoneria amb cura i rigor.
Aquesta visita és una oportunitat per conèixer de primera mà un exemple destacat de com l’arquitectura pública pot esdevenir eina de conservació i transformació d’un barri històric, amb una mirada cap al futur i arrelada en el territori.
Preu:
Gratuït amb places limitades
INSCRIPCIONS
Places limitades per rigorós ordre.
Inscriu-t'hi
Síntesis Arquitectòniques. De la caponera al búnquer. Evolució de la fortificació des de mitjans del segle XIX a mitjans del segle XX a Catalunya' de Dídac Gordillo Bel
Exposició: "Monument a Francesc Pujols: 50è aniversari"
En el marc del cinquantè aniversari del monument a Francesc Pujols, situat davant del Teatre-Museu Dalí de Figueres, l’Associació Amics dels Museus Dalí presenta una exposició inèdita que explora la profunda relació intel·lectual i artística entre Salvador Dalí i el filòsof català.
La mostra, titulada “Monument a Francesc Pujols: 50è Aniversari”, es podrà visitar del 4 de juliol al 4 d’octubre de 2025 a la seu de la Delegació de l’Alt Empordà del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), a la plaça de l’Església 6 de Figueres. Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració de la Fundació Gala-Salvador Dalí, l’Ajuntament de Figueres, la Diputació de Girona i la Fundació Francesc Pujols. La seva inauguració és el mateix dia 4 de juliol, a les 7 de la tarda.
Un museu a l'aire lliure
El 24 de setembre de 1975, just un any després de la inauguració del Teatre-Museu Dalí, Salvador Dalí va descobrir al públic una de les seves obres més simbòliques: el Monument a Francesc Pujols, una escultura de tres metres i mig que forma part del projecte de “museu a l’aire lliure” ideat per Dalí per ocupar tota la plaça Gala-Salvador Dalí. Aquesta obra, farcida de referències filosòfiques, culturals i místiques, ret homenatge al pensador de Martorell, a qui Dalí considerava el seu mestre espiritual i una de les fonts d’inspiració més influents en la seva obra.
L’exposició presenta una rica documentació visual i textual, amb fotografies inèdites del procés de construcció del monument, esbossos originals de Dalí, litografies dedicades a Pujols i materials audiovisuals únics, com el film rodat l’any 1956 que mostra una trobada entre Dalí i Pujols a la Torre de les Hores. Aquest film, redescobert per l’expert Josep Playà, aporta un testimoni valuós de la complicitat intel·lectual entre ambdós personatges.
A més d’una àmplia contextualització històrica i artística, la mostra destaca la influència de la Hiparxiologia, el sistema filosòfic creat per Francesc Pujols, sobre l’univers dalinià. Amb conceptes com el pensament ultralocal, la síntesi entre ciència, religió i art, o la reivindicació de la catalanitat com a via cap a la universalitat, Pujols es converteix en una figura clau per entendre el pensament de Dalí.
El projecte expositiu, comissariat per Max Pérez i coordinat per Eneida Iglesias i Carles Ayats, posa en valor no només el llegat escultòric de Dalí, sinó també l’aportació essencial de Pujols a la filosofia catalana i al pensament europeu del segle XX.
Aquesta mostra representa una oportunitat única per redescobrir l’empremta de Francesc Pujols en l’imaginari dalinià, i per entendre com el monument davant del Teatre-Museu Dalí esdevé molt més que una escultura: una veritable al·legoria de la filosofia feta pedra.
7 Temples. Les formes del culte en l'arquitectura de Federico Llorca
L'exposició "7 Temples. Les formes del culte en l'arquitectura de Federico Llorca", produïda per la Demarcació de l'Ebre el 2018, es pot visitar ara, fins al 5 de juliol, a la Sala Ferrer Malet de la Casa de l’Hospitalet de l’Infant.
La Demarcació de l’Ebre del Col·legi d’Arquitectes va produir, l’any 2018, l’exposició “7 Temples Les formes del culte en l'arquitectura de Federico Llorca”, que presenta una selecció d’esglésies que dona compte de 7 espais sacres, tots ells de nova planta o de gran reforma, redactats en el breu lapse de temps que transcorre de 1959 a 1967, pràcticament en paral·lel amb la convocatòria i el desenvolupament de l'ecumènic Concili Vaticà II.
En aquest context de demanda de renovació eclesiàstica i d'adaptació litúrgica als nous temps. cal entendre l'esforç de l'arquitecte F. Llorca (Tortosa, 1920-1999) per donar resposta a les exigències de la vida religiosa moderna. D’entre la seva extensa producció, la present exposició se centra en algunes de les seves propostes d’edificis per al culte catòlic.
Aquest plantejament portà l’autor a reflexionar sobre el fons i la forma dels temples; a revisar les diferents escales de l’edifici arribant, en alguns d’ells, a dissenyar-ne el mobiliari litúrgic i, fonamentalment, a intervenir en el binomi espai-llum on l’arquitecte tortosí assoleix els resultats més satisfactoris. Des del funcionalisme dels espais on els fidels són actors principals del ritual fins al dramatisme de la llum acolorida pels vitralls, tots els aspectes han estat devotament pensats i hàbilment esbossats en nom de l’experiència religiosa. Un ambient d’espiritualitat aconseguit, també, gràcies a l’estreta col·laboració amb altres disciplines artístiques. Tot plegat, un metòdic i fruitós tempteig de solucions arquitectòniques per tal d’aproximar-se plàsticament i sensorial al temple idoni i, en definitiva, a facilitar l’apropament a Déu.
Amb un llenguatge decididament renovador i sense oblidar l’austeritat preconitzada per l’Església catòlica, Federico Llorca dissenyà noves formes arquitectòniques per al culte constituint-se en precursor de la modernitat sacra a l’extens àmbit de la històrica Diòcesi de Tortosa.
Ara, amb motiu de la celebració del 60è aniversari de la inauguració del temple parroquial de Sant Pere de l’Hospitalet de l’Infant, l’exposició viatja fins aquest municipi on es podrà visitar fins el 5 de juliol.
Inauguració: dissabte, 28 de juny, a les 18:00 h.
