Les Dones Fem Paisatge: Visita al Mirador del Semàfor, en homenatge a l’arquitecta Roser Amadó
L’activitat tindrà lloc el dilluns 22 de setembre a les 18.00 h. La visita serà conduïda per l’arquitecte Lluís Domènech i comptarà amb la presentació de Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC.
Cal inscripció prèvia
La visita serà a l'aire lliure i és necessària la inscripció prèvia, ja que les places són limitades.
El punt de trobada serà l'Aparcament mirador d’avions (Coordenades GPS 41.308806, 2.112025).
Roser Amadó
Nascuda a Barcelona el 1944, Amadó va ser una de les primeres dones que va estudiar Arquitectura a Catalunya. Es va graduar com a arquitecta especialista en urbanisme a l’ETSAB el 1968.
El 1974 va començar a treballar amb Lluís Domènech, amb qui va realitzar nombroses rehabilitacions, habitatges i equipaments culturals, com la Facultat Universitària Pont de Lleida o la Fundació Tàpies de Barcelona.
Destaca especialment la seva tasca en l’àmbit urbanístic. Juntament amb Domènech, van formar part de l’equip que va redactar el Pla del Centre Històric de Lleida, gràcies al qual van obtenir gran reconeixement internacional i el Premi Nacional d’Urbanisme el 1985. També porten la firma d’Amadó l’edifici d’habitatges del Rec Comtal, la seu social de Carburos Metálicos o l’edifici de 240 habitatge de la Maquinista.
A principis de la dècada del 2000, Roser Amadó i Lluís Domènech, juntament amb Ramon Domènech i Sander Laudy, van crear l'estudi B01 arquitectes, amb especial dedicació en el camp de la sostenibilitat. Una de les obres de l'estudi és el Mirador del Semàfor, al Prat de Llobregat.
Mirador del Semàfor
Al marge dret de la rectificada llera del riu Llobregat i a redós de la llacuna de la Ricarda, el front de mar s’ha preservat íntegre i és un espai natural protegit on nien algunes especies d’ocells. Enmig de la plana i lluminosa platja es conserven dues construccions enrunades d’origen militar. Una és una antiga caserna de la que només queden una sèrie de murs entrecreuats amb grans obertures que comuniquen els espais. L’altra és una vil·la neoclàssica que ha perdut el sostre però que conserva les cornises, motllures i frontons.
Es va encarregar a B01 arquitectes la reconstrucció de les runes per destinar-les a mirador-observatori de les aus. L'estudi va considerar que la relació de les ruïnes amb l’entorn de la platja era tant perfecta que era impropi modificar aquesta condició i, per tant, va entendre que el programa que es donava era bo interpretar-lo en un sentit mínim. La primera de les ruïnes va ser només consolidada. La romàntica vil·la també es va, simplement, reforçar, conservant els carreus de pedra caiguts al seu lloc i deixant créixer una figuera en un dels espais sense sostre. La necessitat d’accedir al pla superior per guaitar els ocells, i l’actual norma d’accessibilitat els va donar l’argument per crear un contrapunt a la ruïna. La nova rampa necessària desenvolupa la inacabable longitud construint una “promenade” que travessa l’edifici i permet contemplar-lo des de tots punts de vista.
Descobreix la intervenció realitzada:
Cicle de xerrades "Les dones fem"
El cicle organitzat pel Grup Obert de Dones Arquitectes del COAC s'emmarca en el punt 7 del decàleg "El nostre clam per l'equitat" de la Comissió de Dones i Igualtat de la Intercol·legial, que estableix que "el Col·legi ha d’implementar paritàriament la visibilització de les dones al món professional". Recupera les anteriors sessions del cicle a la pàgina del Grup Obert.
Visites guiades al "Jardí invisible de Gaudí de l'antic manicomi de Sant Boi de Llobregat"
PLACES EXHAURIDES A LA PRIMERA VISITA (4 D'OCTUBRE)
La Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya, hem organitzat unes visites guiades als jardins modernistes de l'antic manicomi de Sant Boi de Llobregat, acompanyats pel doctor arquitecte David Agulló Galilea. Ell és l’autor de la tesi doctoral, dirigida per en Juan José Lahuerta, “Gaudí i els jardins de l’antic manicomi de Sant Boi de Llobregat”, on argumenta que aquest jardí és una obra inèdita del genial arquitecte Antoni Gaudí.
A causa de les obres previstes a aquest espai, s’han organitzat dues visites per tal de poder seguir de prop el desenvolupament dels treballs. Aquestes visites ens permetran observar l’evolució del projecte i entendre millor les millores que s’hi estan duent a terme. Les visites estan previstes pels dies 4 d’octubre de 2025 i 21 de febrer de 2026, a les 11h.
Inscriu-te a la 1a visita del dia 4 d’octubre de 2025 (aforament limitat) aquí
Inscriu-te a la 2a visita del 21 de febrer de 2026 (aforament limitat) aquí
Els jardins modernistes de l’antic manicomi de Sant Boi de Llobregat, construïts entre 1903 i 1912, i oblidats més de 100 anys per la historiografia, contenen una arquitectura que anticipa i/o és coetània a les últimes grans obres de Gaudí, formalitzant-se així les estructures hiperbòliques de la Sagrada Família (1915-1921), el banc serpentí del Park Güell (1910-1914) , aspectes formals de la Casa Milà (1906-1912) y composicions arquitectòniques de la Colònia Güell (1908-1914).
Aquesta construcció, no va tenir autoria determinada des de fa més d’un segle, va ser construït amb la participació, com a manobres, dels pacients del centre hospitalari. Aquest jardí, replet de simbologia del text de l'Apocalipsi de Sant Joan, i dedicat a la Verge de Lourdes, sintonitza amb l'univers arquitectònic i espiritual d’Antoni Gaudí. També el pensament de Jacint Verdaguer, vinculat personalment i ideològicament a Gaudí, es fa present en aquest enigmàtic jardí.
Qui més que Antoni Gaudí podia haver realitzat aquesta excepcional i enigmàtica obra arquitectònica?
David Agulló Galilea, doctor arquitecte per l’ETSAB. Autor de la tesi doctoral “Gaudí i els jardins de l’antic manicomi de Sant Boi de Llobregat”, qualificada amb un Cum Laude. Treballs en el camp de la rehabilitació, habitatge, i en museografia col·laborant per a l’empresa Quod i Enginyeria Cultural en els següents projectes: Museu d’Història de Catalunya, Casa de la Historia del Parque Arqueológico de Elviña, i el Centro de Interpretación del Al-Andalus, a San Fernando. Actualment en procés de la restauració del conjunt modernista de l’antic psiquiàtric de Sant Boi de Llobregat.
Urbanisme Comparat. "Mèxic. El valor de la negociació"
A Mèxic, el procés planificador es trasllada de l'espai planificat regulat a un altre basat en raons de necessitat i oportunitat política i econòmica, en el procés d'execució a curt termini o immediat.
És un procés que requereix una negociació entre les parts involucrades, que generalment es resol políticament. I, quan es tracta de regularitzar habitatge informal, crear habitatge social o demanar una inversió pública, es requereix la col·laboració i el recurs econòmic a altres òrgans de govern, ja que l'espai legislatiu i institucional en matèria urbanística mexicà es basa en la triple concurrència intergovernamental, els municipis, els estats i la federació, sempre amb uns recursos limitats, amb una dèbil governança pública i social.
En aquesta sessió d’Urbanisme Comparat s'exposarà aquest escenari i el cas d'estudi de la ciutat fronterera de Ciudad Juárez, d'on és professor d'urbanisme el Dr. Andreu Marfull.
La sessió anirà a càrrec d'Andreu Marfull Pujadas, arquitecte i doctor en Geografia, especialitzat en planificació, gestió i valoració urbanística. Des de l'any 2018, és professor i investigador a temps complet a la Universidad Autónoma de Ciudad Juárez (UACJ), a Chihuahua, Mèxic. Els seus interessos de recerca se centren en la Nova Agenda Urbana, la marginalitat del procés urbanitzador per raons econòmiques i la crítica a l'economia política. És autor de diversos llibres, capítols de llibre i articles als àmbits de la geografia crítica, l’urbanisme, la història i el patrimoni.L'acte és gratuït, però cal inscripció prèvia.
Jornades d'Art Barroc a Catalunya: El barroc al segle XXI
La Demarcació de les Comarques Centrals del COAC col·labora en l'organització de les Jornades de l'Art Barroc a Catalunya, que tindran lloc aquest octubre al Museu del Barroc de Manresa. Aquestes jornades tenen com a objectiu difondre la recerca i valoritzar l'art del Barroc a través de conferències, debats, visites i una taula rodona amb experts en patrimoni. Es tractaran temes com la conservació, restauració i difusió de l'art barroc, amb la participació de reconeguts investigadors i la presentació de comunicacions publicades conjuntament amb les ponències.
Amb la coordinació científica de Francesc Miralpeix i Vilamala de la Universitat Autònoma de Barcelona, la Demarcació de les Comarques Centrals del COAC col·labora per enriquir i divulgar aquesta etapa artística.
No t'ho perdis! Tothom està convidat a assistir i gaudir d'aquest esdeveniment únic que celebra el Barroc a Catalunya.
Més info aquí.
Organitza:
