Exposició dels Premis AJAC XII - COAC Vic
L’exposició reuneix els 25 projectes guardonats sota el disseny "Estructures domestiques(ticables)", a càrrec de les arquitectes Aida Adcock i Íngrid Bru, guanyadores del concurs convocat en paral·lel als mateixos guardons.
Amb la premissa que els elements que conformen l’exposició siguin fàcils de transportar, muntar i desmuntar, sorgeix d’una forma quasi involuntària utilitzar objectes quotidians que no requereixen coneixement tècnic i que són presents en la majoria d’habitatges. Una escala, una pinça i una cinta són les estructures domèstiques que fan de suport de les propostes guanyadores. També es va tenir en compte l’estalvi d’elements d’un sol ús, a favor de la utilització de sistemes fàcilment reutilitzables en qualsevol àmbit.
PREMIS AJAC. Els Premis de l’Agrupació de Joves Arquitectes de Catalunya, que el passat 2021 celebraven els 25 anys de trajectòria, es celebren biennalment des de 1996. Els guardons alternen la convocatòria d’aquests amb un any sencer en què l’agrupació es dedica a fer difusió dels guanyadors mitjançant la publicació de les propostes premiades, una exposició itinerant arreu del territori i les jornades “Inexperiències”, on els equips premiats tenen l’oportunitat d’explicar el seu treball davant el públic i generar debat.
Els Premis recullen 11 categories diferents i en la darrera edició s’hi van presentar 200 propostes. Consulta aquí els equips i projectes guardonats. Com a novetat en les últimes bases, s’ha apostat per l’accessibilitat, la sostenibilitat (de la mà d’un premi especial ofert per l’agrupació AUS), i s’ha volgut posar en valor els drets laborals dels joves arquitectes.
Sessió informativa sobre el curs de l'Escola Sert "L'accessibilitat com a eina de disseny"
L’Escola Sert organitza una sessió informativa sobre el curs "L’accessibilitat com a eina de disseny", que començarà el proper 28 d’abril.
Aquesta formació, en format online i de 24 h de duració, comprèn l’accessibilitat més enllà de les normatives. A través de casos reals, s'adreça la importància d’abordar l’accessibilitat de manera integrada, per tal d’aconseguir un disseny universal de qualitat en què tothom se senti acollit. S’exemplificarà com donar resposta a les barreres arquitectòniques i comunicatives amb l’objectiu és potenciar la creativitat en el disseny universal de l’entorn construït.
La sessió comptarà amb la participació de:
- · Sandra Bestraten, presidenta de la Demarcació de Barcelona del COAC
- · Guillem Espriu, coordinador de Polítiques Socials de l'AMB
- · Albert Gassull, director de Serveis de l’Espai Públic de l’AMB
- · Javier Duarte, cap de l’Oficina Tècnica de Gestió de l’Espai Públic de l’AMB
- · Marta Bordas, doctora arquitecta, directora del curs
A la sessió es parlarà del compromís de l'AMB i el COAC per l’accessibilitat i s’explicarà el funcionament i programa del curs. Finalment s’atendran les preguntes o consultes dels assistents.
La sessió és gratuïta, però cal inscripció prèvia.
L’Àlbum de l’Arquitecte. Iñaki Bergera. Siza a Panticosa: poètica de l'abandonament
L’any 2001 l'arquitecte Álvaro Siza va rebre de la constructora promotora Nozar l'encàrrec de projectar un Centre d'Alt Rendiment Esportiu al Balneari de Panticosa, privilegiat enclavament del Pirineu aragonès situat a 1650 metres d'altitud. Dissenyat per esmorteir l'impacte visual en el territori -gràcies a la ubicació d'una gran part del programa a nivell de soterrani i a les seves cobertes planes enjardinades-, la potent i fragmentada volumetria resultant dialoga amb la sobrietat i el dinamisme dels espais interiors tensionats sempre per la presència de la llum. La història del projecte va tenir un final amarg i lamentable quan el 2008, tot just unes setmanes abans de finalitzar les obres, la promotora va fer fallida arrossegada pel terratrèmol global de la crisi financera i la inconsciència de les dinàmiques especulatives. L'edifici de Siza va quedar a la voluntat de la intempèrie del temps i de l'acció natural.
L'abandonament de projectes arquitectònics que deriven en deteriorament i anticipen la ruïna, és un dels assumptes centrals que preocupen i ocupen l'atenció d'Iñaki Bergera qui, al llarg de la seva trajectòria, ha realitzat el registre visual de les cicatrius que retallen el territori; de les marques que, per causes alienes, assenyalen una pugna amb l'arquitectura. Va ser el 2011 quan Bergera va començar a fotografiar els canvis en l'estructura inacabada de l'edifici de Siza, preservant la identitat que singularitza el seu llenguatge. Va resultar que lluny d'entrar en conflicte, l'arquitectura varada d'Álvaro Siza al Balneari de Panticosa participa d'un estrany i intens vincle amb el territori i el paisatge que remet a una nova poètica de l'abandonament.
Iñaki Bergera
És professor titular a la Universitat de Saragossa. Becat per la Fundació 'la Caixa', es va graduar amb premi extraordinari en el Master in Design Studies de Harvard University (2002). Ha estat investigador principal del projecte "Fotografía y arquitectura moderna en España" i comissari de dues exposicions sobre el tema al Museu ICO de Madrid (PHE 2014 i PHE 2016).
Autor i editor de més d'una vintena de llibres, té una àmplia producció científica d'articles i ponències internacionals. El 2001 va realitzar estudis de fotografia a la School of Visual Arts de Harvard i, des d'aleshores, ha desenvolupat un treball fotogràfic personal al voltant de les relacions entre fotografia, arquitectura i espai urbà i natural, plasmat en diverses exposicions individuals com América, paisaje urbano (2006), A Tale of Two Cities (2008), En el paisaje (2010), Twentysix (Abandoned) Gasoline Stations (SCAN Tarragona 2014, PHE 2015 i MUN 2018) i Empty Parking Spaces (2019) i en col·lectives com La creación del paisaje contemporáneo (DKV-Alcobendas, 2016) o Unfinished (Bienal de Venècia, 2016).
PATROCINI
El cicle L'Àlbum de l'Arquitecte és possible gràcies a les empreses que donen suport a la Demarcació de Girona del COAC: Jung, com a patrocinador principal; Compac, iGuzzini, Itisa i Technal, com a patrocinadors, i Arcadi Pla SA, Arquia Banca, Ascensors Serra, Boffi – De Padova, Brancós Ceramics, HNA – Germandat Nacional d’Arquitectes, IRSAP, Plantalech, Tendències Girona i Vidresif, com a col·laboradors.
MESURES COVID-19
L'exposició compleix totes les mesures d’higiene i seguretat d’acord amb la normativa sanitària vigent.
Taller de bones pràctiques d’arquitectura sobre la ciutat de Figueres. Espais d'activitat, equipaments i oficines
Coordinat per l’arquitecte Joan Falgueras Font, aquest cicle pretén posar en valor la professió de l’arquitecte, presentant una selecció de projectes fets a la ciutat de Figueres en els darrers deu anys. Cada sessió serà una posada en comú per debatre solucions sobre la ciutat existent, ja que en la dècada de paràlisis del món immobiliari expansiu, els oficis de la construcció s'han concentrat en la rehabilitació de la ciutat històrica on sobreviu amb força l'arquitectura. La intensitat quantitativa i qualitativa d'aquest fenomen econòmic i cultural permet millorar l'autoestima de Figueres.