4a sessió d'Ecumenòpolis: "Squat, la ciutat és nostra"
Dins l'Espai Audiovisual dels "Dilluns de Cultura" del COAC, es durà a terme a la sala d'actes de plaça Nova la quarta sessió del cicle Ecumenòpolis amb la projecció de la pel·lícula "SQUAT, la ciutat es nostra", dirigida per Christophe Coello (C-P Productions, França, 2011, V.O. castellà/català).
El film retrata el seguiment que durant vuit anys (2003-2011) va realitzar Coello de les acciones de “Miles de Viviendas”, un grup barceloní dedicat a ocupar edificis en plena bombolla immobiliària. En el debat obert posterior a la projecció comptarem amb la presència de Pere Pujol, arquitecte membre d’Arquitectes sense Fronteres.
L'espai per habitar
Els alumnes i professors del màster de Disseny i Producció d'Espais proposen noves formes d'habitar que superen i modifiquen els estàndards convencionals als que estem acostumats.
Ho han fet a través d'un exercici d'alt caràcter crític i teòric sorgida d'una hipòtesi de treball que, amb diversos condicionants i limitacions, permet obtenir propostes suggerents.
L'espai d'intervenció és un volum en forma de cub de 4,8x4,8x4,8m que ofereix una planta de 23,00m² i una volumetria de 110,59m³. Aquest espai es troba en un entorn urbà indefinit, del qual no en tenim referències, i l'única relació amb l'exterior és la porta d'accés.
L'habitatge en qüestió està pensat per a una persona sola de mitjana edat que treballa i estudia, ocasionalment viu en parella i rep periòdicament els seus fills preadolescents fruit d'un matrimoni anterior.
Com a activitat paral·lela a l'exposició de maquetes, es realitzarà una taula rodona en la qual un grup de professors del màster Disseny i Producció d'Espais es reuniran per parlar d'interiorisme i com des del màster es viu i es treballa aquesta especialitat de l'arquitectura.
L'interioritat d'un espai arquitectònic és tot allò que queda darrera la pròpia arquitectura i com, a diferència d'aquesta, l'interiorisme es modifica a una velocitat i a un ritme molt més ràpid. El canvi d'usos, de comportaments, de necessitats i de requeriments fan que els espais pensats per a una utilitat i un temps concrets siguin modificats per les noves necessitats. Ens agrada parlar de construir sobre el que ja està construït i no de destruir, ja que precisament el disseny d'interiors no destrueix l'arquitectura sinó que la reconstrueix des d'una altra òptica molt més vital.
100 anys de la Farinera Teixidor. Un somni de Masó i Jujol a Girona
La mostra presenta documents i objectes originals relacionats amb la construcció i història de l'edifici. L'exposició farà un recorregut pels cent anys de la Farinera, des dels dibuixos i plànols originals de les diferents intervencions de Rafael Masó (1910, 1915 i 1923) fins a l'ampliació i restauracióque va fer l'arquitecte Arcadi Pla entre 1996 i 2000, passant per la reforma de Josep Esteve Corredor de 1944 a 1950. A més de plànols i dibuixos originals, també s'han localitzat fragments de ceràmica originals, objectes decoratius, fotografies i documents d'època, i correspondència entre Masó i els seus col·laboradors - un conjunt de mçes de 90 objectes, molts del quals són fins ara inèdits, procedents de diferents col·leccions públiques i privades.
La mostra presenta documents i objectes originals relacionats amb la construcció i història de l'edifici. L'exposició farà un recorregut pels cent anys de la Farinera, des dels dibuixos i plànols originals de les diferents intervencions de Rafael Masó (1910, 1915 i 1923) fins a l'ampliació i restauracióque va fer l'arquitecte Arcadi Pla entre 1996 i 2000, passant per la reforma de Josep Esteve Corredor de 1944 a 1950. A més de plànols i dibuixos originals, també s'han localitzat fragments de ceràmica originals, objectes decoratius, fotografies i documents d'època, i correspondència entre Masó i els seus col·laboradors - un conjunt de mçes de 90 objectes, molts del quals són fins ara inèdits, procedents de diferents col·leccions públiques i privades.
