Club de Lectura. Les Ciutats Invisibles d’Italo Calvino.
Imatge:
“Les Ciutats Invisibles", d'Italo Calvino
L'Agrupació Sènior/a del COAC i La Capell organitzen la propera sessió del Club de Lectura, que tindrà lloc el dimecres 11 de desembre a les 18:30 hores a La Capell. Aquesta vegada la trobada girarà al voltant del llibre “Les Ciutats Invisibles", d'Italo Calvino.
Italo Calvino (1923-1985) ha estat un dels més grans escriptors italians del segle XX. Tot i que va publicar la seva primera novel·la el 1947, en l’ortodòxia realista del moment, de seguida es va adreçar cap a la literatura fantàstica. En destaca "El baró rampant", de 1957, on el seu personatge principal viu en la soledat dels arbres, per allunyar-se d’un món que li nega la seva individualitat.
El llibre que ens ocupa, "Les Ciutats Invisibles", donada la seva publicació el 1972, ha influenciat per la seva temàtica a moltes de les generacions d’arquitectes que formem part de l’Agrupació Sènior/a. Desitgem que aquest Club de Lectura ajudi a les noves generacions a fer-se’l també seu. El llibre conté 55 relats que el jove venecià Marco Polo explica al Gran Khan, com a resultat de les ciutats que ha visitat en els seus viatges. En resum, aquestes narracions suposen una de les millors visions fantàstiques i poètiques que s’han escrit sobre les ciutats.
Comptarem amb la participació de:
· Marta Llorente, arquitecta (1982) i doctora (1992) per l’Escola Tècnica Superior d’Aquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A més, té estudis de Música i de Belles Arts, que li han servit per ampliar el seu bagatge. En l’actualitat es Catedràtica de Composició Arquitectònica de l’esmentada Escola. També forma part del Grupo de Igualdad de Oportunidades en la Arquitectura, la Ciencia y la Tecnología (GIOPACT). De les seves nombroses publicacions, volem destacar les dues darreres: "La ciudad: huellas en el espacio habitado" (2015), i "Entre naturaleza y arquitectura" (2023).
· Pedro Azara, arquitecte (1982) i doctor (1986) per l’Escola Tècnica Superior d’Aquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). En l’actualitat és Professor d’Estètica a l’esmentada Escola. A més de la seva activitat acadèmica en moltes altres escoles, volem destacar una exposició de la qual va ser comissari: la mítica "Les cases de l’ànima", al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) el 1997. De les seves nombroses publicacions volem destacar el seu darrer llibre: "La ciudad de los días lejanos. Un imaginario proscrito" (2024).
Organitza:
Italo Calvino (1923-1985) ha estat un dels més grans escriptors italians del segle XX. Tot i que va publicar la seva primera novel·la el 1947, en l’ortodòxia realista del moment, de seguida es va adreçar cap a la literatura fantàstica. En destaca "El baró rampant", de 1957, on el seu personatge principal viu en la soledat dels arbres, per allunyar-se d’un món que li nega la seva individualitat.
El llibre que ens ocupa, "Les Ciutats Invisibles", donada la seva publicació el 1972, ha influenciat per la seva temàtica a moltes de les generacions d’arquitectes que formem part de l’Agrupació Sènior/a. Desitgem que aquest Club de Lectura ajudi a les noves generacions a fer-se’l també seu. El llibre conté 55 relats que el jove venecià Marco Polo explica al Gran Khan, com a resultat de les ciutats que ha visitat en els seus viatges. En resum, aquestes narracions suposen una de les millors visions fantàstiques i poètiques que s’han escrit sobre les ciutats.
Comptarem amb la participació de:
· Marta Llorente, arquitecta (1982) i doctora (1992) per l’Escola Tècnica Superior d’Aquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). A més, té estudis de Música i de Belles Arts, que li han servit per ampliar el seu bagatge. En l’actualitat es Catedràtica de Composició Arquitectònica de l’esmentada Escola. També forma part del Grupo de Igualdad de Oportunidades en la Arquitectura, la Ciencia y la Tecnología (GIOPACT). De les seves nombroses publicacions, volem destacar les dues darreres: "La ciudad: huellas en el espacio habitado" (2015), i "Entre naturaleza y arquitectura" (2023).
· Pedro Azara, arquitecte (1982) i doctor (1986) per l’Escola Tècnica Superior d’Aquitectura de Barcelona (ETSAB) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). En l’actualitat és Professor d’Estètica a l’esmentada Escola. A més de la seva activitat acadèmica en moltes altres escoles, volem destacar una exposició de la qual va ser comissari: la mítica "Les cases de l’ànima", al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) el 1997. De les seves nombroses publicacions volem destacar el seu darrer llibre: "La ciudad de los días lejanos. Un imaginario proscrito" (2024).
Organitza:
Presentació de la re edició del llibre 'Barcelona'60. Habitatge i ciutat'
Barcelona 60’s proposa una mirada a la Barcelona d’aquells anys a través dels projectes d’habitatge.
Uns projectes que anunciaven un profund canvi social que estava tot just començant.
El proper 4 de desembre a les 18.30h i amb motiu de la re edició del llibre la sala d'actes del COAC acollirà una sessió de breus xerrades amb Jordi Badia, Carles Enrich, Josep Ferrando, Marta Peris, Pere Joan Ravetllat, Pablo Roel i Xavier Ros vol reivindicar l’obra d’aquells arquitectes, aprofitant la reedició del llibre d’Habitatge i Ciutat. Comptem també amb la intervenció final de Josep Lluís Mateo.
Inscriu-t'hi
Uns projectes que anunciaven un profund canvi social que estava tot just començant.
El proper 4 de desembre a les 18.30h i amb motiu de la re edició del llibre la sala d'actes del COAC acollirà una sessió de breus xerrades amb Jordi Badia, Carles Enrich, Josep Ferrando, Marta Peris, Pere Joan Ravetllat, Pablo Roel i Xavier Ros vol reivindicar l’obra d’aquells arquitectes, aprofitant la reedició del llibre d’Habitatge i Ciutat. Comptem també amb la intervenció final de Josep Lluís Mateo.
Inscriu-t'hi
Presentació del llibre 'Barcelona Aula Oberta'
Presentació del llibre Barcelona aula oberta, una obra col·lectiva escrita per Juliana Arboleda Kogson, Félix de la Fuente, Isabela de Rentería, Eulàlia Gómez Escoda, Magda Mària, Anna Martínez, Xavier Monteys, María Rubert de Ventós, Ana Santolaria i Mónica Tárrega Klein. Tots ells són arquitectes, professors i investigadors de les escoles d’arquitectura de l’ETSA Barcelona, ETSA Vallès (UPC) i ETSA La Salle (URL). La presentació estarà moderada per Magda Mària.
El llibre explora com les escoles van expandir les aules més enllà dels seus edificis, utilitzant espais com carrers, places, museus i jardins, alhora que es van convertir en punts de connexió amb les activitats de barri. El llibre ofereix un ventall de solucions mitjançant mapes i patrons que mostren com es pot ampliar l’espai educatiu sense necessitat de construir nous edificis, recuperant dinàmiques pedagògiques de la història de la ciutat i qüestionant les organitzacions espacials tradicionals.
Inscriu-t'hi
El llibre explora com les escoles van expandir les aules més enllà dels seus edificis, utilitzant espais com carrers, places, museus i jardins, alhora que es van convertir en punts de connexió amb les activitats de barri. El llibre ofereix un ventall de solucions mitjançant mapes i patrons que mostren com es pot ampliar l’espai educatiu sense necessitat de construir nous edificis, recuperant dinàmiques pedagògiques de la història de la ciutat i qüestionant les organitzacions espacials tradicionals.
Inscriu-t'hi
Club de Lectura "Fitópolis, la ciudad viva" d'Stefano Mancuso
Imatge:
“FITÓPOLIS, LA CIUDAD VIVA” d'Stefano Mancuso
L'Agrupació Sènior/a del COAC i La Capell organitzen, el dimecres 13 de novembre a les 18:30 hores a la Capell, la propera sessió del Club de Lectura. Aquesta vegada la trobada girarà al voltant del llibre “FITÓPOLIS, LA CIUDAD VIVA” d'Stefano Mancuso.
Stefano Mancuso ha fundat i dirigeix el Laboratori Internacional de Neurobiologia Vegetal ubicat a la Universitat de Florència. Al llibre objecte del Club de Lectura argumenta que les ciutats del futur s'han de transformar en fitòpolis. És a dir, que la relació entre plantes i animals s'acosti a la relació harmoniosa que trobem a la natura i que en l’actualitat està dominada per les edificacions.
Comptarem amb la participació de:
· Marc Aureli Santos, arquitecte. Director d'Arquitectura Urbana i Patrimoni de l'Ajuntament de Barcelona des del 2017 fins al 2022. En l'actualitat és el president de l'ARQUINFAD.
· Sergio Carratalà, enginyer de Camins. Proposa transformar la ciutat introduint-hi el màxim verd possible. Són conegudes les seves cobertes vegetals, com la dels Porxos d'en Xifré a Barcelona.
ORGANITZA:
