Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general

Presentació del llibre “Tent poles in the ground”, de Stephen Bates

El proper 20 de maig a les 19.30 h la seu de Barcelona del COAC acollirà la presentació del llibre “Tent poles in the ground”, una recopilació de vint-i-un textos de Stephen Bates. Comptarem amb la presència de l'autor i de l'arquitecta Bet Capdeferro.

Igual que la col·lecció en tres volums de Papers (2001, 2007, 2016), escrita amb Jonathan Sergison, Tent poles testimonia la importància de l’escriptura com a part d’una forma de pràctica que inclou la construcció i l’ensenyament.

Els textos inclosos formen part del procés de desenvolupament i posada a prova d’idees a l’estudi de Sergison Bates a Londres i a la Càtedra d’Urbanisme i Habitatge de la TU München. Tractant una varietat de temes, des de la domesticitat fins a la ciutat i els reptes ineludibles de dissenyar de manera sostenible en un context de crisi climàtica, documenten tant els principis fonamentals que informen el seu enfocament de l’arquitectura com els canvis de pensament que s’han produït al llarg de trenta anys de pràctica.

Inscriu-t'hi
PDF version

Presentació del llibre “El tamaño de la forma”, d'Agustí Obiol

El tamaño de la forma va ser escrit per Agustí Obiol l’any 2012, sense arribar a editar-se. Tretze anys més tard, per iniciativa dels arquitectes Josep Lluís Mateo i Cecilia Obiol, filla de l’autor, l’obra ha estat publicada per Puente Editores.
En paraules de l’autor, Aquesta publicació no pretén ser un tractat de Teoria de Estructures i Resistència de Materials, ni tan sols un manual de bona pràctica del projecte estructural com a component indissociable del projecte arquitectònic més general. El seu objectiu és plantejar algunes consideracions, més dirigides a l’arquitecte que a l’enginyer, sobre qüestions incorrectament apreses, oblidades o simplement ignorades, que poden aportar alguna ajuda a la temuda hora d’enfrontar-se al “paper en blanc”.
En essència, consisteix en parlar més sobre el principis que sobre els mètodes o els procediments; de recaptar (recabar) la preeminència i preexistència de la ciencia respecte la tècnica o, més específicament, d’interpretar com es comporten les estructures abans d’explicar com es calculen.

El dia 3 de juny a les 19h comptarem amb la participació dels arquitectes Cecília Obiol, Josep Lluís Mateo, Robert Brufau i Lluís  Escudero.

Inscriu-t'hi

 

PDF version
“Una habitació pròpia", de Virginia Woolf.

Club de lectura: "Una habitació pròpia". Virginia Woolf (1929)

Imatge: 
“Una habitació pròpia", de Virginia Woolf. Angle Editorial
L'Agrupació Sènior/a del COAC i La Capell organitzen la propera sessió del Club de Lectura, que tindrà lloc el dimecres 19 de març a les 18.30 h a La Capell. Aquesta vegada la trobada girarà al voltant del llibre “Una habitació pròpia", de Virginia Woolf. 

A les primeres pàgines del seu llibre “A Room of One’s Own” (1929), Virginia Woolf va escriure: “...una dona ha de tenir diners i una habitació pròpia si vol escriure ficció.” Aquesta frase, que s’ha fet molt popular entre el moviment feminista, ha estat escollida per titular el cicle HABITACIÓ PRÒPIA!, organitzat per l’Agrupació Sènior/a del COAC. El cicle es dedica a concretar mesures per garantir el Dret a l’Habitatge i es desenvoluparà des de l’abril fins al desembre. Per tant, des d’aquest onzè Club de Lectura en endavant, ens concentrarem en llibres que abordin el tema de l’habitatge. El dotzè, per exemple, es dedicarà a "Saber habitar, Oikonomikós" (381a.C) de Xenofont.

En concret, a "Una habitació pròpia", Virginia Woolf aborda les circumstàncies que afecten les dones per desenvolupar el seu talent artístic i respon a la pregunta “què necessiten les dones per escriure?”.

Virginia Woolf, va néixer a Londres l’any 1882, va ser novel·lista, assagista i crítica literària. Va formar part del grup de Bloomsbury amb altres escriptors, artistes i intel·lectuals. El 1917 va fundar l’editorial Hogarth amb el seu marit Leonard Woolf. Va escriure novel·les, entre les quals destaquen "La senyora Dalloway", "Al far", "Les ones" o "Orlando", i també assaigs com "Una habitació pròpia". L’any 1941 es va suïcidar llençant-se al riu Ouse.

Comptarem amb la participació de:

Isabel Castiñeira, arquitecta, professora titular del Departament d’Urbanisme, Territori i Paisatge (DUTP) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) fins a la seva jubilació. Des de llavors es va agrupar a Sènior/a. En l’actualitat forma part del Comitè Científic del cicle HABITACIÓ PRÒPIA! Això li permetrà enllaçar la figura de Virginia Woolf amb els objectius del cicle que estem preparant des de Sènior/a.

Xavier Muñoz Puiggròs, advocat de la Generalitat. Ha estat secretari de l’Ateneu Barcelonès. Pel que al Club de Lectura pertoca, ha publicat la biografia "Alice" (2018) sobre la vida de la doctora Alice Roughton (1905-1995). La proximitat temporal amb la figura de Virginia Woolf i el fet de que es documentés in situ, li permetrà explicar-nos l’encaix històric de Virginia Woolf i el grup de Bloomsbury.

PDF version

presentació del llibre 'Gaudí a Tànger'

El proper 11 de març a les 18.30h tindrà lloc la presentació del llibre “Gaudí en Tánger” amb la participació dels dos autors, la historiadora de l’art Concepció Peig Ginabreda i l’arquitecte Manuel Arenas Vidal.

Aquesta obra sorgeix de la recerca realitzada pels autors sobre el projecte de Gaudí per a les Missions Francescanes de Tànger, basat en la lectura i l'anàlisi de la documentació gràfica conservada i sobre el context d'aquest encàrrec a l'internacional Tànger de finals del segle XIX. “Gaudí a Tànger” treu a la llum un projecte que conté solucions totalment innovadores que, tot i que Gaudí no va poder arribar a construir, constitueixen un precedent únic i revelador de la seva futura obra i de la seva forma de crear. Els treballs realitzats per Gaudí en aquest projecte de Tànger van ser aprofitats o adaptats en obres posteriors (església i cripta de la Colònia Güell projectades entre 1898-1908; temple expiatori de la Sagrada Família 1884-1926, ...). En ell va estar treballant més de dos anys (1892-1893), durant els quals va realitzar nombrosos dibuixos en planta, alçats, seccions i detalls. Aquesta obra és un estudi sobre un projecte primerenc i poc conegut de Gaudí que no es va arribar a construir malgrat que el va considerar "el projecte de la seva vida".

Inscriu-t'hi
PDF version

Pages

more