Visita a la Torre Roja de Sant Pere de Vilamajor
Des de la Intercol·legial Tècnica del Vallès es va organitzar, el dissabte 5 de juliol, una visita a la Torre Roja de Sant Pere de Vilamajor, un viatge en el temps. Una trentena d’assistents van poder gaudir d’aquesta joia del patrimoni romànic, recentment restaurada.
Una torre amb història
Construïda al segle XI, la Torre Roja va formar part del castell de Vilamajor, servint com a torre mestra i punt estratègic de defensa del territori. Amb el temps, la seva funció va canviar i es va convertir en el campanar de l’església parroquial de Sant Pere de Vilamajor. La seva estructura quadrada, de 6x6 metres i una alçada de 25 metres, es manté com un exemple excepcional de l'arquitectura romànica.
Una restauració per preservar el patrimoni
El projecte de restauració, liderat per la Diputació de Barcelona i l’empresa REHATEC, ha tingut com a objectiu principal la conservació i consolidació estructural de la torre. Entre les intervencions realitzades, destaquen:
· La neteja i restauració de les parets exteriors de pedra arenisca vermellosa.
· La rehabilitació de l’escala interior per millorar l’accessibilitat.
· La renovació de les finestres geminades i altres elements arquitectònics.
· La modernització de les instal·lacions elèctriques i del sistema d'il·luminació.
Ponents:
· Higini Herrero, arquitecte i coordinador del Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor.
· Moisès Morante, director de Producció REHATEC.
· Eduard Píriz, arqueòleg i arquitecte tècnic.
· Sebastià Pujol, arquitecte tècnic municipal de l'Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor.
Visita a les Adoberies de Vic
La visita permetrà conèixer el projecte reconegut amb el premi a la Categoria A, impulsat per l’Ajuntament de Vic i redactat i dirigit pels mateixos tècnics municipals: les arquitectes Elisenda Foradada i Mireia Noguera, l’arquitecte tècnic Miquel Autet, el constructor Iker Oñate (Vesta Rehabilitación SL) i l’equip de serveis tècnics del consistori.
El jurat ha valorat molt positivament la rehabilitació de les dues primeres adoberies d’un conjunt de divuit, adquirides per l’Ajuntament amb la voluntat de preservar-ne el valor patrimonial i destinar-les a equipaments públics i espais de cotreball. Aquests edificis, situats a la vora del riu Mèder, havien estat amenaçats d’enderroc per una planificació urbana dels anys vuitanta. Va ser gràcies a la mobilització ciutadana —amb la creació de la Plataforma Salvem les Adoberies— que es va aconseguir aturar la seva desaparició i impulsar-ne la protecció. Posteriorment, la Generalitat de Catalunya els va declarar bé cultural d'interès nacional (BCIN) com a bé etnològic: el primer d’aquesta categoria a tot Catalunya.
L’actuació exemplifica una resposta coherent a les reivindicacions veïnals, i destaca tant per la seva sensibilitat envers el patrimoni com per la qualitat tècnica del projecte. Els criteris de rehabilitació han prioritzat l’ús de materials originals, la preservació de les tècniques constructives tradicionals i el respecte pels elements existents. S’han recuperat estructures com els assecadors, les fusteries originals, les baranes, així com les façanes dels dos edificis, mitjançant estudis estratigràfics que han permès reconstruir o consolidar el morter i la maçoneria amb cura i rigor.
Aquesta visita és una oportunitat per conèixer de primera mà un exemple destacat de com l’arquitectura pública pot esdevenir eina de conservació i transformació d’un barri històric, amb una mirada cap al futur i arrelada en el territori.
Preu:
Gratuït amb places limitades
INSCRIPCIONS
Places limitades per rigorós ordre.
Inscriu-t'hi
VISITA TÈCNICA A LES INSTAL·LACIONS DE ROANSA
La Intercol·legial Tècnica d’Osona, formada pel Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), el Col·legi de l’Arquitectura Tècnica de Barcelona (Cateb) i els Enginyers Industrials de Catalunya (EIC), organitza una visita tècnica a les instal·lacions de l’empresa ROANSA, situades a Olost (Lluçanès).
Aquest grup de treball ha nascut amb la voluntat de donar veu als professionals de l’arquitectura i l’enginyeria de la comarca, fomentant la col·laboració i reforçant les accions conjuntes dels col·lectius tècnics d’Osona.
Es visitaran les instal·lacions de producció on veurem la part més tècnica del prefabricat de formigó, les aplicacions, execució en obra, control de qualitat...
Cal portar armilla reflectant i botes de seguretat (aconsellables)
Programa de la visita:
15:30h – Visita a la fàbrica
Es visitaran les diferents seccions de la planta: secció panells d'habitatge, panells industrials, escales, pilars i jàsseres, secció d’estucatge i manipulació de càrregues, sistema de transport de panells de gran format, central
de formigó i laboratori. Durant la visita s’explicarà el procés productiu.
16:45h – Visita a les oficines
S’explicarà la gestió dels projecte mitjançant la metodologia BIM, des del procés de modelatge, creació de fitxes de producció, gestió de la producció, muntatge a obra i traçabilitat de matèries primeres i assajos del formigó.
17:15h – Torn obert de preguntes
La visita anirà a càrrec de: Robert Sala, arquitecte tècnic i director Tècnic de Roura Anglada
Cal confirmar assistència aquí (aforament limitat)
Com arribar a Roansa clica aquí
Visita al nuevo edificio ambulatorio del Hospital Arnau de Vilanova de Lleida
El viernes, 27 de junio de 2025 a las 17.30 horas, la Demarcación de Lleida del Colegio de Arquitectos de Cataluña organiza una visita al nuevo edificio ambulatorio del Hospital Arnau de Vilanova de Lleida.
El lugar de encuentro será en la Avenida Pinyana, esquina con la calle del arquitecto Gomà. Es necesaria la inscripción previa para acceder a la visita del recinto.
Los arquitectos autores de la obra son Ramon Sanabria, Lidia Planas i Josep Gallego (SPG ArquitectOs) + Vicenç Benéitez Rodríguez (Arquitecto).
El proyecto prevé la construcción de un edificio rectangular con 3 patios secuenciales, con una configuración volumétrica de PB+5+PC, para atender a pacientes ambulatorios, con 4 plantas de consultas, 1 Planta Técnica y Planta Semisoterrada [Planta Baja], con servicios generales [almacenes y vestuarios] y accesos desde la avenida Pinyana. La primera fase de construcción del edificio se situará a la fachada norte del volumen de hospitalización [acceso principal] y tendrá unas dimensiones de 69,40 m x 37,30 m.
El nuevo edificio adapta los nuevos espacios interiores principalmente a las vistas orientadas al este y en el norte. Todo el edificio parte de una misma voluntad, y de enfatizar los rasgos tipológicos de la arquitectura industrializada, como son el orden, la repetición y la simplicidad estructural. La solución adoptada final, así pues, se hace eco de estas intenciones y permite, en todo momento, una lectura clara, pero con diálogo entre las preexistencias y la nueva intervención. Se adopta la cerámica como material existente en todo el conjunto hospitalario.
La problemática que supone – en muchos casos - el incremento de volumetrías derivado de las sucesivas ampliaciones ha hecho que la fachada y el acceso del Hospital queden diluidos.
El proyecto, mediante la implantación de un gran atrio público a toda la longitud de la intervención, plantea una nueva imagen de la fachada del conjunto. La futura conexión del nuevo edificio ambulatorio con el vestíbulo del Hospital acabará de configurar una nueva entrada representativa al conjunto hospitalario.