Festa d’Arquitectes del Vallès 2025
Els assistents van poder conèixer els detalls de la rehabilitació de l’edifici, obra del despatx HARQUITECTES i premiada amb el Re-FAD 2025. Roger Tudó, Josep Ricart i David Lorente, arquitectes socis fundadors (juntament amb Xavier Ros) d’HARQUITECTES van dur a terme tres visites guiades: un recorregut per les instal·lacions per poder descobrir les interioritats del projecte i detalls arquitectònics.
La seu de Prodis està situada en unes antigues naus industrials que originalment formaven part del Vapor Marquès. Fa uns anys, Prodis va iniciar un procés de transformació. El projecte recull les inquietuds plantejades per la institució i es concep sota un enfocament d’obertura que permet als usuaris una interacció més directa amb la societat.
HARQUITECTES va optar per recuperar el carrer central existent entre les dues naus. Aquest passatge, de caràcter públic i obert, facilita que els usuaris del centre interactuïn directament amb els veïns del barri. La intervenció no ignora la història de l’edifici: proposa el buidatge dels forjats i la coberta del cos central, però conserva les façanes que li confereixen el seu caràcter industrial, així com les bigues que les estabilitzen. El resultat és un carrer exposat a la pluja i a l’aire lliure, el protagonista de la qual és una escalinata-graderia que connecta els dos extrems del passatge i salva el desnivell entre les dues zones de la ciutat.
Durant l’acte va obrir els parlaments el delegat del Vallès, Fermín Aparicio, qui va posar en valor l’espai i la rehabilitació premiada amb el Re-FAD 2025.
L’Adjunt a gerència de l’espai, Marc Labòria, va destacar com l’arquitectura s’ha posat a disposició d’una acció social, sense deixar de ser un projecte magnífic: “L’espai és molt comfortable i ha generat un impacte directe en la salut dels usuaris amb una reducció del 60% de les seves crisis habituals”
Prodis és una entitat sense ànim de lucre dedicada a fer de suport per a persones adultes amb discapacitat intel·lectual. Des de que està ubicada al Vapor Cortès, els usuaris se senten més acompanyats i més feliços, emocionalment millor, com va explicar Santiago, un dels usuaris.
La presidenta de la Demarcació de Barcelona, Sandra Bestraten, va insistir en la necessitat de reivindicar bons honoraris per als arquitectes, perquè la qualitat del projecte és clau per optimitzar el cost d’un espai. Prodis, gràcies al bon disseny d’HARQUITECTES, ha passat de necessitar una persona per gestionar els lloguers a quatre, ara, amb l’increment de sol·licituds, ja que els espais generen activitat més enllà dels horaris habituals i esdevenen motors de dinamisme.
El regidor d’Urbanisme de l’Ajuntament de Terrassa, Xavier Cardona, va remarcar com el talent dels arquitectes s’ha posat a disposició de la comunitat, creant espais integradors, d’interacció social i de gran qualitat arquitectònica.
Agraïments:
Patrocinadors: Aluminios Marton, Saltoki i Movento Sarsa.
Col·laboradors del sorteig de regals: un curs de l’Escola Sert, un llum Follow Me de La Capell, una motxilla de “Tornada al Cole” d’Aluminios Marton i tres medidors làser de Bigmat Calvente.
img1 img2 img3 img4 img5 img6 img7 img8 img9
Antoni de Moragas Spa dona el seu fons professional a l’Arxiu Històric del COAC
El fons està integrat per plànols, dibuixos, fotografies i objectes que testimonien la trajectòria professional de l’arquitecte. Amb aquesta donació, el COAC incorpora un conjunt documental de gran valor, que permetrà preservar, reproduir, comunicar i difondre el llegat d’un dels arquitectes més rellevants de la seva generació.
L’Arxiu Històric del COAC, que custodia els fons de més de 200 arquitectes des de la seva creació l’any 1969, s'encarregarà de catalogar-lo, custodiar-lo i posar-lo a disposició per a la consulta i l’estudi de professionals, investigadors i ciutadania.
Una figura destacada de l’arquitectura contemporània catalana
Antoni de Moragas Spa (Barcelona) és doctor arquitecte, llicenciat el 1972 i doctorat el 1985. Va cursar estudis de Filosofia i Lletres abans de dedicar-se plenament a l’arquitectura.
Ha estat professor de Projectes a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) des de 1972 i professor titular des de 1978. Paral·lelament, ha impartit Projectes d’Interiorisme a l’Escola de Disseny EINA des de 1977, i ha estat professor convidat a les escoles d’arquitectura de Budapest, Buenos Aires i Roma.
Ha rebut nombrosos reconeixements per la seva obra, com el Premi FAD, el Premi Ciutat de Barcelona d’Arquitectura i el Premi Domènech i Muntaner d’Arquitectura atorgat per l’Institut d’Estudis Catalans. També ha estat president d’Arquinfad, entitat de referència en l’àmbit del disseny i l’interiorisme.
La incorporació del seu fons a l’Arxiu Històric del COAC suposa una nova aportació rellevant al patrimoni documental de l’arquitectura catalana, que preserva i posa a l’abast de tothom el llegat d’un arquitecte que ha contribuït de manera decisiva a la cultura arquitectònica i docent del nostre país.
Cessió de l'arxiu professional de l'arquitecte Carles Sàez Llorca
Carles Sàez i Llorca va néixer a Lleida el 28 de gener de 1955. Va obtenir el títol d’Arquitecte Superior per l’ETSAB (especialitat d’Edificació) el 1978, i es va col·legiar al COAC l’any 1979. Després de 41 anys i 11 mesos d’exercici, es va jubilar el 2020.
Va exercir la professió de manera associada amb diversos arquitectes: Pere Robert (1979-1982), Ramon Maria Puig (1988-1996) i Carme Casals (2008-2018). També va desenvolupar una intensa activitat a l’Ajuntament de Lleida, ocupant càrrecs com a cap de Secció d’Urbanisme, Arquitectura, Patrimoni Cultural i, finalment, del Servei d’Arquitectura.
Ha estat vocal de la Junta de la Demarcació de Lleida del COAC (1979-1980), membre de diverses comissions municipals i territorials de patrimoni i urbanisme, i ha contribuït activament a la defensa del patrimoni arquitectònic.
Principals obres d’arquitectura
Entre les seves obres destaquen la restauració del conjunt del castell i església de Gardeny, la intervenció al Turó de la Seu Vella, el nou pavelló de la Fira de Lleida, la plaça Major de la Granadella, l’Hospital de Sant Joan de Déu, l’escola bressol de Balafia, la reforma del Casal de Joventut Republicana, i diversos projectes educatius com els mòduls de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agrària de la UdL.
Principals treballs d’urbanisme
Ha estat responsable de diversos plans especials com el del Turó de la Seu Vella, el del Recorrido de Lleida, el Catàleg de Lleida i el Pla Especial del Campus de Cappont de la UdL.
La ciutat en transició centrarà el debat en la segona edició de Repensem Girona
L’alcalde de Girona, Lluc Salellas i Vilar; el president de la Demarcació de Girona del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), Marc Riera; la vicerectora de Territori i Compromís Social de la Universitat de Girona (UdG), Sílvia Llach, així com el coordinador de les jornades, Eduard Cabré, han detallat aquest matí el programa de la segona edició.
“‘Repensem Girona’ ens dona el temps i l’espai per reflexionar al voltant dels reptes de la nostra ciutat, i ho fem amb qui millor ens pot acompanyar: el COAC i la UdG. Nosaltres sempre hem dit que la ciutat la fem entre tots i totes i que hem de buscar aquelles entitats i institucions que ens ajudin en aquest camí. Aquestes jornades són un exemple més d’aquesta feina col·laborativa, de pausa i reflexió, en un format que busca que hi hagi persones expertes i professionals i que hi hagi també la ciutadania, que s’escoltin entre ells i aprenguin un dels altres. Aquest model pluridisciplinari s’anirà exportant cada vegada més i amb aquestes jornades hem estat dels primers a fer-ho”, ha destacat l’alcalde de Girona, Lluc Salellas Vilar, qui ha afegit que: “A Girona som una ciutat en transició també i ara mateix tenim diversos projectes importants que han de transformar el municipi en els propers anys: al nord, el Pla de Barris del Pont Major; al sud, la transició de la carretera de Barcelona en una nova avinguda; a l’oest, el projecte del nou Campus de Salut Doctor Josep Trueta, i a l’est, el Pla de Girona Est. Per això necessitem espais com el Repensem, per fer-ho més bé i fer-ho millor”.
Per la seva banda, el president de Demarcació de Girona del COAC, Marc Riera, ha assenyalat que “després de l’èxit de la primera edició amb la participació de més de 400 persones, des del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya estem molt satisfets de tornar a formar part d’aquest projecte que ens permet posar al centre del debat el futur dels nostres municipis a través del cas de Girona”. Riera ha afegit que “en aquesta segona edició, tornarem a comptar amb uns professionals de primer nivell que ens ajudaran a reflexionar sobre com afecta l’urbanisme, la rehabilitació, la regeneració urbana i l’espai públic en la ciutat en transició, i què hem de fer per fer-la més inclusiva i millorar la qualitat de vida de les persones que hi habiten”.
La vicerectora de Territori i Compromís Social de la UdG, Sílvia Llach, ha subratllat que “des de la Universitat de Girona ens sentim molt contents de ser presents en la segona edició de les Jornades. La UdG és una universitat de qualitat i de proximitat, arrelada al territori i profundament compromesa amb la ciutat que ens acull. És per això que ens sumem una vegada més a aquesta iniciativa, que és un exemple de compromís comunitari. Hi aportem el nostre coneixement en àmbits com l’ambiental, el social, l’urbanisme, l’habitatge i la inclusió i, alhora, oferim al nostre estudiantat la possibilitat d’una formació integral i socialment responsable”.
Un programa amb ponències, tallers i passejades
Les ponències de l’exalcalde de València Joan Ribó i de representants de la metròpoli i la universitat de Bordeus, que parlaran sobre les ciutats en transició, protagonitzaran l’obertura de les jornades, que tindrà lloc el 19 de novembre a les 18 h a la Facultat de Lletres i Turisme de la Universitat de Girona.
El Pont Major i els habitatges de protegits de Domeny centraran la segona jornada de l’esdeveniment, el dia 20 de novembre. Al matí, tindrà lloc una passejada pels carrers del Pont Major i una ponència al centre cívic sobre la regeneració de barris amb els arquitectes Itziar González i Xavi Matilla. Un cop acabada, s’obrirà un espai de taula rodona amb les persones assistents i una sessió de treball en grups. A la tarda, es visitaran les promocions d’habitatge protegit de Domeny i, posteriorment, hi haurà una xerrada sobre habitatge assequible a la Casa de Cultura amb la presidenta de la Fundació Hàbitat 3, Carme Trilla, i el gerent de NASUVINSA, Javier Burón, que també acabarà amb una taula rodona amb les persones que assisteixin a l’acte.
En la tercera i última jornada, el divendres 21 de novembre, es reflexionarà sobre la transició ecosocial a les ciutats i sobre mobilitat sostenible i accessible en entorns metropolitans. Després d’una passejada per les hortes de Santa Eugènia, l’enginyer agrònom i consultor en economia circular Jordi Boadas i la cap del Servei de Parcs i Jardins de l’Ajuntament de Xixón, Marta Nosti, parlaran sobre la transició ecosocial a les ciutats al Centre Cívic Sant Narcís. A continuació, tindrà lloc una taula rodona i unes sessions de treball en grups. A la tarda, després de les ponències sobre mobilitat sostenible i accessible dels investigadors Jordi Honey-Rosés (ICTA-UAB) i Mariona Tomàs (UB), tindrà lloc una taula rodona prèvia a la cloenda de l’esdeveniment. Aquesta tercera jornada tindrà lloc a la seu de la Demarcació de Girona del COAC.
Repensem Girona és organitzat conjuntament per l’Ajuntament de Girona, la Demarcació de Girona del COAC i per la UdG. Aquestes jornades representen una ocasió per analitzar i debatre els canvis que viu la ciutat, així com les transformacions urbanes imprescindibles per avançar cap a un futur més sostenible i inclusiu. Les activitats comptaran amb la participació de col·lectius professionals, organitzacions socials i entitats de la ciutat i estaran obertes a tota la ciutadania.
Cal destacar que totes les propostes són gratuïtes, però cal fer la inscripció prèviament a través de la web Repensem Girona de l’Ajuntament de Girona: https://web.girona.cat/repensemgirona
Èxit en la primera edició
Més de 400 persones van assistir a la primera edició de les jornades, que van tenir lloc del 19 al 21 de novembre del 2024 i van girar entorn de la transformació urbana de la ciutat. A través del testimoni d'experiències d'èxit, xerrades, caminades i sessions de treball amb col·lectius professionals i organitzacions socials i ciutadanes, es va poder reflexionar sobre els canvis que està experimentant la ciutat i les transformacions urbanes necessàries per construir un futur sostenible i inclusiu. Es pot consultar la relatoria de les jornades Repensem Girona del 2024, que conté un resum de les ponències que van originar els diferents debats al web de l’esdeveniment.