Presentació del Pla Impulsa
El passat 19 de febrer es va dur a terme a sala d'actes de plaça Nova una jornada de presentació a tots els col·legiats del Pla Impulsa. En el decurs de la sessió diversos membres dels òrgans de govern del COAC, encàpçalats pel degà, Lluís Comerón van explicar els objectius i les accions del Pla que ja estan en marxa: la convocatòria de beques per accedir a la formació cap a nous perfils professionals (es poden sol·licitar fins el 14 de febrer) i una altra convocatòria per a la creació d'una xarxa de col·laboradors-corresponsals del COAC a diferents ciutats o països del món (finalitza el 28 de febrer).
També van detallar noves accions que es posaran en marxa en els propers dies. A la jornada també també es van explicar altres accions del Pla Impulsa, com ara el servei d'acollida, assessorament i orientació per als col·legiats amb majors necessitats socials i familiars. Us podeu adreçar al nou servei d'assessorament social a través del telèfon 902 10 29 82 (la trucada serà facturada segons les tarifes vigents del vostre operador de telefonia).
No dubteu en fer-nos arribar qualsevol consulta sobre el Pla Impulsa per correu electrònic: plaimpulsa@coac.net
20/02/2013
Debat al COAC sobre el Corredor Mediterrani
El passat 14 de febrer es va dur a terme a plaça Nova una taula de debat al voltant de la Barcelona Logística i el Corredor Mediterrani, dos projectes d’infraestructures estretament lligats i especialment rellevants i estratègics per a Catalunya.
Amb la voluntat d’oferir visions complementàries i alhora diverses, la Demarcació de Barcelona del COAC va organitzar aquest debat en el qual van participar Joan Amorós, secretari general de Ferrmed; Jacint Seguí, director general d’Autoterminal Barcelona; Ramon Tremosa, eurodiputat per CiU; Manuel Valdés, director d’Infraestructures i Espai Públic de l’Ajuntament de Barcelona i Ricard Martinez, secretari nacional de Política Territorial d'ERC. L’arquitecte Xavi Llobet va ser l’encarregat de moderar l’acte.
Vegeu l'enregistrament íntegre de l'acte:
Amb la voluntat d’oferir visions complementàries i alhora diverses, la Demarcació de Barcelona del COAC va organitzar aquest debat en el qual van participar Joan Amorós, secretari general de Ferrmed; Jacint Seguí, director general d’Autoterminal Barcelona; Ramon Tremosa, eurodiputat per CiU; Manuel Valdés, director d’Infraestructures i Espai Públic de l’Ajuntament de Barcelona i Ricard Martinez, secretari nacional de Política Territorial d'ERC. L’arquitecte Xavi Llobet va ser l’encarregat de moderar l’acte.
Vegeu l'enregistrament íntegre de l'acte:
18/02/2013
Catalunya té un estoc de més de 79.000 habitatges nous
Actualment hi ha a Catalunya 79.331 habitatges nous sense vendre, xifra que que equival a 10,5 habitatges per cada miler d’habitants. La seva distribució al territori, no obstant, és desigual. Mentre que l’estoc més gran quantitativament se situa a la demarcació de Barcelona (46.142 pisos buits), és precisament on la proporció relativa en funció del número d’habitants és més baixa (8,3 habitatges sense vendre per cada 1.000 habitants).
Aquestes són algunes de les principals dades que es desprenen del primer estudi del cens d’habitatges de nova construcció pendents de vendre a Catalunya, basat en dades dels Registres de la Propietat des de l’any 2007 fins a finals del 2012, que ha presentat el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Sani Vilà.
En canvi, Lleida se situa al capdavant de l’estoc acumulat tenint en compte la població, amb 21,4 pisos buits per miler d’habitants (9.452 en total). Girona compta amb 10.315 habitatges nous per vendre (13.6 per cada 1.000 habitants) i Tarragona 13.422 (16,5 per miler d'habitants).
Les dades d’aquest estudi fan preveure que la dificultat d’absorció de l’estoc actual de pisos nous sense vendre variarà segons la seva distribució territorial.
Per exemple, dels municipis amb més de 1.000 habitatges en estoc, la ciutat de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat presenten un índex relatiu inferior als 6 habitatges per 1.000 habitants. Aquesta quantitat és fàcilment absorbible i fins i tot pot resultar insuficient en un situació econòmica normalitzada.
L’informe permet concloure, doncs, que les comarques metropolitanes presenten un nivell d’estocs assumible, destacant que en diferents municipis és necessari no paralitzar el desenvolupament de noves promocions per tal d’evitar futurs problemes de disponibilitats d’habitatge.
D’altra banda, en els municipis mitjans, d’entre 5.000 i 25.000 habitants, és on es concentra el major nombre d’estocs, tant en valor relatiu com absolut. No obstant això, l’índex relatiu més elevat d’estocs —superior a 100 habitatges per 1.000 habitants— es dóna en els municipis de menys de 2.000 habitants, el que fa preveure grans dificultats d’absorció a mig termini.
Com a conclusions finals, es pot apuntar que l’estoc que es concentra a les zones turístiques, tant de costa com de muntanya, podria absorbir-se a mig termini, si disminueix paralel•lament l’oferta de pisos en venda del mercat secundari.
En canvi, serà molt difícil donar sortida a mig termini als pisos nous sense vendre situats a les comarques d’interior que disposen de més de 20 habitatges buits per 1.000 habitants.
Conèixer la quantitat d’habitatges buits i la seva distribució territorial suposa una eina rellevant per a la presa de decisions en matèria de política d’habitatge de manera molt més acurada, tot permetent localizar en el territori els dèficits i les necessitats d’habitatge.És per aquest motiu que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i el deganat dels Registradors de la Propietat i Mercantils de Catalunya van signar, el juliol de 2012, un conveni de col.laboració per a l’elaboració d’un cens d’obra nova sense vendre basat, precisament, en les seves dades d’inscripcions i de transmissions efectivament realitzades. El Departament disposa ara d’aquest informe, que s’actualitzarà anualment.
Aquestes són algunes de les principals dades que es desprenen del primer estudi del cens d’habitatges de nova construcció pendents de vendre a Catalunya, basat en dades dels Registres de la Propietat des de l’any 2007 fins a finals del 2012, que ha presentat el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat, Sani Vilà.
En canvi, Lleida se situa al capdavant de l’estoc acumulat tenint en compte la població, amb 21,4 pisos buits per miler d’habitants (9.452 en total). Girona compta amb 10.315 habitatges nous per vendre (13.6 per cada 1.000 habitants) i Tarragona 13.422 (16,5 per miler d'habitants).
Les dades d’aquest estudi fan preveure que la dificultat d’absorció de l’estoc actual de pisos nous sense vendre variarà segons la seva distribució territorial.
Per exemple, dels municipis amb més de 1.000 habitatges en estoc, la ciutat de Barcelona i l’Hospitalet de Llobregat presenten un índex relatiu inferior als 6 habitatges per 1.000 habitants. Aquesta quantitat és fàcilment absorbible i fins i tot pot resultar insuficient en un situació econòmica normalitzada.
L’informe permet concloure, doncs, que les comarques metropolitanes presenten un nivell d’estocs assumible, destacant que en diferents municipis és necessari no paralitzar el desenvolupament de noves promocions per tal d’evitar futurs problemes de disponibilitats d’habitatge.
D’altra banda, en els municipis mitjans, d’entre 5.000 i 25.000 habitants, és on es concentra el major nombre d’estocs, tant en valor relatiu com absolut. No obstant això, l’índex relatiu més elevat d’estocs —superior a 100 habitatges per 1.000 habitants— es dóna en els municipis de menys de 2.000 habitants, el que fa preveure grans dificultats d’absorció a mig termini.
Com a conclusions finals, es pot apuntar que l’estoc que es concentra a les zones turístiques, tant de costa com de muntanya, podria absorbir-se a mig termini, si disminueix paralel•lament l’oferta de pisos en venda del mercat secundari.
En canvi, serà molt difícil donar sortida a mig termini als pisos nous sense vendre situats a les comarques d’interior que disposen de més de 20 habitatges buits per 1.000 habitants.
Conèixer la quantitat d’habitatges buits i la seva distribució territorial suposa una eina rellevant per a la presa de decisions en matèria de política d’habitatge de manera molt més acurada, tot permetent localizar en el territori els dèficits i les necessitats d’habitatge.És per aquest motiu que l’Agència de l’Habitatge de Catalunya i el deganat dels Registradors de la Propietat i Mercantils de Catalunya van signar, el juliol de 2012, un conveni de col.laboració per a l’elaboració d’un cens d’obra nova sense vendre basat, precisament, en les seves dades d’inscripcions i de transmissions efectivament realitzades. El Departament disposa ara d’aquest informe, que s’actualitzarà anualment.
14/02/2013
Jornada al COAC sobre patrimoni i planejament urbanístic
La jornada, que organitzen conjuntament el departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i el COAC a partir de les 10 h a la sala d’actes de plaça Nova, servirà per presentar les directrius de contingut per als catàlegs de béns que acompanyen els plans d’ordenació urbanística municipal i els plans especials de protecció del patrimoni. A continuació es durà a terme una taula rodona sobre la regulació del planejament urbanístic per a la protecció dels valors del territori. La jornada està adreçada a arquitectes i d'altres tècnics relacionats amb l'urbanisme i la protecció del patrimoni.
Després de la presentació d’Agustí Serra, director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Clara Galiano, cap del Servei de Documentació de la DGOTU i Elsa Ibar, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la DGPC, seran les encarregades d’explicar les directrius de contingut per als Catàlegs de béns. Posteriorment, Antoni Vilanova, director del PEP Manresa i Ricard Torres i Mercè Argemí, tècnics de l'Ajuntament de Manresa detallaran sengles exemples de l’aplicació d’aquestes directrius a Manresa i Tortosa.
La relació entre el planejament urbanístic i la protecció dels valors patrimonials del territori es tractarà en una taula rodona que s’iniciarà a continuació i que comptarà amb la participació de Camil Cofan, subdirector general d'Urbanisme; J. Manuel Rueda, subdirector general de Patrimoni; Raquel Lacuesta, historiadora, SRP (Diputació de Barcelona); Montserrat Giné, responsable de l’Àrea d'Urbanisme del COAC i Rosa Cànoves, arquitecta de l’Ajuntament de Girona, moderats per Jordi Rogent.
El degà del COAC, Lluís Comerón, serà l’encarregat de posar la cloenda a l’acte.
Després de la presentació d’Agustí Serra, director general d'Ordenació del Territori i Urbanisme, Clara Galiano, cap del Servei de Documentació de la DGOTU i Elsa Ibar, cap del Servei de Patrimoni Arquitectònic de la DGPC, seran les encarregades d’explicar les directrius de contingut per als Catàlegs de béns. Posteriorment, Antoni Vilanova, director del PEP Manresa i Ricard Torres i Mercè Argemí, tècnics de l'Ajuntament de Manresa detallaran sengles exemples de l’aplicació d’aquestes directrius a Manresa i Tortosa.
La relació entre el planejament urbanístic i la protecció dels valors patrimonials del territori es tractarà en una taula rodona que s’iniciarà a continuació i que comptarà amb la participació de Camil Cofan, subdirector general d'Urbanisme; J. Manuel Rueda, subdirector general de Patrimoni; Raquel Lacuesta, historiadora, SRP (Diputació de Barcelona); Montserrat Giné, responsable de l’Àrea d'Urbanisme del COAC i Rosa Cànoves, arquitecta de l’Ajuntament de Girona, moderats per Jordi Rogent.
El degà del COAC, Lluís Comerón, serà l’encarregat de posar la cloenda a l’acte.
3/04/2013
