Síntesis Arquitectòniques 2024. Espai Núvol: una tesi sobre les atmosferes de RCR arquitectes, a càrrec de Jaume Prat
Jaume Prat Ortells
És arquitecte per l'ETSAB, el 2002, i va obtenir el seu doctorat el 2024 i es defineix com a crític d’arquitectura. Professor de projectes a l'ETSAB des del 2018, ha col·laborat amb diverses revistes digitals i en paper, i ha participat com a jurat i conferenciant en universitats d'Espanya i Mèxic. La seva tesi doctoral és la primera monografia llegida sobre l'estudi RCR, amb qui també ha col·laborat durant deu anys en el seu workshop d'estiu.
Actualment, comissaria juntament amb Ana Amado i Xevi Bayona la primera exposició resultant d'un concurs públic per a la Casa de l'Arquitectura de Madrid. El 2016, va comissariar el pavelló de Catalunya a la Biennal d'Arquitectura de Venècia amb l'exposició "Aftermath, architecture beyond architects", en col·laboració amb Isaki Lacuesta i Jelena Prokopljevic. A més, ha estat assessor de continguts de la sèrie documental "Escala Humana", emesa per TVE durant quatre temporades, que va rebre diversos guardons.
És autor del llibre "Coordenadas para el próximo milenio", editat per Arquine, i ha estat col·laborador en les xarxes del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya durant deu anys. També és l'autor i editor del blog www.jaumeprat.com, i des del 2022, autor i locutor del pòdcast "El punto gordo". Finalment, va ser director del Blog de la Fundació Arquia durant el període 2022-2023.
Amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Olot.
Encuentro de San Pedro. Vivir con el agua. Taller internacional Wave, a cargo de Miquel Peiro
La relación entre las actividades antrópicas y el medio natural debe replantearse. La emergencia ecológica, el aumento inminente del nivel del mar y el incremento de la violencia de tormentas e inundaciones exigen una reflexión desde la arquitectura sobre cómo articular el territorio. Conceptos fundamentales de la arquitectura como la permanencia, autonomía, adaptabilidad y el carácter sistémico están en discusión. El trabajo realizado por Anna Maria Bordas y Miquel Peiro en el taller internacional WAVE en la IUAV replantea estos conceptos basándose en un análisis prospectivo de cómo conviviremos en un futuro no muy lejano con el agua, centrándose en 8 puntos específicos de la Bahía de Roses.
Miquel Peiro
Ingeniero de caminos, canales y puertos, licenciado en ciencias ambientales, profesor titular de Universidad en la Escuela de Arquitectura de Bretaña e investigador en el laboratorio GRIEF.
Junto con Anna Maria Bordas, dirige el taller de arquitectura bordas+peiro en París, trabajando en proyectos de todas las escalas: territorial y urbana, infraestructuras, equipamientos públicos y vivienda.
Trobada de Sant Pere. Viure amb l'aigua. Taller internacional Wave, a càrrec de Miquel Peiro
La relació entre les activitats antròpiques i el medi natural s'ha de replantejar. L'emergència ecològica, l'augment imminent del nivell del mar, i l'increment de la violència de tempestes i inundacions exigeixen una reflexió des de l'arquitectura sobre com articular el territori. Conceptes fonamentals de l'arquitectura com la permanència, autonomia, adaptabilitat, i el caràcter sistèmic estan en discussió. El treball fet per Anna Maria Bordas i Miquel Peiro en el taller internacional WAVE a l'IUAV replanteja aquests conceptes basant-se en una anàlisi prospectiva de com conviurem en un futur no gaire llunyà amb l'aigua, centrant-se en 8 punts específics de la Badia de Roses.
Miquel Peiro
Enginyer de camins, canals i ports, llicenciat en ciències ambientals, professor titular d'Universitat a l'Escola d'Arquitectura de Bretanya i Investigador al laboratori GRIEF.
Juntament amb Anna Maria Bordas, dirigeixen el taller d'arquitectura bordas+peiro a París, treballant en projectes de totes les escales: territorial i urbana, infraestructures, equipaments públics i habitatge.
Intervenció en els plànols del Garatge Forné de Girona, obra de Joan Maria de Ribot
La intervenció, que en part es va realitzar a les instal·lacions del Centre de Conservació i Restauració de Béns Mobles de Catalunya a Valldoreix, ha consistit en una neteja mecànica, separació de les tires de cartolina, eliminació de les cintes adhesives, consolidació dels estrips, reforçament de les zones amb pèrdues i, finalment, aplanat i instal·lació en material de conservació de pH neutre. Després d'aquesta restauració, s’ha digitalitzat cada plànol i retornat el conjunt a l’Arxiu per al tractament arxivístic corresponent, amb l'objectiu de fer-los accessibles als usuaris.
Els plànols van arribar a l’Arxiu del Col·legi d’Arquitectes a través d’una donació de la família de l’arquitecte l’any 2004. Aquests es trobaven enrotllats amb paper de seda i cintes de cotó, alguns d’ells subjectats amb cartolina blanca i cintes adhesives, i presentaven arrugues, estrips, plecs i pèrdues del suport de paper vegetal.
Garatge Forné
El Garatge Forné, un edifici industrial destinat a la venda i aparcament de vehicles SEAT, va ser un encàrrec de Josep Forné Ponsa a l'arquitecte Joan Maria de Ribot. L’edifici, ubicat a la carretera Barcelona, compta amb una planta baixa i tres pisos situats en una parcel·la en cantonada. En la seva concepció, Ribot organitza l’accés dels cotxes per la cantonada, a través d’una rampa helicoïdal, suportada per un sistema octogonal de pilars que queden reflectits a la façana per mitjà d’un quart de cilindre de vidre, que es fon amb les tirades rectilínies dels pilars perimetrals. L’ordre de l’estructura reflecteix fidelment l’ordre de la circulació dels cotxes.
L’edifici es presenta al carrer com dos volums lleugers de vidre articulats pel cos cilíndric reforçat de la cantonada. A propòsit d’un programa atípic i que en el seu moment era un indret sense una identitat específica, Ribot fon l’argument racionalista i la sensibilitat modernista en un edifici sorprenent per a l’època. Els plànols del projecte inclouen plantes, alçats, perspectives i detalls d’instal·lacions i elements arquitectònics, destacant especialment una de les façanes amb franges horitzontals fetes amb forjats que sobresurten i emmarquen les obertures envidriades, reforçades pel ràfec de la coberta plana.