9 projectes catalans, finalistes als Premis Arquitectura del CSCAE
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
El Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) ha anunciat les 27 obres finalistes dels Premis ARQUITECTURA 2024, que compten amb el patrocini oficial de COMPAC. D'aquestes 27 propostes, 9 estan ubicades a Catalunya o han estat realitzades per arquitectes catalans.
Els projectes finalistes han estat escollits entre les 185 propostes seleccionades pels Comitès de Selecció constituïts als Col·legis Oficials d'Arquitectes i Consells Autonòmics, dins dels seus àmbits territorials. A la convocatòria s'han presentat un total de 497 propostes.
Els projectes finalistes optaran a sis premis basats en valors: Premi Sostenibilitat i Salut (valors universals), Premi Nova Bauhaus (valors culturals i artístics), Premi Hàbitat (valors bàsics de l'Arquitectura i l'Urbanisme), Premi Rehabilitació (valors associats a la rehabilitació, renovació i regeneració), Premi Professió (valors professionals i ètics) i Premi Compromís, que distingeix altres formes d'exercici professional, com ara treballs de divulgació i difusió arquitectònica, innovació o emprenedoria.
Juntament amb els premis basats en valors, es tornaran a lliurar tres distincions de caràcter especial: el Premi d'Arquitectura Espanyola, el Premi d'Urbanisme Espanyol i el Premi a la Permanència.
Els projectes guanyadors es donaran a conèixer, el proper 20 de juny a les 18.30 h, en una cerimònia de lliurament que se celebrarà al Teatre Reina Victòria de Madrid, i en què els premiats rebran l'escultura “TOITS ”, elaborada amb Obsidiana COMPAC.
PROJECTES FINALISTES CATALANS
Mercat Provisional d'Horta
Autors: Pere Joan Ravetllat + Carles Enrich
Rehabilitació de la cooperativa agrícola de Flix
Autors: CAMPS FELIP Arquitecturia | Josep Camps i Olga Felip
Living in lime – 42 VPO a Son Servera
Autors: PERIS + TORAL ARQUITECTES | Marta Peris i José Toral
Fetdeterra. Sistema constructiu de terra crua
Autors: FETDETERRA. Maite Sainz de la Maza | Macari de Torres
40 habitatges de lloguer a Sant Feliu de Llobregat
Autors: MAIO Architects | Maria Charneco, Alfredo Lerida, Guillermo Lopez i Anna Puigjaner
Nursery. 1306 trees for Timisoara
Autors: MAIO architects | Alfredo Lerida, Anna Puigjaner, Maria Charneco i Guillermo Lopez
Casa 1736
Autors: HARQUITECTES | David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó
Centre de primera acollida per a dones sense llar
Autors: Vivas Arquitectos | César Vivas i Cristian Vivas
Regulació d'equipaments comunitaris del PGM
Autors: Àrea de Política Urbanística i Espais Naturals | Xavier Josep Mariño Bermúdez, Loles Herrero Canela, Jordi Vila i Toneu
JURAT DELS PREMIS ARQUITECTURA
El Jurat encarregat de la selecció de les propostes finalistes ha estat format per Mª José Peñalver Sánchez, tresorera del CSCAE i consellera pel Col·legi Oficial d'Arquitectes de Múrcia, que ha assumit la Presidència del Jurat; Elena Calama, subdirectora general d'Arquitectura i Edificació al Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana; Patricia Silva, sotsdirectora adjunta d'Arquitectura i Edificació del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana; Luz Paz Agras, experta en divulgació arquitectònica i professora titular de l'Àrea Composició Arquitectònica a l'Escola Superior d'Arquitectura de la Corunya; Mar Santamaria-Varas, experta en innovació i emprenedoria i sòcia fundadora de la consultora 300.000 km/s; Ignacio Laguillo, arquitecte expert en l'àmbit de l'edificació, a Laguillo Arquitectes Associats; Victoria Acebo, arquitecta experta en edificació, a aceboXalonso Studio; Juan Manuel Herrero Sánchez, president de la Unió d'Agrupacions d'Arquitectes Urbanistes (UAAU); César Jiménez de Tejada, Premi d'Arquitectura Espanyola (ex aequo) el 2023; Paco Sanchis, CEO de COMPAC; Juan Antonio Ortiz, vicepresident primer del CSCAE, i, Laureano Matas, secretari general del CSCAE i del Jurat, amb veu, però sense vot.
Els projectes finalistes han estat escollits entre les 185 propostes seleccionades pels Comitès de Selecció constituïts als Col·legis Oficials d'Arquitectes i Consells Autonòmics, dins dels seus àmbits territorials. A la convocatòria s'han presentat un total de 497 propostes.
Els projectes finalistes optaran a sis premis basats en valors: Premi Sostenibilitat i Salut (valors universals), Premi Nova Bauhaus (valors culturals i artístics), Premi Hàbitat (valors bàsics de l'Arquitectura i l'Urbanisme), Premi Rehabilitació (valors associats a la rehabilitació, renovació i regeneració), Premi Professió (valors professionals i ètics) i Premi Compromís, que distingeix altres formes d'exercici professional, com ara treballs de divulgació i difusió arquitectònica, innovació o emprenedoria.
Juntament amb els premis basats en valors, es tornaran a lliurar tres distincions de caràcter especial: el Premi d'Arquitectura Espanyola, el Premi d'Urbanisme Espanyol i el Premi a la Permanència.
Els projectes guanyadors es donaran a conèixer, el proper 20 de juny a les 18.30 h, en una cerimònia de lliurament que se celebrarà al Teatre Reina Victòria de Madrid, i en què els premiats rebran l'escultura “TOITS ”, elaborada amb Obsidiana COMPAC.
PROJECTES FINALISTES CATALANS
Mercat Provisional d'Horta
Autors: Pere Joan Ravetllat + Carles Enrich
Rehabilitació de la cooperativa agrícola de Flix
Autors: CAMPS FELIP Arquitecturia | Josep Camps i Olga Felip
Living in lime – 42 VPO a Son Servera
Autors: PERIS + TORAL ARQUITECTES | Marta Peris i José Toral
Fetdeterra. Sistema constructiu de terra crua
Autors: FETDETERRA. Maite Sainz de la Maza | Macari de Torres
40 habitatges de lloguer a Sant Feliu de Llobregat
Autors: MAIO Architects | Maria Charneco, Alfredo Lerida, Guillermo Lopez i Anna Puigjaner
Nursery. 1306 trees for Timisoara
Autors: MAIO architects | Alfredo Lerida, Anna Puigjaner, Maria Charneco i Guillermo Lopez
Casa 1736
Autors: HARQUITECTES | David Lorente, Josep Ricart, Xavier Ros i Roger Tudó
Centre de primera acollida per a dones sense llar
Autors: Vivas Arquitectos | César Vivas i Cristian Vivas
Regulació d'equipaments comunitaris del PGM
Autors: Àrea de Política Urbanística i Espais Naturals | Xavier Josep Mariño Bermúdez, Loles Herrero Canela, Jordi Vila i Toneu
JURAT DELS PREMIS ARQUITECTURA
El Jurat encarregat de la selecció de les propostes finalistes ha estat format per Mª José Peñalver Sánchez, tresorera del CSCAE i consellera pel Col·legi Oficial d'Arquitectes de Múrcia, que ha assumit la Presidència del Jurat; Elena Calama, subdirectora general d'Arquitectura i Edificació al Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana; Patricia Silva, sotsdirectora adjunta d'Arquitectura i Edificació del Ministeri d'Habitatge i Agenda Urbana; Luz Paz Agras, experta en divulgació arquitectònica i professora titular de l'Àrea Composició Arquitectònica a l'Escola Superior d'Arquitectura de la Corunya; Mar Santamaria-Varas, experta en innovació i emprenedoria i sòcia fundadora de la consultora 300.000 km/s; Ignacio Laguillo, arquitecte expert en l'àmbit de l'edificació, a Laguillo Arquitectes Associats; Victoria Acebo, arquitecta experta en edificació, a aceboXalonso Studio; Juan Manuel Herrero Sánchez, president de la Unió d'Agrupacions d'Arquitectes Urbanistes (UAAU); César Jiménez de Tejada, Premi d'Arquitectura Espanyola (ex aequo) el 2023; Paco Sanchis, CEO de COMPAC; Juan Antonio Ortiz, vicepresident primer del CSCAE, i, Laureano Matas, secretari general del CSCAE i del Jurat, amb veu, però sense vot.
31/05/2024
Concurs internacional d’arquitectura dels espais firals de Montjuïc
Imatge:
© Wikimedia
En data 14 de juny, Fira Internacional de Barcelona ha acordat desistir del procediment, tot ordenant la iniciació del mateix un cop esmenades les deficiències detectades. Podeu consultar els plecs esmenats en català, castellà i anglès, així com la recopilació de consultes en català i castellà. El nou termini de presentació d’ofertes finalitzarà el 30 de juliol a les 12 h.
S'ha presentat a la seu del COAC el concurs internacional d'arquitectura per a la remodelació de diversos pavellons del recinte firal de Montjuïc, convocat per Fira Internacional de Barcelona. L'acte de presentació ha comptat amb la participació de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC; Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona; i Marc Serra, director de Serveis del Recinte i Infraestructures de Fira Barcelona.
Candidats seleccionats
En data 17 d'octubre, Fira Internacional de Barcelona informa que, un cop realitzat l'exercici de valoració de la Fase 1 del procediment, s'han seleccionat els candidats per a cada bloc. Podeu consultar el comunicat aquí.
S'ha presentat a la seu del COAC el concurs internacional d'arquitectura per a la remodelació de diversos pavellons del recinte firal de Montjuïc, convocat per Fira Internacional de Barcelona. L'acte de presentació ha comptat amb la participació de Guillem Costa Calsamiglia, degà del COAC; Maria Buhigas, arquitecta en cap de l’Ajuntament de Barcelona; i Marc Serra, director de Serveis del Recinte i Infraestructures de Fira Barcelona.
Es tracta del Concurs de projectes restringit amb intervenció de Jurat per a la contractació dels serveis relatius a la redacció de l’avantprojecte, del projecte bàsic, projecte executiu i direcció d’obra dels palaus: Palau Multifuncional i Palau de les Comunicacions (lot 1), Palau Alfons XIII (lot 2) i Palau del Vestit (lot 3).
L’objectiu del concurs, convocat amb motiu de la futura celebració del Centenari de l’Exposició Internacional de 1929, és convertir el recinte de Montjuïc en un espai firal urbà, modern i icònic a Europa. Es valoraran els projectes que impulsin una optimització de les instal·lacions firals, per a fer-les més modernes, flexibles i polivalents, seguint els paràmetres d’eficiència, digitalització i sostenibilitat del segle XXI.
La convocatòria inclou tres àmbits d’actuació:
1. Renovació i ampliació del pavelló 1 i construcció d’un nou pavelló multifuncional a l’emplaçament de l’actual pavelló 4 i el Palau de Congressos. El nou edifici, de 19.500 metres quadrats, serà la seu de salons, congressos i esdeveniments corporatius i s’integrarà en l’eix de l’avinguda de la Reina Maria Cristina.
2. Construcció del nou Palau de Congressos a l’actual Palau d’Alfons XIII. Conservarà els elements històrics catalogats i tindrà un auditori de gran capacitat.
3. Transformació de l’antic Palau del Vestit, avui integrat en el pavelló 8, per habilitar-hi el Fira Innovation Hub. Serà un espai on grans empreses, pimes, empreses emergents, centres de recerca i universitats podran desenvolupar solucions innovadores en sectors com les ciutats intel·ligents, l’alimentació, l’audiovisual o la tecnologia.
El procés de selecció de les candidatures presentades tindrà dues fases. En la primera, s’avaluarà la solvència tècnica i econòmica dels equips d’arquitectura internacionals que es presentin i se’n seleccionaran cinc per àmbit d’actuació. En la segona, un jurat integrat per arquitectes de reconegut prestigi internacional, presidit per Josep Lluis Mateo, estudiarà tots els projectes presentats i triarà el guanyador de cadascun dels tres àmbits. Es preveu que les obres s’hagin enllestit l’any 2029, coincidint amb la celebració del centenari.
Recupera el vídeo de la jornada de presentació del concurs:
Candidats seleccionats
En data 17 d'octubre, Fira Internacional de Barcelona informa que, un cop realitzat l'exercici de valoració de la Fase 1 del procediment, s'han seleccionat els candidats per a cada bloc. Podeu consultar el comunicat aquí.
17/05/2024
L'arquitecta Carme Pinós ingressa a la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
Imatge:
©Estudi Carme Pinós
L'arquitecta Carme Pinós ha estat nomenada Acadèmica Electa de la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. El seu ingrés es va oficialitzar el 16 de maig en un acte a la seu de l'Acadèmia, en el qual l'arquitecta va llegir el seu discurs d'ingrés titulat "Les meves inquietuds en el procés creatiu”.
Segons Carme Pinós, "el procés creatiu comença per un acte intuïtiu, no és lineal ni sistemàtic. L’arquitectura és art, però també comporta una gran responsabilitat cap a la societat i l’individu, buscant no només resoldre problemes sinó també aportar poesia i dignitat a l’ésser humà". El seu discurs recollia exemples pràctics del procés creatiu de l’arquitecte, des de petits objectes fins a intervencions urbanes, destacant la importància de la sensibilitat i la responsabilitat en la creació arquitectònica.
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) es va crear el 1764 com a societat literària privada, sota el nom de "Conferencia Physycomatemática Experimental", i més tard va passar a anomenar-se "Real Academia de Ciencias Naturales y Artes".
La seva funció original era reunir els científics catalans per presentar i discutir els avenços científics que es donaven al món. L'Acadèmia, amb seu al número 115 de La Rambla, disposa d'una biblioteca, un arxiu històric i un complex compost de l'Observatori Astronòmic Fabra, entre d'altres.
Carme Pinós
L'arquitecta va fundar el seu propi estudi l'any 1991, després d'una etapa conjunta amb Enric Miralles, amb qui va obtenir reconeixement internacional amb projectes com el Cementiri d'Igualada. Entre les seves obrés més destacades, hi ha el conjunt de la Plaça de la Gardunya, l’Escola Massana, el CaixaForum de Saragossa i l’Edifici de Departaments de la Universitat d’Econòmiques de Viena (Àustria).
Ha combinat la seva activitat professional amb la docència, sent professora convidada a l’École Nationale Supérieure d'Architecture Paris-Malaquais, la Harvard University Graduate School of Design, l'École Polytechnique Fédérale de Lausanne o la Columbia University de Nova York, entre d'altres.
Pinós ha rebut nombrosos premis i reconeixements, entre els quals es troben el Premi Prat de la Riba (2023), la Medalla d'Or de l'Arquitectura (2022), Premi Memorial Arnold W. Brunner de l'American Academy of Arts and Letters (2022), el Premi Nacional d'Arquitectura (2021), la Creu de Sant Jordi (2015), el Primer Premi de la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (2008) o el Premi d’Arquitectura del CSCAE (1995).
Per a més informació sobre l'obra de Carme Pinós, podeu visitar el portal arquitecturacatalana.cat.
Segons Carme Pinós, "el procés creatiu comença per un acte intuïtiu, no és lineal ni sistemàtic. L’arquitectura és art, però també comporta una gran responsabilitat cap a la societat i l’individu, buscant no només resoldre problemes sinó també aportar poesia i dignitat a l’ésser humà". El seu discurs recollia exemples pràctics del procés creatiu de l’arquitecte, des de petits objectes fins a intervencions urbanes, destacant la importància de la sensibilitat i la responsabilitat en la creació arquitectònica.
Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona
La Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona (RACAB) es va crear el 1764 com a societat literària privada, sota el nom de "Conferencia Physycomatemática Experimental", i més tard va passar a anomenar-se "Real Academia de Ciencias Naturales y Artes".
La seva funció original era reunir els científics catalans per presentar i discutir els avenços científics que es donaven al món. L'Acadèmia, amb seu al número 115 de La Rambla, disposa d'una biblioteca, un arxiu històric i un complex compost de l'Observatori Astronòmic Fabra, entre d'altres.
Carme Pinós
L'arquitecta va fundar el seu propi estudi l'any 1991, després d'una etapa conjunta amb Enric Miralles, amb qui va obtenir reconeixement internacional amb projectes com el Cementiri d'Igualada. Entre les seves obrés més destacades, hi ha el conjunt de la Plaça de la Gardunya, l’Escola Massana, el CaixaForum de Saragossa i l’Edifici de Departaments de la Universitat d’Econòmiques de Viena (Àustria).
Ha combinat la seva activitat professional amb la docència, sent professora convidada a l’École Nationale Supérieure d'Architecture Paris-Malaquais, la Harvard University Graduate School of Design, l'École Polytechnique Fédérale de Lausanne o la Columbia University de Nova York, entre d'altres.
Pinós ha rebut nombrosos premis i reconeixements, entre els quals es troben el Premi Prat de la Riba (2023), la Medalla d'Or de l'Arquitectura (2022), Premi Memorial Arnold W. Brunner de l'American Academy of Arts and Letters (2022), el Premi Nacional d'Arquitectura (2021), la Creu de Sant Jordi (2015), el Primer Premi de la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (2008) o el Premi d’Arquitectura del CSCAE (1995).
Per a més informació sobre l'obra de Carme Pinós, podeu visitar el portal arquitecturacatalana.cat.
17/05/2024
Josep Llinàs, Medalla d'Or de l'Arquitectura del CSCAE
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Josep Llinàs ha estat guardonat amb la Medalla d'Or de l'Arquitectura, atorgada pel Consell Superior de Col·legis d'Arquitectes d'Espanya (CSCAE) des de l'any 1981 amb l'objectiu de reconèixer l'esforç de les persones i institucions que, amb la seva trajectòria, ennobleixen la pràctica arquitectònica.
En el seu veredicte, el Jurat ha destacat "la seva obra serena, la seva valuosa intervenció en arquitectures existents i l'atenció a la qualitat de l'entorn urbà, referències actuals de les quals és precursor". A més, ha fet menció especial als "valors permanents, útils per la societat" que la seva obra transmet a les noves generacions. De la mateixa manera, ha remarcat "el treball docent entès com a professió i la professió com una acadèmia en si mateixa".
El Jurat ha estat presidit pel vicepresident primer del CSCAE, Juan Antonio Ortiz Orueta, i format pels degans dels col·legis d'arquitectes de Lleó i de Madrid, Eva Testa San Juan i Sigfrid Herráez; el vicepresident segon del CSCAE, Moisés Castro Oporto; l'arquitecta Ángela García de Paredes, acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando; l'arquitecta Marta Pelegrín designada pel ple del CSCAE; Remei Capdevila-Werning, filòsofa i crítica en Arquitectura, per designació del Grup de Treball de Premis i Distincions del CSCAE, i el secretari general del CSCAE, Laureano Matas, que no votava.
El lliurament de la Medalla d'Or de l'Arquitectura tindrà lloc al Teatre Reina Victòria de Madrid el pròxim 20 de juny, en el marc de la gala on es descobriran els guanyadors dels Premis ARQUITECTURA 2024 i la Fundació Alejandro de la Sota rebrà el Premi Arquitecte Lluís Comerón Graupera.
Sobre Josep Llinàs
Josep Antoni Llinàs i Carmona (Castelló de la Plana, 1945) és arquitecte per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona des de l'any 1968. Des dels seus inicis, ha combinat el lliure exercici de la professió amb l'activitat docent, el comissariat d'exposicions i conferències en diferents països d'Europa i Amèrica del Sud.
Obra destacada
Entre la seva obra edificatòria, es troben equipaments públics com la Biblioteca de Vila-seca i el seu nou Ajuntament, l'Escola i la Biblioteca d'Enginyers del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya i l'aulari i el bar de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, la Biblioteca Central de Terrassa, la Biblioteca Can Ginestar a Sant Just Desvern, i les de Vila de Gràcia i Jaume Fuster, a la ciutat comtal. També destaquen la restauració del Teatre Metropol i la reforma del Govern Civil de Tarragona, realitzada aquesta darrera juntament amb Alejandro de la Sota; l'Institut d'Educació Secundària de Torredembarra i el Far; l'Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona, l’Atlàntida Centre d’Arts Escèniques de Vic, així com edificis d’habitatges a Vilafranca del Penedès i als districtes de Vallcarca i El Carme, a Barcelona. Igualment, cal citar l'ordenació al voltant de la plaça de Sant Agustí Vell, a Barcelona.
Altres premis i reconeixements
Al llarg de la seva trajectòria, ha rebut diferents distincions. Entre elles, diversos Premis FAD, el Premi d'Arquitectura i Urbanisme de la Vil·la de Madrid, el 1990; el Ciutat de Barcelona, els anys 1995, 1999, 2002 i 2004; el Premi Rehabitec, el 1996; el IV Premi Manuel de la Devesa, corresponent a la V Biennal d'Arquitectura Espanyola 1997/1998; i el Premi Nacional de Cultura, en la modalitat d'Arquitectura i Espai Públic, de la Generalitat de Catalunya, el 2006.
Josep Llinàs i el COAC
L’arquitecte Josep Llinàs va fer donació del seu fons professional a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya el passat mes de setembre. Així mateix, el Centre Obert d'Arquitectura acull l'exposició 'Arquitectura i Diumenge' de Llinàs fins al 2 de juny del 2024.
En el seu veredicte, el Jurat ha destacat "la seva obra serena, la seva valuosa intervenció en arquitectures existents i l'atenció a la qualitat de l'entorn urbà, referències actuals de les quals és precursor". A més, ha fet menció especial als "valors permanents, útils per la societat" que la seva obra transmet a les noves generacions. De la mateixa manera, ha remarcat "el treball docent entès com a professió i la professió com una acadèmia en si mateixa".
El Jurat ha estat presidit pel vicepresident primer del CSCAE, Juan Antonio Ortiz Orueta, i format pels degans dels col·legis d'arquitectes de Lleó i de Madrid, Eva Testa San Juan i Sigfrid Herráez; el vicepresident segon del CSCAE, Moisés Castro Oporto; l'arquitecta Ángela García de Paredes, acadèmica numerària de la Reial Acadèmia de Belles Arts de San Fernando; l'arquitecta Marta Pelegrín designada pel ple del CSCAE; Remei Capdevila-Werning, filòsofa i crítica en Arquitectura, per designació del Grup de Treball de Premis i Distincions del CSCAE, i el secretari general del CSCAE, Laureano Matas, que no votava.
El lliurament de la Medalla d'Or de l'Arquitectura tindrà lloc al Teatre Reina Victòria de Madrid el pròxim 20 de juny, en el marc de la gala on es descobriran els guanyadors dels Premis ARQUITECTURA 2024 i la Fundació Alejandro de la Sota rebrà el Premi Arquitecte Lluís Comerón Graupera.
Sobre Josep Llinàs
Josep Antoni Llinàs i Carmona (Castelló de la Plana, 1945) és arquitecte per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona des de l'any 1968. Des dels seus inicis, ha combinat el lliure exercici de la professió amb l'activitat docent, el comissariat d'exposicions i conferències en diferents països d'Europa i Amèrica del Sud.
Obra destacada
Entre la seva obra edificatòria, es troben equipaments públics com la Biblioteca de Vila-seca i el seu nou Ajuntament, l'Escola i la Biblioteca d'Enginyers del Campus Nord de la Universitat Politècnica de Catalunya i l'aulari i el bar de la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona, la Biblioteca Central de Terrassa, la Biblioteca Can Ginestar a Sant Just Desvern, i les de Vila de Gràcia i Jaume Fuster, a la ciutat comtal. També destaquen la restauració del Teatre Metropol i la reforma del Govern Civil de Tarragona, realitzada aquesta darrera juntament amb Alejandro de la Sota; l'Institut d'Educació Secundària de Torredembarra i el Far; l'Institut de Microcirurgia Ocular de Barcelona, l’Atlàntida Centre d’Arts Escèniques de Vic, així com edificis d’habitatges a Vilafranca del Penedès i als districtes de Vallcarca i El Carme, a Barcelona. Igualment, cal citar l'ordenació al voltant de la plaça de Sant Agustí Vell, a Barcelona.
Altres premis i reconeixements
Al llarg de la seva trajectòria, ha rebut diferents distincions. Entre elles, diversos Premis FAD, el Premi d'Arquitectura i Urbanisme de la Vil·la de Madrid, el 1990; el Ciutat de Barcelona, els anys 1995, 1999, 2002 i 2004; el Premi Rehabitec, el 1996; el IV Premi Manuel de la Devesa, corresponent a la V Biennal d'Arquitectura Espanyola 1997/1998; i el Premi Nacional de Cultura, en la modalitat d'Arquitectura i Espai Públic, de la Generalitat de Catalunya, el 2006.
Josep Llinàs i el COAC
L’arquitecte Josep Llinàs va fer donació del seu fons professional a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya el passat mes de setembre. Així mateix, el Centre Obert d'Arquitectura acull l'exposició 'Arquitectura i Diumenge' de Llinàs fins al 2 de juny del 2024.
14/05/2024
