Revista de Corresponsals: sostenibilitat i habitatge a Andorra
En un context europeu de dificultat d'accés a l'habitatge, Andorra, amb la seva singularitat i fins i tot no sent part de la Unió, no és aliena a aquesta problemàtica. Enrere van quedar els anys en què al Principat es podia accedir fàcilment a l'habitatge, en règim de lloguer o compra, (sigui com a primera o segona residència, en aquest últim cas generalment per part de ciutadans de França o Espanya, principalment catalans). Hi ha hagut vàries raons en aquesta última dècada que han portat a aquest canvi, i han portat cap a l’actual mercat residencial tensat.
Bàsicament per les característiques pròpies del país, un Principat de 468 km² on el sòl disponible per a l’habitatge està limitat i la seva població ha crescut més del 20% en els últims 10 anys (de 71.000 a 86.000 habitants), tant per part de residents fiscals, atrets per un tractament impositiu molt més benvolent que als seus països d'origen, com per part dels habituals residents de perfil laboral (professionals liberals o treballadors per compte aliè).
A tot això, se suma la inversió estrangera de no residents en valors immobiliaris, tant en la promoció com en la compra del producte final. Part d'aquests promotors i compradors, en el cas de Catalunya, esgrimeixen com a raó principal evitar la Llei del Dret d'Habitatge català, promulgada en resposta a la greu situació econòmica i social derivada de la dificultat d'accés a l'habitatge, que delimita les prerrogatives que podrien tenir com a arrendadors si dediquessin o mantinguessin la seva inversió al mercat de lloguer a Catalunya.
El parc immobiliari actual d'Andorra és de 45.000 habitatges, tant les de primera i segona residència com els habitatges dedicats a ús turístic (HUT). Andorra rebia 2 milions de turistes en 2013, i les últimes dades de 2024 xifren la quantitat de visitants anuals en 4 milions. Les promocions d'edificis d'habitatge realitzades els últims anys, excepte comptades excepcions, estan orientades a l'inversor nacional o estranger d'alt poder adquisitiu, amb pisos amb superfície mitja de 125 m² i programes sempre majors a 2 dormitoris. La promoció d'habitatge públic de lloguer, per part del govern d’Andorra o de les parròquies (Ajuntaments), arriba tard i en molt poca quantitat, entre altres raons per falta d'interès (i visió) governamental en aquestes promocions i per la ja comentada falta de sòl.
Amb aquestes característiques i problemes esmentats (més els generats pels anys COVID), amb un preu mitjà de compra de l'habitatge nou i de segona mà rondant els 4.500 €/m², i de lloguer els 17 €/m², i impulsat per (fins ara desconegudes) protestes ciutadanes al carrer, el govern d'Andorra s'ha vist obligat a promoure mesures inèdites com la pròrroga automàtica de contractes i límits de preus de lloguer, o la “cessió temporal obligatòria” d'habitatges buits, canviant les regles del joc acostumades en un país considerat liberal en l'econòmic.
Com a resultat, la Llei 24/2023, de Mesures d'Estímul i de Estabilitat del Mercat d'Arrendament d'Habitatges, en vigor des de l'1 de gener de 2024, i el Projecte de Llei per al Creixement Sostenible i el Dret a l'Habitatge (que iniciarà el tràmit parlamentari el setembre vinent i complementarà l'esmentada Llei d'Arrendaments), entren en joc i afecten de manera transversal a la societat andorrana, en temes com l’habitatge, la fiscalitat, el turisme, la immigració, així com als inversors estrangers, incidint de manera especial en el sector de la construcció.
Llei 24/2023, de Mesures d'Estímul i de Estabilitat del Mercat d'Arrendament d'Habitatges
Després d'algunes mesures tendents a protegir els inquilins en un escenari social i econòmic complicat (en 2019 es congelen els contractes de lloguer) i d'altres ajudes paral·leles al sector empresarial com els “crèdits tous”, durant 2023 es presenta per part del govern la Llei d'Arrendaments, finalment aprovada amb tots els vots de l'arc parlamentari, i que prorrogarà automàticament durant tres anys més els contractes de lloguer, fins al 2027.
A més, fins al mateix any, els lloguers podran incrementar-se únicament si el preu és menor a 8€/m², xifra que s'ha considerat òptima pel govern, i que ha despertat una forta oposició per part de les cambres de propietaris (en obtenir rendibilitats inferiors a productes financers segurs que no generen risc d'impagaments, desperfectes, ocupacions, etc.) Aquest increment serà escalonat, per als pisos de 7-8€/m² l'increment màxim permès és del 4%; per als de 6-7 €/m² l'increment màxim és el de l'IPC (es calcula per a aquest any al voltant del 5%); i per als de menys de 6 €/m² l'increment màxim serà el de l'IPC més el 4%.
Perquè fins a 2027?, tres anys és el temps que calcula el govern per a poder incrementar el parc d'habitatge públic a preu assequible, amb aproximadament 300 nous habitatges. Amb els mateixos objectius d'augmentar l'oferta, però amb aportació dels privats, aquesta llei incrementa l'impost sobre els pisos buits a 50 €/m², i prolonga la suspensió per a noves llicències HUT fins al setembre del 2025.
Un punt clau, per a la fiscalització d'aquesta llei (i especialment per a la futura llei òmnibus de Dret a l'Habitatge, segons veurem més endavant) és manejar les dades del parc immobiliari a Andorra, per a això el govern es dona divuit mesos per a posar en funcionament el Registre de la Propietat, evitant l'opacitat actual.
Projecte de Llei per al Creixement Sostenible i el Dret a l'Habitatge
Aquesta llei òmnibus, que pretén incrementar l'oferta d'habitatge moderant el creixement urbà i turístic, és d'ampli abast (afecta transversalment als ministeris d'Economia, Treball i Habitatge; Turisme i Comerç; i Justícia i Interior), és complementària de la de llei d'Arrendaments (més que complementària: doblega l'aposta), i té com a objectiu “crear mesures per a protegir les persones que resideixen al Principat en la seva interacció amb el turisme i l'activitat constructiva, el respecte al medi ambient i dels recursos naturals”.
Incideix principalment en quatre aspectes: cessió obligatòria de pisos buits, limitar la compra d'habitatges, HUT, i inversions i immigració, i el seu fil conductor és no dissociar el dret a l'habitatge del creixement sostenible del Principat, buscant l'equilibri entre la inversió estrangera immobiliària i l'accés a l'habitatge de les persones que viuen a Andorra, recuperant en última instància el concepte de funció social de l'habitatge, en contraposició al seu valor econòmic.
Cessió obligatòria de pisos buits:
El punt més controvertit de la llei, la cessió obligatòria, que si bé no és la fi última en si mateixa, és l'eina que planteja el govern perquè els pisos buits es dirigeixin al mercat de lloguer (o en el seu defecte a una venda regulada i limitada segons veurem més endavant).
Però què és un pis buit per a la llei?: “es defineix com a buit aquell habitatge que no té contracte de subministrament d'energia elèctrica o que no té consum d'energia durant els dos anys anteriors a l'1 de gener del 2024” (segons dades de la companya elèctrica, la xifra provisional ascendeix a uns 2.000 pisos). Per a obtenir aquesta informació, ha estat necessari canviar la reglamentació de protecció de dades perquè la companyia cedeixi els seus arxius al govern.
Una vegada detectat un pis buit, el govern es posa en contacte amb el propietari (d'aquí la importància d'actualitzar el Registre de la Propietat), i si en un termini de tres mesos el propietari no ha justificat que el pis està ocupat, es tramita la cessió obligatòria i temporal de l'habitatge en favor del govern per un termini de 5 anys com a màxim. Per a fer efectiva la cessió, en cas de ser necessari es recorre a la Batllia i en última instància a la Policia, de la mateixa manera que es fa en un desnonament. Si el pis no està en condicions d'habitabilitat, el govern s'encarrega de la seva adequació, a compte del propietari, a qui se li descomptaran les despeses de condicionament del lloguer que rebrà.
Una vegada l'habitatge forma part del parc públic, el govern o l’INH (Institut Nacional de l'Habitatge) ho col·loquen en lloguer, i en cas de no poder llogar-ho (i per tant no ho cedeixen a una persona amb necessitat d'habitatge) en un termini màxim de 6 mesos, el titular de l'habitatge recuperarà l'ús. (Nota al marge: si novament el pis continua sense consum d'electricitat o ús demostrable, es torna a iniciar el procés de cessió “ad infinitum”?).
S'aprofita en el redactat de la llei a incrementar l'impost als pisos buits a 100 €/m² (recordem que al gener 2024 ja s'havia incrementat aquest valor a 50€/m²)
Compra d'habitatge i promocions immobiliàries:
Per a facilitar la compra o lloguer dels residents (estrangers o andorrans), es limita la compra d'habitatges als no residents al país, als residents amb menys de 3 anys de residència; a les persones jurídiques estrangeres; i a les persones jurídiques andorranes amb participació estrangera en el capital o en el dret de vot major al 25%, a un màxim de dos pisos, dos apartaments o dos estudis; a un habitatge unifamiliar o una parcel·la de terreny per a la construcció d'un únic habitatge unifamiliar o tres places de pàrquing .
També es prohibeix tota promoció immobiliària, excepte si el seu destí són pisos de lloguer.
En quant a la transacció d'immobles (habitatges), s'incrementa el tipus de gravamen sobre la plusvàlua immobiliària en les transaccions efectuades tant per no residents com per residents, en funció del guany i del temps transcorregut des de la compra del bé. El gravamen passa del 15% al 20% per a vendes de menys de 2 anys de la compra en tots els casos, amb una reducció del percentatge a mesura que passa el temps. En contrapartida, s'exonera l'Impost sobre transmissions patrimonials (ITP) per a residents (nacionals o estrangers) de més de cinc anys en l'adquisició del seu primer habitatge (amb empadronament obligatori), si el preu és inferior a 500.000 € (actualment era de 360.000 €).
HUT (habitatges d’ús turístic):
Actualment, Andorra compta amb 2800 permisos temporals per a habitatges d'ús turístic, generalment situats en parròquies altes (orientats al turista d'hivern que ve a esquiar un cap de setmana, per tant de pocs m²). El projecte de llei prohibeix la concessió de noves llicències, i en anar caducant els permisos existents, es podran renovar cada tres anys segons dos supòsits: d'una banda, les HUT que es trobin en un edifici on més del 30% del total d'habitatges siguin també HUT, se'ls podrà renovar la llicència amb noves condicions de millora de la qualitat (millores constructives, mobiliari, etc.); d'altra banda, les HUT que es trobin en un edifici on menys del 30% del total d'habitatges siguin HUT, no se'ls renovarà la llicència. En aquest segon supòsit entrarien gairebé 650 pisos HUT, que es bolcarien a l'ús dels propietaris (ús propi com a primera residència, lloguer o venda), o se cediran obligatòriament al govern per al seu lloguer. Es busca disposar menys HUT però de major qualitat (per tant, menys turisme, però de major rendibilitat)
Inversions directes i immigració:
A l'efecte d'evitar promocions per part de les societats estrangeres, aquelles que inverteixin a Andorra i tinguin més del 25% de capital estranger hauran de sol·licitar autorització prèvia per al seu funcionament (actualment el límit era 50%). Pendent de verificar, si només serà una tràmit més o si és un ítem que pugui significar rebutjar l'activitat.
També, per a disminuir la pressió demogràfica i el seu impacte negatiu sobre el mercat de lloguer, s'elimina la possibilitat d'accedir a la residència mitjançant inversions, els permisos de treballadors extracomunitaris, i es prohibeix treballar per compte propi als residents per compte aliè de menys d'un any.
Desenvolupament de la superfície visada des del 2019
Els antecedents respecte a l’obra nova (incloent tots els programes, no solament el d’habitatge) des del 2019 són els següents, segons dades del Col·legi d'Arquitectes d'Andorra COAA:
2019 – 416.433,00 m²
2020 – 119.260,00 m² (afectació per restricció d’activitats per COVID)
2021 - 368.759,00 m²
2022 – 676.599,00 m² (augment per anunci de futures moratòries en la concessió de llicències, davant el gairebé col·lapse de la càrrega admesa per les infraestructures i el medi ambient, cosa que significa que molts d'aquests m² van ser visats “pels dubtes” i no s'han arribat a construir)
2023 – 311.137,00 m²
2024 – 347.242,00 m² (xifra corresponent al primer trimestre, en aixecar-se les moratòries del 2022)
Després de la posada en marxa de la llei d'arrendaments, i de la futura aprovació de la llei del dret a l'habitatge (en els seus termes actuals, o amb els més que probables canvis que la suavitzin), les xifres de superfície visada (i els preus mitjans de lloguer i venda) ens podran indicar els resultats d’aquestes accions.
Alejandro Suárez. Corresponsal del COAC a Andorra. Setembre 2024
Revista de corresponsales: San Francisco hibrido
El sector de la arquitectura en la Bay Area este año ha sido sacudido significativamente.
Aunque el mercado laboral está en forma y no hay un bajón económico importante, debido a los cambios de mercado post pandemia muchos despachos han tenido que ajustar personal.
El cambio de talante del centro de la ciudad, donde aún más de la mitad del parque de oficinas construido se encuentra en desuso, junto a los nuevos esquemas híbridos de trabajo, han hecho que el sector de la arquitectura comercial se encuentre en declive, y que muchos despachos hayan tenido que reinventarse. La demanda de espacio de oficinas sigue reduciéndose, con grandes empresas como Google o Facebook cancelando contratos de alquiler y marchando antes de plazo de edificios donde ocupaban múltiples plantas. Este hecho sigue alimentando la progresiva decadencia del centro de la ciudad, donde por ejemplo se ha visto marcharse la mayoría de las tiendas de las principales calles turísticas de la ciudad. A esta situación tampoco ayuda el hecho de que la ciudad todavía no ha logrado controlar el gran problema de la crisis de opiáceos y de la población sin techo.
Es por estas razones que, durante este año, tanto las principales entidades gubernamentales como las asociaciones que impulsan programas para el crecimiento en la ciudad han solicitado ayuda y han pedido consejo a expertos internacionales, y después de meses de asesoramiento, la ciudad ha empezado a impulsar una serie de iniciativas para intentar remontar el espíritu de la ciudad.
Una de las iniciativas más controvertidas es la de conversión de edificios comerciales de oficinas en vivienda. Con esta estrategia no sólo se pretende dar una nueva vida a estos edificios, sino que se pretende incorporar vivienda en el centro de la ciudad, enriqueciendo el tejido social de la zona y promoviendo el establecimiento del comercio local y de proximidad, cambiando así el carácter de esta zona, de ser un centro económico, turístico y comercial, en un centro dinámico y activo para los habitantes de la ciudad. Cabe decir que económicamente esta iniciativa no es del todo viable, y es el gobierno quien está subvencionando muchos de estos proyectos para que varios promotores estén dispuestos a formar parte de ellos.
Un sector que no ha hecho más que crecer, sin embargo, ha sido el de la vivienda.
A pesar de la degradación de la ciudad, el precio de la vivienda no ha hecho más que continuar incrementando y ha empeorado un problema ya crónico de vivienda asequible en la ciudad.
Por eso, como parte de la revitalización, la ciudad está impulsando la construcción de 82.000 viviendas que no sólo están destinadas a gente joven, personas mayores, artistas y familias con un nivel adquisitivo medio y bajo que no pueden acceder a comprar o alquilar un piso en la ciudad, sino que una parte también será vivienda social en coordinación con programas de rehabilitación y reinserción social.
Así pues, a pesar de los cambios en el sector económico y de tendencias de uso de los espacios en la ciudad, el sector de la arquitectura se mantiene activo, cambiando y adaptándose a las nuevas necesidades.
Lea Eidler, arquitecta. Corresponsal del COAC en San Francisco (EE.UU.). Junio 2024
Revista de corresponsales: La industria de la construcción en Alemania en transformación: Perspectiva para 2024 y 2025
La industria de la construcción en Alemania es uno de los sectores más importantes del país. Contribuye con alrededor del 12% (datos 2022) al producto interior bruto (PIB) y emplea a millones de personas. Sin embargo, actualmente el sector se encuentra en un proceso de recesión, que comenzó -como en otras muchas áreas de la economía- con la subida de los tipos de interés, la inflación, los problemas de suministro o la falta de mano de obra calificada. De esta forma nos encontramos con un mercado con muchos retos, pero también oportunidades. En este artículo veremos la situación actual de la industria de la construcción alemana, observaremos las principales tendencias y nos aventuraremos a ofrecer una visión del futuro.
Analizamos más detenidamente los principales retos:
1. Escasez de suministros y aumento de los precios de los materiales de construcción.
La guerra en Ucrania y las sanciones relacionadas con Rusia han provocado una importante escasez de suministros y un aumento de los precios de los materiales de construcción como la madera, el acero, el aluminio y la energía. Este desarrollo ha impactado negativamente en los costes de construcción y rentabilidad de los proyectos de construcción. El fuerte aumento de los precios de la energía también ha afectado a la producción de materiales de construcción como el cemento y el acero.
Sin embargo, y en contra de lo esperado, las últimas estadísticas muestran que los precios de los materiales están, de hecho, bajando ligeramente; el principal motivo es que la producción excede la demanda. En Alemania la recuperación económica después de casi dos años de inflación y el hundimiento de los encargos, especialmente en el sector de la construcción residencial, se espera muy lenta, sobre todo si la compartimos con el crecimiento de países como EE.UU. o, sin ir -nos tan lejos y tal y como muestran los últimos datos, de España misma.
2. Carencia de personal cualificado
La industria de la construcción alemana sufre de una marcada carencia de personal cualificado.
La carencia de personal se expande transversalmente en el sector de la construcción, por lo que no sólo hablamos de personal a pie de obra sino también de ingenieros y arquitectos. Esto provoca retrasos en los proyectos de construcción, incrementos de costes y dificulta a las empresas conseguir encargos.
La carencia de personal cualificado tiene varias causas. Por un lado, la construcción es una profesión físicamente exigente, con alto riesgo laboral. Esto hace que los jóvenes se desanimen a
formarse en este sector. Por su parte, el desarrollo demográfico en Alemania, con un progresivo envejecimiento de la población, ha provocado una disminución en el número de posibles trabajadores cualificados.
3. Aumento de los tipos de interés
El incremento de los tipos de interés encarece las hipotecas, reduciendo la demanda de inmuebles y, por tanto, afectando negativamente a la actividad de construcción en el sector residencial. Esto afecta especialmente a los promotores inmobiliarios e inversores privados que dependen de financiación.
El Banco Central Europeo (BCE) empezó a incrementar paulatinamente los tipos de interés en 2022 para luchar contra la inflación. Esto ha provocado un aumento de los tipos de interés en la construcción, encareciendo la financiación de los proyectos de construcción. Aunque los últimos movimientos intentan estabilizar la situación, la sensación, sobre todo entre el pequeño inversor, es de inseguridad y, por tanto, de cautela. La bajada dramática de las licencias de obra refleja la situación: en enero la bajada respecto a 2023 fue del 23% y si comparamos los datos con 2022 la bajada es del 43%. Dicho de otra forma: se construye casi la mitad que antes de la guerra de Ucrania y de la consecuente inflación y subida de tipos de interés.
4. Tendencias y oportunidades en la industria de la construcción.
A pesar de los retos, existen desarrollos positivos en la industria de la construcción alemana. Las principales tendencias que ofrecen nuevas oportunidades para el sector son la digitalización, con tecnologías como el BIM o la impresión 3D y la construcción sostenible, creciendo tanto en el sector residencial como en el comercial. Esto se debe, entre otras razones, al aumento de la conciencia ambiental ya los incentivos gubernamentales para la construcción sostenible.
Carlos Vidal Wagner, Arquitecto. Corresponsal del COAC en Frankfurt, Alemania, Abril de 2024
Fuentes de información:
Revista de corresponsales: ¿Dónde está la cooperativa de crédito de los Arquitectos Australianos?
La profesión de arquitecto en Australia, especialmente las pequeñas prácticas, se encuentra con numerosos retos, incluyendo constricciones financieras, recursos limitados para prácticas sostenibles, una disminución de los ingresos de la industria y beneficios desproporcionadamente pequeños en comparación con la carga de trabajo y las responsabilidades involucradas. En medio de estos desafíos, la ausencia de una cooperativa de crédito adaptada para los arquitectos exacerba las dificultades. Sin embargo, el establecimiento de una cooperativa de crédito podría ofrecer una oportunidad única para los arquitectos por no sólo abordar sus necesidades financieras, sino también contribuir activamente a su comunidad y la profesión en general. Una vía potencial es que la cooperativa de crédito desarrolle sus propios proyectos, con todos los beneficios destinados a la comunidad o arquitectos.
Retos actuales en la profesión de arquitecto en Australia:
1. Constricciones financieras: Las pequeñas prácticas de arquitectura en Australia luchan por acceder a opciones de financiación asequibles para proyectos, ampliación de oficinas o desarrollo profesional, conduciendo a un acceso limitado al capital y costes de préstamo más altos.
2. Recursos limitados para prácticas sostenibles: A pesar del énfasis creciente en la arquitectura sostenible, las pequeñas prácticas carecen de recursos y apoyo para implementar soluciones ecológicas de forma efectiva.
3. Disminución de los ingresos de la industria y márgenes de beneficio: Los ingresos de la industria de los servicios de arquitectura han disminuido, llevando a márgenes de beneficio más bajos, especialmente para las pequeñas prácticas.
4. Beneficios desproporcionadamente pequeños: Los arquitectos reciben una proporción desproporcionadamente pequeña de los beneficios de desarrollo de construcción en comparación con otros actores del sector.
El papel de una cooperativa de crédito para los arquitectos: Una cooperativa de crédito adaptada para los arquitectos podría abordar estos retos y proporcionar numerosas ventajas:
1. Acceso a financiación asequible: Oferta de préstamos con bajos intereses y términos de pago flexibles para soportar las necesidades financieras de las pequeñas prácticas.
2. Apoyo para prácticas sostenibles: Priorización de la financiación para proyectos sostenibles y oferta de recursos para iniciativas verdes.
3. Plataforma de abogacía y lobby: Ofrecer una plataforma para los arquitectos para abogar por una compensación justa y cambios normativos.
Promoción de la práctica sostenible y la abogacía: Además, la cooperativa de crédito podría jugar un papel crucial en la promoción de prácticas sostenibles en la profesión y la comunidad en general. Priorizando la financiación para proyectos sostenibles y defendiendo políticas ambientalmente responsables, la cooperativa de crédito podría contribuir a un entorno construido más sostenible.
Referencia al Arquia Bank: Arquia Bank, antes conocido como Caja de Arquitectos, ofrece un ejemplo de una institución de crédito adaptada para los arquitectos. Fundado en 1983 en España, ofrecía servicios bancarios especializados exclusivamente para los arquitectos, promocionando su desarrollo profesional e intereses (hasta que debido a la Crisis Financiera Global se reestructuraron como entidad bancaria en 2017).
Dando poder a los arquitectos y comunidades: Además, una cooperativa de crédito podría dar poder a los arquitectos para desarrollar sus propios proyectos, con todos los beneficios destinados a su comunidad oa los propios arquitectos. Este enfoque no sólo fomenta la independencia financiera, sino que también permite a los arquitectos contribuir activamente al desarrollo de su comunidad.
Cooperativas de Crédito existentes en Australia: Australia tiene una rica historia de cooperativas de crédito en diversas industrias, incluyendo agricultura, procesamiento de leche y hostelería. Algunos ejemplos incluyen:
• Co-operative Bulk Handling (CBH) - Provee servicios cooperativos para la cosecha de grano en Australia Occidental.
• Murray Goulburn Co-operative Co. Limited - Una cooperativa de procesamiento de leche con base en Victoria.
• Dairy Farmers Milk Co-operative Ltd. - Una cooperativa involucrada en la ganadería de leche y el procesamiento de leche.
• Namoi Cotton Co-operative Ltd. (NSW) - Una cooperativa de algodón que opera en Nueva Gales del Sur.
• Independiente Liquor Group Dist. Co-operative Ltd. - Una cooperativa involucrada en la distribución y venta de alcohol.
• Chester Hill RSL & Bowling Club Co-operative (NSW) - Una cooperativa que ofrece servicios de hostelería.
• Geraldton Fishermen's Co-op Ltd. (WA) - Una cooperativa involucrada en la industria de la pesca, especialmente en Australia Occidental.
Las cooperativas en todo el mundo operan bajo los siguientes siete principios clave:
1. Pertenencia voluntaria y abierta
2. Control democrático de los miembros
3. Participación económica de los miembros
4. Autonomía e independencia
5. Educación, formación e información
6. Cooperación entre cooperativas
7. Preocupación por su comunidad
A modo de conclusión, el establecimiento de una cooperativa de crédito para los arquitectos en Australia tiene el potencial de abordar muchos de los retos de la profesión. Oferta de financiación asequible, soporte para prácticas sostenibles, defensa de una compensación justa y capacidad para desarrollar sus propios proyectos. Una cooperativa de crédito podría dar poder a los arquitectos y contribuir a un futuro más sostenible y equitativo para la profesión y las comunidades a las que sirven.
Victor Alcami, arquitecto. Corresponsal del COAC en Sidney, Austràlia. Abril 2024