Puntúa de l'1 al 5 els següents aspectes de les noves seccions.
Pregunta 1 2 3 4 5
Disseny del nou entorn
Facilitat d’ús
Utilitat de les gestions que pots realitzar
Impressió general
  • Treballar d'arquitecte a la Xina (II)

    Internacionalitzar un despatx d’arquitectura a la Xina

  • Com fer ciutat en l’era digital – Catalunya-Holanda

    D’una banda, a Barcelona, la setmana passada teníem el MCW 2018 on s’han presentat els nous reptes que la tecnologia mòbil ens ofereix i de l’altre es celebrava al centre de la ciutat, al Pati Manning, la jornada “Urgent: solucions innovadores en habitatge públic” on van participar com a representant d’Holanda (país d’on sóc corresponsal) la Sra. A. Lagae de l’ajuntament d’Amsterdam.En ciutats contemporànies als reptes que representen l’habitatge i la manca d’habitatge social, se li ha d’afegir la problemàtica d’intentar reinventar els seus nuclis històrics, amenaçats per la pèrdua de pes demogràfic i econòmic.

  • El Marroc desconegut

    Des que vaig arribar al Marroc, l’any 2009, he conegut un país en plena evolució, a un ritme no sempre constant, però amb una voluntat ferma de situar-se com punta de llança a l'Àfrica, i per què no dir-ho, recuperar part del protagonisme que va tenir a inicis del segle XX, en gran mesura aprofitant la seva posició geogràfica estratègica.

  • Suïssa: Canvi de paradigma en la Política d’Ordenació del...

    Cinc anys han passat des de l'acceptació, per mitjà d'un dels molts referèndums que impulsa la societat civil i política suïssa, per a la revisió federal de l'Ordenació del Territori.Per entendre aquesta llei major i capital per al futur desenvolupament del conjunt del territori confederat helvètic, cal conèixer els antecedents i l'estructura política i territorial del país.

  • L'economia circular a Brussel·les

    La transformació del sector de la construcció. Reptes i nous models de futur

  • El sentit de la identitat a l'arquitectura portuguesa

    Quan parlem de la modernitat  en arquitectura oblidem l'aspecte de la identitat a través de l'expressió d'una nació i d'un lloc que sovint semblen estar absents en la major part de l'arquitectura contemporània europea. Portugal ofereix una realitat diferent que es pot conèixer a través de les contribucions substancials al disseny arquitectònic modern i contemporani.

  • Amsterdam troba a Gaudí: Una croada cultural

    Una de les coses que més poden cridar l'atenció durant la visita a Amsterdam és que molts edificis són de maó. Aquesta manera de construir és típica d'un estil arquitectònic que es coneix com l'Escola d'Amsterdam: un moviment que es va desenvolupar entre 1910 i 1930 i en el qual van participar arquitectes holandesos tan llegendaris com Michel de Klerk. A continuació, us animem a descobrir què hi ha més enllà d'aquestes sòbries façanes de maó: L'Escola d'Amsterdam

  • La nova ciutat de Milà: Regeneració urbana post-expo

    La història de les exposicions universals comença el 1851 quan l'Imperi Britànic estava en ple apogeu i va decidir organitzar una Expo que mostrés el seu poder industrial. Des de llavors el BIE (organisme internacional que supervisa l'Expo), ha reconegut 34 exposicions universals. Entre aquestes no apareix la de Roma el 1942, cancel·lada a causa de la Segona Guerra Mundial. Les primeres 22 exposicions, que es van celebrar fins a 1933, es defineixen com exposicions històriques.

  • Cooperació cultural internacional des d'Austràlia

    L'arquitectura representa i formula uns valors culturals inequívocs a cada país; tant a través del medi ambient construït, la imatge de ciutat i urbana que es genera, com a través del missatge de la projecció de futur i de l'imaginari col·lectiu tant de valors passats i establerts, com de futurs precedents a implementar. La projecció internacional d'aquests valors és percebuda d'una manera o altra en conjunt amb el branding o marca cultural que cada regió porta associada a nivell mundial.

Pàgines