• Com treballar d'arquitecte a la Xina

    Una de les consultes més freqüents que rebem els corresponsals del COAC a l'estranger és com es poden obtenir encàrrecs o treballar d’arquitecte al país en qüestió. Des que sóc corresponsal a Xangai, uns quants arquitectes m'han demanat consell en aquest sentit i per això m'he decidit a posar-ho per escrit.   

  • Límits, també a París

    En l’era de la hiperconnectivitat de la informació de masses immediata i de la magnífica capacitat d’internet per eradicar tot tipus de limitació comunicativa, sembla que el mercat de la construcció està en alça per a l’edificació de murs i límits físics.La paraula “límit” té dos significats que són d’actualitat, però no forçadament convergents. D’un costat, la definició de “límit” físic es: Part extrema, punt, on termina un territori, una extensió qualsevol, un període de temps. D’altra banda, la definició de “límit” metafísic sembla que no té res a veure: final, o grau més alt d'alguna cosa, que no es pot o no s'ha de superar.

  • Una fira al cor d’Europa: Bau 2017 Munic

    Aquest gener es va celebrar la Fira BAU 2017 a Munic, una ciutat situada al cor d’Europa, en un del països que encapçala la Unió Europea i que, a més, presenta una trajectòria del sector de la construcció molt sòlida. La fira ha estat tot un èxit i així ho corroboren les xifres facilitades per Markus Sporer, sotsdirector de la Fira Bau, i Raphaela Kollmann, project manager de la Fira Bau per a Espanya.

  • Holanda i els seus exemples històrics d’habitatge social...

    Al diari la Vanguardia del dimarts 27 de desembre del 2016 es va publicar l'article "A la recerca d'idees d'èxit exportables. Comparativa de polítiques d'habitatge". En l'article es presentaven els resultats d'un estudi comparatiu sobre polítiques d'habitatge realitzat per l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, encapçalat per la catedràtica Pilar Garcia-Almirall. El treball d'investigació es va realitzar per encàrrec del patronat Municipal de l'Habitatge de Barcelona. Les dades de l'estudi i les conclusions principals van aparèixer en el número 20 de la publicació municipal Qüestions d'Habitatge i va ser presentat a la seu del Col·legi d'Aparelladors, Arquitectes Tècnics i Enginyers de l'Edificació de Barcelona.

  • Rotterdam: un camp experimental per a l'arquitectura i l...

    El 1914 la ciutat de Rotterdam va començar la seva expansió, enderrocant les muralles, i ha arribat als nostres dies amb el port més gran d'Europa i el segon més gran del món. Les perspectives de la ciutat eren molt bones en aquelles dates, fins que el procés natural i lineal de desenvolupament de la ciutat es va interrompre el 14 de maig de 1940 i va canviar la seva història.

  • El bouwmeester de Brussel·les format a Barcelona

    “És el moment de passar a l’acció” En aquests termes es va expressar Kristiaan Borret anunciant la seva aparició a l’escena de Brussel·les quan va ser escollit en 2015 per succeir a Olivier Bastin com bouwmeester  de la ciutat, el segon de la història de la capital belga. De formació arquitecte (KU Leuven), urbanista (Màster en Urbanisme per la UPC, Barcelona) i diplomat en filosofia(KU Leuven) i ciències polítiques (UCL Louvain-la-Neuve), la seva carrera professional ha estat marcada per la seva capacitat de moure’s entre la teoria i la pràctica, el sector públic i el privat, la política i el disseny, l’arquitectura i l’urbanisme, Flandes i Brussel·les...

  • Escassegen els arquitectes! (a Suècia)

    Amb aquest títol tan atípic i suggeridor obre el seu últim informe anual l'Associació Sueca d'Arquitectes sobre la situació professional al país Nòrdic. I és que, si l'any passat s'estimava l'índex d'atur en el sector de l'arquitectura d’entorn a l'1%, l'última actualització parla del 0,6%. Segons l'informe, en l'actualitat dos de cada tres empreses de l'àmbit de l'arquitectura, incloent el sector públic, necessiten contractar nou personal, però tenen dificultats en trobar professionals amb el perfil adequat.Un creixement excepcional

  • El Brèxit. I què passarà ara?

    Fa gairebé mig any que la Gran Bretanya va votar per sortir de la Unió Europea en un referèndum històric. Què pot significar el Brèxit per al sector de l'arquitectura del Regne Unit i per al de la resta d’Europa?El fet és que encara no ens trobem del tot en el "post-Brèxit". La data prevista per a l’activació de l'article 50 és el mes de març del 2017, i segons aquest article, el procés de negociació amb la Unió Europea pot durar fins a 2 anys. Per tant, no hi haurà respostes definitives a què passarà després d’aquest període d'incertesa i és aquí on es plantegen moltes preguntes sobre les conseqüències en el sector durant aquest temps d’impàs.

  • Torí i la il·lusió dels estructuralistes

    Torí és una ciutat amb un passat fortament industrial. La ciutat va ser un dels exponents de la Itàlia del “miracolo economico” (o miracle econòmic italià)*1, una Itàlia rica i pròspera, admirada per la seva indústria, la innovació, el disseny i l'arquitectura. Aquest és el context on van néixer dos edificis magnífics que actualment estan totalment ignorats per la ciutat.Un és el Palazzo del Lavoro, obra de l'enginyer Pier Luigi Nervi, finalitzat el 1961 i actualment abandonat i molt degradat. L'altre és el pavelló subterrani de Torino Esposizioni, construït el 1960 per l'arquitecte Riccardo Morandi, que avui en dia allotja un aparcament a l'interior de la seva estructura. 

Pàgines