Exposició: "Remix El Barrio"
FAD
https://www.fad.cat/ca/agenda/6715/remix-el-barrio-disseny-amb-biomaterials-de-restes-alimentaries
Del Divendres, 19 març, 2021 - 13:00 fins Dijous, 29 abril, 2021 - 20:00
Gratuït
Butlletí:
Exposició "PIAM. Nucli antic d'Olot. Àrees d'oportunitat"
Imatge:
© Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC)
Seguint la feina feta els darrers anys envers les àrees d’oportunitat del PIAM del nucli antic d’Olot, aquest mes d’abril la Delegació Garrotxa-Ripollès del COAC acull l’exposició pública d’una selecció de set treballs realitzats pels alumnes de l’assignatura Projectes VIII del Grau en Estudis d’Arquitectura de la Universitat de Girona, que van realitzar durant el curs passat.
La mostra consisteix en la projecció d’un vídeo en el finestral-xamfrà de l’edifici que recull el treball dels estudiants desenvolupat en sis illes, partint de l’anàlisi del seu entorn i del manteniment dels elements estructurants i d’identitat del nucli antic. Les propostes plantegen diferents estratègies de projecte que es tradueixen en intervencions al lloc existent a escala de carrer, d’illa i d’edifici, i que doten les illes d’un nou programa funcional.
Visualitza l'exposició al Canal de Youtube
Exposició: "Habitar altrament. L'experiència de La Borda i les noves cooperatives"
Imatge:
© Álvaro Valdecantos
Des d’aquest 18 de març es pot visitar a la seu de plaça Nova l’exposició "Habitar altrament. L'experiència de La Borda i les noves cooperatives a Barcelona", comissariada per Lacol i Álvaro Valdecantos.
En moltes de les nostres societats, especialment les occidentals, ens acostem a l’habitatge de forma individual, sigui sols o amb nuclis reduïts de convivència que inclou familiars de primer grau. Aquests nuclis són cada cop més petits, i també augmenta el nombre de gent que viu sola, reforçant el grau d’aïllament que empeny les nostres ciutats cap a l’individualisme i la soledat. Però al mateix temps estem vivint en molts països un ressorgir dels moviments cooperativistes d’habitatge similar al viscut durant els seus inicis a principis del segle XX i l’expansió al voltant de la dècada dels 70. Un moviment que va en direcció oposada a l’enunciat anteriorment, buscant crear una resposta col·lectiva a l’accés a l’habitatge de forma no especulativa.
Entre aquesta onada de nous projectes s’inicia l’any 2012 La Borda. En el marc de la recuperació comunitària de l’antiga fàbrica de Can Batlló, un grup de veïns i veïnes decideixen autoorganitzar‐se per resoldre de manera col·lectiva la necessitat d’accés a l’habitatge a partir de la implementació d’una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús. La cooperativa d’arquitectes Lacol s’involucra des de l’inici de la promoció, aprofitant l’oportunitat per repensar la producció de l’habitatge popular, des de baix i amb la participació de les futures usuàries. En l'àmbit del disseny arquitectònic, els projectes d'habitatge cooperatiu es poden definir com un marc d'experimentació en la producció d'habitatge col·lectiu. L’aposta de La Borda per un model comunitari i autopromogut ha permès superar algunes de les limitacions existents en les promocions convencionals.
La innovació del procés de promoció ha estat clau per poder treballar l’arquitectura més enllà de la seva formalització. Del projecte en destaquem diferents característiques que creiem que s'escapen de l'habitatge col·lectiu habitual: autopromoció, cessió d’ús, vida comunitària, sostenibilitat, assequibilitat, i flexibilitat i adaptabilitat.
Lacol
Actes paral·lels
En el marc de l'exposició es programaran una sèrie de sessions online els dies:
- 25 de març, Ilka Ruby
- 30 de març, Anna Puigjaner
- 8 d'abril, pechakucka de projectes
- 15 d'abril, cloenda amb Martino Tattara, estudi Dogma
En moltes de les nostres societats, especialment les occidentals, ens acostem a l’habitatge de forma individual, sigui sols o amb nuclis reduïts de convivència que inclou familiars de primer grau. Aquests nuclis són cada cop més petits, i també augmenta el nombre de gent que viu sola, reforçant el grau d’aïllament que empeny les nostres ciutats cap a l’individualisme i la soledat. Però al mateix temps estem vivint en molts països un ressorgir dels moviments cooperativistes d’habitatge similar al viscut durant els seus inicis a principis del segle XX i l’expansió al voltant de la dècada dels 70. Un moviment que va en direcció oposada a l’enunciat anteriorment, buscant crear una resposta col·lectiva a l’accés a l’habitatge de forma no especulativa.
Entre aquesta onada de nous projectes s’inicia l’any 2012 La Borda. En el marc de la recuperació comunitària de l’antiga fàbrica de Can Batlló, un grup de veïns i veïnes decideixen autoorganitzar‐se per resoldre de manera col·lectiva la necessitat d’accés a l’habitatge a partir de la implementació d’una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús. La cooperativa d’arquitectes Lacol s’involucra des de l’inici de la promoció, aprofitant l’oportunitat per repensar la producció de l’habitatge popular, des de baix i amb la participació de les futures usuàries. En l'àmbit del disseny arquitectònic, els projectes d'habitatge cooperatiu es poden definir com un marc d'experimentació en la producció d'habitatge col·lectiu. L’aposta de La Borda per un model comunitari i autopromogut ha permès superar algunes de les limitacions existents en les promocions convencionals.
La innovació del procés de promoció ha estat clau per poder treballar l’arquitectura més enllà de la seva formalització. Del projecte en destaquem diferents característiques que creiem que s'escapen de l'habitatge col·lectiu habitual: autopromoció, cessió d’ús, vida comunitària, sostenibilitat, assequibilitat, i flexibilitat i adaptabilitat.
Lacol
Actes paral·lels
En el marc de l'exposició es programaran una sèrie de sessions online els dies:
- 25 de març, Ilka Ruby
- 30 de març, Anna Puigjaner
- 8 d'abril, pechakucka de projectes
- 15 d'abril, cloenda amb Martino Tattara, estudi Dogma
Exposición “INCASÒL 40. 40 años, 40 razones”, en Girona
Imatge:
© Incasòl
Después de su inauguración en los jardines del Palacio Robert de Barcelona, este viernes 5 de marzo, la exposición “INCASÒL 40. 40 años, 40 rincones” inicia la itinerancia por el territorio y se podrá visitar hasta el 25 de abril en el Pasaje Emili Blanch, a tocar del monumento de los Mandamases, de Girona. La muestra conmemora el 40.º cumpleaños de la creación del Instituto Catalán del Suelo, INCASÒL.
La exposición llega en un momento crucial para el futuro de nuestro país y de nuestro planeta, en la coyuntura actual marcada por la crisis de la Covid-19, y profundiza necesariamente en los escenarios de cambio que se pueden abrir en el futuro. El comisario es el arquitecto Roger Subirà, que ha contado con la colaboración de técnicos del Instituto para redactar los contenidos. Los grandes asuntos de nuestro tiempo, algunos de ámbito local y otros de afectación global, tienen su espacio en los discursos temáticos de forma transversal: el cambio climático, la escasez de recursos, las desigualdades y la inclusión social, las tensiones de los entornos urbanos, el envejecimiento demográfico, el abandono de los territorios rurales e interiores y la cohesión territorial, la importancia creciente del concepto de “paisaje”, las tensiones políticas y de desafección –poniendo de relieve nuevos modelos de gobernanza y participación–, la competitividad de las ciudades y los territorios, la gestión urbana eficiente, el acceso a la vivienda, la protección del patrimonio...
La exposición consta de seis partes, que se corresponden con los seis ejes de la Agenda Urbana de Cataluña que impulsa el Gobierno de la Generalitat –con el liderazgo del Departamento de Territorio y Sostenibilidad y de la secretaría de la Agenda Urbana y Territorio– para implementar los Objetivos de Desarrollo Sostenible (ODS) de la Agenda 2030 de Naciones Unidas con que se pretende lograr un modelo de prosperidad compartida en un mundo sostenible. A través de los 6 ejes se explican 40 ejemplos (40 razones) de la tarea del INCASÒL: pasado, presente y futuro. Dentro de este proceso, el Instituto Catalán del Suelo se está encargando de los objetivos de la Agenda que tienen una dimensión urbana.
Los ámbitos de la exposición son:
Eje 1. Modelo urbano: salud y naturalización.
Eje 2. Vivienda asequible.
Eje 3. Ciudad inclusiva, reciclar la ciudad.
Eje 4. Prosperidad e impulso económico.
Eje 5. Territorio y paisaje.
Eje 6. Mundo local y participación.