A LES COMARQUES CENTRALS S'INCREMENTEN ELS HABITATGES VISATS I BAIXA LA SUPERFÍCIE D'EDIFICACIÓ
A la Demarcació de les Comarques Centrals la trobada ha comptat amb la participació d’en Manel Alcubierre, president de la demarcació, i en Jaume Soldevila, secretari de la demarcació, que han explicat les tendències que s’identifiquen a nivell de territori.
L’estudi presentat s’ha elaborat a partir dels projectes d’execució visats, obligatoris per poder iniciar obres de nova planta i intervencions en edificis existents –inclou projectes de reforma i rehabilitació–. En aquest sentit, les conclusions d’aquesta anàlisi constitueixen un indicador avançat d’allò que en el futur immediat es construirà al territori. Les dades no inclouen les obres públiques ni les intervencions de rehabilitació que no requereixen visat obligatori.
A continuació es detallen les dades i tendències específiques corresponents a la Demarcació de Comarques Centrals.
SUPERFÍCIE VISADA I NOMBRE D’EXPEDIENTS
Durant els primers sis mesos de l’any s’han visat un total de 149.790 m2 a la Demarcació de Comarques Centrals, un 9,6% menys que en el mateix període de l’any anterior.
La superfície visada a la Demarcació representa un 6,2% del total de superfície visada a Catalunya (2.411.462 m2).
Pel que fa a l’anàlisi territorial, la comarca d’Osona lidera l’activitat de la Demarcació. Els 63.103 m2 representen el 42,1% del total de superfície visada a la Demarcació i registra un increment de gairebé el 17%.
El Bages i l’Anoia, amb prop de 33.400 m2 visats cadascuna, es reparteixen de manera equitativa un altre 44% del total de superfície. Això no obstant, mentre el Bages ha crescut un 16,6%, l’Anoia ha tingut un comportament negatiu (-43,9%).
El Berguedà també registra un descens (-42,1%), mentre que Moianès (+83,3%) i el Lluçanès (+19,5%) han crescut en superfície visada. Això no obstant, el seu pes dins la Demarcació és molt menor.
Pel que fa a les capitals de comarca, Vic (25.695 m2), Moià (5.218 m2), i Prats de Lluçanès (906 m2) són les úniques que han tingut comportament positiu, mentre que Igualada (16.588 m2), Manresa (7.338 m2) i Berga (705 m2) han registrat dades inferiors a les de l’any anterior.
Malgrat que el total de superfície visada ha estat inferior, el nombre d’expedients a la Demarcació (472) ha crescut un 23,24%, una dada que apunta a una activitat més distribuïda i menys condicionada per actuacions de gran dimensió.
PROJECTES D’OBRA NOVA I DE REHABILITACIÓ
L’obra nova ha estat inferior a la Demarcació, i els 94.896 m2 visats aquest semestre representen una disminuciódel 12,6% respecte el mateix període de l’any anterior.
En relació al conjunt de Catalunya, la Demarcació de Comarques Centrals representa el 5,16% del total d’obra nova visada (1.778.796 m2.
En la mirada territorial, Osona és la comarca on més superfície d’obra nova s’ha visat(46.255 m2), que creix un 19,4%.
També destaca la superfície d’obra nova visada al Bages (16.675 m2), amb un creixement del 7,5%, i a l’Anoia (15.051 m2), que en aquest cas ha experimentat una davallada del 50%. Pel que fa a la resta de comarques, el Moianès (amb 5.570 m2) ha crescut un 73,2% i el Lluçanès (amb 629 m2) ha tingut un comportament negatiu del 17,35%.
La rehabilitació també ha disminuït a la Demarcació, i els 49.968 m2 visats representen un10,9% menys que en el mateix període de l’any anterior.
En relació a les dades globals, a la Demarcació de Comarques Centrals s’ha visat el 8,5% del total de superfície de rehabilitació visada a Catalunya (591.624m2).
Quant a l’anàlisi territorial, les tres comarques on es concentra la superfície visada són Osona (15.250 m2), Bages (13.279 m2) i Anoia (10.944 m2). En relació a l’any anterior, el comportament és diferent, i mentre Osona i Bages creixen un 3,5% i un 10,2% respectivament, l’Anoia disminueix un 28,9%.
Pel que fa a la resta de comarques, Berguedà (6.815 m2) disminueix un 42,8%, Moianès (2.429 m2) creix un 114,2% i Lluçanès (1.251 m2) creix un 37,8%.
Cal tenir present, però, que les petites intervencions de rehabilitació no requereixen visat obligatori i, per tant, no passen pel visat del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Això no obstant, les dades evidencien que la rehabilitació continua tenint poc pes en el conjunt de l’activitat visada i només representa un 34% de la superfície visada a la Demarcació.
Fons europeus NextGeneration
En relació a l’impacte dels programes d’impuls a la rehabilitació finançats a través dels fons europeus NextGeneration, des de l’Oficina Tècnica de Rehabilitació del COAC, posada en marxa l’abril del 2022, al COAC s’han tramitat 982 expedients dins del programa 3 de Rehabilitació d’Edificicorresponents a 9.731 habitatges. Del total d’expedients, a la Demarcació de Comarques Centrals se n’han tramitat 147,corresponents a 786 habitatges.
D’aquesta manera, del total d’expedients que han entrat a tràmit al COAC, Comarques Centrals engloba el 15%, seguida de Girona (14%), Tarragona (12%), Lleida (8%) i Ebre (4%). Barcelona concentra el 47% de les sol·licituds.
Per un altre costat, pel que fa al programa 1 de Barris –obert per l’AHC el juny de 2024–, han entrat a tràmit 121 expedients a Catalunya corresponents a 1.701 habitatges, dels quals 285 a la Demarcació de Comarques Centrals corresponents a 26 expedients.
ANÀLISI PER USOS: HABITATGE I NO HABITATGE
El nombre d’habitatges a la Demarcació de Comarques Centrals ha augmentat un 5,3% i, amb 518 habitatges de nova creació visats, és l’única demarcació amb comportament positiu–excepte Girona- que es manté estable.
En relació al total de Catalunya, a Comarques Centrals s’han visat el 6,6% del total d’habitatges.
Per comarques, Osona és on més habitatges s’han visat (235), seguida de l’Anoia (129), Bages (95), i a més distància Moianès (29), Berguedà (26) i Lluçanès (4).
Per capitals de comarca,Vic encapçala la llista de municipis amb més habitatges visats(103), seguida d’Igualada (79), Manresa (25), Moià (18), Berga (4) i Prats de Lluçanès (3).
Durant aquests sis mesos de l’any, no s’ha visat cap habitatge de protecció oficial.
Cal tenir en compte, però,que els habitatges de promoció pública no estan subjectes a l’obligatorietat del visat i, per tant, les dades no recullen la totalitat de l’habitatge de protecció oficial de la Demarcació.
Quant a la superfície visada d’habitatge, els 112.892m2 visats a la Demarcació suposen un lleugeradisminució del 1,2%i representen el 7,1% de la superfície total visada d’habitatge a Catalunya (1.595.570m2).
En relació al no habitatge, la superfície també disminueix, en aquest cas un 36,6%, amb un total de 31.973m2 visats. Aquesta reducció s’explica perquè en el mateixperíode de l’any anterior es van visar diversos projectes de tipologia industrial de gran superfície.
La Casa Lluvià dona la benvinguda a l’estiu amb l’“Arquitectura Terrace”
Amb aquesta proposta, la Casa Lluvià reforça la seva vocació com a espai viu, obert i connectat amb la ciutadania, incorporant nous usos que conviden a descobrir el patrimoni arquitectònic des d’una perspectiva diferent. La terrassa d’estiu romandrà oberta des del dia 11 de juliol fins el 30 de setembre de dilluns a diumenge de 18h a 24h, consolidant-se com un punt de trobada per a la cultura i la vida social de la ciutat.
Per celebrar l’obertura de l’espai, les persones col·legiades podran obtenir un tiquet per a una consumició gratuïta. Els tiquets es podran recollir a la seu del COAC de Manresa, de dilluns a divendres de 9 h a 14 h.
Aquest estiu, la invitació és clara: descobrir la Casa Lluvià d’una manera diferent, gaudir de l’ambient de les nits d’estiu, compartir converses i deixar-se portar per la música en un entorn patrimonial excepcional.
L’Arquitectura Terrace us espera per viure l’estiu des del cor de la Casa Lluvià.
La Demarcació de les Comarques Centrals del COAC renova el conveni de col·laboració amb Niessen
L’acord, que dona continuïtat a la col·laboració iniciada entre ambdues entitats, reafirma el compromís mutu per promoure el coneixement, la innovació i la relació entre professionals del sector. Gràcies a aquesta renovació, es podran seguir potenciant les activitats organitzades per la Demarcació, així com generar nous espais de trobada i intercanvi.
Niessen, empresa referent en el disseny d’interiorisme de solucions elèctriques a escala global i part del grup ABB, continua així reforçant el seu vincle amb el COAC Comarques Centrals i el suport al sector de l’arquitectura al territori.
Constituïda la nova Junta Directiva de la Demarcació de les Comarques Centrals del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya
Després del procés electoral del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), celebrat els dies 20 i 21 maig de 2026, ha quedat constituïda la nova Junta Directiva de la Demarcació de les Comarques Centrals, que assumirà la representació col·legial del territori durant el proper mandat.
La Junta queda integrada pels membres següents:
President: Manel Alcubierre i Roca
Secretari: Jaume Soldevila i Segura
Tresorera: Anna Palomera i Moltó
Vocal: Gisela Soler i Mampel
Perfils dels membres de la Junta Directiva
Manel Alcubierre i Roca, elegit president de la Demarcació de les Comarques Centrals, desenvolupa la seva activitat professional des del seu estudi d’arquitectura de Vic i ha centrat bona part de la seva trajectòria a la comarca d’Osona, combinant l’exercici lliure de la professió amb l’experiència en l’àmbit de l’administració pública, fet que li ha permès conèixer de prop tant la realitat professional dels arquitectes com les dinàmiques de gestió del territori.Ha format part de la Junta Directiva de la Demarcació de Comarques Centrals en mandats anteriors, exercint responsabilitats de secretari i vocal, i impulsant espais de debat, divulgació i reflexió sobre l’arquitectura, el territori i la professió, amb especial interès en la millora de les condicions d’exercici professional i la simplificació dels processos vinculats a la pràctica de la professió.
Jaume Soldevila i Segura, pren possessió del càrrec de secretari. Amb despatx professional a Manresa, compta amb una sòlida trajectòria en l’àmbit del patrimoni. Ha desenvolupat una tasca continuada des del mandat anterior de la Junta Directiva de la Demarcació com a tresorer i responsable de cultura. Durant aquest període, ha participat activament en la gestió de la Demarcació i en l’impuls de l’activitat cultural, contribuint a consolidar projectes i a reforçar la presència institucional al territori.
Anna Palomera i Moltó, assumeix el càrrec de tresorera. Amb despatx professional a Manresa, desenvolupa la seva activitat principalment en l'àmbit de l'habitatge així com en projectes d’obra civil. S'ha format en bioconstrucció i ha participat activament en activitats formatives i de divulgació impulsades pel COAC. Aporta, així, una mirada compromesa amb la sostenibilitat i la qualitat de l’entorn construït, així com una capacitat d’organització i seguiment dels processos, qualitats rellevants per a la gestió econòmica i el desenvolupament de les funcions de tresoreria.
Gisela Soler i Mampel, forma part de la Junta com a vocal. Desenvolupa la seva activitat a l’administració pública al Moianès. S’ha interessat per l’urbanisme i la planificació territorial, àmbits en què continua formant-se. Sempre ha estat vinculada a moviments socials i a espais de reflexió sobre el paper social de l’arquitectura i la seva capacitat de transformar l’entorn i millorar la qualitat de vida de les persones. Aquesta trajectòria li permet aportar una mirada sensible al territori i així com una visió que integra dimensió institucional i implicació social en les línies d’actuació de la Demarcació.
La nova Junta Directiva afronta el mandat amb la voluntat de reforçar la presència del COAC a les Comarques Centrals, potenciar el suport al col·lectiu d'arquitectes del territori i impulsar el debat sobre arquitectura, sostenibilitat, urbanisme i qualitat de vida, en coordinació amb els òrgans de govern del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Així mateix, potenciar la relació institucional amb administracions, entitats i agents del territori, i el vincle amb la ciutadania, amb l’objectiu d’acostar l’arquitectura a la societat i posar-la en valor.
En aquest sentit, es reivindica el paper del col·lectiu d'arquitectes com a professionals clau aportant coneixement tècnic, visió global i capacitat de mediació en processos complexos, contribuint a millorar la qualitat de vida de les persones.
Podeu consultar tota la informació relativa al procés electoral al web del COAC: Eleccions COAC 2026